Traductor

dimarts, 27 d’octubre de 2020

A la Tosa d'Alp en BTT

 

Distància: 52 km.
Desnivell: 1600 m.
Dificultat tècnica: mitjana.
Durada total: 6 h.
Punt de sortida: Bellver de Cerdanya.
 
 
Temps de recolliment obligat que aprofitem per recuperar sortides que vam realitzar durant l'estiu, quan les coses no estaven tan complicades com ara. I és que entenem que, actualment, hem de posar una mica el fre de ma i afrontar només excursions de poca exigència tècnica gairebé buscant el risc zero (que ja sabem que no existeix) perquè cal de totes totes evitar carregar artificialment el sistema sanitari, el qual ara té altres prioritats ben conegudes. Per tant, ens toca posar una micamolt de la nostra banda i actuar amb dues premisses clares: buscar raconets on no coincidim amb altra gent (això a nosaltres no ens costa gaire, però per entendre'ns ara és mal moment per anar a Poblet, al Montseny o a Montserrat) i buscar rutes amb poquíssima exigència tècnica, tal com hem dit anteriorment, per reduir al màxim la possibilitat de fer-nos mal; ben cert és que a casa també ens podem tallar preparant el sopar, però una cosa no treu l'altra i ja vindran temps millors. Tot això mentre puguem, perquè sembla que vénen restriccions més dures que probablement ens limitaran totalment l'activitat a muntanya; i la veritat és que, des de la resignació, no ens sembla malament perquè no estem actuant correctament com a ciutadania (sempre és inexacte parlar genèricament) i cal buscar solucions; sempre podem culpar que si els polítics (que també) o que si no sé qui altre en té la culpa de debò; però això és fer-nos trampes al solitari i no voler escrutar-nos al mirall, perquè com a societat som qui té l'última paraula per corregir aquesta situació tan exasperant. 
Llancem uns quants suggeriments per quan puguem tornar-hi............
 
Així doncs, un calorós dia del proppassat estiu vam encarar la duríssima pujada fins a la Tosa d'Alp des del riu Segre, un ascens de 1500 m+ sense pausa i sovint amb rampes que ronden el 20%; un repte majúscul que regala unes boníssimes panoràmiques tant cap al Berguedà (sud) com cap a la Cerdanya (nord). 
Des del cim tenim un primer tram de baixada espectacular, arran de carena i per un sender que es deixa fer a plaer; breu tram de bttsenderisme (50 m+) abans d'afrontar la darrera baixada del dia: 1300 m- en què anem empalmant senders, tots boníssims i assequibles que ens fan xalar de valent fins a Alp.
 

dimarts, 13 d’octubre de 2020

Al Roc de Madres en BTT

 

Distància: 25 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat tècnica: mitjana.
Punt de sortida: Vilanova de Formiguera.
Ciclabilitat de pujada: 60%.
Ciclabilitat de baixada: 99,9%.
 
 
Des de Vilanova de Formiguera cal pujar per les pistes encarades a ponent fins a la cota 2000; en general es deixa pedalar bé malgrat que el ferm no es gaire bo. A partir d'aquesta cota hi havia ressenyes que deien que encara es podia pedalar, però nosaltres ho vam fer gairebé tot caminant perquè en els trams que eren pedalables, els pedals tocaven amb els marges del sender. En canvi la baixada es deixa fer tota a plaer fins a tocar del llac de Puivalador. El primer tram (el que vam caminar íntegrament) és el més interessant, per qualitat del sender i per les panoràmiques; el segon tram és una pista reconvertida a sender amb trams força pedregosos, i el darrer, és del mateix calibre però per terreny boscos força més amable.

dijous, 8 d’octubre de 2020

Pentàmetre eslovè: els cinc cims més alts d'Eslovènia

El número de setembre-octubre de la revista Vèrtex publica un article nostre: un recull de cinc excursions per assolir els cinc cims més alts d'Eslovènia, tots situats dins el Parc Nacional del Triglav. Itineraris exigents tant físicament, amb desnivells sempre propers als 2000 m+, com tècnicament, per la presència de trams escarpats correntment equipats amb cables de vida o clavilles.

Les excursions en imatges...



dilluns, 5 d’octubre de 2020

Atractius ignots a les Valls d'Aguilar

 
Distància: 25 km.
Desnivell: 1050 m.
Dificultat: mitjana.
Punt de sortida: Noves de Segre.
Durada total: 3 h.

Aquesta és una d'aquelles rutes que recomanaries a ulls clucs a un amic que vol fer una matinal però quedar ben saciat de muntanya. Té de tot: pujades exigents, panoràmiques, paisatges bucòlics i una baixada de traca i mocador que va empalmant diferents senders amb un total acumulat de gairebé 1000 m-, gairebé tots de bon fer.

La ruta comença amb uns primers quilòmetres d'asfalt per la carretera de pendent suau que duu a Taús, però aviat ens desviem a la dreta per pujar cap a Miravall punt on s'acaba l'asfalt i comencen les rampes de debò, amb percentatges superiors al 10% que ens acompanyen fins al cim de la Muntanyeta (1626 m).


 
Des del cim comencem a baixar per terreny obert (senders poc evidents) i amb molt bones vistes cap al Cadí, Port del Comte i el Pirineu.

 
Flanquegem pel vessant est l'Argelic i fem una breu pujada abans no ens tirem avall definitivament. Els primers 300 m- són els més exigents amb alguns passatges on cal afinar bé, malgrat que són 100% ciclables.


 
Al coll de Sant Alís s'acaba aquesta part més difícil i empalmem amb un altre sender que transita pel bell mig d'una preciosa roureda i que és una delícia fins a Berén.

 
Els corriols de després d'aquest llogaret són del mateix calibre que l'anterior, per tant boníssims, però ja no són tan evidents; en total són uns 400 m- de gaudi màxim fins a sortir a la carretera d'Argestues que seguirem en baixada (100 m-) durant 3 quilòmetres fins a Noves.


 

dimecres, 30 de setembre de 2020

Una imprescindible del Prepirineu: al Pedró des d'Alinyà

 
Distància: 33 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat: mitjana, molt puntualment alta.
Punt de sortida: Alinyà.
Durada total: 5:15 h.
 
No és exagerat dir que som davant de la millor ruta del Prepirineu, perquè treure-li una baixada de gairebé 1500 m-, majoritàriament per bons senders, no és fàcil de trobar, ni tan sols al Pirineu. Es tracta d'un recorregut imprescindible per als amants de la muntanya i de les baixades llargues i laborioses (que no difícils).
Comencem a pedalar a Alinyà i tot i que ja podríem remuntar per pista preferim tirar per l'asfalt durant 5 km i així guanyar una mica de comoditat i poder guardar forces per la part final de l'ascens que prou falta ens faran. Fins al Coll de Cambrils l'ascens és amable i de progressió ràpida; però a continuació hi ha un tram ondulant fins que ens posem a la pista que ens durà al llom de la Serra de Campelles, una pujada amb trams salvatges pel pendent i el terreny descompost, però que gestionant amb paciència es deixa fer al 99,5% damunt la bici. Així, batallant molt, arribem al cim del Solsonès, tot i que ho fem per la banda de l'Alt Urgell.
 


 
Transició al cim gaudint de les boníssimes vistes que ofereix, i avall que fa baixada, malgrat que no sempre. El primer tram de descens és una mena de fora pista seguint les marques grogues de PR i fites en un terreny força pedregós però que no planteja cap mena de dificultat. Un parell de rampetes abans no ens no ens posem al prat rotllo Heidi que ens duu fins al coll de l'Obaga de Companys. I aquí sí que el sender es comença a fer més evident (les vaques hi han contribuït poderosament) i ens tirem avall per un bosc amb unes corbes al punt que ens fan xalar de valent. 
 


 
A partir de la font d'Urdiet el corriol ja es fa tan evident que es pot baixar a ulls clucs perquè es deixa fer a plaer amb terreny de tots els tipus però sempre boníssims; en un breu punt hi ha un passatge exigent, no tant per la dificultat sinó per l'exposició, que va seguit d'un brevíssim tram més pedregós abans no reprenguem amb la regalada de baixada amb què ens estem obsequiant.
 


 
Arribats a Cal Galtanegra perdrem un centenar de metres per pista fins a la Vall del Mig a partir d'on anirem combinant la carretera amb trams de sender que hi fan drecera fins a Alinyà.