Pentàmetre eslovè: els cinc cims més alts d'Eslovènia

El número de setembre-octubre de la revista Vèrtex publica un article nostre: un recull de cinc excursions per assolir els cinc cims més alts d'Eslovènia, tots situats dins el Parc Nacional del Triglav. Itineraris exigents tant físicament, amb desnivells sempre propers als 2000 m+, com tècnicament, per la presència de trams escarpats correntment equipats amb cables de vida o clavilles.

Les excursions en imatges...

Passo San Pellegrino – Ferrada Alta Via Bepi Zac – Cima Uomo

Distància: 17,1 km.

Desnivell: 1500 m.

Dificultat: alta per l'accés al cim; la part de ferrada és molt assequible.

Exposició: alta.

Durada total: 7 h.

Punt de sortida: Passo de San Pellegrino.

Sortim des del Passo de San Pellegrino per les pistes d'esquí en un tram força deslluït però que ens permet fer-nos una idea de la llargada de la cresta. La cosa canvia radicalment a partir del Pas Le Selle on ja ens posem a la carena. 

Aviat entrarem al que probablement és el tram més interessant de la via, ja que a l'entorn del Pic Costabella hi ha un seguit de construccions de la Primera Guerra Mundial on es barallaven italians i austríacs. Bona part del recorregut està perfectament documentat la qual cosa li afegeix interès. Pel que fa a l'aspecte estrictament esportiu cal dir que la ferrada no planteja dificultats remarcables, excepte en algun breu passatge a l'inici. 

Molta gent, fet el Costabella, baixa pels senders que permeten arribar directament al Passo de San Pellegrino, però nosaltres continuem la carena en un tram molt menys equipat i més exigent tècnicament, especialment a partir de la Forcella dell'Uomo (2840 m) i per accedir al cim, ja que trobem passos exposats i amb molt poca ferralla (per tant, molt de compte; cordino molt útil si algú no està avesat a fer aquests tipus d'excursions). 

Des del cim desfem fins a la Forcella i comencem a descendir per un sender on als 100m- primers és gairebé impossible no fer baixar pedres (compte si descendeix algú per darrere nostre) perquè té un pendent més que marcat i el terreny és exageradament descompost; a continuació, però, el pendent decreix i el terreny és una agradable tartera molt fàcil de baixar fins que llença una llarga diagonal per tornar a entrar a les pistes de l'estació des d'on desfarem fins a l'aparcament.

TRAÇA GPS

Ferrada Roc du vent

Durada: 45min d’aproximació+2.30h de ferrada+30min de retorn
Dificultat: AD
Accés: des de Bourg –St. Maurice prenem la carretera D925 Cormet i Lac de Roselend. Deixem el
cotxe en la zona d’aparcament del Refugi du Plan de Lai.

Al punt de sortida tenim el plafó informatiu de la ferrada i aixecant un pèl la vista, ja veiem la muntanya rocosa on ens hem d’encaminar i que contrasta amb els suaus i verdosos prats que l’envolten. Uns 45 minuts d’aproximació fins a la base de la paret tot seguint un sender molt ben definit i transitat…. Afortunadament no tots els senderistes es dirigeixen a la ferrada i part dels que hi accedeixen ho deixaran córrer després de fer la primera part del recorregut, per tant, l’afluència minvarà.

La primera travessa transcorre pel fil de l’aresta amb lloses i alguns diedres força inclinats que no haurien de tenir gran dificultat però la roca es troba tan polida que la bota no s’agafa per enlloc, la qual cosa ens obliga a fer molt ús de la sirga i tibar amb força per progressar. Un cop superada la part rocosa, remuntem per terreny herbós i suau fins al cim de la primera torre. A l’altra banda, ja tenim la segona torre i el pont nepalès de 19m de llargada per on haurem de creuar (i com ballen els 4 cables per on hem de passar....uf, quines tremolors...) . Fem una primera pausa al cim i aprofitem per gaudir de les excel.lents vistes cap al Massís del Mont-Blanc (que cada cop tenim més a prop...), el Llac de Roselend, el llac de Gittaz, ...

Des del cim descendim fins a un petit collet i ens dirigim cap a l’entrada de la canal que separa els dos cims del Roc du Vent; ens encarem per remuntar la segona paret, aquest cop més vertical i aèria però més breu respecte a la primera part. Quan som a la seva part superior, hem de descendir uns 3 o 4 metres per aproximar-nos a l’entrada de l’esquifit i bellugadís pont nepalès, aixecat a 35metres d’alçada i que uneix les dues torres d’aquesta segona part de la ferrada. 

Un cop creuat l’”inconsistent” pont tornem a remuntar uns breus metres i ja som al segon cim. Ara sí, descendim la darrera torre ja per sender (cablejat) fins arribar a l’entrada del túnel que creua per les entranyes del Roc du Vent i ens portarà a la vall per on hem pujat. En 30 minuts descendim fins als plans i retornem al cotxe.

Ferrada du Plan-du-Bouc

Durada: 15min d’aproximació+1.5 de ferrada+1 hora de retorn

Dificultat: PD

Punt de sortida: a prop de Champagny-le-Haut

Passat Champagny-en-Vanoise seguim direcció Champagny-le-Haut i, un cop hem sortit del congost, arribem a una esplanada on deixem el cotxe i iniciem l’aproximació a la ferrada, que ja veiem davant nostre.

La ferrada té dues possibilitats; la que puja per l’aresta (AD) i la que flanqueja pel vessant sud (PD); ambdues conflueixen i coincideixen amb el darrer tram, ja més fàcil fins al Plan-du-Bouc on agafem el sender que ens retorna novament al cotxe. 

Via ferrada La Découverte

Bonica via ferrada per omplir una matinal a la part alta de l'estació d'esquí d'Alpe d'Huez, direcció al Coll de Sarenne.

Curiosament el primer que cal fer és descendir uns 200 m per sender fins a situar-nos a la base de la via, que comparteix l'inici amb una altra de major dificultat anomenada l'Sportive.

La Découverte catalogada entre PD i AD, segons les fonts, remunta estèticament una paret amb alguns passos més exigents; d'aquí surten els AD i en cap cas, a parer nostre, pot ser una via d'iniciació ja que alguns passos tenen un cert punt d'exigència. 

Un parell d'imatges de la via:

Traça GPS

Ferrada Aguillette du Lauzet

Desnivell: 900m

Distància: 10km

Dificultat: PD

Accés: des de Briançon prenem la N-91 direcció Grenoble. Deixem el cotxe a Pont-de-l’Alpe, en una zona d’aparcament al costat de la carretera.

L’aproximació fins a peu de via és d’una hora per pista que puja fins als Chalets de l’Alpe du Lauzet. Superades les darreres cases, remuntem uns metres més direcció a la tartera que baixa de l’Aiguillette du Lauzet. Ben aviat trobem un indicador de la via ferrada i les primeres sirgues (bastant prescindibles) on podrem assegurar-nos. 

La ferrada,  de 2.30h de durada, combina ressalts verticals amb travesses rocoses i aèries i també progressions per senders gens complicats però on caldrà igualment posar molta atenció per la seva exposició i manca d’anclatges per assegurar-se. En ser una via molt concorreguda, cal destacar que en alguns indrets la roca es troba molt desgastada i, per tant, caldrà assegurar bé les passes per no patir alguna relliscada. Al nostre parer, l’equipament té algun punt en estranya disposició.

A la part final de la via trobarem un mur més vertical i amb una mica de desplom (breu) que ens obligarà a fer treballar els braços més del previst. A banda d’aquest pas, la resta no té una excessiva complicació. La ferrada arriba al cim de l’aiguillete de Lazet (2610m), amb unes bones panoràmiques, si el temps ens ho permet, de les geleres del massís dels Écrins. 

Pel que fa al retorn (1.15h) seguirem un evident sender que baixa pel vessant est fins al coll de l’Aiguillete. D’aquí continuarem el descens per corriol tot voregant les parets de Lauzet per la seva cara sud i encarar-nos poc a poc cap a la vall de la Guisane. A la cota 2086m enllacem amb el GR-50 i Chemin du Roy, el qual prenem a la dreta per arribar als Chalets du Lauzet. Ara només ens queda desfer camí per pista coneguda fins arribar al cotxe.

TRACK GPS

Ferrada Rocher de l'Yret

Dificultat: mitjana (exceptuant els 30 primers metres de la via que, en no estar equipats, n’augmenten la dificultat)

Accés: des del poble Le Monêtier-les-Bains prenem el telecadira du Bachas fins a la cota 2170m. Un tiquet d’aller (1 tronçon) costa 5.80€; si voleu estalviar-vos aquests calerons caldrà afegir a l’aproximació uns 600 metres més de desnivell per les pistes de l’estació d’esquí (compte, que hi ha senders habilitats per a vtts i interdits au pietons).

Aprofitant el remuntador iniciem una aproximació a peu d’uns 30 minuts, primer per pista i després per sender, fins a la base de l’aresta de la Pointe des Neyzets que és el punt d’arrancada de la ferrada.

Els primers metres de la via ens els mirem i remirem per totes bandes ja que té una entrada molt i molt descomposta i sense cap mena d’assegurament. Després de superar, amb ‘el motoret a les cames ’ i molts dubtes, els 30 primers metres d’ascens, aconseguim arribar a les primeres sirgues i, amb molta satisfacció, assegurar-nos bé. 

A partir d’aquí la via transcorre íntegrament per una aresta molt ben equipada i amb força ambient malgrat les andròmines de l’estació d’esquí que desllueixen l’ambient alpí. Exceptuant els primers metres d’entrada de la ferrada, la resta de la via no té cap dificultat destacable. 

Quan som a la cota més alta de la punta Neyzets (2.661m), caldrà desfer uns metres per baixar, encara assegurats, cap al vessant sud. Ben aviat abandonarem el material de ferrada i iniciarem el retorn a peu, inicialment per un discret sender i, més endavant, enllacem amb una de les pistes de l’estació. Quan som al coll de l’Eychauda (2425m) descendim per pista direcció nord fins a retrobar el camí de pujada fins a l’alçada 2.170m, on passem el remuntador que hem utilitzat per escurçar l’aproximació i continuem baixant per pista forestal fins arribar a l’aparcament.

Bibliografia:

Toutes les via Ferrata de France. Jocelyn Chavy i Philippe Pulet


ATENCIÓ:  segons la pàgina web http://viaferratafr.free.fr/, aquesta via ferrada està tancada, la qual cosa explicaria la manca d'equipament al llarg dels 30 primers metres de la via....

Vies ferrades i BTT a les Dolomites

Estiu del 2009 molt intens: molta activitat, molts quilòmetres, molts ferros, desnivells acumulats, espectaculars parets, molta història, i també molta tradició i molt trànsit muntanyenc.... LES DOLOMITES.

I de tanta intensitat en va sorgir un part múltiple: d'una banda, el naixement d'aquest blog, de l'altra banda, una de les primers publicacions en premsa escrita de la factoria pass@muntanyes: Vall d'Ampezzo. Vies ferrades i BTT. Aquest article el trobareu a   Revista Vèrtex núm. 236, maig- juny 2011

Ferrada Roc d'Esquers

Aproximació: des d'Escaldes-Engordany prenem la carretera direcció al llac d'Engolasgers i, en la cruïlla amb la carretera de la Plana, creuem el riu i aparquem el cotxe.

Desnivell: 550m

Durada: 3h

Dificultat: moderada

Des del cotxe tenim uns 10 minuts d'aproximació fins a l'inici de la ferrada. La via té un recorregut molt vertical però, en tot moment, està molt equipada, amb infinitat d'escales i sirgues on ens podem assegurar.  Tot i trobar algun pas una mica més atlètic, i un parell de desploms, el trajecte no presenta dificultat tècnica. Això sí, caldrà estar avesat a les alçades i no patir de vertigen.

 

Després d'haber guanyat més de la meitat del desnivell, la via ens ofereix un nou pas a superar: un pont penjat d'uns 5 metres de llargada on caldrà mantenir l'equilibri per damunt d'un cadenat ben tensat.

A continuació, encara tenim alguns metres més de paret vertical que caldrà superar assegurats.

Quan entrem en zona boscosa ja podrem abandonar arnés i dissipador i només ens quedarà  avançar a peu pel corriol que puja fins al coll Jovell, la cota més alta del trajecte (1779m). Des d'aquí prendrem direcció oest i iniciarem el descens cap a la vall del Madriu pel camí del Matxos. Als Cortals de Ràmio girarem a la dreta i seguirem pel marcat sender que baixa paral.lel al Riu de Madriu tot seguint traces de GR. Quan ens resten uns 100 m. de desnivell per arribar al punt d'inici, el sender es bifurca. Nosaltres creuem el riu i seguirem el darrer tram per frondós bosc fins arribar a la carretera de la Plana.

TRACK GPS Ferrada Roc d'Esquers

Ferrada Bochette Alta i Ferrata Oliva Detassis

Com arribar-hi: des de Madonna di Campiglio agafem la pista asfaltada que porta fins al refugi de Vallesinella, on deixarem el cotxe.
Desnivell: 1.650m
Dificultat: moderada
Durada: 7.40h
Cartografia: Gruppo di Brenta, 1:50000, KOMPASS (73)

Sortim del pàrking de Vallesinella i seguim el sentiero 317 que ens durà, en primer lloc, fins al refugi Casinei i, més endavant, fins als Refugis Tuckett i Sella. D'aquí prenem el sentiero 315 fins a Bocca dei Tuckett (2.645m).


Des d'aquest coll comença la ferrata Bochette Alta, marcat com a itinerari núm. 305. Es tracta d'una via amb unes vistes i unes parets molt espectaculars i la dificultat bé marcada, no tant per passos tècnics sinó pel seu recorregut aeri.


Just abans de superar la bretxa que ens ha de dur a la Cima Molveno, nosaltres abandonem l'itinerari 305, de la Bochette Alta, i prenem direcció el Refugi Brentei per anar a buscar la ferrata Oliva Detassis (itinerari 396), molt recomanada per la seva successió d'escales totalment verticals.


Finalitzada la ferrata hem de caminar uns 15 minuts fins arribar al Refugi Brentei (2.182m). A partir d'aquí seguirem el sentiero Bogani (núm. 318) per retornar al Refugi Casinei i desfer camí fins al punt de sortida.