Traductor

diumenge, 28 de febrer del 2010

Esquiada a Llessuí

Sortim del pàrquing situat a la borda de Cardós carregant els esquís a l'esquena. Pugem per la pista i poc després de superar la Borda de Bolunya, a uns 1.600m, ja ens podem calçar els esquís. 


Guanyem desnivell pels suaus lloms que ens duran fins al restaurant de l'antiga estació d'esquí. Des de la cota 1.980m fins al cim anirem pujant, sense pèrdua, pel costat dels remuntadors.


Pel descens hem d'esperar el moment idoni, en què alguna clariana s'imposi als núvols que ens cobreixen i, així, ens permeti visualitzar el camí de retorn. La neu, durant els primers 400m de descens, és més aviat dura, és a dir, en bones condicions per esquiar i gaudir. Més endavant, entre crosta i canviant. l'esforç per  un esquiador com nosaltres és considerable. Els darrers 200m fins a la pista, trobem poca base de neu i, la que queda, és 'pastoseta'.
En el tram final de pista fins al pàrquing la nostra atenció es veurà acaparada pels allaus que observem a la Serra de Fontanals.



divendres, 26 de febrer del 2010

Integral del Montsec en BTT

Indubtablement una de les nostres millors propostes en BTT. Segurament el Montsec és una de les muntanyes més estimades per part dels Pass@muntanyes. Una serra prepirinenca, poc concorreguda, molt de casa nostra i plena de contrastos. Nosaltres l'hem trepitjat molt sovint, a peu i en btt, i quant més la visitem, més ens agrada.
Aquesta publicació us proposa una travessa de 3 dies, assolint en cada jornada el cim més alt del Montsec de l'Estall, d'Ares i de Meià, respectivament. En total un projecte molt dur pels quilòmetres i desnivells acumulats i exigència tècnica en alguns trams; tot plegat molts hores de rodatge.


Aquesta volta ha estat publicada a la Revista Vèrtex, núm. 228, gener-febrer 2010.

Un tastet en versió imatges:











dissabte, 6 de febrer del 2010

Ascensió a peu al Pui de Llaràs (o Pui de Lleràs)


Iniciem l'excursió sortint des de Santa Engràcia pel camí vell a Gurp (marcat amb pintura groga). Després de baixar uns 150 mts de desnivell creuem el bonic barranc de Caramell, punt a partir del qual tornem a remuntar direcció al poble. Un cop al poble el creuem pel bell mig dels carrers tranquils que el conformen i sortim direcció est per prendre ben aviat un corriol que flanqueja per una feixa que recorre els corrals de Gurp. Posteriorment sortim al barranc de Carants; hi anirem un estona paral·lels fins creuar-lo per pujar al llom de la serra de Gurp a l'alçada de les roques del Codó. A partir d'aquí anem seguint una estona llarga el camí de la carena que puja (i en algun moment baixa) fins arrribar al piu de Llaràs. Arribem al cim i tenim unes privilegiades vistes cap a la plana de Tremp, la Serra de Sant Gervàs i bona part del Pirineu, entre d'altres. La baixada és gairebé íntegrament per pista monòtona fins a arribar a Santa Engràcia, després de caminar durant cinc hores i mitja, amb més de vint quilòmetres i superar 1400 mts de desnivell positiu.
Podeu baixar-vos el track gps a: TRACK PIU DE LLARÀS