Torredembarra - estació de trens Sant Vicenç de Calders

Distància: 63 kms.
Desnivell: 1150 mts.
Dificultat: alta (puntualment molt alta).
Aprofitem la connexió via ferrocarril per arribar a Torredembarra per després tornar cap a Sant Salvador (atenció: els trens que van cap al sud no són Rodalies i, per tant, us podeu trobar amb problemes si el tren va molt ple). La ruta és una adaptació d'una proposta del "wikiloguer" jsuller.
Sortim de Torredembarra (abans creuem amb cura el centre històric) per la carretera T214 força concorreguda perquè mena a un polígon industrial. Quan superem l'autopista ja abandonem l'asfalt i trobem el primer corriol (GR92).

Passat el Catllar comença "el protagonista" de la jornada: un sender (GR172) de més de 5 kms, en pujada suau, fins a Renau.

A partir de Renau la cosa és calma totalment i anem circulant per pistes planeres en molt bon estat, tret d'un moment puntual abans d'arribar a Montferri.

Com per desgràcia passa molt sovint en els pobles prop de la costa trobem el rastre de la incivilització:

Passat Masarbonès trobem la sorpresa "desagradable" de la jornada: una pujada per superar les muntanyes del Tet amb un tram final explosiu (i per a molts, com nosaltres, poc ciclable; sort que són pocs metres).

 

Des de Bonastre piquem el GR92, un corriol molt agraït d'una mica més d'1'5 kms. Posteriorment superem Roda de Barà i fem les darreres parts tècniques de la jornada: un puja-baixa  paral·lel a l'autopista amb trams molt exigents que amb els quilòmetres que portem a les cames no s'agraeixen gens.

La ruta està molt molt bé, tot i que hi ha algun tram una mica monòton (entre Renau i Masarbonès)... probablement deu ser més divertida si s'inverteix el sentit, és a dir, sortir des de l'estació de Sant Vicenç i arribar a Torredembarra, ja que així el corriol més llarg el fas de baixada; i també el tram que baixa cap a Masarbonès s'ha de gaudir més en descens.