Esquiant la Pica d'Estats

Distància: 17 km.
Desnivell: 2000 m.
Dificultat: BE, S3.
Durada: 2 dies.
Punt de sortida: l'Artiga (Arieja). Per arribar-hi cal fer via per Ax-les-Termes-Tarascon-Vic de Sòç-Marc.
Dia: 12/13 d'abril.

Des de l'aparcament de l'Artiga (1150 m) sortim amb els esquís a l'esquena seguint el GR per una bonica fageda fins a la cota 1500 on ja anem sortint del bosc alhora que ens calcem els esquís. Són les deu del matí i la neu ja està molt transformada de tal manera que ens costa progressar, especialment en els flanquejos ja que la neu no té consistència. A mesura que anem guanyant alçada va millorant i la progressió es fa més còmoda. En general ens movem sempre per pales suaus amb algun flanqueig exposat a les allaus que baixen de la cara N de la Punta d'Escassa, aquest dia ja molt purgada; en canvi, l'arribada al refugi cal fer-la per una breu pala de marcat pendent. Després de tres hores ja som a 'cal' Patrick, guarda del refugi de Pinet.

Dinem tranquil·lament al solet de la terrassa, convenientment orientada al sud, mentre anem veient com les cares est van purgant regularment petites quantitats de neu provinents de les parts més altes. La tarda se'ns fa amena ja que primer el Patrick ens delecta amb uns solos de guitarra roquers (Santana i Chuck Berry) i, posteriorment, amb més rock'n'roll via CD del Rory Gallagher. Una mica més tard arriben el David i el Claudi, manresans amb els que conversem bona part de la tarda; el David ens explica que porta com una mena de pegats de silicona que són fantàstics per evitar les tocadures de les botes d'esquí (efectivament, dies després ho vam comprar i són fantàstics, tant pels tibials com per qualsevol altra part del peu; no és barat -uns 20 €- però es pot fer servir moltes vegades i, per tant, surten millor que els Compeeds o l'esparadrap).

A l'endemà sortim a dos quarts de vuit cap a amunt; com que sabem que la sortida té una certa complexitat decidim sortir amb grampons i fer via per la neu dura que hi ha gràcies a l'excel·lent regel nocturn. Superem el famós flanqueig de la cara O de la Punta d'Escassa en suau descens (30m-), amb purga inclosa i avancem fins a l'Estany d'Estats on ens orientem a l'est i ascendim una curta pala de fort pendent; 

com que anem amb grampons ho fem tot plegat amb certa celeritat de tal manera que anem apropant-nos als grups que portem davant que s'han entretingut en el flanqueig i en la citada pala. A continuació cal fer una segona pala, també molt breu, del mateix calibre que l'anterior (en aquest punt nosaltres fem cas de la traça GPS i ascendim una mica més a l'esquerra per una pala molt més exposada -i és que a la xarxa hi és tot, inclòs el que no hauria d'estar penjat-). 

Passades aquestes dues paletes (cota 2700) la resta fins al cim ja és un passeig que fem amb els esquís als peus; com que ens hem estalviat les parts més tècniques i diferents canvis d'esquís-grampons assolim el cim els primers (sense tenir-ne la més mínima intenció), si més no dels que venim de Pinet ja que de la banda de Broate han aparegut davant nostre el Carles, la Montse i el Jordi; coincidim tots just on deixem els esquís, tot just a 50 m+ del cim, tres hores després de sortir del refugi.

Per al descens desfem camí evitant la pala més dreta que hem fet de pujada, per una neu entre pols-compactada a dalt i primavera incipient a mesura que baixem; el flanqueig, descalçant-nos els esquís a la segona meitat ja que cal remuntar uns pocs metres. 

A tocar del refugi, sense arribar-hi, ens desviem a la dreta per evitar el flanqueig que vam fer de pujada; ara busquem les pales més directes de la N de la Punta d'Escassa, per unes pales plenes de purgues i que ja insinuen que poden ser molt allavoses després de nevades fortes, ara, però, estan amb una neu primavera molt bona i molt estable. 

Quan som a tocar del bosc els esquis tornen a la motxilla i acabem els darrers 400m- tranquil·lament per la fageda que mena a l'aparcament de l'Artiga.

TRAÇA GPS

Circular a la Cascada d'Ars

Distància: 20km

Desnivell: 1000m

Dificultat: fàcil

Durada: 5 hores

Punt de Sortida: Aulus les Bains

Des d'Aulus seguim la carretera fins a la sortida del poble, direcció el Coll de la Trappe, i ben aviat l'abandonem per ascendir per un sender que indica vall de Fouillet. Aquest sender és breu i torna a enllaçar més amunt amb la carretera, que caldrà creuar. A partir d'aqui abandonem asfalt, i vehicles motoritzats i ens endinsem pels agraïts boscos de Fouillet, tot remuntant paral.lels al riu del mateix nom.

Quan arribem a una bifurcació on indica Cascade de Fouillet, nosaltres ens desviem a les l'esquerra per remuntar fins al Plateau de Souliau, a 1.280m, on novament trobem una bifurcació de senders; a l'esquerra retornaríem al poble d'Aulus; a la dreta, per on continuem, puja cap a l'estany de Guzet. Superat el llac el sender s'orienta clarament cap a l'est, i amb continus puja i baixa flanquejem les parets que queden a la nostra dreta fins arribar a una petita esplanada on creuarem el riu Ars. Encara ens queda una petita remuntada però ben aviat iniciarem el descens pel camí que baixa paral.lel al riu i que, en diferents indrets, ens ofereix nous plans de l'espectacular cascada d'Ars.

A la cota 1060 creuem el Pont d'Artigou i enllacem amb un pista que seguirem durant uns metres però que ben aviat abandonarem per continuar descendint per un sender, tot seguint traces de GR. A les proximitats del poble creuarem el riu Garbet, riu principal de la vall i en poc minuts som al poble. Aquesta ruta, segurament per la rellevància de la cascada és força concorreguda; en especial, el trajecte del poble a la cascada, i en sentit invers al nostre recorregut.

Port de Tavascan i fiasco al Pic de Montarenyo

Distància: 14 km

Desnivell: 1500m

Dificultat: fàcil

Durada: 7 hores

Punt d'inici: Ossesa (920m)

Entrem a la vall d'Ustou i a la bifurcació amb el circ de Cagateille, nosaltres desviem a la dreta, direcció al petit llogaret  d'Ossesa on deixarem el cotxe on bonament podrem i iniciarem l'ascenció. Els primers metres els guanyem per un agradable sender que s'endinsa pel bosc de Baus.

El camí sempre va guanyant terreny en paral.lel al riu Ossesa. En alguns indrets caminem per damunt de l'encaixonat barranc, amb uns esborancs a les parets que impressionen. Entre arbres i zones de pastura anem ascendint tranquil.lament per un agradable entorn que es fa admirar.

A l'altra banda de barranc, el salt de la cascada d'Ossesa ens obliga a fer una breu pausa. A continuació tenim una forta remuntada fins a la cota 1500 per tal de superar el primer contrafort que tenim per obstacle. Seguidament perdem uns metres fins creuar el riu i tornem a remuntar fortament fins topar amb una creu enmig del camí, nou punt d'inflexió on tornem a perdre uns metres per entrar a les portes de la 'cubeta' de l'encaixonat circ que tenim davant nostre, on d'entrada sembla difícil intuir el pas.

En aquest cas, el sender està ben fressat i anem trobant marques de GR que ens són de gran utilitat. Ben aviat el sender tomba a la dreta (oest) i remunta fort i sense pausa per fent llaçades fins creuar un barranc. Poc a poc el corriol flanqueja les parets, seguint direcció sud-est i amb vistes aèries de la vall, fins canviar de vall; davant nostre ja veiem el port de Tavascan on hem d'arribar; i uns metres abans l'acollidor refugi lliure.

Des del port, trepitjem terres catalanes i enfilem amunt (oest) massa precipitadament amb l'objectiu d'assolir el pic de Montarenyo, sense camí clar (de vegades un mapa 1.50.000 és massa general per afinar en passos precisos). Remuntem per vessant sud però ens movem massa a prop del llom i a la cota 2417m ens veiem obligats a recular ja que topem amb unes bretxes difícils de superar per ambdós vessants (posteriorment, veurem que no anàvem tant desencaminats però vam pujar més del necessari). Cansats optem per desfer camí amb molta cura pels forts pendents herbosos fins retornar al coll. Uns metres per sota nostre s'insinua traces d'un sender que possiblement ens duria còmodament al cim però psicològicament hem canviat de xip. Hem perdut més d'una hora per guanyar 200m per l'escabrosa aresta fins a la CotaSenseNom i ara ens tocaria perdre més desnivell per tornar-ne a guanyar més de 600m. Per decisió unànime, optem per abandonar i seguir el Camí de la Retirada (opció voluntària, no com la de fa 74 anys en aquest mateix indret).

El Montarenyo queda pendent fer-lo des de casa nostra (potser amb esquís??). Fins la propera.....

TRAÇA GPS

Ascenció al Pic del Cap de l'Estany (o Pic de Couillac)

Distància: 13.5km

Desnivell:1700m

Dificultat tècnica: fàcil

Durada: 7.30h

Punt de sortida: zona d'aparcament per a l'accés al circ de Cagateille (prop de Vall d'Ustou, le Trein).

Desagraïda ruta pel nefast terreny que toca trepitjar. Fins a les portes del circ el camí es fa més o menys soportable, però tot just haurem guanyat 200m dels 1700m totals que té aquesta ruta. A partir del circ de Cagataille la marxa és complica.

El sender, que puja fortament entre bosc per tal de superar els murs del circ, es troba ple d'entrebans per als senderistes: pedres, arrels i tot banyat per l'aigua que baixa sense coneixement pel camí traçat i per allí on li sembla. Sortint de la zona boscosa, el terreny no millora gens. Continuem trepitjant amb tensió, la vista fixada al terra i amb tots els sentits activats per no patir una bona relliscada. Fins a l'alçada del llac de la Hillette el sender es troba força definit; per damunt seu i fins al port de Couillac, anirem trobant alguna fita escadussera però la direcció és clara. Des del coll anem a la dreta per remuntar fàcilment el llom fins al cim, on ens espera la millor part de tot el recorregut: les vistes. Als nostres peus el gran estany de Certascan, al fons el Pic d'Orri i en darrer pla, el Montsec, 'les nostres muntanyes' de sempre.

Pel descens no sabem com agafar-lo de tant desagraïda que ha estat la pujada. Així doncs, des del port provem de baixar directament fins al llac i refugi de la Hillete. A la cota 2000 però, ens hem de desviar a l'esquerra i enllaçar amb una petita canaleta que baixa més suament fins al llac (trobarem alguna fita).

Superat el refugi tenim una breu remuntada per un tram equipat fins enllaçar amb el sender de pujada on, després de les hores de sol, el terreny continua igual relliscós i gens amigable.

Estany d'Aranh i ascensió al pic dera Ar (Har)

Distància: 20km

Desnivell: 1700m

Durada: 6.30h

Dificultat: fàcil

Accés: vall de Birós; deixem el cotxe a l'entrada del llogaret de Frechendech.

Excursió que s'endinsa pels frondosos boscos de Birós, amb un evident i net sender que ens permet guanyar molt suaument els 500m primers, sempre ben a prop del riu de l'Isard. 

Des de la cabana d'Illau fins a l'estany d'Araign el corriol puja una mica més directe. Quan som davant la presa, pugem un moment al refugi d'Araign per poder veure amb bona perspectiva l'estany i el petit circ que el resguarda. Tot seguit desfem camí fins als peus de la presa i prenem direcció contrària per pujar al Pic der Ar (Har). 

Seguirem marques de GR fins al coll de Bentaillou i d'aquí ens desviem a l'esquerra per remuntar el llom que ens durà sense cap complicació al Pic der Ar (2424m). Aquest dia ens trobem amb un extensíssim mar de núvols que cobreix les valls a banda i banda. Per damunt seu s'aixequen més que mai les majestuses parets del Mauberme; al fons el Mont Valier i, a l'oest els Pics de la Serre Haute i el Crabère.

Pel retorn desfem camí fins a l'estany i baixem pel camí de Birós tot passant per la cabana d'Illau. Poc després ens desviem per creuar el riu i resseguir el sender que ens aproxima al refugi forestal i la Chapelle de l'Isard. Aproximadament a la cota 1100 enllacem amb el corriol de pujada. Només ens resta desfer camí fins arribar a l'aparcament.

TRAÇA GPS

Ascensió al Malh de Bolard (2750 m) per l'aresta nord

Distància: 16 km

Desnivell: 1800m

Dificultat: mitjana

Exposició: alta en l'aresta

Durada: 7h

Accés: vall de Birós, aparcament d'Eylie

Deixem el cotxe en l'aparcament que hi ha al final de la pista de la vall de Birós, al costat de l'antiga fàbrica de tractament de minerals d'Eylie. Remuntem uns metres la pista, tot just per creuar el riu Urets i ben aviat l'abandonem per seguir un sender que puja a l'esquerra, on hi ha un rètol que indica GR10 i Col de l'Arech. Excepte els primers metres més exigents, durant aquesta primera part del trajecte remuntem per suaus prats i creuem algun tram de bosc on anirem trobant restes de les instal.lacions que permetien traslladar els materials de les antigues explotacions mineres. 

Un cop al coll, ens desviem de les traces de GR i ens orientem clarament al sud per remuntar fortament cap al Tuc dera Coma de Lòsa, 2489m. Aprofitem per admirar, sota el petit circ que es desprèn de les parets de la cara est del Bolard, el 'petit Machu Pichu': antigues barraques mineres edificades enmig d'un esperó rocós que s'aixeca, a 2350m d'alçada. 

A partir d'aquesta cota secundària, la vista la concentrem en el nostre pas; cal tenir activades totes les precaucions ja que iniciem la part més complicada i entretinguda de l'ascensió. Resseguirem l'aresta nord del Bulard amb molta atenció, fent ús de les mans i buscant millor el pas entre les grans roques, algunes de les quals de dubtosa estabilitat. No hi ha passos difícils però l'aresta és molt aèria. 

Els darrers 100 metres abans d'arribar al cim remunten novament per terreny fàcil. A la cota màxima, la superfície s'amplia i les vistes canvien de vessant. D'esquerra a dreta: Mont Valier, Barlonguera, Coma d'Orla, Beret, Montardo, Mulleres, Aneto, gelera i companyia,.... i Maubèrme, direcció cap a on ens encaminem.

Seguirem la cresta direcció oest fins arribar al coll de Villeneuve, on una gran fita ens indica que hem de canviar de rumb. Hem de retornar al vessant d'Urets i per això caldrà descendre per una llarga i descomposta tartera que es desprèn del coll esmentat. 

Un cop superada la part més pedregosa seguirem descendint per zona herbosa i, a la cota 2000 aprox., tombarem a l'esquerra, en diagonal, per baixar a la cabana i al petit llac d'Urets, on enllaçarem amb el camí de les mines; el sender baixa paral.lel al riu d'Urets (GR) fins a l'esplanada del circ de la Plagne. En aquest punt només ens resta seguir la pista que ens portarà fins a l'aparcament d'Eylie.

TRAÇA GPS

A les mines de Ventalhor en BTT

Distància: 27,5 km.

Desnivell: 1150 m.

Dificultat: molt alta.

Exposició: molt alta.

Ciclabilitat de pujada: 100%.

Ciclabilitat de baixada: 50%.

Durada: 5.30 h.

Punt de sortida: Sentein.

Des de Sentein sortim direcció sud remuntant suaument la vall de Biros cap Eylie per asfalt; a l'alçada d'aquest llogaret s'acaba la carretera i comencem a ascendir per l'espectacular pista que puja fins les antigues instal·lacions de les mines de Vantelhor (Bentaillou). La pista no té un percentatge desmesurat però el terreny és d'aquells on la bici s'agafa de valent i sembla que superi el 10% (no és el cas); a més, no s'hi val a badar perquè té trams molt aeris on una caiguda seria dolentíssima.

Assolim les antigues instal·lacions després de guanyar 1100 m. El pla que portem és creuar pel coll del Pic de l'Har però cal carregar la BTT 350 m a l'esquena i, a més, segons la ressenya el descens és molt difícil i és molt probable que depassi el nostre nivell; per tant, ens deixem seduir visualment pel GR 10 que té un primer tram espectacular... 

a veure si ens privarem de més de 1000 m de sender sense haver de carregar; però no, fet aquest primer flanqueig per una antiga pista de les mines la cosa s'espatlla completament i, excepte algunes breus parts, ens toca arrossegar la bici durant uns 600 m de desnivell, més o menys fins que entra al bosc on ens podem desfogar, molt mínimament, del fiasco de baixada. 

Finalment, encara tenim una mica d'ànims per seguir uns corriols que portem de la traça original... però igualment finalitzem la ruta amb un regust intens de fracàs.

TRAÇA GPS

La traça GPS que adjuntem, per raons evidents, només té la part de pujada fins a les mines; un ascens que per si sol ja val la pena.

Pic Barlonguera per la cara nord

Distància: 17.5km

Desnivell: 2100m

Dificultat: mitjana

Durada: 8.30h

Accés: vall de Ribérot, zona d'aparcament del pla de Lalau, a prop de la Maison du Mont Valier.

Amb un inici boscós i tot seguint indicacions de GR, superem els primers metres de desnivell per forts pendents ascendint ben a prop del barranc del Trapech. A poc a poc, i a mesura que sortim de la zona boscosa, les línies es moderen i el sender ens permet guanyar alçada més pausadament tot puntejant les cabanes que es troben disseminades per la vall. Superem la cabana de l'Artiga i la de Trapech i, a pocs metres per damunt nostre, ja es visualitza la cabana Clot du Lac. 

Sense arribar-hi, nosaltres ens desviem del seu trajecte així com també abandonem les traces del GR10. Seguim guanyant desnivell en direcció contrària, tot creuant el barranc de Trapech i enfilant pel corriol fins arribar al Pas de l'Esque, punt d'inflexió que ens permet canviar de vall. Des de la cota 2178m hem de perdre uns 200 metres, els primers força aeris però equipats amb passamans, per acostar-nos a la cabana de Trinque i creuar el barranc de Peyralade. A continuació tornem a remuntar seguint les marques del GR transfronterer, direcció al port de Barlonguère i a la cabana homònima. Sense arribar-hi, ens desviem a la cota 2.250m, creuem el rierol, i remuntem direcció oest, cap al Pic de Barlonguera. Durant aquesta darrera part del recorregut trobarem fites que ens guiaran. A partir de l'estany du Mil, i especialment els darrers metres abans del cim, el terreny és força descompost i exposat.

Pel retorn desfem camí fins a les proximitats de la Cabana de Trinque. A partir d'aquí seguirem un hipotètic sender que baixa paral.lel al riu de Peyralade. Superarem una nova cabana i el ramat de vaques que sembla custodiar-la i no serà fins a l'alçada del bosc on el corriol es torna a fer més visible, amb uns pendent inicials molt forts però que a mesura que perdem alçada se suavitzen. Per sorpresa nostra, aquesta cop ens veurem resseguint metres i metres de cablejat amb la pretesa funció de barra protectora (no tenim clar per a qui... potser per evitar que el bestiar s'esbarranqui).

TRAÇA GPS