Sens dubte una de les millors èpoques per visitar els Pallars és la tardor. Així ho vam fer ara no fa gaire per anar tastar senders desconeguts (per nosaltres) i que, com gairebé sempre, van resultar un èxit total.
La primera jornada la vam dedicar a bascular entre els dos vessants tombats a la perpendicular del sol del mig Flamisell. Des de Senterada vam ascendir fins a Santa Bàrbara per un preciós corriol pedalable fins a dalt; baixada fins al a Plana (700m- exquisits) i pujada a la banda oposada cap al Cogulló per retornar pels senders deliciosos d'Envall.
L'endemà anem a conèixer un sender recuperat a la part de Necua. Una feinada impressionant resultat de la qual surt un corriol de 1100m- amb dues parts ben diferenciades: els primers 800m-, espectaculars pel bosc que transita, prou assequibles amb algun breu pas més exigent i els darrers 300m-, de terreny més sec i pedregós, que perd molt ràpidament metres per terreny molt exigent fins a desembocar a Ainet de Cardós.
2 comentaris:
Coi... sesgovideo?
Tradicions 😉
Publica un comentari a l'entrada