Traductor

dilluns, 24 de setembre de 2018

Alt(r)a volta a la Sierra Negra

Foto: A. M. S.
Distància: 30 km.
Desnivell: 1600m+.
Dificultat tècnica: alta.
Durada total: 7 h.


Enfilem a repetir aquesta clàssica del BTTsenderisme del Pirineu amb la companyia dels amics de KEA. En condicions normals no la tornaríem a piular però és que en poc temps l'hem trobat notablement canviada. La pujada no difereix en res però la baixada ha patit canvis substancials. A dalt de tot el sender era gairebé inexistent i actualment hi ha traça ben bé des del cim, fins a l'extrem que un flanqueig que feia per arribar al Cuello Gordo on era impossible aguantar-se ara, suposem que la gent de la Trans Nomada, han obert un corriol, sembla que a cop d'aixada, per on s'avança sense dificultat. Des del cim d'Estibafreda també hi ha aparegut un corriol evident que facilita la progressió fins a la Tuca Royero que era on més o menys antigament es començava a veure una  mica de sender. Per tant, aquesta part de dalt està notablement millor; també ho està la part inicial del bosc on s'ha treballat en alguns punts on el sender no acabava de ser prou clar. I curiosament el contrapunt el trobem a la part baixa del corriol, ja que no fa gaire tenia un ferm molt bo i homogeni mentre que aquesta vegada l'hem trobat notablement descarnat la qual cosa fa que la dificultat hagi crescut en el tram que ja era més exigent: arrels, xaragalls, pedres,... fan que els darrers 300m- siguin per anar-hi ben vius.
Un cop acabada la conclusió és clara: una de les bones del Pirineu del BTTsenderisme; no surt barata perquè cal arrossegar/carregar la bici durant 850 m+ (i hi ha rutes del mateix calibre que surten notablement "més barates"), però el resultat és un itinerari amb tots els elements imprescindibles per gaudir de l'alta muntanya acompanyats de la BTT: ambient alpí, bons senders, grans panoràmiques,...

divendres, 21 de setembre de 2018

Voltant el Salòria amb BTT (i III): Pic de l'Orri



Distància: 48 km.
Desnivell: 1850 m+/2000m-.
Dificultat: mitjana-baixa.
Durada total: 6.30 h.
Punt de sortida: Castellbò.
Punt d'arribada: Sort.

Etapa reina de la nostra particular volta al Salòria, pel desnivell i per les baixades que farem.
Sortim Castellbò mentalitzats de la botifarra que tenim per davant: 1800 m+ gairebé sense descans fins al Pic de l'Orri. L'ascens té 3 parts molt diferenciades: una primera fins a sortir a la carena  de la carretera del Cantó amb rampes exigents; una segona que es fa molt llarga perquè en 10 km tot just es guanya 250m+, i una tercera per accedir al cim on tornem a guanyar amb celeritat però sense l'exigència de la primera.






Des del cim ens deixem caure cap a Sort seguint en bona mesura el recorregut de la Forestal, probablement un dels millors corriols de tot el Pirineu; són d'aquells senders que mai et cansaries de fer. En total 1800m- el 95% dels quals es fan per sender lúdics i festius (molts pocs passos compromesos) que ens permeten xalar de valent i acabar aquesta travessa amb un bon somriure.







dimecres, 19 de setembre de 2018

Voltant el Salòria en BTT (II): Coll de Solanell



Distància: 50 km.
Desnivell: 1700 m+/2500m-.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 8h.
Punt de sortida: Os de Civís.
Punt d'arribada: Castellbò.

Comencem remuntant cap al coll que ens deixarà apropar-nos més al Salòria, el coll de Conflent a 2170 m d'alçada; des de la Borda de la Plana hem guanyat uns 600m+ en conjunt de bon pedalar.



Des del coll ens resistim a baixar per la pista i busquem uns senders que ens marquen en alguns mapes (en d'altres, no). I la veritat és que no ens costa gaire de trobar-lo ja pocs metres després de superar el coll, veiem un corriol, mínimament evident, que baixa a l'esquerra; més endavant anem trobant marques grogues que ens confirmen que anem bé. Excepte un brevíssim tram enfangat la resta es deixa fer tot divertidament damunt la bici; i així, creuant la pista principal, anem perdent metres pel corriol fins gairebé a les Bordes de Conflent. 


Una mica més de baixada per pista i tornem a pujar cap al Coll de Jou per buscar una entrada a la Vall de Santa Magdalena que sigui per agradívol corriol; en total surten 400 m- que gaudim al màxim.



De Santa Magdalena ens toca remuntar cap al Coll de Solanell per anar a buscar el sender que baixa al poble homònim; ja n'hem parlat d'altres vegades i simplement cal dir que és un dels nostres preferits.



A partir de Solanell intentem una alternativa a la clàssica i exigent de Sendes però tot el que trobem en direcció a Albet i després baixant de Sant Andreu a Castellbò surt un fiasco total ja els diferents senders que anem fent estan tots molt tancats.

diumenge, 16 de setembre de 2018

Voltant el Salòria en BTT (I): Port de Cabús



Distància: 28 km.
Desnivell: 1500 m+/1100m-
Dificultat: mitjana-baixa.
Durada total: 4:30 h.
Punt de sortida: Alins.
Punt d'arribada: Os de Civís (Borda de la Plana).

Travessa de 3 dies per veure-li totes les cares al pic de Salòria.
El primer dia hem de retallar el que portàvem previst perquè a la tarda s'esperen tempestes fortes. Per aquest motiu sortim des d'Alins en comptes de fer-ho des de Llavorsí i d'aquesta manera comencem cara amunt per guanyar els 1200m+ que ens han de dur fins al Port de Cabús; ascens còmode primer per asfalt fins una mica abans del petit però famós poble de Tor i després per pista en bon estat i pendents moderats.




Des del coll entrem a Andorra per dirigir-nos cap a les Bordes de Setúria per un bonic forapista amb trams de sender de bestiar que ens permet evitar l'asfalt que duu a la citat coll des del coll de de la Botella.



Arribats a les bordes hem de tornar a entrar a Catalunya per un breu tram de 300 m bttsenderisme abans no empalmem amb la pista que baixa fins a Os de Civís. Perdem 200 m- per aquesta pista però abans d'arribar al poble prenem un sender a la dreta que ens hi durà més alegrement. 


dimecres, 12 de setembre de 2018

11/09/2018: pels presos, pels exiliats, per les llibertats


Una altra Diada impressionant, tranquil·la (malgrat la indignació pels presos i exiliats), reivindicativa i pensada en clau de futur: no defallim!



I vista des de dins:




dimecres, 5 de setembre de 2018

Andorra de nord a sud (BTTsenderisme)



Distància: 77 km.
Desnivell: 3000 m.
Dificultat: alta, molt-alta.
Durada total: 2 dies.
Punt de sortida: Port d'Envalira.
Punt d'arribada: Andorra la Vella.


Andorra sempre ens ha sembla un terreny complicat per a la BTT; tot allò de bo que té per a l'esquí de muntanya i el senderisme (accessos asfaltats) fa que perdi molt atractiu per a la BTT i per aquest motiu sempre havíem recat de posar-nos-hi a cop de pedal. Amb tot li donem una oportunitat (que no serà l'última) a veure què en surt...
Dissenyem una travessa de nord a sud, sortint des del Port d'Envalira i intentant acabar a Sant Julià de Lòria, cosa que no vam poder fer perquè la tempesta del 2n dia va fer que ens haguéssim de plantar a la capital del Principat.
Feta la travessa la primera conclusió és clara: la impressió que teníem és correcta, ja que hi ha molt asfalt per connectar valls o l'alternativa ja és el porteig per senders. Però malgrat, en conjunt, tot no va quedar malament.
Sortim des del Port d'Envalira i remuntem cap al Pic de Maià per pista còmoda. D'aquí ja prenem un sender (99% pedalable) fins al Port Dret. Baixem cap als Estanys de Siscaró en un tram de dificultat molt alta, malgrat que viable. Als estanys no acabem de baixar fins a l'aparcament d'Incles perquè en sembla que deu ser molt pedregós per a la bici, així que anem a buscar un sender que flanqueja l'Obac d'Incles. El primer quilòmetre el caminem però després es posa molt divertit fins a arribar a una pista, on ens equivoquem i prenem el camí molt poc ciclable de Soldeu. 
La següent secció ens duu a pujar al refugi de Riba Escorxada (ho hem de fer pels remuntadors de l'estació de Soldeu perquè estan fent obres al pont i no es pot creuar) on empalmem amb un sender molt bonic i pedalable però que no acaba de tirar avall i quan ho fa no acaba de tenir la continuïtat desitjada fins a Canillo.
Ara reprenem per la carretera del Coll d'Ordino però sense arribar-hi ja que ens endinsarem a la Vall de Montaup per arrossegar la bici durant 600 m+ fins al Coll d'Arenes. El sender que hi baixa fins al fons de la vall és simplement FANTÀSTIC: alpí, ciclable, baralladís, revirat, ràpid,... de tot i més. Aquí ja podem donar per acabada la primera etapa perquè ja només ens queda anar fins a Ordino a dormir.
El segon dia comencem pujant per asfalt fins al Coll d'Ordino des d'on prendrem una pista amb algun breu tram molt pendent fins al Bony de les Neres. Des d'aquí, bones vistes cap a Andorra i una altra de les perles de la travessa, la baixada fins a Anyós; es tracta d'un corriol boscós 99% divertidíssim amb una exigència moderada.
Al fons de la vall el cel es comença a complicar i quan som a mitja pujada de l'últim ascens de la travessa ja ens comencen a caure les primeres gotes i escoltem remugar el cel; així que girem cua i pel camí de la Comella tornem a baixar a Andorra la Vella i finalitzar la travessa abans no ens caigui a sobre el cel en forma de pedregada impressionant que deixa tot Andorra ben blanca.  
Polint per aquí i polint per allà encara podria quedar una cosa arregladeta....