Tossa Plana de Lles i Coma d'Or (EdM)

 

Tossa Plana de Lles:

 

Distància: 14 km.

Desnivell: 950 m.

Dificultat: ME, S2.

Punt de sortida: Cap de Rec.

Durada total: 4 h.

 

Des de l'estació de nòrdic (6,30 forfet -federat-) sortim pel mig del bosc carregadíssim de neu (tan que alguna branca no pot aguantar tant pes i es trenca) fins a sortir del llom del Pla de Someres. Des d'aquí cal seguir l'ampla pala que en suaus voltes maria; el qui va obrir traça es va guanyar el dinar, perquè a cotes altes hi devia haver entre 40 i 50 cm de neu nova. Cim i avall que el dia es va tapant; la baixada, tolerable, però massa neu per tant poc pendent i hi ha moments que costa fer córrer els esquís, i això que la neu ja és prou bona, pols seca, tot i que en algun punt ja es començava a encrostar (malgrat les baixíssimes temperatures).

 

 

Pic Coma d'Or:

 

Distància: 15 km.

Desnivell: 1050 m.

Dificultat tècnica: ME, S2.

Punt de sortida: Coll de Puimorens.

Durada total: 4 h.

 

Sortim per la banda solana (la de la pista) perquè fa un fred notable; 3 km de pista i comencem a remuntar més decididament fins al coll. El dia aguanta més del que deien les previsions i tirem cap al Coma d'Or, amb el baixapuja de després del coll. Arribem al cim i el dia es tapa més; iniciem ràpidament el descens amb poc relleu, però amb una neu boníssima que permet descendir sense penúries. Poc després de començar a baixar, el dia torna a obrir-se i encara podem gaudir més de la neu pols seca de la banda obaga (a la solana hi ha punts que començava a encrostar-se). Els 3 darrers km també els fem per l'obaga amb punts també encrostats, però seguint la traça els esquís corrien bé i permet arribar a l'aparcament sense remar gaire.

 

 

Corriols solans de la Cerdanya occidental

 

Un parell de rutes en BTT per la banda més occidental de la Cerdanya, buscant-ne els corriols més "solans" després de les pluges d'aquests últims dies que han deixat les obagues massa molles. I posem solans entre cometes, perquè tot i que miren a sud, com que ara el sol ja comença a anar baix, la incidència en aquestes dates ja és escassa i també els vam trobar força humits. 

La primera ruta (38 km, 1400 m+) ascendeix al panoràmic mirador del Pla de Llet pel costat d'Aristot. Pujada de 1200 m+ gairebé sense pausa per pistes en general de bon pedalar però amb trams exigents. Vistes amplíssimes, des de la Tossa Plana de Lles fins al Monturull, mirant al nord, i des del Puigmal fins a les canals del Cadí, mirant al sud. 

 

Des del cim comencem baixant per la carena seguint marques el circuit 6 de raquetes; travessem la pista que hem pujat i continuat per aquest circuït que també està marcat com a ruta de BTT. Quan som a tocar de les instal·lacions de l'estació de nòrdic (hem perdut 200 m- per corriol prou divertit, però esquitxat amb alguna pujadeta cruel), fem un breu enllaç per pista en ascens i de seguida reprenem el descens per sender (150 m-). Acabat aquest sector sí que tenim un tram força llarg de pista; en total 3 km i 200 m- abans no ens tornem a posar en un altre corriol, aquest amb trams que piquen una mica més, que ens duu fins a Músser. I aquí podríem dir que acaba la part bona de la ruta ja que des de Músser a Martinet (350 m-) ja no hi ha cap tram interessant, excepte la sortida del poble que ho fa per un camí vell (aquell dia molt enfangat i trepitjat pel bestiar), però la resta ja són caminots força maltractats.

 

 

La segona ruta (28 km, 1100 m+) fa la part més solana de Bellver. Ascendim còmodament per les pistes asfaltades de Cortàs i Éller, on s'acaba l'asfalt, però no la comoditat en l'avenç, tret d'uns 100 m+ que pugen de valent. La comoditat finalitza a 70 m+ del Coll Pan on hem de caminar uns 10 minuts. 

 

La baixada s'inicia amb un llarg flanqueig prou divertit fins a sortir a un camí que fins fa poc era més sender que pista i que ara obliga a regalar 300 m- fins a Talltendre. Aquí tornem a posar-nos en un bonic i divertit corriol fins a Ordèn on ràpidament contínuament baixant per bonic sender, per bé que amb un ferm molt malmès per l'evident pas de les motos (?!?!?!); aquest dia, malgrat l'orientació, estava força humit, per la qual cosa les dues pujadetes que hi ha pel mig no es van deixar pedalar.

Puigmal, Cataperdís i intent al Soulcem

Últims cartutxos de la temporada d'esquí de muntanya, malgrat que en alçada encara queda molt neu, especialment a les obagues per sobre dels 2300 m; la pena és que els regels nocturns no estan sent gaire efectius i això limita molt les sortides. 

Divendres va ser el darrer dia amb un regel nocturn potent i vam aprofitar per fer uns pugesbaixes per la zona del Puigmal amb una neu primavera boníssima; llàstima que no vam trobar neu fins als 2300 (és a dir, 300 m+ de porteig). Des de l'aparcament de l'estació Puigmal 2900, veient que la neu estava molt dura a primera hora, va tombar cap al Petit de Segre per la pala sud molt ben nevada i que ja començava a transformar. Des del cim ens vam tirar cap a la Coma de l'Embut que amb la seva orientació est tenia la neu al punt; als 2300 es va acabar la neu i vam remuntar cap al Puigmal per una cara nord que feia molt temps que no estava tan blanca. Descens final cap a l'estació per les orientacions N-O que ja havien fet la primera transformada.

 

Vista de l'estació

A la dreta el Pic Petit de Segre

Vista de Núria

 

Dissabte vam anar a Ordino i vam pujar al Cataperdís des de la cota 2050. Neu ben transformada ben d'hora a les est i aguantant més a les que no hi tocava el sol tan directe. Els últims 100 m+ cal fer-los a peu.

 

Font Blanca al fons

Port de Rat, darrere

A la dreta la canal est del Port d'Arinsal

 

Diumenge intent al Pic del Pla de l'Estany per Soulcem. Sortim ben d'hora ben d'hora, però ja veiem que no serà suficient ja que el regel ha estat molt superficial i la neu està amb una fina capa gelada que cedeix al pas dels nostres esquís i a sota hi ha uns 20 cm de neu mig podrida. Així l'accés al Port de Rat (totalment orientat a est) ja veiem que no anirem gaire lluny, malgrat que encara entrem lleugerament a la Vall de Soulcem ja que veiem que la ruta està ben nevada fins a dalt (o això sembla). La baixada cap a Soulcem és d'hecatombe, amb una crosta d'aquelles innegociable; amb tot encara baixem fins a la cota 2400 on veiem que la neu s'acaba i caldria caminar uns 100 m fins al fons de la vall. Per tot plegat, desconfiem de què ens podem trobar, pel que fa a qualitat de neu, i fem una retirada a temps, que no sabem si és una victòria, però que probablement ens estalvia una severa derrota. El dia anterior al Cataperdís vam estar parlant amb un grup que venien de fer la volta pel Port d'Arinsal i l'Estany Alt d'Angonella i ja ens van advertir de com estava el tema; ens van comentar del drama del descens a Soulcem, però que la baixada cap a Angonella estava força bé i no sé si ho vam entendre bé, però va dir que la pujada a la Bretxa d'Arcalís estava molt justeta i van haver de caminar força estona, malgrat que des de dalt semblava que s'havia de poder foquejar (no esquiar).

 

Tornant al Port de Rat, amb la cua entre cames

Al Comabona des de Nèfol

Distància: 24 km.

Desnivell: 1550 m.

Dificultat tècnica: fàcil

Durada total: 8 h.

Punt de sortida: Nèfol. 

TRAÇA GPS

 

Llarga excursió que ens duu a uns dels cims més alts dels sector oriental del Cadí. Els primers 400 m+ són per senders boscosos i còmodes de caminar, perquè sempre tenen pendents entre suaus i moderats (més suaus que moderats). Després tenim un breu tram de pista fins prendre el corriol que, ara sí, puja decididament pel Torrent de Pradell fins a dalt a la carena on el terreny perd qualsevol rastre bosc. El tram de carena, com tots, llarg i amb l'objectiu sempre a la vista però a qui costa de créixer; amb tot l'entorn és espectacular, per les formes del Cadí i per les vistes. Assolim el cim fent algunes ondulacions que després desfarem fins al Prat Rodó (compte perquè el tram final abans del prat és força pendent -ja ho sabem de la pujada- i és fàcil de patinar-hi). Deixem de desfer per prendre un sender brutot que va cap al Gònec punt en el qual el sender es torna agradable i fàcil fins a Cortariu. Des d'aquí "només" ens queda un llarg flanqueig (uns 3 km) fins a Nèfol; anem intercalant breus baixades i pujades per senders de pendents suaus que ens retornen al punt de sortida.

I la jornada en imatges:

Tram fins a la Roca Foradada

Arribant a la carena

Carenejant

Cim

Desfent camí carener

Passat el Refugi de Gònec

Sender a Cortariu

Puigmal i Petit de Segre

 

Distància: 14 km.

Desnivell: 800 m+/1300 m-.

Dificultat tècnica: ME, S2 (S3).

Punt de sortida: estació Puigmal 2900.

Durada total: 4.30 h.

 

Des de l'aparcament de l'estació Puigmal 2900 se surt amb esquís als peus fins al cim del Puigmal per la pala N-O. Bona neu pols a la primera meitat (amb aquesta pujada de temperatures previstes no sé si aguantarà gaire) i més justeta i dura a la part alta (per baixar-hi cal descalçar en algun breu punt). Cal dir que vam fer una mica de trampa, perquè com que portàvem un pla més ambiciós, vam agafar el forfet de rando de l'estació (10 €) que ens va deixar a la cota 2500; fet l'experiment, creiem que no val gaire la pena perquè després del darrer teleesquí queda un llarg flanqueig de més de 2 km (tot just s'hi guanyen 100 m+) que provoca que l'estalvi només sigui dels 500 m+, però 0 de temps. 

Descendim cap a la banda de Núria per l'Embut (50 m- inicials a peu), però a l'alçada del pluviòmetre (2450 m) no continuem amb el pla inicial de baixar tot l'Embut i retornar per Finestrelles: anem tard d'horari i ja hem rascat 3-4 vegades els esquís perquè hi ha trams que el gruix és discret. Llàstima perquè la neu està força bé: una barreja de neu pols compactada pel vent, combinada amb trams més pols però lleugerament encrostats. A més, una persona que puja amb raquetes des de Núria ens diu que està força bé.

 

Així, tombem cap al Pic Petit de Segre on arribem amb esquís als peus, primer per pendents suaus i els darrers 200 m+ per una pala de pendent moderat. 

 

 

Baixada des del Coll de Llo per pala S amb la neu ja força transformada i pesada, tot i que es deixa fer raonablement bé, però amb poca confiança perquè també treuen el nas algunes pedres.  

Amb esquís al Pic Petit de Segre

 

 

Distància: 8 km.

Desnivell: 800 m.

Dificultat: mitjana-baixa, S2-S3.

Durada total: 4 h.

Punt de sortida: estació Puigmal Err (aparcament cota 2000).

Dia: 27 de desembre.

Sortida ràpida per intentar encetar la temporada amb certa dignitat, la qual cosa, vist el panorama, no era gens fàcil; i així va ser. Vam sortir amb els esquís als peus a un minut del cotxe i s'arriba al cim amb els esquís als peus (només calia descalçar-se un moment per creuar el riu). Amb tot, ja es veu que la cosa de baixada no serà fàcil, perquè hi ha molta roca a la vista. Però ens fem certes il·lusions perquè quan remuntem el dia és assolellat i la neu va transformant a poc a poc i és força agradable de foquejar gràcies a la textura primavera que està agafant en aquesta orientació solana. Però un cop assolim el coll se'ns tapa totalment i s'aixeca un vent força fred que encrosta la neu i redueix la visibilitat al màxim, cosa que ens obliga a descendir alguns trams a peu per no fer malbé els esquís (o nosaltres) a causa de la manca de relleu; i quan ens els podem posar, esquí de supervivència fins al cotxe.

La jornada en imatges:

 

Entrada a la vall

Puigmal de Llo

Visió de l'estació d'esquí, ara tancada

Arribant al coll es comença a tapar