Traductor

diumenge, 15 de desembre de 2019

Lo Coscollet des de Can Boix (Peramola)



Distància: 26 km.
Desnivell: 1600 m.
Dificultat: baixa, molt puntualment mitjana-baixa.
Punt de sortida: Can Boix (Peramola).
Durada total: 7:30 h.


Sortida des de Can Boix direcció a la Roca del Corb per bon sender; breu enllaç per pista abans de prendre al Coll de Mur el sender obac que ens durà fins als peus de la Canal de la Jaça en un tram llarg i de poc guany de desnivell. 


Abans d'entrar a la canal encara tenim un altre tram que també es fa llarg perquè és un flanqueig bastant de batalla pel terreny pedregós i pel marcat pendent. 


La canal es fa ràpida; algunes cordes innecessàries (si la pedra està seca) ens duen a la cota 1450, un excel·lent mirador de la zona.


Després toca perdre 50 m i aleshores abandonem el Camí d'Andorra per pujar directament al Coscollet i estalviar-nos la volta per la Casa d'Aubenç; surten uns 200m+ prou agraïts per senders de bestiar que ens deixen a 50 m del cim. Molt bones vistes: Boumort, Port del Comte, Montserrat, Pirineu, etc.


Des del cim desfem poca estona abans d'agafar un sender cap a la Casa d'Aubenç, la superem remuntem breument per pista i prenem el corriol pedregós que baixa Coll de Creus; més sender fins a Cortiuda i encara més fins a superar la Roca del Corb a partir d'on desfem camí.




dimarts, 10 de desembre de 2019

Pedalant a resguard de les canals del Cadí



Distància: 26 km.
Desnivell: 1000 m.
Dificultat: mitjana.
Punt de sortida: la Seu d'Urgell.
Durada total: 3:45 h.

Agradable pedalada per l'obaga de la Collada de Lletó sortint des de la Seu d'Urgell. Pujada sempre per pendents suaus, puntualment moderats, fins a la Collada de Lletó passant per Alàs i Artedó; gairebé tot pista excepte un breu tram de bonic sender abans d'arribar a Artedó.

Zona solana Monturull
 
Arribant a Artedó

Des de la cota màxima (1550 m) ja només ens queda anar empalmant fantàstics corriols fins a tornar a la Seu. El primer són 150 m- boscos i terreny excel·lent que només deslluït per algun arbre tombat que talla el ritme. Una mica de pista i continuem pel sender llarg del dia (400 m-) que gaudim al màxim ja que el terreny està al punt just d'humitat.

La Seu, al fons de la Vall; a l'esquerra, Pic de l'Orri i a la dreta, el Salòria

A partir de la Collada Bentanac alguna pujadeta, però més sender del bo enmig d'un preciós bosc fins a sortir a la carretera de Cercs per on baixem els darrers 100 m-.


Tram final cap a la Seu


dimarts, 3 de desembre de 2019

De "pretemporada" per Espot



Escapadeta ràpida a l'estació encara tancada d'Espot (obren aquest cap de setmana) per fer una estirada de cames i quatres girs poca-soltes. Només trobem neu negociable a les pistes trepitjades; als voltants és una barreja d'absència i de neus crostes. La de l'estació no és que estigui per tirar coets per dura, però es deixa fer i encara ens permet treure-li una matinal sense pretensions.
4 imatges de la zona: 






diumenge, 24 de novembre de 2019

Encetem temporada a Port del Comte



Aquest any sí que podem començar ben aviat la temporada d'esquí de muntanya gràcies a les generoses nevades del novembre. Tan generoses que fins i tot podem esquiar al Prepirineu: a Port del Comte hem fet les primeres voltes maria enmig d'una neu força endurida i només foquejable a cotes altes o per les pistes. Però no ens queixarem ja que ens va deixar fer dos voltes maries i quatre girs prou divertits i treure'ns el cuquet de principi de temporada; on vam trobar la millor va ser a la solana del Gespeguera.
Si no ve molta calor cal dir que en bona part de la zona ha fet una bona base que permetrà gaudir de futures nevades sense por de rascar; ara falta que arribin.
I quatre fotos per veure com està Port del Comte:

Pistes

Arribant al Gespeguera

El Pedró i el Cadí

Baixant del Gespeguera

Imatge de l'estació

dilluns, 18 de novembre de 2019

Corriols a llevant de Salàs de Pallars



Distància: 25 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 4:00 h.
Punt d'inici: Salàs de Pallars.

Des de Salàs comencem a pujar de valent per pista en direcció a Santa Engràcia; quan empalmem amb la pista principal que hi duu el pendent se suavitza i el ferm també millora. Així fins a tocar de Santa Engràcia on no arribem perquè prenem una pista a la dreta (la trobem especialment descarnada) que puja fins a la Collada de Castellet on ja trobem neu. 




Als peus de la Roca Lleuda ja ens tirem avall per fer tres boníssims i fàcils corriols que ens retornaran a Salàs. 
El primer sender va per la serra de Salàs i és força discret però es deixa fer bé i no té cap altra dificultat que algun còdol més del compte; 



però arribats al canvi de vessant trobem un breu tram on el camí ha estat menjat per arbres tombats i hem de caminar 10 minuts abans no sortim a la pista per agafar el sender de la Fontfreda: antiga pista reconvertida a sender que es fa ràpid i fàcil. 


Reprenem a la pista de pujada que seguim cinc minutets abans no ens posem al fantàstic sender, cortesia de Lo Podall, Integral del Bosc de Salàs: gairebé 5 km per perdre 300 m enmig d'un bonic bosc i una dificultat tècnica més que moderada excepte alguns punts més difícils.



dimarts, 12 de novembre de 2019

Entre clàssics i novetats de la Coma de Meià



Distància: 28 km.
Desnivell: 1100 m+ / 1600m-
Dificultat: mitjana.
Punt de sortida: Hostal Roig.
Punt final: Vilanova de Meià.
Durada total: 5 h.


Les Torretes, punt més alt del Montsec, ja és una gran clàssica en BTT, que ara encara és millor perquè s'ha allargat la baixada per sender gràcies a la recuperació de 200m- de corriol que surten directament a Santa Maria de Meià, mentre que fins fa poc s'havia de regalar aquests 200 m- per pistota marrana; aquest nou tram gairebé empalma amb els dos espectaculars sectors de la muralla sud del Montsec de Meià i així ens regala un baixada de gairebé 1000m- per corriols baralladissos però totalment ciclables i divertidíssims quan el ferm està una mica humit, que és com el vam trobar aquest passat diumenge. 
En aquesta ocasió la plantegem en travessa sortint des d'Hostal Roig i acabant a Vilanova de Meià i això ens permetrà picar un altre fàcil i bonic sender a l'obaga de la Coma de Meià, com si baixéssim de la Vall d'Ariet.
Començar a l'Hostal Roig significa estalviar-se 500m+ i assolir les Torretes amb tot just 600m+, desnivell que s'amplia fins a 750m+ abans no arribem al Camí Ramader ja que passarem pel Mirapallars havent de fer un parell de pujabaixa, gairebé tot ciclables i en un entorn espectacular, pedalant al llindar de l'estimball del mur sud. Un cop al Camí del Puig Ramader comença el festival: els primers metres de descens per la carena són simplement superbs, però és que quan es posa a les entranyes de la paret el traçat és tan espectacular que gairebé oblidem la molta pedra solta que hi ha en el ferm i que en cap moment compromet la progressió sobre la bici. Quan acabem aquest corriol, creuem la pista de Rúbies i aviat continuem per sender del mateix calibre que l'anterior: pedra i més pedra però diversió assegurada. Arribats a la pista, hi transitem ben pocs metres abans no prenguem a la dreta el nou sender recuperat que ens duu fins a Santa Maria de Meià: molt més fàcil que els dos anteriors (últim minut del vídeo), tan sols cal afinar l'orientació perquè encara li manca una mica de definició; amb tot, un regalada des del principi fins a l'arribada a Santa Maria.
Des d'aquest poble ens encarem cap a la Vall d'Ariet on pugem per bona pista; pocs quilòmetres de camí ondulant abans no prenem el darrer corriol del dia (no hi ha imatges al vídeo): un sender fàcil de 300 m- que també està en procés de definició però que si saps on vas també es gaudeix molt perquè és deixa fer a plaer sense cap mena d'exigència tècnica.
Gran jornada, clàssica de clàssiques de categoria pirinenca, que vam assaborir amb l'Agustí i el Xavier. L'única pena del dia va ser veure al Tossal de les Torretes com els feixistots han arrencat la placa dedicada a la Meritxell Serret, exiliada a causa de la intolerància de l'Estat espanyol; però ja se sap: uns volem construir; els altres només saben destruir...

diumenge, 3 de novembre de 2019

Al Sant Alís, per l'obaga


Foto: Carles M.
Distància: 50 km.
Desnivell: 1800 m.
Dificultat: mitjana (alta si trobem el "ferm" moll).
Punt de sortida: Cellers.
Durada total: 7:30h.


Excursió llarga i exigent que ens permetrà assolir la cota màxima del Montsec d'Ares per la seva obaga. La pujada es fa eterna perquè són 30 km per guanyar els 1600 m+ que hi ha fins al cim: des del punt de sortida fins al cim hi ha un decalatge de 1300 m però ondulacions diverses fan que el desnivell acabi augmentant "inesperadament". A banda de llarga, la pujada té trams on cal posar-s'hi de valent perquè hi ha passatges força pedregosos i en aquest cas amb fang argamassa d'aquell que posa 5 k extres a la bici. Per aquest motiu, a Beniure evitem la pista que puja fins al Sant Alís i decidim pujar còmodament per l'asfalt del Coll d'Ares a veure si podem fer saltar totes les adherències de la roda i poder tenir relleu per fer la baixada amb més garanties. Assolim el cim tous, enmig d'una espessa boira i un vent prou fort i per això fem la transició tan ràpida com podem. 
A la sortida del cim la boira ens fa la guitza i costa encertar la part de baixada lliure per evitar la pista. Finalment, empalmem amb el sender que ens ha de baixar divertidament fins al fons de la vall, però sorprenentment (o no) algun grup de bèsties (probablement senglars, per les petjades que hi veiem) l'han trinxat; més que trinxar-lo han deixat la base molt descomposta. Res greu que en poc temps no s'arregli i, fet i fet, serà "l'estocada" definitiva per deixar aquest corriol evident i consolidat per al futur ja que ha quedat molt més definit i l'han eixamplat. Però el principal problema que hi trobem és que està massa moll de la pluja del dia anterior i les pedres rellisquen molt. Per això hem de descendir amb molta precaució i posant peu a terra més del que és habitual. Amb tot, no deixen de ser 900 m- prou interessants i divertits (això sí, amb esperit antibikepark). Al fons de la vall encara ens queda una secció breu però entretinguda abans no empalmem amb la pista de pujada i regalem gairebé 300m- per la pista, amb alguna breu excepció.
Ruta 100% Montsec només apta per a ciclistes sense manies, com el Carles i el Xavier amb els quals vam compartir una excel·lent jornada de MUNTANYA, amb panellets i tot!

dimarts, 29 d’octubre de 2019

Al Tossal Puial en BTT



Distància: 36 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat: mitjana.
Punt de sortida: Gerri de la Sal.
Durada total: 6 h.



Una clàssica de la zona del Baix Pallars que repetim amb certa assiduïtat de tan agraïda com és. Una pujada de gairebé 1500 m+ sense pausa amb un primer tram per sender i un final explosiu fins al Tossal Puial dels que fan afició; rampes dures però sempre pedalables. Un cop al cim ens queda un dels millors descensos del Prepirineu: dificultat molt mesurada i gairebé els 1500 m- són empalmant diferents corriols lleugerament pedregosos però divertits al màxim; tan sols la sortida des de dalt ho fa per terreny poc definit on cal anar buscant el sender. 

diumenge, 20 d’octubre de 2019

En BTT pels corriols de la solana de la Vall de Cabó



Distància: 24 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: mitjana.
Punt d'inici: el Vilar de Cabó.
Durada total: 4:30 h.


Boníssim i salvatge comprimit per la solana de la Vall de Cabó per descendir 1000 m- de sender baralladís però tot entretingudament i divertidament ciclable.
Comencem la ruta al Vilar de Cabó i aprofitem el tram suau fins a Cabó per escalfar, ja que a partir d'aquí la pista remunta amb una mala llet notable; en total pujarem 750 m+ en 7 km amb rampes força sostingudes al 20%. Un cop a la Collada de Pillat encara ens queda ascens fins al Pla Redó, però ara ja amb pendents més amables. Un cop a la cota màxima baixem 200 m- fins al Coll d'Ares per senders i pistes mig reconvertides a corriol encara per terreny boscós i obac. Al Coll d'Ares canviem de vessant i empalmem amb el pedregós sender (800m-) que baixa fins al Vilar; no té cap dificultat especial però cal anar ben vius a les pessigades de la roda davantera amb el nombrós pedregam que hi ha. Amb tot, si esteu acostumats al a les solanes del Prepirineu i aneu ben calçats de rodes i suspensions el gaudireu al màxim. Recordeu que no hem de derrapar MAI pels senders, però en aquest cas és especialment important que NO DERRAPEM NI PROVOQUEM EROSIÓ AL SENDER ja que en cas contrari el desmanegarem tot en quatre dies; hi hem de circular tranquil·lament, a banda de per evitar l'erosió, per respectar els possibles senderistes que hi puguem trobar. El que vulgui estripar que se'n vagi a un bikepark.

dimecres, 9 d’octubre de 2019

Al Monturull en BTT



Distància: 45 km.
Desnivell: 2000 m.
Dificultat tècnica: mitjana-baixa (tenint en compte que té trams de BTTsenderisme).
Punt d'inici: Estamariu.
Ciclabilitat de pujada: 95%.
Ciclabilitat de baixada: 99,5%.
Durada total: 8:30 h.


Excel·lent ruta per tastar el costat fosc de la BTT: una pujada amb trams que collen de valent però en general de bon fer i una baixada molt assequible que combina parts sense sender amb d'altres corriols molt divertits; tant pujant com baixant cal caminar en molt pocs passatges.
Comencem pedalant des d'Estamariu, primer per asfalt i després per pista còmoda fins al coll de Pimes. A partir d'aquest punt i fins al Monturull hi ha els trams més exigents, tant a la meitat de la pista amb 2-3 passatges de pendents improbables i des del Port Negre i fins al cim on el sender té un parell rampes que segurament caldrà caminar.
Des del cim iniciem el descens i aviat ens tocarà caminar uns 50 m abans no ens posem a la panoràmica carena de la Serra d'Airosa on baixem gairebé sempre sense traça fins passar el Turó de Punçó. Continuem amb la mateixa dinàmica fins al Coll de Dalt malgrat que en cap moment transitem per terreny tècnic, tan sols cal afinar l'orientació. Des d'aquí una mica de pista i a continuació ja anem empalmant divertits senders fins a Estamariu. En total, estem parlant d'una baixada d'uns 1700m- gairebé sense pausa i que ens permet tancar el cercle al circ de la cara sud del Monturull.

dimecres, 2 d’octubre de 2019

La gran clàssica del BTTsenderisme del Pirineu Oriental: Puigmal



Distància: 26 km.
Desnivell: 1000 m+.
Dificultat: mitjana, puntualment molt alta.
Durada total: 6 h.

