Traductor

dimecres, 26 de febrer de 2020

Esquí de muntanya al Pic d'Anrodat



Distància: 9 km.
Desnivell: 900 m.
Dificultat: BE(A), S3.
Punt d'inici: Pont de Baladosa (Vall d'Incles).
Durada total: 3.30 h.

Excursió ràpida i directa que demana un mantell molt estable perquè té diversos trams molt exposats a les allaus.
Entrem fins al fons ("transitable") de la Vall d'Incles que ja està ben net i veiem el perquè... la neu comença a escassejar a la solana (per bé que l'obaga encara permet sortir amb els esquís calçats des de Baladosa, per exemple, per anar cap a Siscaró -i per a dies-) i això vol dir que ens tocarà caminar. Però no ens importa perquè volem fer una d'aquelles ascensions que demanen estabilitat del mantell i ara la té. Al final són gairebé 200 m+ de porteig enmig dels corredors de la Skimo 4 d'Andorra; ens entretenim mirant com van passant tot apressats per completar els 3600+ que els han planificat els organitzadors (quines animalades!). Quan podem calçar veiem que l'accés cap a l'Estany de l'Isla està molt just de neu, fins a l'extrem que gairebé estem a punt de deixar de banda l'Anrodat i intentar salvar la jornada seguint les traces de la Skimo. I és que el "problema" és que la canal d'accés, únic lloc on hi ha neu (encara no ho sabíem), queda amagada i des del pla no es veu, però més per curiositat que per una altra cosa hi posem el nas i... premi!, s'hi veu neu contínua. Total que comencem a tirar voltes maria cap cop més obligades i provant d'evitar al màxim la zona central (pont de neu) perquè sota se sent el riu que corre amb força. La canal, molt exposada a les allaus, són uns 150 m+ amb una sortida a dalt estreta i pendent, i aquell dia amb poca neu que ens obliga a descalçar i passar fent equilibris estranys per no acabar a l'aigua.

Part central de la primera canal

Sortint de la primera canal, a l'escanyall
Superat aquest passatge, ja sortim a una mena de pla que ens permet veure el nostre objectiu, tot i que encara no veiem la pala/canal d'accés al coll. Des del pla remuntem relaxadament fins a l'Estany de l'Isla, lloc on ara sí que esguardem tot el recorregut fins a l'Anrodat. 
Passem l'estany per sobre i reprenem amb les voltes maria, més obligades a mesura que guanyem alçada. A l'esquerra de la pala/canal, en una barrera rocosa, s'hi observen esquerdes a la neu i per això anem pujant al més a la dreta possible, fins que 50 m+ abans d'arribar al coll posem els esquís a la motxilla i caminem els darrers metres sense grampons ni piolet perquè la neu ja està al punt.

Remuntant la pala/canal

Últims metres a peu abans del coll
Des del coll només ens queda 50 m+ de fàcil, segons condicions de neu, cresta/carena (fites per la banda solana abans de posar-nos definitivament al llom).

Carenejant poc abans del cim

Tornant al coll on tenim els esquís esperant-nos
Des del cim desfem camí per una excel·lent neu primavera que es deixa esquiar a plaer, excepte el tram de l'entrada de la canal del final (la que corria molta aigua per sota) on tornem a caminar per prudència i breument. I així encara podem arribar amb els esquís als peus a 15' del cotxe.

Sortida des del Coll d'Anrodat

Baixant cap a l'Estany de l'Isla

Estany de l'Isla i la pala/canal d'accés al coll

Part superior de la primera canal (ara de tornada)

Imatge de l'aparcament del Pont de Baladosa

dilluns, 24 de febrer de 2020

Rostant la neu de la solana de Ransol (Pala de Jan i Varilles O)



Distància: 14 km.
Desnivell: 1400 m.
Dificultat: mitjana-alta (més per l'exposició que per l'exigència tècnica), BE-S3.
Punt de sortida: quasi final pista de Ransol.
Durada total: 5 h.

Entrem a Ransol amb la idea de fer un circular, jugant amb les orientacions, pujant al Mil Menut, baixar al refugi Coma d'en Jan i pujar al Varilles. Però entrar i sortir d'Andorra és un drama i arribem gairebé a les 10. Sembla que anem tard per baixar la cara est del Mil Menut, així que parlant amb alguns que sí que hi van i que el dia anterior van ser a Varilles i ens diuen que està bé, desbaratem el pla inicial i tirem per la banda oest presumptament cap al Varilles; uns 20' de porteig i ja calcem.

Al centre, la pala d'accés al coll entre el Bony d'en Jan i el Mil Menut amb la pala solana sense neu (uns 15' caminant)

Cara est del Mil Menut amb neu contínua fins al refugi

Anem foquejant i veiem que la Pala d'en Jan (que no sabíem que era la Pala d'en Jan) sembla que té neu contínua fins a dalt i que pot ser una bona oportunitat ja que no es veu gens carregada; cal tenir en compte que a la part baixa té uns tallats que en cas d'allau fa que aquesta ascensió pugui resultar delicada en cas de risc d'allaus elevat. D'aquesta manera anem remuntant per una bona neu primavera superant les barreres rocoses fins a dalt al cim, sempre amb els esquís als peus i tirant nombroses voltes maria. 

Superant les barreres rocoses; darrere, zona de Varilles

Mirant cap a la zona de la Serrera

Darrers metres; a baix l'aparcament

Quan assolim el cim, el sol ja s'ha posat en línia amb aquesta orientació sud, però encara no de sobre manera i ens regala un molt bon descens per una neu primavera homogènia, lenta i amable. 

Neu fàcil fàcil

Amb algun petit entrebanc pel mig (no sempre és evident l'itinerari de baixada), arribem a la cota 2200 i decidim provar a veure si encara la S-O del Varilles aguanta amb dignitat la calorada; remuntem els 500 m+ fins al cim i ja veiem que sí, que ens espera un segon festí per una altra boníssima neu primavera d'aquelles que s'esquien sense saber-ne. 

Remuntant cap a Varilles (O)

A quarts de dues la neu de la S-O encara aguantava i es deixava esquiar a cor què vols

Just abans d'entrar al bosc ens desviem una mica a l'esquerra i mirem si el torrent que baixa dels Planells de Caraup es deixa fer; però ben aviat ja veiem que no, que les condicions són molt justetes i uns 200 m- abans de l'aparcament ja hem de carregar els esquís (al bosc no li sobrava res, però estava més negociable).

dilluns, 17 de febrer de 2020

Esquí de muntanya al Comapedrosa, pel Pla de l'Estany



Distància: 14 km.
Desnivell: 1350 m.
Dificultat: mitjana-alta (amb bona neu, com aquest dia, no passa de mitjana); BE(A), S3.
Punt de sortida: final carretera d'Arinsal.
Durada total: 5 h.

Excursió presumptament exigent tècnicament però que amb la neu tenim a les solanes i el risc d'allaus tan mesurat la deixen en una ruta molt assequible, com a mínim fent les parts més compromeses amb els esquís a l'esquena i els grampons als peus.
Sortim des del darrer aparcament d'Arinsal i ens toca caminar una hora (450 m+) pel sender d'estiu que puja còmodament fins al pla del refugi.

Camí d'estiu

Allí ja podem calçar esquís i pujar direcció a la muralla que tanca al nord cap a Soulcem; just davant tombem a l'oest i per tant remuntem per pendents orientats a est que ja a quarts d'onze han fet una primera transformada. 

Pla del refugi del Pla de l'Estany

Per pales de pendent moderat anem guanyant metres fins a situar-nos als peus de la canal d'accés a la Collada del Forat dels Malhiverns; els primers metres encara els fem amb esquís però als 50 m+ (N-E) es redreça força i posem grampons enmig d'una neu encrostada i lletja que ja veiem que no esquiarem. 

Últims metres per a la Collada de Malhiverns

Un cop al coll dubtem si cap al Comapedrosa o cap al Baiau que té una pala més del nostre nivell per esquiar, però com que també haurem de descalçar per baixar la primera part dels Malhiverns, tirem cap al Comapedrosa que guanyem fàcilment per la carena (120 m+). 

Darrers metres

Carena; davant el Pic de Baiau

Desfem fins al coll i perdem els primers metres caminant maldestrament per la neu crosta que hi ha a l'ombra, però un cop entrem a les parts on el sol ha escalfat, i de valent, baixem per una neu una mica pesada (sobretot a les parts altes i més pendents) però de molt bon fer fins al refugi.

Darrere la Collada de Malhiverns

Part intermèdia

Circ del Port d'Arinsal
 

dimarts, 11 de febrer de 2020

Pala S-O del Salòria



Distància: 18 km.
Desnivell: 1400 m.
Dificultat: mitjana (alta segons la neu); ME-BE, S2-S3.
Punt de sortida: Hotel Os de Civís.
Durada total: 7 h.

Excursió llargueta per assolir el cim més alt de l'Alt Urgell, el Salòria, i baixar la seva pala S-O. 
Arranquem des de l'aparcament de l'Hotel Os de Civís (1650 m.) i prenem una pista secundària paral·lela al riu que aviat es desdibuixa i es torna sender (camí d'estiu) que ens duu, enmig d'una neu molt endurida a caus de l'orientació N, fins a la Collada de Conflent.

Arribant a la Collada de Conflent

Quan sortim al solet ja trobem la neu una mica transformada i podem foquejar còmodament fins que a la cota 2250 hem de descalçar-nos els esquís per manca de neu fins al llom (algú que va davant nostre ho fa tot amb esquís però en mode senglar).

Inici de la carena

Al llom (2400 m) tornem a calçar esquís i el seguim sense pèrdua fins al cim; tot i que té algun breu tram més delicat quan s'estreny, aquest dia els passem fàcilment perquè la neu està molt bé, però en cas de neu dura cal vigilar.

Carena, amb el cim al fons

Cim, mirant a l'oest

Des del cim desfem uns pocs metres i entrem a la pala S-O; es podria agafar des de dalt però sembla que treuen el nas alguns taurons i preferim decantar-nos una mica a l'esquerra. Com que ja comença a faltar neu nosaltres només podem esquiar 700 m i cap a la cota 2000 hem de descalçar-nos els esquís durant uns 200m-; la pala és un regal: un pendent mantingut però gens exigent (excepte els cent primer metres-) que esquiem per una excel·lent neu primavera.

Part alta de la pala

Part intermèdia de la pala

Visió de tota la pala

A punt d'entrar al barranc

A de les Bordes de Conflent tornem a posar pells per tornar a remuntar a la Collada homònima (uns 250 m+). A la citada collada cal decidir si baixem per on hem pujat o ho fem per la pista. Com que sospitem que trobarem una crosta lletja decidim provar per la pista, però tampoc hi sortim guanyant res ja que trobem la neu duríssima (obaga) i plena de traces de moto o de 4x4, per la qual cosa ens acabem posant els esquís a l'esquena i caminar tranquil·lament (es fa llarg, però...) fins a l'aparcament.

Cara sud del Salòria, sense neu

dilluns, 3 de febrer de 2020

Pedalades per la roca dura del Montsant



Ens trobem amb el Jordi i cia per "presentar-los" els encants del Montsant. Preparem dues jornades per conèixer els dos extrems de la serra. Així dissabte pedalem pel sector oriental i sortim des d'Ulldemolins per pujar la Cobartera, carenejar per la Serra Major, baixar pel Grau del Montsant, enclotar-nos fins a Cornudella i tornar passant per la Llisera.
Diumenge sortim des de Margalef (molt bon refugi per estar-s'hi; excel·lentment equipat) per fer un bucle i picar els senders que tiren cap a la Bisbal i llavors tornar a remuntar per, posteriorment, baixar cap a Cabacés; des d'aquí pugem cap a la Foia i la Cogulla per acabar baixant probablement un dels millors senders del Montsant.
En definitiva, dues jornades de roc dur, o de teràpia de roc com diria el Jordi, que segur que no satisfa les ànimes més llepafils, però que farà les delícies dels ciclistes amb poques manies.
I les parts més espectaculars dels dos recorreguts en el següent vídeo: