Pretemporada d'esquí de muntanya a Port del Comte

 

Sortida de tardor (dss 27/11) a Port del Comte per començar la temporada d'esquí de muntanya. Poques pretensions: fer quatre manxades cap amunt i quatre girs pocasoltes cap avall. No sortim de la zona del Querol buscant resguardar-nos del vent moderat que bufa a les zones obertes. Com que l'estació encara estava tancada et podies moure tranquil·lament per pistes ja trepitjades per les màquines (és el que vam fer bàsicament nosaltres) però també per fora, on hi havia un bon tou de neu de neu pols prou bona, sobretot a les zones arrecerades.

 

Part baixa de l'estació

Mirador del Querol

Cadí a l'esquerra, Serra del Verd davant

Zona del Pedró (esquerra) i Estivella (dreta)

 

Els Orriets des de Sant Llorenç

 

Distància: 20 km.

Desnivell: 1250 m.

Dificultat: fàcil.

Durada total: 5 h.

Punt de sortida: Sant Llorenç de Morunys.

 

Fantàstica excursió per la banda de llevant de la part de Port del Comte que baixa cap a Sant Llorenç de Morunys.

Sortim des de Sant Llorenç i ben aviat ja comencem a prendre un seguit de corriols que ens duran fins a la zona de Els Hiverns. 

 

 

A partir d'aquí continuem per senders, ara una mica més solans i pedregosos però d'agradable progressió (llàstima de les motos...). Sortim a la urbanització de Port del Comte per un sender més tancat (cal estar atents a les fites que en marquen l'entrada i que ens fan deixar el sender principal), uns pocs metres de carretera abans de posar-nos en una mica de canal on un sender pujar costerut, tot i que l'abandonem ràpidament per continuar per un preciós corriol que puja fins a la zona del mirador de l'Art. Creuem la pista i seguim per sender, ara molt més costerut durant tot just 100m+, fins a sortir a les envistes dels Orriets on les panoràmiques s'eixamplen arreu: Montserrat, Pedraforca,... 

 

Sense comentaris...

Els darrers metres abans d'arribar al cim són per un corriol pedregós però de pendent suau. Com gairebé sempre, una mica de ventet al cim i bones vistes arreu, on ara sí que veiem les instal·lacions de l'estació d'esquí.

 

 

 

Per baixar desfem parcialment, però a l'alçada de la urbanització descendim cap Els Hiverns per un sender diferent, tot i que en aquest cas va intercalant més trams de pista, dinàmica que es manté fins a Sant Llorenç.

TRAÇA GPS

Solanes de la Seu

Ara que el territori està una mica més regadet ja podem visitar les solanes. Les de la Seu són molt bones perquè a més a més drenen molt bé quan ha plogut. Així que ens passem un cap de setmana rondant-hi i xalant de valent. El primer dia vam baixar des del Cap del Boix cap a les Bordes de Pudovern, Bescaran, Estamariu i Riu Segre. La segona jornada ens vam moure si fa no fa per la mateixa zona però una mica més a l'oest per, des del Turó de la Guàrdia descendir per Mandres, Serra del Far i enllestir la ruta passant per Llirt.

I les dues jornades en imatges:

Pujant cap al Cap del Boix

Direcció a les Bordes de Pudovern

Zona de les bordes

Arribant a Bescaran

Flanqueig cap a Estamariu

Diferents seccions de les parts intermèdia i baixa de la solana

Tardor als Pallars: Balcons del Flamisell i Pui de Cassibrós

 

Sens dubte una de les millors èpoques per visitar els Pallars és la tardor. Així ho vam fer ara no fa gaire per anar tastar senders desconeguts (per nosaltres) i que, com gairebé sempre, van resultar un èxit total. 

La primera jornada la vam dedicar a bascular entre els dos vessants tombats a la perpendicular del sol del mig Flamisell. Des de Senterada vam ascendir fins a Santa Bàrbara per un preciós corriol pedalable fins a dalt; baixada fins al a Plana (700m- exquisits) i pujada a la banda oposada cap al Cogulló per retornar pels senders deliciosos d'Envall.

L'endemà anem a conèixer un sender recuperat a la part de Necua. Una feinada impressionant resultat de la qual surt un corriol de 1100m- amb dues parts ben diferenciades: els primers 800m-, espectaculars pel bosc que transita, prou assequibles amb algun breu pas més exigent i els darrers 300m-, de terreny més sec i pedregós, que perd molt ràpidament metres per terreny molt exigent fins a desembocar a Ainet de Cardós.