La selva del Montsec de Meià: obaga del Tossal de les Torretes

 

Distància: 24 km.

Desnivell: 1200 m.

Dificultat tècnica: alta.

Durada total 4 h.

Punt de sortida: Hostal Roig.

 

Una de les baixades més salvatges de tot el Montsec (i això no és poc, perquè tot el Montsec és salvatge per definició): en total 1200 m- de batalla constant ja piulada un parell de vegades aquí i que ara val la pena recordar perquè és dels millors moments de la temporada per fer-lo. A més a més, les condicions són prou bones tenint en compte com d'infreqüentat és aquesta part: està força espedregat (que no vol dir que no hi hagi pedres -no seria Montsec-) i la vegetació sobresurt de forma moderada i permet una progressió raonablement còmoda (per bé que és cert que una esporgada en determinats segments li aniria molt bé). En els 1200 m- hi ha dues parts molt diferenciades: la superior, fàcil i oberta amb amplíssimes vistes (són els 300 m primers) i quan entra al bosc: selvàtic i elegantment zigzaguejant (són els 900 m finals), amb una dificultat que va decreixent a mesura que anem perdent metres, per bé que sempre en una franja força elevada d'exigència tècnica. Compte perquè no és un festí apte per a tots els paladars: cal un bon aparell digestiu perquè no se'ns faci agre. Com a mínim la pujada, tant la de Barcedana com la d'Hostal Roig fins al cim, és sempre per pistes en bon estat i pendents entre suaus i moderats.

Si s'hi va des del Pallars començarem a la Vall de Barcedana, però si hi anem des del sud o des de l'Alt Urgell val la pena sortir de l'Hostal Roig, ni que això signifiqui acaba la ruta pujant 600 m+ (la part bona d'això és que fas la pujada en dues tongades: en puges 600 m, en baixes 1200 m i en puges 600 m).

I la jornada en imatges:

Part superior de l'ascens

Imatges baixant la carena

Fotos de la part més selvàtica entre les cotes 1400 i 500

Ascendint la vall de Barcedana

Per la solana de la Coma de Meià

 

Distància: 28 km.

Desnivell: 1350 m.

Dificultat tècnica: mitjana-alta.

Durada total: 5 h.

Punt de sortida: Vilanova de Meià.

Ruta piulada diverses vegades en aquest bloc: Vilanova de Meià - Serra de Sant Alís - Santa Maria de Meià - la Cabroa - Lloella del Llop - Ermita del Puig de Meià - Vilanova. 

Com sempre per aquestes dates regala unes fotos impagables...

Montsec rima amb rosec

Imatge d'arxiu

Distància: 39 km.

Desnivell: 1600 m.

Dificultat tècnica: molt alta.

Durada total: 5.30 h.

Punt de sortida: Hostal Roig. 

 

Sortida per la cara nord del Montsec de Meià (ja piuada diverses vegades aquí) per anar a baixar el sender més llarg d'aquesta serra; en total 1200 m- de sender en 6 km de batalla contínua. Aquesta vegada l'allarguem afegint-li un bonic, divertit i fàcil sender que va per l'obaga de la Serra de la Campaneta cap a Sant Salvador de Toló (inèdit aquí). 

Comencem a tocar de l'Hostal Roig per pujar cap al Tossal de les Torretes per bona pista. Un cop a dalt baixem per la carena oest, un tram arran de cingle pedregós però espectacular que aquest dia no es va deixar veure per la boira que hi havia clavada al cim. Un cop a la Portella Blanca ja deixem el terreny obert i ens posem dins un bosc (gairebé és més una selva que una altra cosa) tancat i espès que tapa el camp de visió, malgrat que el sender no té cap dificultat ressenyable. La dificultat sí que apareix un cop passat el flanqueig del cim del Cogull (ni 5' caminant) ja que el corriol continua força tapat per les branquetes dels arbres del marge; no desequilibren però tapen la visió del ferm, un ferm ara força pedregós i amb algunes pedres a contrapel on es fàcil quedar-s'hi clavat si la bici no corre una mica. Amb aquest panorama de batalla permanent anem fent algunes parades per recuperar una mica l'alè i la força a les extremitats superiors; són molts metres continuats de baixada dura i cal anar dosificant per no baixar de la bici en marxa. Un cop a Barcedana reprenem l'ascens per anar a buscar els 2 km de bon corriol de l'obaga de la Serra de la Campaneta, un premi final ben merescut després de la batussa amb lo Peladet. Per tancar la ruta ens toca remuntar uns 200 m per bones pistes fins on tenim el cotxe, on arribem prou sencers després de l'exigent combat que hem lliurat a l'obaga de Meià i és que Montsec rima amb rosec (Dolor físic intens i persistent com el causat per una baixada pel Montsec -adaptació del Diec2-).  

I malgrat tota aquesta rudesa, és una pena que no es faci més i estigui més obert, perquè realment el descens val molt molt la pena (excepte per als llepafils, primmirats o maniàtics, perquè no en sabran apreciar -veure- els encants). Fa un parell d'anys se li va fer una mica d'espedregada que ara aguanta amb força dignitat, però es evident que el pas del temps, i sobretot dels senglars i bèsties diverses han tornat a posar al mig del sender unes quantes pedres més del compte.

 

Corriolejant per l'obaga del Montsec de Sant Esteve

 

Distància: 38 km.

Desnivell: 1650m.

Dificultat: mitjana.

Durada total: 6:15 h.

Punt de sortida: Beniure.

 

Bones condicions a l'obaga del Montsec de Sant Esteve de la Sarga fa un parell de setmanes: terreny humit i temperatures tolerables. Ara deu ser una altra cosa.

Des de Beniure vam pujar per la pista fins al Coll d'Ares i descens pel GR3, amb una petita variant (marques grogues) als darrers 100 m- per evitar un tram molt pedregós de GR. 700 m- ràpids i fàcils.

 

 

A continuació pugem per la pista de Beniure al Sant Alís amb un primer tram que està en molt males condicions. Cim (+850) i baixada pel sender de l'Alzina del Montsec; 850 m- de bon sender però amb força batalla i on cal afinar l'orientació en breus passatges. Però si agrada la muntanya, un regal.

TRAÇA GPS

Corriols a les obagues del Montsec

 

Tossal de les Torretes

El Montsec és una serra pedregosa i poc apta per als paladars fins, però té aquell punt de salvatgia que la fan especial i atractiva. En aquest sentit, a les obagues amaga autèntics tresors (també a les solanes) tant per caminar, com per córrer, com fins i tot per anar-hi en bici. 

Pel que fa a la cara nord del Montsec de Meià (que no de Rúbies) té un espectacular descens de gairebé 1200 m- (sí sí: 1200 m avall sense pausa; gairebé ni al Pirineu) des de dalt a la cota màxima de la serralada fins al fons de la Vall de Barcedana. Així si sortim del Tossal de la Torreta, baixem per la panoràmica carena fins a tocar de la Portella Blanca i després agafem el Camí Vell del Montsec fins a baix ens regalarem un descens llarg, llarg, llarg. És cert que té una part central que cal polir-la una mica (200m- una mica tapats per vegetació i 200 m- bastant descompostos i pedregosos), però amb un bon nivell es fa tot damunt la bici: el 90% raonablement bé i un 10% queda reservat als que en saben de debò (al voltant del Pic de Cogull hi ha 5' de flanqueig on cal caminar-los gairebé segur). Si s'és amant dels bikeparks ni ensumar-lo; si us agrada la muntanya, és un imprescindible.

A l'obaga del Montsec d'Ares tenim una altra joia, una mica més curta però molt més assequible que és el GR 3 que baixa des del Coll d'Ares fins a Sant Esteve. A més, s'ha canviat els darrers 100 m- fins al poble que són un autèntic pedregar que no hi ha per on agafar-los; ara, en canvi, s'acaba per l'altre extrem de la darrera pala per terreny força net i de pendent suau. L'arribada a Sant Esteve es fa per un antic PR (marques verdes i blanques) recentment espedregat i que posen la cirereta a aquests 700 m- tan bons (insistim que estem parlant del Montsec i que potser als paladars més fins no els semblaran tan bons)

 

Travessa BTTsenderista dels Montsecs (i III)

Últim sector de la travessa BTTsenderista de tot el Montsec, en aquest cas el que transita per la zona del Montsec de Meià (que no de Rúbies -denominació franquista-) i ens permet assolir el cim més alt dels tres Montsecs, el Tossal de les Torretes (1676 m). Es puja per l'agradable Vall de Barcedana i s'assoleix la cota màxima pedalant sense gaires complicacions. El tema es complica a la baixada ja que ho fa per la solana, i ja se sap com són les solanes prepirinenques. Amb tot, es pot fer el 99,9% damunt la bici i amb molts trams prou divertits i alguns d'altres on cal batallar amb els elements.

Travessa BTTsenderista dels Montsecs (II)

Segon sector de la travessa BTTsenderista dels tres Montsecs, la que transita per l'obaga del Montsec d'Ares. Ascens al cim més alt, el Sant Alís (1675 m), i descens per la Font de la Veça o una variant tan interessant com la de la Font o encara més; en tots dos casos, corriols de més de 900m- amb un 95% de recorregut divertíssim i assequible, i tan sols esquitxat de breus passos més tècnics. En teoria tal com està plantejat al llibre aquesta seria la segona meitat de la primera jornada, tot i que també es pot dividir en dos si parem a dormir a Pont de Montanyana.

Travessa BTTsenderista dels Montsecs (I)

Iniciem la publicació d'una sèrie de 3 vídeos de la part BTTsenderista del darrer llibre Pass@muntanyes. Aquest lliurament se centra en el primer sector de la travessa que transcorre per la part del Montsec de l'Estall i el congost de Mont-rebei.

Nou llibre: "Integral dels Montsecs. BTT, enduro i senderisme"

Està a punt d'arribar a les llibreries la darrera publicació Pass@muntanyes, el llibre intitulat “Integraldels Montsecs. BTT, enduro i senderisme”. Aquesta proposta recull la possibilitat de voltar o travessar la serra del Montsec ja sigui a peu o en BTT.

Concretant una mica més, pel que fa a la proposta senderista, hi ha una travessa en 3 dies, on cada jornada serveix per visitar el cim més alt de cada sector del Montsec; en el cas senderista també hi ha l'opció de voltar tot la serralada sencera en una circular de 5 dies. En els dos casos el requeriment físic és relativament alta, més per la llargada de les etapes que no pas pel desnivell acumulat (ronda els 1000 m+/-), però, en canvi, l'exigència tècnica és molt baixa.

Quant a les propostes en BTT, en primer lloc tenim la volta o travessa en BTT de tall clàssic, és a dir, pedalant gairebé exclusivament per pistes sense cap mena de dificultat tècnica, durant 3 dies si fem la travessa o 5 dies si fem tota la volta; també s'hi dóna les indicacions per poder repartir tot el recorregut en un parell de caps de setmana, per si no es disposa de tants dies seguits. En segon terme, s'hi proposa de pedalar els 3 Montsecs en una espectacular travessa de 2 dies trepitjant el màxim nombre de senders possibles que farà les delícies dels ciclistes més experimentats i tècnics, amb senders de 1000m- de desnivell. En els dos casos de BTT, igual que en la versió senderista, també s'accedeix als cims més elevats dels 3 sectors del Montsec.

En definitiva, amb aquest llibre podrem conèixer els llocs més significatius i rellevants del Montsec: Lo Graller, el Pas de Sant Miquel, el Congost de Mont-rebei, la Font de la Veça, les 100 corbes, etc.
I tot seguit un conjunt de vídeos per on transcorren els itineraris del llibre:

Presumint de Montsec

L'altre dia vam ensopegar gairebé sense voler-ho amb un web centrat en el Montsec: serradelmontsec.cat. Un compendi generós i seriós dels atractius d'aquesta serra. Però, a més, han tingut la genial idea de fer unes camisetes amb temàtica del Montsec (creiem que deuen de ser les primeres perquè no n'hem vist mai cap). Per un costat n'hi ha una dedicada a l'escultura de la mosca collonera de Sant Esteve de la Sarga i una altra a l'art rupestre del Tallat de Les Asparets. Nosaltres,  per gallejar de Montsec, ja les tenim. Si en voleu, les trobareu aquí. Part dels beneficis van destinats a associacions que treballen al Montsec.

