Puigllançada des d'Alabaus

 

Bona foquejada per la banda est del Puigllançada, interessant sector enguany que està amb molta neu. Se surt des d'Alabaus per remuntar fins al Puillançada; molta gent per dalt, però quan ens tirem a llevant ens quedem sols. Fem una segona remuntada al cim perquè trobem molt bona neu, per bé que amb trams de molt poc relleu a causa dels núvols mitjans.

I la jornada en imatges: 

 

 

Primeres foquejades a La Molina i Port del Comte

 

Iniciem temporada d'esquí de muntanya a les zones perimetrals de les estacions de La Molina i Port del Comte amb un blanc que monopolitza el paisatge arreu. A La Molina ascendim al Puigllançada; bona neu excepte en les parts més altes, escombrades pel vent. A Port del Comte ens movem per la zona de l'Estivella, sector de l'estació tancat; la dinàmica és la mateixa que a La Molina: bona neu pols gràcies a la nevada de dissabte (transformant ràpidament a les solanes) i una mica ventat a les cotes més altes (Estivella, Tosa i Pedró).

 

La gran clàssica del BTTsenderisme del Pirineu Oriental: Puigmal

Distància: 26 km.

Desnivell: 1000 m+.

Dificultat: mitjana, puntualment molt alta.

Durada total: 6 h.

 

Gairebé no caldria escriure ni una ratlla per ascendir el Puigmal amb la bici; és una gran clàssica que es fa i es piula sovint. Nosaltres la vam fer en versió travessa amb una combinada de cotxes i tren, i una mica de trampa perquè vam començar a pedalar a la cota 2200 gràcies a la pista asfaltada que puja fins a Coma Morera. Així, només ens quedava 900 m+ fins al cim: 600 per roderes imantades pedalables i 300 amb la bici a coll o al costat segons el gust, però a peu. Un cop al cim, com sempre al Puigmal, les rambles. Des del cim hi ha diferents possibilitats de descens, triem la que baixa pel vessant S-E de la Serra del Borrut fins a la Collada de Fontalba; 900 m- molt bons excepte 100 m- a la cota 2800 on cal caminar (malgrat que amb un molt bon nivell també es deixa fer). Des de Fontalba evitem de baixar per pista fins a Ribes i provem el flanqueig cap a l'Home Mort, que ja coneixem a peu i que ens sembla que no serà gaire agraït. I suposem que com que les expectatives són poc optimistes el resultat ens sorprèn positivament perquè ben bé fem el 90% damunt la bici, això sí amb una notable discontinuïtat i amb tirades poc llargues. Des de la Font de l'Home Mort ja sabem del cert que hi ha 500m de caminar, però després el sender es deixa fer quasi tot pedalant fins al Collet de les Barraques; això sí, hi deixem la salut perquè colla de valent i suem lactat. Tot plegat és per anar a fer la baixada del GR que duu fins a Planoles i que tant havíem gaudit altres vegades, mentre que aquesta ens va deixar un gust agredolç perquè es va deixar fer tot, però per un terreny molt descarnat i descompost. Des de Planoles, tren fins a Puigcerdà i recuperació del vehicle de Coma Morera.

Volta al Costabona en BTT

Distància: 41 km.
Desnivell: 1800 m.
Dificultat: alta.
Durada total: 8:30 h.
Punt de sortida: Espinavell.

Amb la intenció d'assolir el cim del Costabona pel costat nord-català, ara ja fa uns quants dies, sortim des d'Espinavell remuntant cap al coll Pregon primer per pista però aviat per corriol que en algun breu punt ens obliga a empènyer la bici. 

Des del coll anem a buscar el primer corriol del dia: 500m- amb una entrada molt lletja que ens obliga a caminar durant 2 minuts, però que ben aviat s'arregla i es deixa fer raonablement bé malgrat les "epingles" i algun altre pas més més exigent; però, potser perquè veient el principi ens temíem el pitjor, aconseguim gaudir-lo prou, fins i tot ens els trams que sembla que sigui de nit per l'espesa vegetació i l'orientació obaga.

Acabat el corriol nord català comencem la botifarra del dia, la llarga pujada fins a la Portella de Roja que té tres parts clarament diferenciades: una primera de còmoda i de bon fer fins al Pla de l'Estanyol; una segona molt més laboriosa perquè el terreny està molt descompost, però encara tenim sort perquè el pendent és força tolerable, i la darrera, encara més laboriosa que va des del Coll de Roques Blanques fins a la citada portella; n'havíem llegit pestes d'aquest tram i potser per això no ens va semblar tant dolent. Són 5,5 km amb una primera part molt ciclable, un quilòmetre al mig gens pedalable i una altra part final també molt ciclable malgrat que posant-hi mooooolta voluntat; els darrers 50m+ són els únics on va bé carregar la bici (malgrat que tampoc és imprescindibles).

De la Portella als peus del Costabona, una altra de les sorpreses del dia, perquè excepte dos brevíssims trams la resta tot damunt la bici i xalant amb l'ambient d'alta muntanya per on pedalem.

Al coll de Pal, reunió d'emergència perquè la jornada està sortint més bé del que prevèiem, però ja hem vist bastant clar que la baixada que portàvem preparada des del cim és una pala que deu rondar els 25-30 graus que no veiem per baixar amb la bici, per la qual cosa tirem un llarg flanqueig pel vessant sud del Costabona. Malgrat que pedalem ben bé més del 95% de tot el flanqueig, la veritat és que li falta una certa continuïtat; 

un cop al llom, tot i que no ens podem relaxar, ja anem fent via amb major celeritat i fluïdesa fins que al Coll de Siern on ens colen el "gol del Wikiloc", és a dir, la traça que portem ens posa al mig d'una propietat privada indicada de forma claríssima però que no va impedir al que la fer compartir-la perquè tothom li toqui els nassos al pobre ramader que ens va cridar l'atenció (i amb tota la raó).

Nou article a la revista Vèrtex: La travessa de les gorges

El darrer número de la revista Vèrtex publica un nou article Pass@muntanyes. En aquest cas es tracta d'una travessa senderista que es proposa visitar quatre gorges molt significades del Pirineu oriental (les del Segre, les de Núria, les del Freser i les de Carança, probablement les més espectaculars), així com assolir els cims més emblemàtics d'aquesta zona com són el Puigmal i el Bastiments. La travessa comença a Sallagossa i acaba Toès té l'atractiu afegit que uneix aquests dos punts amb el famós Tren Groc. Gairebé 4000m+ i 50 km que inicialment es plantegen en 2 etapes però que es poden allargar a 4 per repartir millor el desnivell i la distància.

Pedalant als peus del Taga

Monument a Xirinacs

Distància: 38 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat: mitjana-alta.
Durada total: 7 h.
Punt de sortida: Campdevànol.

Agradable ruta que esmena sobre la marxa els excessos d'una ruta que portàvem adaptada del Wikiloc bastant passada de voltes (o nosaltres faltats de tècnica, segons com es miri). Així sortim de Campdevànol i remuntem per pista a estones baralladissa però sempre dins el que és tolerable fins al Coll de Saltor. A partir d'aquí empalmem amb un bonic sender que flanqueja espectacularment els cingles de Sant Eloi; 3 parts clarament diferenciades: una primera exposada però fàcil; una de baixada molt breu al centre de dificultat molt molt alta, i una part final de suaus ondulacions de bon pedalar. Després sortim a un camí amb rampes dures que ens duu amablement fins a la pista cimentada del Coll de Jou. Aquí tirem un flanqueig molt prescindible per un sender a la falda sud del Taga fins a Sant Martí d'Ogassa; hagués sigut millor regalar una mica per pista i empalmar remuntar pocs metres fins al monument a Lluís Maria Xirinachs. Des d'aquí tirem un flanqueig amb molta discontinuïtat fins al Collet del Vent on decidim deixar de seguir la ruta del Wikiloc i fer la nostra a veure si podem xalar una mica. I efectivament, a partir d'aquest punt s'acaben les penúries i comencem a gaudir: primer un bonic i planer sender fins a Saltor; a continuació anem empalmant divertits senders fins a Muiols, passant pel Coll de Graus, on desfarem per la pista per on hem començat.

Pedalant als peus del Puigmal

2n dia del cap de setmana ciclistainsaciable al Ripollès. Repetim aquesta fantàstica travessa que uneix la banda ceretana amb la vall de Ribes passant pel Pas dels Lladres. La jornada, meteorològicament parlant, va sortir prou dolenta, amb estones de boira espessa pixanera a dalt, acompanyada d'un molest vent al coll; a més, la temperatura va ser bastant baixa durant bona part de l'itinerari. Amb tot, encara vam poder xalar baixant els gairebé 1400m- de corriols diversos fins a Planoles. 

I acabem de posar la cirereta a aquest fantàstic cap de setmana dinant brasa (foto inicial), entre rialles i propostes de futur en blanc, a Ca l'Anna de Ventolà; molt bona cuina a un preu molt raonable.

Volta insaciable al Montgrony

Guiats pel Pito, fem una excel·lent volta per tots els vessants del Montgrony en aquests dies que és ple de colors de tardor. Un recorregut amb tots els ingredients d'un itinerari Pass@muntanyes: pujades al límit, corriols de traca i mocador, porteig de bici... 

Sortim des d'El Baell i enfilem cap a la Covil, amb algun porteig i unes rampes finals fora pista de les que fan afició i envoltats d'unes panoràmiques immillorables; baixada mig fora pista, mig roderes fins a Sant Pere de Montrony; per acabar breu remuntada i posterior ondulació abans no encarem definitivament el darrer descens fins a El Baell, sempre per pistes i senders de coneixença exclusiva dels habituals de la zona.

El Taga

Refugi del Pla de Prats

Mirant cap a la Vall de Ribes

Breu tram de porteig cap a la Covil

Últim tram de porteig cap a la Covil

A punt d'assolir la Covil

Baixant de la Covil

Cap a Sant Pere de Montgrony

Sant Pere de Montgrony

Mare de Déu de Montgrony

Bonics corriols flanquejant a llevant del Montgrony

Policromatisme de tardor