Tossa Plana de Lles i Coma d'Or (EdM)

 

Tossa Plana de Lles:

 

Distància: 14 km.

Desnivell: 950 m.

Dificultat: ME, S2.

Punt de sortida: Cap de Rec.

Durada total: 4 h.

 

Des de l'estació de nòrdic (6,30 forfet -federat-) sortim pel mig del bosc carregadíssim de neu (tan que alguna branca no pot aguantar tant pes i es trenca) fins a sortir del llom del Pla de Someres. Des d'aquí cal seguir l'ampla pala que en suaus voltes maria; el qui va obrir traça es va guanyar el dinar, perquè a cotes altes hi devia haver entre 40 i 50 cm de neu nova. Cim i avall que el dia es va tapant; la baixada, tolerable, però massa neu per tant poc pendent i hi ha moments que costa fer córrer els esquís, i això que la neu ja és prou bona, pols seca, tot i que en algun punt ja es començava a encrostar (malgrat les baixíssimes temperatures).

 

 

Pic Coma d'Or:

 

Distància: 15 km.

Desnivell: 1050 m.

Dificultat tècnica: ME, S2.

Punt de sortida: Coll de Puimorens.

Durada total: 4 h.

 

Sortim per la banda solana (la de la pista) perquè fa un fred notable; 3 km de pista i comencem a remuntar més decididament fins al coll. El dia aguanta més del que deien les previsions i tirem cap al Coma d'Or, amb el baixapuja de després del coll. Arribem al cim i el dia es tapa més; iniciem ràpidament el descens amb poc relleu, però amb una neu boníssima que permet descendir sense penúries. Poc després de començar a baixar, el dia torna a obrir-se i encara podem gaudir més de la neu pols seca de la banda obaga (a la solana hi ha punts que començava a encrostar-se). Els 3 darrers km també els fem per l'obaga amb punts també encrostats, però seguint la traça els esquís corrien bé i permet arribar a l'aparcament sense remar gaire.

 

 

Puigmal, Cataperdís i intent al Soulcem

Últims cartutxos de la temporada d'esquí de muntanya, malgrat que en alçada encara queda molt neu, especialment a les obagues per sobre dels 2300 m; la pena és que els regels nocturns no estan sent gaire efectius i això limita molt les sortides. 

Divendres va ser el darrer dia amb un regel nocturn potent i vam aprofitar per fer uns pugesbaixes per la zona del Puigmal amb una neu primavera boníssima; llàstima que no vam trobar neu fins als 2300 (és a dir, 300 m+ de porteig). Des de l'aparcament de l'estació Puigmal 2900, veient que la neu estava molt dura a primera hora, va tombar cap al Petit de Segre per la pala sud molt ben nevada i que ja començava a transformar. Des del cim ens vam tirar cap a la Coma de l'Embut que amb la seva orientació est tenia la neu al punt; als 2300 es va acabar la neu i vam remuntar cap al Puigmal per una cara nord que feia molt temps que no estava tan blanca. Descens final cap a l'estació per les orientacions N-O que ja havien fet la primera transformada.

 

Vista de l'estació

A la dreta el Pic Petit de Segre

Vista de Núria

 

Dissabte vam anar a Ordino i vam pujar al Cataperdís des de la cota 2050. Neu ben transformada ben d'hora a les est i aguantant més a les que no hi tocava el sol tan directe. Els últims 100 m+ cal fer-los a peu.

 

Font Blanca al fons

Port de Rat, darrere

A la dreta la canal est del Port d'Arinsal

 

Diumenge intent al Pic del Pla de l'Estany per Soulcem. Sortim ben d'hora ben d'hora, però ja veiem que no serà suficient ja que el regel ha estat molt superficial i la neu està amb una fina capa gelada que cedeix al pas dels nostres esquís i a sota hi ha uns 20 cm de neu mig podrida. Així l'accés al Port de Rat (totalment orientat a est) ja veiem que no anirem gaire lluny, malgrat que encara entrem lleugerament a la Vall de Soulcem ja que veiem que la ruta està ben nevada fins a dalt (o això sembla). La baixada cap a Soulcem és d'hecatombe, amb una crosta d'aquelles innegociable; amb tot encara baixem fins a la cota 2400 on veiem que la neu s'acaba i caldria caminar uns 100 m fins al fons de la vall. Per tot plegat, desconfiem de què ens podem trobar, pel que fa a qualitat de neu, i fem una retirada a temps, que no sabem si és una victòria, però que probablement ens estalvia una severa derrota. El dia anterior al Cataperdís vam estar parlant amb un grup que venien de fer la volta pel Port d'Arinsal i l'Estany Alt d'Angonella i ja ens van advertir de com estava el tema; ens van comentar del drama del descens a Soulcem, però que la baixada cap a Angonella estava força bé i no sé si ho vam entendre bé, però va dir que la pujada a la Bretxa d'Arcalís estava molt justeta i van haver de caminar força estona, malgrat que des de dalt semblava que s'havia de poder foquejar (no esquiar).

 

Tornant al Port de Rat, amb la cua entre cames

Esquí de muntanya al Coll de Pimorent

 

Encetem temporada de foques a l'entorn del Coll de Pimorent. Dissabte, a la Mina (11 km, 800+, S2) i diumenge, al Pedrons (8 km, 820+, S2) . Prou tolerable aquest últim, més justet la Mina. 

