Traductor

dilluns, 12 d’abril de 2021

Corriols a les obagues del Montsec

 
Tossal de les Torretes

El Montsec és una serra pedregosa i poc apta per als paladars fins, però té aquell punt de salvatgia que la fan especial i atractiva. En aquest sentit, a les obagues amaga autèntics tresors (també a les solanes) tant per caminar, com per córrer, com fins i tot per anar-hi en bici. 

Pel que fa a la cara nord del Montsec de Meià (que no de Rúbies) té un espectacular descens de gairebé 1200 m- (sí sí: 1200 m avall sense pausa; gairebé ni al Pirineu) des de dalt a la cota màxima de la serralada fins al fons de la Vall de Barcedana. Així si sortim del Tossal de la Torreta, baixem per la panoràmica carena fins a tocar de la Portella Blanca i després agafem el Camí Vell del Montsec fins a baix ens regalarem un descens llarg, llarg, llarg. És cert que té una part central que cal polir-la una mica (200m- una mica tapats per vegetació i 200 m- bastant descompostos i pedregosos), però amb un bon nivell es fa tot damunt la bici: el 90% raonablement bé i un 10% queda reservat als que en saben de debò (al voltant del Pic de Cogull hi ha 5' de flanqueig on cal caminar-los gairebé segur). Si s'és amant dels bikeparks ni ensumar-lo; si us agrada la muntanya, és un imprescindible.


A l'obaga del Montsec d'Ares tenim una altra joia, una mica més curta però molt més assequible que és el GR 3 que baixa des del Coll d'Ares fins a Sant Esteve. A més, s'ha canviat els darrers 100 m- fins al poble que són un autèntic pedregar que no hi ha per on agafar-los; ara, en canvi, s'acaba per l'altre extrem de la darrera pala per terreny força net i de pendent suau. L'arribada a Sant Esteve es fa per un antic PR (marques verdes i blanques) recentment espedregat i que posen la cirereta a aquests 700 m- tan bons (insistim que estem parlant del Montsec i que potser als paladars més fins no els semblaran tan bons)


 



divendres, 9 d’abril de 2021

Efímeres foquejades pallareses

Campirme

 
Després de més d'un any sense tocar la neu, finalment vam poder tornar a foquejar tres dies de les vacances de primavera; un petit miratge perquè sembla que amb aquest nou confinament comarcal ja no podrem tornar-hi fins la temporada vinent. Vam començar per un parell de clàssics com són el Campirme i la Coma del Forn des de la Pleta del Prat (Tavascan). Poca cosa a dir d'aquests recorreguts ja piulats en aquest bloc; simplement que són unes bones excursions per reprendre l'activitat després de tant temps. Des de l'aparcament i fins al cim en tots dos casos, a diferència del Ventolau que tenia la part baixa pelada (uns 200 m+). 






Fet un mica de recordatori de com funcionava tot plegat, vam anar a ascendir el Bassiets des del poble de Tor. Neu a uns 1950 m (uns 45' de caminar) i ja gairebé fins a tocar del cim, malgrat que la part alta ja estava molt justeta i de baixada vam descalçar en algun breu punt per no fer malbé els esquís. 



Bassiets
Salòria

Tor