Foto: Carles M. |
Desnivell: 1800 m.
Dificultat: mitjana (alta si trobem el "ferm" moll).
Punt de sortida: Cellers.
Durada total: 7:30h.
Excursió llarga i exigent que ens permetrà assolir la cota màxima del Montsec d'Ares per la seva obaga. La pujada es fa eterna perquè són 30 km per guanyar els 1600 m+ que hi ha fins al cim: des del punt de sortida fins al cim hi ha un decalatge de 1300 m però ondulacions diverses fan que el desnivell acabi augmentant "inesperadament". A banda de llarga, la pujada té trams on cal posar-s'hi de valent perquè hi ha passatges força pedregosos i en aquest cas amb fang argamassa d'aquell que posa 5 k extres a la bici. Per aquest motiu, a Beniure evitem la pista que puja fins al Sant Alís i decidim pujar còmodament per l'asfalt del Coll d'Ares a veure si podem fer saltar totes les adherències de la roda i poder tenir relleu per fer la baixada amb més garanties. Assolim el cim tous, enmig d'una espessa boira i un vent prou fort i per això fem la transició tan ràpida com podem.
A la sortida del cim la boira ens fa la guitza i costa encertar la part de baixada lliure per evitar la pista. Finalment, empalmem amb el sender que ens ha de baixar divertidament fins al fons de la vall, però sorprenentment (o no) algun grup de bèsties (probablement senglars, per les petjades que hi veiem) l'han trinxat; més que trinxar-lo han deixat la base molt descomposta. Res greu que en poc temps no s'arregli i, fet i fet, serà "l'estocada" definitiva per deixar aquest corriol evident i consolidat per al futur ja que ha quedat molt més definit i l'han eixamplat. Però el principal problema que hi trobem és que està massa moll de la pluja del dia anterior i les pedres rellisquen molt. Per això hem de descendir amb molta precaució i posant peu a terra més del que és habitual. Amb tot, no deixen de ser 900 m- prou interessants i divertits (això sí, amb esperit antibikepark). Al fons de la vall encara ens queda una secció breu però entretinguda abans no empalmem amb la pista de pujada i regalem gairebé 300m- per la pista, amb alguna breu excepció.
Ruta 100% Montsec només apta per a ciclistes sense manies, com el Carles i el Xavier amb els quals vam compartir una excel·lent jornada de MUNTANYA, amb panellets i tot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada