Montsec rima amb rosec

Imatge d'arxiu

Distància: 39 km.

Desnivell: 1600 m.

Dificultat tècnica: molt alta.

Durada total: 5.30 h.

Punt de sortida: Hostal Roig. 

 

Sortida per la cara nord del Montsec de Meià (ja piuada diverses vegades aquí) per anar a baixar el sender més llarg d'aquesta serra; en total 1200 m- de sender en 6 km de batalla contínua. Aquesta vegada l'allarguem afegint-li un bonic, divertit i fàcil sender que va per l'obaga de la Serra de la Campaneta cap a Sant Salvador de Toló (inèdit aquí). 

Comencem a tocar de l'Hostal Roig per pujar cap al Tossal de les Torretes per bona pista. Un cop a dalt baixem per la carena oest, un tram arran de cingle pedregós però espectacular que aquest dia no es va deixar veure per la boira que hi havia clavada al cim. Un cop a la Portella Blanca ja deixem el terreny obert i ens posem dins un bosc (gairebé és més una selva que una altra cosa) tancat i espès que tapa el camp de visió, malgrat que el sender no té cap dificultat ressenyable. La dificultat sí que apareix un cop passat el flanqueig del cim del Cogull (ni 5' caminant) ja que el corriol continua força tapat per les branquetes dels arbres del marge; no desequilibren però tapen la visió del ferm, un ferm ara força pedregós i amb algunes pedres a contrapel on es fàcil quedar-s'hi clavat si la bici no corre una mica. Amb aquest panorama de batalla permanent anem fent algunes parades per recuperar una mica l'alè i la força a les extremitats superiors; són molts metres continuats de baixada dura i cal anar dosificant per no baixar de la bici en marxa. Un cop a Barcedana reprenem l'ascens per anar a buscar els 2 km de bon corriol de l'obaga de la Serra de la Campaneta, un premi final ben merescut després de la batussa amb lo Peladet. Per tancar la ruta ens toca remuntar uns 200 m per bones pistes fins on tenim el cotxe, on arribem prou sencers després de l'exigent combat que hem lliurat a l'obaga de Meià i és que Montsec rima amb rosec (Dolor físic intens i persistent com el causat per una baixada pel Montsec -adaptació del Diec2-).  

I malgrat tota aquesta rudesa, és una pena que no es faci més i estigui més obert, perquè realment el descens val molt molt la pena (excepte per als llepafils, primmirats o maniàtics, perquè no en sabran apreciar -veure- els encants). Fa un parell d'anys se li va fer una mica d'espedregada que ara aguanta amb força dignitat, però es evident que el pas del temps, i sobretot dels senglars i bèsties diverses han tornat a posar al mig del sender unes quantes pedres més del compte.