Atzagaiada a l'obaga del Montsec d'Ares

Distància: 29 km.
Desnivell: 1300 m+
Dificultat: alta/molt alta.
Durada total: 6 h.

'Volteta' salvatge per l'obaga del Montsec d'Ares, recorrent els seus camins i corriols pedregosos que fan les delícies dels ciclistes menys llepafils i que no els importa barallar-se amb el ferm exigent d'aquesta serra.

La volta té una primera pujada molt exigent per la nombrosa pedra solta i per la presència gens anecdòtica de rampes al voltant del 15% amb escassos trams per recuperar una mica l'alè; en total són uns 1200 m+ de batalla constant per una pista que estava molt bé i que ara el pas il·legal de vehicles a motor i les pluges han descarnat moltíssim. Fa set anys a la revista Vèrtex, a la volta als tres Montsecs, dèiem: "L'estat de la pista és bo, tot i que té alguns trams de fort pendent i de terreny una mica descompost". Això ha canviat bastant ja que, insistim, el ferm ha patit notablement el pas del temps (i de les motos que ens hi vam trobar...). 

Un cop al cim del Sant Alís carenegem espectacularment fins que ens orientem al N per prendre el sender de la Font de la Veça (o Bessa). En aquest cas sí que podríem dir que es manté invariable respecte la ressenya de fa 7 anys on el descrivíem de la següent manera: "Inicialment el terreny és molt pedregós, però donarà pas, a poc a poc, a un sender molt més agraït per a la bici. Passada la Font de la Veça (1225 m) hi ha un curt tram carregat de vegetació que dificulta la progressió, tot i que de seguida recuperem el corriol més ciclable. El sender es manté prou practicable fins a la part final, on es torna més exigent". Tirant de quàdriceps es fa un 99% damunt la bici i experimentant en la major part del recorregut sensacions clarament de fruïció que posa la cirereta a una excel·lent jornada d'autèntica bicicleta de MUNTANYA.

A l'obaga del Montsec d'Ares

Bonica excursió que combina agradables boscos de roure i pins a la part mitjana i alta, amb la vegetació més escassa de la part alta, correntment assotada pel vent que aquest cap de setmana venia de sud i vam resguardar-nos-en a la cara nord del Montsec d'Ares. Vam ascendir per la part del Montsec de Castellnou i vam descendir pel de Sant Esteve, concretament seguint el GR3. A dalt, vam arribar-nos fins al Sant Alís, talaia privilegiada de la plana i el Pirineu però aquest dia limitat per la mala visibilitat.

I unes imatges de la cara nord del Montsec d'Ares:

TRAÇA GPS

Pels corriols salvatges del Montsec de Meià

Superba volta al Montsec de Meià pujant per la cara nord i baixant pels exigents senders de la banda solana que agafem al dente gràcies a la pluja del dia anterior i el ferm estava més compactat que quan porta molts dies de sol. La pujada per l'obaga, en canvi, estava massa carregada d'humitat i vam haver de refer sobre la marxa la pujada per Barcedana per evitar els trams més fangosos. 

A mesura que  vam anar guanyant cota, vam deixar sota nostre l'espectacular mar de núvols més propi d'un dia d'anticicló d'hivern que no pas de la primavera. Un cop a dalt gaudim del paisatge: el Pirineu nevat, mar de núvols fins a Montserrat, el verd dels camps... 

Aviat ens tirem avall: els  primers 800 m- de sender, separat en dues seccions, són espectaculars pel traçat a les parets aparentment inexpugnables de la cara sud del Montsec; però excepte per la molta pedra solta que hi ha, per la resta es deixa fer força bé. 

Un cop a tocar de Santa Maria ens toca remuntar el Cingle de la Cabroa (que suposem que és una abreviatura de la 'Cabrona' -amb perdó- perquè com puja...); en total 600 m+ exigents però espectaculars ja que la pista passa arran de paret en diversos trams.

A dalt ja només ens queda una pista ondulant abans no ens encarem al descens final: 800m- que surten directament a la C13. Es tracta d'un sender exigent com sempre al Montsec amb molta pedra solta però sobretot difícil perquè hi ha trams amb un pendent molt marcat, tot i que també n'hi ha d'altres que són molt agraïts (que no significa que siguin fàcils).