 
Gairebé no caldria escriure ni una ratlla per ascendir el Puigmal amb la bici; és una gran clàssica que es fa i es piula sovint. Nosaltres la vam fer en versió travessa amb una combinada de cotxes i tren, i una mica de trampa perquè vam començar a pedalar a la cota 2200 gràcies a la pista asfaltada que puja fins a Coma Morera. Així, només ens quedava 900 m+ fins al cim: 600 per roderes imantades pedalables i 300 amb la bici a coll o al costat segons el gust, però a peu. Un cop al cim, com sempre al Puigmal, les rambles. Des del cim hi ha diferents possibilitats de descens, triem la que baixa pel vessant S-E de la Serra del Borrut fins a la Collada de Fontalba; 900 m- molt bons excepte 100 m- a la cota 2800 on cal caminar (malgrat que amb un molt bon nivell també es deixa fer). Des de Fontalba evitem de baixar per pista fins a Ribes i provem el flanqueig cap a l'Home Mort, que ja coneixem a peu i que ens sembla que no serà gaire agraït. I suposem que com que les expectatives són poc optimistes el resultat ens sorprèn positivament perquè ben bé fem el 90% damunt la bici, això sí amb una notable discontinuïtat i amb tirades poc llargues. Des de la Font de l'Home Mort ja sabem del cert que hi ha 500m de caminar, però després el sender es deixa fer quasi tot pedalant fins al Collet de les Barraques; això sí, hi deixem la salut perquè colla de valent i suem lactat. Tot plegat és per anar a fer la baixada del GR que duu fins a Planoles i que tant havíem gaudit altres vegades, mentre que aquesta ens va deixar un gust agredolç perquè es va deixar fer tot, però per un terreny molt descarnat i descompost. Des de Planoles, tren fins a Puigcerdà i recuperació del vehicle de Coma Morera.

dijous, 26 de setembre de 2019

Una imprescindible del BTTsenderisme cerdà: la Carbassa



Distància: 38 km.
Desnivell: 1700 m.
Dificultat: mitjana-baixa (tenint en compte que és BTTsenderisme).
Ciclabilitat de pujada: 65% (600 m+ de porteig).
Ciclabilitat de baixada: 99%.
Inici: Éller.
Final: Bellver.
Durada total: 8 h.

Ruta excel·lent per a iniciar-se al BTTsenderisme amb un porteig llarg però prou "amable" i una baixada tècnicament molt assequible. 
Comencem al poble d'Éller (fem combinada de cotxes) i remuntem per pista suau amb alguna breu excepció fins a la cota 2100 on s'acaba la pista i toca començar el porteig; el primer tram és per bosc on cal buscar el millor pas, que es troba amb facilitat, i la segona part per terreny més obert que cal interpretar per progressar amb comoditat; en cap dels dos casos hi ha sender marcat.




Abans de la cota 2700 ja podem tornar a pedalar i assolir el cim amb la bici sota el cul; panoràmiques espectaculars cap al Monturull i companyia.




La baixada, una delícia. Comencem des del cim per la carena que duu al Tossal de l'Amorriador; trams amb sender, d'altres sense, però sempre molt fàcil i amb unes vistes de luxe de les canals del Cadí.


 Evitem l'Amorriador per la banda oest, ens apropem al Tossal Gros, breu tram més delicat i exigent i després una altra vegada sender a plaer fins a Talltendre, i encara per corriol més assequible fins a Ordèn.




Des d'aquí podríem baixar directes cap a Bellver, però nosaltres allarguem tirant cap a Sant Mamet amb un corriol fantàstic però amb un punt d'exposició i un parell de passets molt difícils.


De Sant Mamet també podríem baixar directes a Bellver però nosaltres allarguem remuntant 250+ cap a la Bastida i després perdre 500m- per senders fàcils del centre trail de Prullans fins al fons de la vall.