Dissabte ens vam moure sobretot pels marges de l'estació, perquè fora hi havia força neu pols però que reposa directament a terra (no vam acabar de veure el metre vint que anuncia Meteo France en aquestes alçades i orientacions); per pujar cap problema, però a la baixada, la part alta fins a tornar a entrar a l'estació, molts taurons que feien aconsellable descalçar.

 

Diumenge vam pujar al Pedrons sempre seguint el llom. Prou acceptable tot i que a baix es veia molta herba i els 100 m- de dalt estaven molt molt justets, amb nombres pedres a la vista. Bona qualitat de neu pols, però ja humitejant-se. La valleta que hi ha entre el Pedrons i la Mina també es veia bé (així ens ho van confirmar els que pujaven per allí). També es veia alguna placa que havia caigut als pendents més marcats del vessant est del Pedrons.

A peu al Puigmal de Llo des de Llo

 

Distància: 21 km.

Desnivell: 1450 m.

Dificultat: baixa.

Durada total: 6h.

Punt de sortida: Llo (als Banys).

Sortim des dels Banys de Llo i ràpidament prenem un sender que puja salvatgement: en 2 km remuntem 600 m, això sí, com a mínim el ferm està bé.

 

Al Pla de la Creu el pendent canvia radicalment i ara guanyem metres d'una forma molt suau en un entorn molt bonic i agradable. No és ben bé fins haver passat al Coll de Segalera (2050 m) que el terreny es torna a redreçar, però no passa de moderat i, a més, ara ho fa per terreny obert amb molt bones vistes.

 

 

Més endavant trobem marques d'un circuït de trail i les seguim en direcció est fent tota la carena fins al cim del Puigmal de Llo. Els darrers 200 m+ sí que tornen a guanyar metres de valent, però res exagerat.

 

 

 

Des del cim desfem fins al Coll de Segalera i prenem un bonic corriol que baixa cap al Viver d'Estagell, d'aquesta manera ens estalviem descendir tan fort pel sender del principi de la ruta. L'únic inconvenient de baixar pels vivers és que al final ens tocarà perdre uns 300 m per una pista (5 km); l'únic consol és que passarem per les Gorges del Segre, que cara avall, malgrat la pista, són força impressionants.

TRAÇA GPS

Puigmal i Petit de Segre

 

Distància: 14 km.

Desnivell: 800 m+/1300 m-.

Dificultat tècnica: ME, S2 (S3).

Punt de sortida: estació Puigmal 2900.

Durada total: 4.30 h.

 

Des de l'aparcament de l'estació Puigmal 2900 se surt amb esquís als peus fins al cim del Puigmal per la pala N-O. Bona neu pols a la primera meitat (amb aquesta pujada de temperatures previstes no sé si aguantarà gaire) i més justeta i dura a la part alta (per baixar-hi cal descalçar en algun breu punt). Cal dir que vam fer una mica de trampa, perquè com que portàvem un pla més ambiciós, vam agafar el forfet de rando de l'estació (10 €) que ens va deixar a la cota 2500; fet l'experiment, creiem que no val gaire la pena perquè després del darrer teleesquí queda un llarg flanqueig de més de 2 km (tot just s'hi guanyen 100 m+) que provoca que l'estalvi només sigui dels 500 m+, però 0 de temps. 

Descendim cap a la banda de Núria per l'Embut (50 m- inicials a peu), però a l'alçada del pluviòmetre (2450 m) no continuem amb el pla inicial de baixar tot l'Embut i retornar per Finestrelles: anem tard d'horari i ja hem rascat 3-4 vegades els esquís perquè hi ha trams que el gruix és discret. Llàstima perquè la neu està força bé: una barreja de neu pols compactada pel vent, combinada amb trams més pols però lleugerament encrostats. A més, una persona que puja amb raquetes des de Núria ens diu que està força bé.

 

Així, tombem cap al Pic Petit de Segre on arribem amb esquís als peus, primer per pendents suaus i els darrers 200 m+ per una pala de pendent moderat. 

 

 

Baixada des del Coll de Llo per pala S amb la neu ja força transformada i pesada, tot i que es deixa fer raonablement bé, però amb poca confiança perquè també treuen el nas algunes pedres.  

Amb esquís al Cambra d'Ase occidental

 

Distància: 10 km.

Desnivell: 1050 m.

Dificultat: mitjana-baixa, S2.

Durada total: 3.30 h. 

Punt de sortida: Sector Sant Pere de Forcats de l'estació d'esquí Cambra d'Ase.

Sortida sense gaire història i amb l'única pretensió de fer quatre zetes amunt (crec que no vam tirar ni una voltamaria) i tastar una mica d'ambient hivernal (d'això sí que vam anar sobrats, amb un fred ben viu durant tot el dia, i això que vam començar passades les 12). Vam remuntar per pistes fins a la cota 2400 on vam agafar el llom final que pensàvem que podríem trampejar una mica més (segons el que es veia a les webcam), però la realitat va ser que, malgrat que vam arribar al cim amb esquís als peus, a la baixada vam haver de regalar 200 m- amb els esquís a l'esquena perquè el vent havia escombrat molt el llom superior. Un cop a les pistes bona neu pols ja tirant a dureta i amb algunes pedres que treien el nas.

I la jornada en imatges:

Remuntant per pistes

Puigpedrós, a l'esquerra i a la dreta, els Perics

Zona Puigmals

Cim occidental del Cambra d'Ase i la part alta del circ

Els 200m- primers no els podem esquiar

El Madrès, a la dreta