Traductor

dimarts, 4 de juny del 2024

Al Puig de Morreres des de Llorenç de Morunys

 

Distància: 27,5 km.
Desnivell: 1350 m.
Dificultat tècnica: mitjana.
Durada total: 4.45 h.
Punt de sortida: Llorenç de Morunys (Vall de Lord).

 
Des de la part alta del poble comencem remuntant breument per asfalt, però ràpidament ens posem en una pista que puja decididament fins al Coll de Jou; en poc més de 4 km guanyem 500 m+ (hi ha 50 m+ que s'han de caminar per terreny descompost). A partir d'aquí milloren tant el terreny com el pendent, malgrat que no evita que assolim el Puig de les Morreres havent guanyat 1250 m+ en tan sols 14 km. Des del cim perdem uns 200 m per una carena molt panoràmica (bones vistes al Cadí i al Pedraforca) fins que ens posem a les pistes de l'estació de Port del Comte per ascendir (100m+) fins al Mirador del Querol. Ara sí, (gairebé) tot avall. Una primera part encara molt oberta i posteriorment ja anem empalmant diferents senders boscos que ens acompanyaran fins a Llorenç de Morunys amb trams força divertits per bé que molt allunyats del que seria un bike park; en total, 13 km per perdre 1200 m- gairebé sense pausa, però intercalant breus trams de pistes (sumant tots aquests sectors, regalem uns 300 m-). Els tres senders són: Morreres, El Feixar i Els Tarters.

dilluns, 27 de maig del 2024

A llevant del Flamisell mitjà


Distància: 26 km.
Desnivell: 1300 m.
Durada total: 4.30
Punt de sortida: Pobleta de Bellveí.
Dificultat tècnica: mitjana.
 
Ruta ja piulada un parell de vegades en aquest bloc, però que sempre regala unes fotos impressionants (malgrat que la llum del dia no acompanyava gens). L'itinerari, punyent al punt: la sortida ja avisa amb un parell de breus trams de caminar pel sender que puja a Estavill, combinat amb l'asfalt que hi va. D'aquest poble a Antist un d'aquells corriols bucòlics amb algun altre punt dels que colla de valent, però molt testimonials. Arribats a Antist pujada brutal fins a l'ermita de Santa Bàrbara, bàsicament per sender, que es deixa fer tot pedalant, però en mode repte, pulsacions disparades i lactat a dojo: en total uns 400 m+ en 3,5 km. Un cop al cim, 700 m- fins a la Plana de Mont-ros per diferents senders a quin millor: primer amb unes panoràmiques amplíssimes i després per boscos de roure. Des de la carretera ens toca remuntar, ara per asfalt, fins a Antist per fer el darrer descens del dia: la Borda del Metge, un corriol espectacular, també enmig d'una espatarrant roureda; llàstima que al final cal batallar una mica per un sender breument ascendent amb passos delicats i un darrer tram una mica baralladís pel terreny descomposta, però que queda compensat pel bonic tram vora el riu Flamisell.
I la jornada en imatges:

Primers metres vora el Flamisell

Pujant a Estavill

Corriol d'Estavill a Antist

Ascens a Santa Bàrbara; Antist, al fons

Baixant a la Plana de Mont-ros

Descens cap a la Borda del Metge

Final vora el Flamisell


diumenge, 12 de maig del 2024

Puigmal, Cataperdís i intent al Soulcem


Últims cartutxos de la temporada d'esquí de muntanya, malgrat que en alçada encara queda molt neu, especialment a les obagues per sobre dels 2300 m; la pena és que els regels nocturns no estan sent gaire efectius i això limita molt les sortides. 
Divendres va ser el darrer dia amb un regel nocturn potent i vam aprofitar per fer uns pugesbaixes per la zona del Puigmal amb una neu primavera boníssima; llàstima que no vam trobar neu fins als 2300 (és a dir, 300 m+ de porteig). Des de l'aparcament de l'estació Puigmal 2900, veient que la neu estava molt dura a primera hora, va tombar cap al Petit de Segre per la pala sud molt ben nevada i que ja començava a transformar. Des del cim ens vam tirar cap a la Coma de l'Embut que amb la seva orientació est tenia la neu al punt; als 2300 es va acabar la neu i vam remuntar cap al Puigmal per una cara nord que feia molt temps que no estava tan blanca. Descens final cap a l'estació per les orientacions N-O que ja havien fet la primera transformada.
 
Vista de l'estació


A la dreta el Pic Petit de Segre

Vista de Núria
 
Dissabte vam anar a Ordino i vam pujar al Cataperdís des de la cota 2050. Neu ben transformada ben d'hora a les est i aguantant més a les que no hi tocava el sol tan directe. Els últims 100 m+ cal fer-los a peu.
 
Font Blanca al fons

Port de Rat, darrere


A la dreta la canal est del Port d'Arinsal
 
Diumenge intent al Pic del Pla de l'Estany per Soulcem. Sortim ben d'hora ben d'hora, però ja veiem que no serà suficient ja que el regel ha estat molt superficial i la neu està amb una fina capa gelada que cedeix al pas dels nostres esquís i a sota hi ha uns 20 cm de neu mig podrida. Així l'accés al Port de Rat (totalment orientat a est) ja veiem que no anirem gaire lluny, malgrat que encara entrem lleugerament a la Vall de Soulcem ja que veiem que la ruta està ben nevada fins a dalt (o això sembla). La baixada cap a Soulcem és d'hecatombe, amb una crosta d'aquelles innegociable; amb tot encara baixem fins a la cota 2400 on veiem que la neu s'acaba i caldria caminar uns 100 m fins al fons de la vall. Per tot plegat, desconfiem de què ens podem trobar, pel que fa a qualitat de neu, i fem una retirada a temps, que no sabem si és una victòria, però que probablement ens estalvia una severa derrota. El dia anterior al Cataperdís vam estar parlant amb un grup que venien de fer la volta pel Port d'Arinsal i l'Estany Alt d'Angonella i ja ens van advertir de com estava el tema; ens van comentar del drama del descens a Soulcem, però que la baixada cap a Angonella estava força bé i no sé si ho vam entendre bé, però va dir que la pujada a la Bretxa d'Arcalís estava molt justeta i van haver de caminar força estona, malgrat que des de dalt semblava que s'havia de poder foquejar (no esquiar).
 
Tornant al Port de Rat, amb la cua entre cames

dilluns, 6 de maig del 2024

Pic de Ribuls

Des de l'estació de l'aparcament de Grau Roig hem de caminar 5' abans no trobem la neu contínua. Entrem a la vall del Pessons fent el típic eslàlom pel mig del planer bosc durant uns 30' i ja sortim on la vall és més neta, però encara ben plana. Fins a la base de la canal que dona accés al coll entre el Ribuls i el Pessons es manté aquesta tònica, però els darrers 150 m+ es redrecen de valent; normalment cal afrontar-los amb grampons, però com que la neu està tan bé podem guanyar-los amb esquís als peus fins al coll. La pala final del Pessons està una mica justeta i tirem cap al Ribuls. Des d'aquí volíem baixar cap al sud per fer una volta pel Coll de Ribuls i anar a l'Estany de Montmalús, però a mesura que descendim la neu cada cop està més pesada i decidim girar cua i desfer camí: ERROR!, perquè la baixada des de la canal, bé, però la resta de vall és un llarg flanqueig a causa del poc pendent i de la neu pesadota que no deixen corre els esquís, fins a l'extrem que el darrer tram hem de tornar a posar pells per tornar a entrar a l'estació. En total, 13 km i 1050 m+ de ruta poc agraïda amb els esquís; realment, si la neu no està molt bé, val la pena tornar per Montmalús.

Part baixa de la vall del Pessons, a la dreta, el Pic de Maià

Part intermèdia; ja veiem la canal (la de més a la dreta)

Foquejant la canal

A tocar del Ribuls amb la pala S del Pessons

Al cim del Ribuls

Baixant la canal (l'únic tram de neu bona)
 
Diumenge vam intentar el Pic Negre d'Envalira (vam sortir d'una corba a 2200 m perquè des del Pas de la Casa ja no hi havia neu), però a la nit va ploure, suposem que va estar tapat i no va regelar gens; la neu està ben podridota des de bon matí, amb uns 20-30 cms on el pal s'enfonsava gairebé sense prémer.
 
Estany de les Abelletes

 

dilluns, 22 d’abril del 2024

Pic de Filià i Tuc de Moró (des de la Vall de Boí)


Molta menys neu de la que ens esperàvem trobar a la Vall de Boí. Queden algunes cosetes per fer, però ja amb poques opcions de variar el recorregut. Així de les escasses rutes que es poden esquiar sense caminar sobre manera hi ha el Pic de Filià, al qual és recomanable accedir per la Passada de Moró, perquè si es baixa per la Vall de Manyanet hi ha entre 30-40 minuts sense neu en un flanqueig on es guanya uns 150m+. Si es vol baixar a la Vall de Manyanet (fins a la cota 2250 l'obaga té neu), es pot anar al Pleta Pelada i cal caminar uns 15-20 minuts, sempre creuant pel Coll de Roies, ja que el de Llevata tot just té 100m- de neu. L'estació encara està aguant bé de neu, tot i que a la pala sud del Puig Falcó ja comencen a aparèixer pedres (una setmana més sembla que encara aguantarà); per tant, per anar al Moró encara és viable. La cota neu a la Vall de Sant Martí deu rondar sobre els 2200-2300, per tant, des de la corba (1700 m) hi ha un bon porteig per esquiar ben poc; s'hi pot accedir des de la Passada de Moró per fer un puja-baixa. Altres cims, amb major dificultat tècnica, poden ser la Pica de Cerví (S3-S4), la punta més a llevant del Cap dels Vedats d'Erta (S4) sembla viable entrant per la base de la Pica del Cerví de Durro (malgrat que desconeixem com deu estar la baixada per la solana al Barranc de Ginebrell). La Pica Cerví de Durro també es pot fer per la banda oest. I poca cosa més.
I unes imatges d'aquest cap de setmana amb una neu primavera boníssima que anava transformant al punt a mesura que avançàvem (les N-O eren les úniques que aguantaven una mica dures). Nosaltres vam fer el Pic de Filià (malgrat tot, amb esquís fins al cim) i el Moró.
 
Remuntant per pistes; pala sud-oest del Puig Falcó

Prop del Coll de Roies; darrere la pala final del Puig Falcó

Base de la pala N-O del Filià

Arribant al Filià; a la dreta el Moró (pala sud, viable) i el Puig Falcó a l'esquerra

Visió general des del Pic de Filià

Direcció a la Passada de Morò; darrere la pala N-O del Filià

Pica Cerví de Durro a l'esquerra i a la dreta la zona dels Vedats d'Erta

Pala N-O del Pleta Pelada

Nord del Bony de la Rodona a l'esquerra i a la dreta, el Castellet de Moró