Traductor

dilluns, 30 de setembre del 2013

Mont Jovet en BTT



 
Distància: 37 km
Desnivell: 1800m
Dificultat: mitjana (molt alta en el descens del corriol de Le Cour a Bozel)
Durada: 7h
Punt de sortida: càmping municipal de Bozel
Carte de randonnées: Vanoise 1:50000 de Rando éditions
 
Amb punt d’inici des del mateix poble, cota 825m, iniciem l’ascens direcció Mont Jovet, amb els 7 primers quilòmetres per asfalt (tot i que per vies secundàries) fins al petit nucli de Tinave. Sempre anem guanyant desnivell per un còmode i gens costerut camí fins al Refugi del Mont Jovet (actualment tancat per obres). A partir d’aquí, cota 2348m, la pista es converteix en sender. Fins al cim resten 200m de desnivell que nosaltres decidim fer gran part a peu, arrossegant la bici, però els més explosius podran fer-ne gran part donant-li al pedal. 





Quan som a la cota màxima, tenim una excel.lent panoràmica a 360º i amb una taula d’orientació que ens permet entretenir-nos i ajudar-nos a identificar les grans muntanyes que ens envolten. 
Des del mateix cim iniciem el descens en BTT. Tot plegat seran 1150 m- de divertidíssim sender fins arribar al petit nucli de La Cour, amb una primera part baixant entre alpages i després entre bosc. 





Un cop superem el llogarret, enllacem amb el PR que descendeix paral.lel al barranc Bonrieu i ja se’ns gira més feina perquè ens trobem en un torrent molt encaixonat, amb restes d’esllavissades i uns puja-baixa amb trams molt delicats que ens obliguen a baixar molt sovint de la bici. Els darrers 250m fins arribar al poble de Bozel, un cop creuada la carretera que puja a Tincave, el sender se situa a la vessant més solana i trobem una certa milloria en les condicions de descens. Tot plegat seran 1750m de descens per sender.




dimecres, 25 de setembre del 2013

BIKEFOSCA by Pass@muntanyes. CINQUENA ETAPA




L'any 1911 esclatà a la Vall Fosca una activitat fins llavors mai viscuda ni imaginada i que va trencar amb el ritme i mode de vida d'aquella recòndita vall pirinenca. Un territori demogràficament baix, dedicat bàsicament a la ramaderia i agricultura, i amb llargues temporades d'incomunicació vers l'exterior per la cruesa dels hiverns, va viure durant 3 anys el frenesí de la construcció de la primera central hidroelèctrica del país. Aquest fet va transformar la vall de manera perpètua; 100 anys després, nosaltres ho reviurem mentre recorrem la BikeFosca. 
Camins, pobles i muntanyes amb molt passat i desitgem que amb molt futur.

CINQUENA ETAPA

Salàs de Pallars- Rivert- Toralla- Vall d'Erinyà- Senterada- Pont del Diable- Senterada

Distància: 44km
Desnivell: 1.400m
Dificultat tècnica: mitjana, molt puntualment alta
Punt de sortida: Salàs de Pallars
Punt d'arribada: Senterada

Aquesta darrera etapa es troba íntegrament fora dels límits de la Vall Fosca i, si es fa en ple estiu, els dies en què es dispari el mercuri dels termòmetres caldrà sortir ben d'hora i no entretenir-se gaire per no patir una bona calorada. I és una llàstima perquè us trobareu amb un itinerari farcit d'indrets que mereixen ser visitats amb calma.
De fet, al poble de Salàs de Pallars, ja hi teniu una bona estona de feina si voleu entrar a les botigues-museu.

 
El Sisco, fill de Salàs, ens mostra dos d'aquests espais que s'han ambientat en una botiga d'ultramarins i un cafè-bar de l'època. A més, també es pot visitar una barberia, una farmàcia i, ben aviat, una merceria. 
A través d'un conveni amb l'ajuntament, l'administració condiciona els espais i el Sisco, professor jubilat de Ciències Socials, cedeix la seva particular col·lecció perquè aquells qui vulguin facin una petita incursió al passat a través dels productes quotidians que en aquella època es comercialitzaven. La seva dèria gairebé malaltissa, segons ens explica ell mateix, va néixer ja fa vint anys i encara ara manté imparable aquesta cerca i captura de tot allò que gira entorn a la publicitat d'aquests productes de consum.


També a Salàs hi trobareu, si teniu més temps i/o voleu tornar-hi, el Centre d'Interpretació de l'Antic Comerç on es fan exposicions temporals (2 mesos de preparació i 10 mesos d'exposició). En aquests moments l'oferta és 'Tot a mitges'.



Un cop ens decidim sortir del poble, prenem el camí de Fontelles (N) i passem pel costat de la font, situada en un fresc raconet que contrasta amb els camps de conreu que acabem de creuar. D'aquí enfilem un sender que puja fins a enllaçar amb una pista més rodadora que guanya alçada còmodament durant poc més de quatre quilòmetres; a continuació abandonem la via principal i prenem una pista a la dreta que aviat es reconverteix en sender, el qual ens durà fins a al següent destí, Rivert, on actualment hi viuen de forma estable 7 famílies.




El Martí, pagès i ramader d'ofici, és l'alcalde d'aquest bell racó del Jussà (i d'11 pobles més de la Conca de Dalt). I nosaltres tenim l'immens plaer de conèixer-lo mentre ens fa un recorregut guiat pel seu estimat poble, un petit 'oasi' pallarès on les seves llars mantenen l'exclusivitat de gaudir, encara avui, d'una aigua potable sense tractament sanitari.


A partir dels anys 50 moltes cases de Rivert van anar tancant les seves portes. Sorprenentment, el fet d'arribar la carretera va provocar una fugida encara més galopant. Aquest poble va passar d'un cens de 200 habitants a residir-hi una única família, la del Martí, que es va resistir a marxar i durant 2 anys va ser l'única llar amb vida. Després es van instal.lar dues famílies més i, a partir d'aquest moment, es va aprovar un pla urbanístic en què no es podia construir noves cases sinó que només es permetia la rehabilitació de les antigues edificacions, algunes molt curioses on han aprofitat les balmes i el conglomerat de la roca; la resta de vivendes han estat aixecades a base de pedra i amb els sostres recoberts de teules.
Acompanyats del Martí, farem una ullada a l'antic molí, que temps enrera fou utilitzat per moldre farina. També va ser usat com a molí d'oli i, en algun moment, per a la producció d'electricitat. Tot i que no el visitarem, ens comenta que hi ha un altre molí, situat a la part alta del poble, que fou emprat per l'extracció dels olis de lavanda. 
Ara bé, la gran joia d'aquest llogaret són les seves fonts naturals. Amb gran satisfacció el Martí ens assenyala la colla de tritons que hi habiten i ens explica que aquests amfibis són un indicador de la netedat d'aquestes aigües; unes fonts que brollen tot l'any i que proveeixen tot el poble. Se'n desconeix el seu naixement tot i que s'ha aconseguit fer un recorregut de 300m muntanya endins i s'ha arribat fins un parell de cavitats però no s'ha pogut seguir més endavant perquè el pas s'estreny massa.
  

Seguint el nostre itinerari sortim del poble de Rivert i prenem l'asfalt durant 2.5 km. A continuació, abandonem la carretera i tombem a l'esquerra per prendre una pista que remunta cap a Toralla.
A l'entrada del poble trobem un ramat d'ovelles i xerrem una bona estona amb el Sr. Antonio, un pastor que, tot i estar jubilat, no pot estar-se de sortir cada dia al camp i pasturar el bestiar.




El Sr. Antonio ens explica que el seu fill ha agafat el relleu d'aquesta explotació ramadera, Casa Mateu de Toralla, on comercialitzen les ovelles Xisqueta, la raça autòctona del Pirineu. I s'emociona quan ens parla de la Canyada Reial*, els camins de transhumància de més de 30 m. d'amplada -ens diu- per on passaven (i encara passen) els ramats. Un patrimoni de tothom que cal preservar. 
 * segons la Llei 3/1995, de vies pecuàries, les canyades són les vies l'amplada de les quals no excedeix els 75 metres

Abans de remprendre la nostra marxa, ens presenta la Xisqueta més famosa del país, la Queca, l'ovella del Cracòvia!!


Ens acomiadem de l'Antonio i entrem al poble de Toralla. Des de la part superior del poble tenim un excel.lent mirador de la Vall de Serradell, on hem d'anar.


A la nostra esquerra veiem el sender que cal prendre en descens. Molt aviat s'arriba a una pista i es flanqueja tota la vall fins arribar a Erinyà. Des d'aquest poble seguim descendint per asfalt fins enllaçar amb la N-260, la qual prendrem fins a Senterada excepte un breu tram en què el trajecte segueix pel marge esquerre del Flamisell.
Un cop a Senterada teniu l'opció de posar la cirereta final a la BikeFosca. Per això caldrà remuntar per la N- 260 direcció Perves durant uns 2.5 km i, seguidament, prendre una pista a la dreta que puja fins a la Serra de la Bastida. Quan som a la carena cal seguir-la breument direcció al poble abandonat de la Bastida de Bellera i aviat trobareu l'indicador del Pont del Diable. Cal prendre un sender de molt bon fer i aviat sereu al pont. Us animem a visitar aquest espectacular indret, ja sigui en bici o a peu.



Recentment hem tingut el gran privilegi de conversar amb el Sr. Remigio, de Casa Sallent de Vilella que, amb els seus 87 anys, ens ha explicat algunes de les llegendes d'aquest sorprenent pont edificat al segle XI. Però no només d'aquest pont sinó d'un grapat d'anècdotes de joventut, la major part viscudes en aquestes muntanyes tan properes, que tan coneix i que tan s'estima. 
Un fort agraïment al Sr. Remigio i a la seva esposa Leocadia per obrir-nos les portes de casa seva i regalar-nos una mica del seu temps i del seu passat.


Ara sí, per finalitzar l'etapa només ens queda el gaudi dels darrers metres de descens per un excel.lent i divertidíssim sender fins a Senterada.

I aquí deixem escrita la nostra experiència amb la BikeFosca. No es tracta només d'una travessa en BTT, que de ben segur gaudireu, sinó d'un recorregut per la història i el present d'aquesta extraordinària terra i desitgem que amb molt futur.
Des d'aquest discret espai volem donar les gràcies a tots aquells que ens han acollit, ens han allotjat, ens han acompanyat, i ens han cedit una part del seu temps per mostrar-nos un bocí d'aquest país.
Un sincer agraïment a tots.
I a tots aquells que ens heu seguit virtualment en aquesta experiència, us animem a tastar-la i gaudir-la al 100%.


Uns amants de la BTT, 
uns apassionats de la muntanya 
i, molt especialment, 
del nostre país.


A reveure.
Pass@muntanyes

dilluns, 23 de setembre del 2013

Petit Mont Blanc





Distància: 10km
Desnivell: 1.100m
Dificultat:  baixa (exposada en alguns passos del circuit que nosaltres farem)
Durada total: 4 hores
Punt de sortida: Pralognan-la-Vanoise


Deixem el cotxe al Pont de Gerlon on iniciem la circular d’aquesta jornada amb el punt culminant al cim del Petit Mont Blanc. Es tracta d’un bucle molt directe tant de pujada com de baixada. Ascendim pel vessant est del Petit Mont Blanc fins arribar al Col du Mône (2583m) per un sender amb alguns passatges força exposats, tot creuant certes barrancades poc convincents on s’evidencien, encara en ple agost, clares esllavissades residuals d’origen hivernal. Malgrat tot, el sender està molt ben definit i els extensos i florits jardins silvestres que anirem trobant durant el recorregut ens ajudarant a distreure i desviar la vista (i la ment) cap al pendent contrari…. 





Al coll de Mône conflueixen altres itineraris i la gent, a poc a poc, va coincidint per remuntar el darrer tram d’aresta fins al Petit Mont Blanc. Des del coll, resten uns darrers metres de pujada per l’aresta sud del cim. Quan som a la cota máxima, arribem a un bon plateau, amb taula d’orientació inclosa, on ens hi entretenim una bona estona. Al nord, s'alça el Mont Blanc, el Gran Mont Blanc que tothom coneix. Al fons de la vall, en línea recta i directe cap avall, el petit poble de Pralognan (salvant les distàncies, és fàcil trobar-hi algunes similituds entre el Mont Blanc i Chamonix); cap a l'est, la Grande Casse, imponent.
 

Pel retorn nosaltres optem per descendir per l’aresta nord, dirección al Col des Saulces però sense arribar-hi. Es tracta d’un descens molt directe, on els genolls reclamen clemència, però sense cap dificultat tècnica malgrat la vista insinui un abisme al fons….. Mentre baixem, ens preguntem si la millor opció és fer-ho a la inversa… Arribem al mateix punt on hem deixat el cotxe. Superbe!!!



dijous, 19 de setembre del 2013

BIKEFOSCA by Pass@muntanyes. QUARTA ETAPA



L'any 1911 esclatà a la Vall Fosca una activitat fins llavors mai viscuda ni imaginada i que va trencar amb el ritme i mode de vida d'aquella recòndita vall pirinenca. Un territori demogràficament baix, dedicat bàsicament a la ramaderia i agricultura, i amb llargues temporades d'incomunicació vers l'exterior per la cruesa dels hiverns, va viure durant 3 anys el frenesí de la construcció de la primera central hidroelèctrica del país. Aquest fet va transformar la vall de manera perpètua; 100 anys després, nosaltres ho reviurem mentre recorrem la BikeFosca. 
Camins, pobles i muntanyes amb molt passat i desitgem que amb molt futur.

QUARTA ETAPA

Pobellà- Sant Quiri- Sellui- Peramea- Pla de Corts- Montcortés- Tossal Sant Aventí- Cresta del Gelat- Pobla de Segur- Salàs de Pallars

Distància: 55 km
Desnivell: 1.550m
Dificultat tècnica: alta, puntualment molt alta.
Punt de sortida: Pobellà
Punt d'arribada: Salàs de Pallars
Allotjament: Casa Agulló




Essent Pobellà el punt d'inici d'aquesta quarta etapa, la nit prèvia hem sopat i dormit a la Casa Rural d'Agulló. Una casa de poble amb unes habitacions molt acollidores i on llueixen unes manualitats dignes d'admiració (aquells que ho hem viscut a casa en coneixem la complexitat i les moltes hores de dedicació). La Julita i la Mercè, les amfitriones, són unes magnífiques dones de pagès que s'estimen la vida de poble i n'exploten les seves qualitats però també n'assumeixen la seva duresa. Ambdues són unes excel.lents cuineres (la Mercè ens reconeix que la seva debilitat són els postres ....) i, com a bones professionals, no aconseguim que ens expliquen els secrets d'aquests deliciosos plats que ens preparen (i no serà perquè no hem insistit!!).
A l'endemà, després d'un bon esmorzar, prenem les bicis i enfilem cap al coll de Sant Quiri per una pista que es troba en bon estat i que, exceptuant una curta tirada amb un pendent més pronunciat, guanya còmodament els gairebé 500m de desnivell que hi ha fins a la collada.




En aquest pas obert canviem de vessant, de vall (davant nostre s'estén la Vall d'Ancs) i de comarca i, seguidament, remuntem els pocs més de 100 m+ fins a l'ermita de Sant Quiri, excel.lent mirador on val la pena fer-hi una pausa.



A continuació descendim, resseguint els límits fronterers entre el Pallars Jussà i el Sobirà, vers el Cap de la Ginebrera i avancem en suau descens per la carena de la Serra d'Espinàs.






Quan som a la collada del Clot d'Andol creuem el filat i prenem un fàcil sender que baixa fins als Planells. En aquest indret enllacem amb una pista que ens conduirà sempre en baixada al poble de Sellui, el qual ha viscut aquests darrers anys una generosa rehabilitació.


Des d'aquest petit nucli iniciem una breu remuntada per pista, direcció a Bretui, però aviat l'abandonem per prendre un sender que flanqueja per l'obaga de Balestui (molt bonica però amb un primer tram d'uns 500 m mancats de continuïtat) i arribem fins a Vila Closa de Peramea on el Dani, que ens acompanya durant una part del trajecte, ens fa de guia i ens explica els orígens d'aquest bonic poble així com del següent punt, també de visita obligatòria: el llac de Montcortés, on tindreu possibilitats de fer-hi una remullada.


Abans però ens desviem una mica del trajecte per anar a dinar a Masia Llaràs on la Gina i el Pep ens han preparat una paella.


Què hem de dir d'aquesta trobada? Només arribar ja quedes embadalit per l'emplaçament d'aquesta isolada casa, el seu entorn, les vistes i la tranquil.litat que s'hi respira. Unes breus presentacions i de seguida et fan sentir com a casa. La Gina i el Pep ens expliquen com van rehabilitar ells mateixos una masia que feia 50 anys que estava deshabitada i on només es matenien dempeus les parets exteriors. El resultat és una casa molt acollidora, amb uns exteriors sorprenents. I com no podia ser d'una altra manera, el menú que ens han preparat és a base de primeres matèries, excepte l'arròs, cultivades per ells mateixos. La qualitat és excel.lent. El sabor diví.


En definitiva, l'estada és tan agradable que se'ns fa difícil marxar però no tenim altre remei que acomiadar-nos i continuar el nostre trajecte. A reveure!!


Seguint el recorregut d'aquesta etapa, des de Peramea cal avançar per pistes fins a Montcortés i remuntar cap al Roc de Sant Aventí. Seguidament tindrem el descens per la sorprenent cresta del Gelat, amb una primera part per sender pedregós, més tècnic, i un segon tram que s'haurà de fer a peu i on caldrà estar molt atent ja que hi ha passos força delicats i aeris (fins i tot una secció on s'ha de desgrimpar amb l'ajut de cadenes i escales). Més endavant l'estat del terreny ja millora i el sender ja es pot fer damunt la bici.



Superat el descens d'aquesta cresta arribem a La Pobla de Segur. En aquest poble sovint trobareu en la seva agenda d'activitats algun entreteniment i/o acte que us permetrà complementar l'estada. Entre aquestes, la tradicional Festa dels Raiers, que aquest any ha celebrat les dies 5, 6 i 7 de juliol la seva XXXV edició, alhora que s'ha inaugurat el nou emplaçament del museu dels Raiers, situat a la Ciutat de Vacances de La Pobla de Segur.


Tal com explica la Sònia, directora de l'Oficina de Turisme de la Pobla de Segur, l'ofici de raier estava molt ben pagat però no el podia practicar qualsevol. Era un treball molt dur i sacrificat ja que suposava passar molt temps fora de casa. En funció de les comandes de fusta podien recórrer el trajecte des de La Pobla a Balaguer i arribar a Lleida o fins i tot Tortosa. El retorn es feia espardenejant, és a dir, a peu. Es diu que part d'aquest sou el malgastaven amb dones i beure durant el trajecte de retorn a casa...


Finalment, des de La Pobla cal prendre durant un parell de quilòmetres la carretera direcció Tremp i, tot seguit, desviar-nos a la dreta per seguir una pista molt rodadora fins arribar, en pocs quilòmetres, a Salàs de Pallars. Recuperarem forces a l'Hotel Bertran on el Josep, amb qui compartim l'afició a la BTT, ens ofereix per sopar un extens assortit de plats molt casolans.