Distància: 28 km.
Desnivell: 1100 m+ / 1600m-
Dificultat: mitjana.
Punt de sortida: Hostal Roig.
Punt final: Vilanova de Meià.
Durada total: 5 h.
Les Torretes, punt més alt del Montsec, ja és una gran clàssica en BTT, que ara encara és millor perquè s'ha allargat la baixada per sender gràcies a la recuperació de 200m- de corriol que surten directament a Santa Maria de Meià, mentre que fins fa poc s'havia de regalar aquests 200 m- per pistota marrana; aquest nou tram gairebé empalma amb els dos espectaculars sectors de la muralla sud del Montsec de Meià i així ens regala un baixada de gairebé 1000m- per corriols baralladissos però totalment ciclables i divertidíssims quan el ferm està una mica humit, que és com el vam trobar aquest passat diumenge.
En aquesta ocasió la plantegem en travessa sortint des d'Hostal Roig i acabant a Vilanova de Meià i això ens permetrà picar un altre fàcil i bonic sender a l'obaga de la Coma de Meià, com si baixéssim de la Vall d'Ariet.
Començar a l'Hostal Roig significa estalviar-se 500m+ i assolir les Torretes amb tot just 600m+, desnivell que s'amplia fins a 750m+ abans no arribem al Camí Ramader ja que passarem pel Mirapallars havent de fer un parell de pujabaixa, gairebé tot ciclables i en un entorn espectacular, pedalant al llindar de l'estimball del mur sud. Un cop al Camí del Puig Ramader comença el festival: els primers metres de descens per la carena són simplement superbs, però és que quan es posa a les entranyes de la paret el traçat és tan espectacular que gairebé oblidem la molta pedra solta que hi ha en el ferm i que en cap moment compromet la progressió sobre la bici. Quan acabem aquest corriol, creuem la pista de Rúbies i aviat continuem per sender del mateix calibre que l'anterior: pedra i més pedra però diversió assegurada. Arribats a la pista, hi transitem ben pocs metres abans no prenguem a la dreta el nou sender recuperat que ens duu fins a Santa Maria de Meià: molt més fàcil que els dos anteriors (últim minut del vídeo), tan sols cal afinar l'orientació perquè encara li manca una mica de definició; amb tot, un regalada des del principi fins a l'arribada a Santa Maria.
Des d'aquest poble ens encarem cap a la Vall d'Ariet on pugem per bona pista; pocs quilòmetres de camí ondulant abans no prenem el darrer corriol del dia (no hi ha imatges al vídeo): un sender fàcil de 300 m- que també està en procés de definició però que si saps on vas també es gaudeix molt perquè és deixa fer a plaer sense cap mena d'exigència tècnica.
Gran jornada, clàssica de clàssiques de categoria pirinenca, que vam assaborir amb l'Agustí i el Xavier. L'única pena del dia va ser veure al Tossal de les Torretes com els feixistots han arrencat la placa dedicada a la Meritxell Serret, exiliada a causa de la intolerància de l'Estat espanyol; però ja se sap: uns volem construir; els altres només saben destruir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada