Distància: 40 kms.
Desnivell: 900 mts.
Dificultat: fàcil.
Quan el país està sotmés als rigors dels freds i les nevades... quan el seny català diu que el millor que es pot fer en aquestes ocasions és quedar-se a casa o com a màxim anar al bar a fer un bon bermut... i quan la rauxa catalana (existeix??) ofusca el pensament de quatre imprudents que volen veure el Pirineu amb el seu millor vestit de gala des d'un punt privilegiat del domini lingüístic, passa el que passa: que et fots de fred!!!
Heus aquí la crònica d'una jornada de btt èpica per la Franja de Ponent.
Sortim de Castillonroi tapats fins dalt però amb una sensació de fred que sembla que anem despullats... tot i això, amb les primeres rampes ja ens comencem a desfer d'aquesta desagradable sensació, la qual només es manté en les parts més distals dels nostres cossos.
Quan tenim les primeres visions nítides de Sant Quillis també trobem les primeres traces ressenyables de neu. Amb tot fins ben passat Baells la presència és més aviat discreta i no es farà significativa fins a la cota 800 de la pujada a Sant Quillis on decidim renunciar al cim ja que a més també tenim una bona panoràmica del Pirineu (malgrat que la jornada no és tan clara com voldríem).
La festa continua amb el descens pel vessant nord on hi ha 10 cms ben bons de neu pols que ens regalen un divertidíssim descens, això sí a poca velocitat i amb moltes oscil·lacions. La neu es manté molt present fins arribar gairebé a Natjà.
Tot i que tenim intenció de pujar cap a Màrtirs el desgast de la neu ha estat notable i des de Natjà decidim desfer camí fins a Castillonroi... a més a més, la visió final dels Montsecs és un molt bon comiat per aquest itinerari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada