Distància: 14 km.
Desnivell: 1400 m.
Dificultat: mitjana-alta (més per l'exposició que per l'exigència tècnica), BE-S3.
Punt de sortida: quasi final pista de Ransol.
Durada total: 5 h.
Entrem a Ransol amb la idea de fer un circular, jugant amb les orientacions, pujant al Mil Menut, baixar al refugi Coma d'en Jan i pujar al Varilles. Però entrar i sortir d'Andorra és un drama i arribem gairebé a les 10. Sembla que anem tard per baixar la cara est del Mil Menut, així que parlant amb alguns que sí que hi van i que el dia anterior van ser a Varilles i ens diuen que està bé, desbaratem el pla inicial i tirem per la banda oest presumptament cap al Varilles; uns 20' de porteig i ja calcem.
 |
| Al centre, la pala d'accés al coll entre el Bony d'en Jan i el Mil Menut amb la pala solana sense neu (uns 15' caminant) |
 |
| Cara est del Mil Menut amb neu contínua fins al refugi |
Anem foquejant i veiem que la Pala d'en Jan (que no sabíem que era la Pala d'en Jan) sembla que té neu contínua fins a dalt i que pot ser una bona oportunitat ja que no es veu gens carregada; cal tenir en compte que a la part baixa té uns tallats que en cas d'allau fa que aquesta ascensió pugui resultar delicada en cas de risc d'allaus elevat. D'aquesta manera anem remuntant per una bona neu primavera superant les barreres rocoses fins a dalt al cim, sempre amb els esquís als peus i tirant nombroses voltes maria.
 |
| Superant les barreres rocoses; darrere, zona de Varilles |
 |
| Mirant cap a la zona de la Serrera |
 |
| Darrers metres; a baix l'aparcament |
Quan assolim el cim, el sol ja s'ha posat en línia amb aquesta orientació sud, però encara no de sobre manera i ens regala un molt bon descens per una neu primavera homogènia, lenta i amable.
 |
| Neu fàcil fàcil |
Amb algun petit entrebanc pel mig (no sempre és evident l'itinerari de baixada), arribem a la cota 2200 i decidim provar a veure si encara la S-O del Varilles aguanta amb dignitat la calorada; remuntem els 500 m+ fins al cim i ja veiem que sí, que ens espera un segon festí per una altra boníssima neu primavera d'aquelles que s'esquien sense saber-ne.
 |
| Remuntant cap a Varilles (O) |
 |
| A quarts de dues la neu de la S-O encara aguantava i es deixava esquiar a cor què vols |
Just abans d'entrar al bosc ens desviem una mica a l'esquerra i mirem si el torrent que baixa dels Planells de Caraup es deixa fer; però ben aviat ja veiem que no, que les condicions són molt justetes i uns 200 m- abans de l'aparcament ja hem de carregar els esquís (al bosc no li sobrava res, però estava més negociable).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada