Distància: 77 km.
Desnivell: 3000 m.
Dificultat: alta, molt-alta.
Durada total: 2 dies.
Punt de sortida: Port d'Envalira.
Punt d'arribada: Andorra la Vella.
Andorra sempre ens ha sembla un terreny complicat per a la BTT; tot allò de bo que té per a l'esquí de muntanya i el senderisme (accessos asfaltats) fa que perdi molt atractiu per a la BTT i per aquest motiu sempre havíem recat de posar-nos-hi a cop de pedal. Amb tot li donem una oportunitat (que no serà l'última) a veure què en surt...
Dissenyem una travessa de nord a sud, sortint des del Port d'Envalira i intentant acabar a Sant Julià de Lòria, cosa que no vam poder fer perquè la tempesta del 2n dia va fer que ens haguéssim de plantar a la capital del Principat.
Feta la travessa la primera conclusió és clara: la impressió que teníem és correcta, ja que hi ha molt asfalt per connectar valls o l'alternativa ja és el porteig per senders. Però malgrat, en conjunt, tot no va quedar malament.
Sortim des del Port d'Envalira i remuntem cap al Pic de Maià per pista còmoda. D'aquí ja prenem un sender (99% pedalable) fins al Port Dret. Baixem cap als Estanys de Siscaró en un tram de dificultat molt alta, malgrat que viable. Als estanys no acabem de baixar fins a l'aparcament d'Incles perquè en sembla que deu ser molt pedregós per a la bici, així que anem a buscar un sender que flanqueja l'Obac d'Incles. El primer quilòmetre el caminem però després es posa molt divertit fins a arribar a una pista, on ens equivoquem i prenem el camí molt poc ciclable de Soldeu.
La següent secció ens duu a pujar al refugi de Riba Escorxada (ho hem de fer pels remuntadors de l'estació de Soldeu perquè estan fent obres al pont i no es pot creuar) on empalmem amb un sender molt bonic i pedalable però que no acaba de tirar avall i quan ho fa no acaba de tenir la continuïtat desitjada fins a Canillo.
Ara reprenem per la carretera del Coll d'Ordino però sense arribar-hi ja que ens endinsarem a la Vall de Montaup per arrossegar la bici durant 600 m+ fins al Coll d'Arenes. El sender que hi baixa fins al fons de la vall és simplement FANTÀSTIC: alpí, ciclable, baralladís, revirat, ràpid,... de tot i més. Aquí ja podem donar per acabada la primera etapa perquè ja només ens queda anar fins a Ordino a dormir.
El segon dia comencem pujant per asfalt fins al Coll d'Ordino des d'on prendrem una pista amb algun breu tram molt pendent fins al Bony de les Neres. Des d'aquí, bones vistes cap a Andorra i una altra de les perles de la travessa, la baixada fins a Anyós; es tracta d'un corriol boscós 99% divertidíssim amb una exigència moderada.
Al fons de la vall el cel es comença a complicar i quan som a mitja pujada de l'últim ascens de la travessa ja ens comencen a caure les primeres gotes i escoltem remugar el cel; així que girem cua i pel camí de la Comella tornem a baixar a Andorra la Vella i finalitzar la travessa abans no ens caigui a sobre el cel en forma de pedregada impressionant que deixa tot Andorra ben blanca.
Polint per aquí i polint per allà encara podria quedar una cosa arregladeta....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada