Total km: 34
Dificultat: (mitjana)baixa
Desnivell: aprox. 900m (no sabem per què però el gps no ens va enregistrar la ruta; bé, suposo que deuríem de tocar algun botó que no havíem de tocar).
Iniciem la ruta des del pàrquing seguint les marques de la ruta 6 del centre BTT fins que en una cruïlla algun simpàtic s'ha endut la marca pertinent, o nosaltres no la vam saber veure, o potser no hi ha estat mai... això ens fa improvisar un retorn al camí desitjat trobant una curta trialera.
Quan ja veiem les Avellanes a la nostra esquerra ignorem les retrobades marques dels centre BTT; nosaltres continuem en marcada baixada per pista dolentota però molt divertida fins que creuem el barranc de Sant Miquel on comencem l'ascens cap a lo Balconet, no sense abans passar pel mig de Santa Linya.
L'ascens fins a lo Balconet és còmode i les vistes, un cop hi arribem, són espectaculars: sant Mamet, parets del Doll, pantà de Camarasa, els Montsecs, el tuc de la Colometa, ...
Desfem camí fins a Santa Linya on fem un nou amic que ens acompanyarà la resta de la ruta (tornem per la pujada duríssima de Marfac i després planejant fins a Vilanova de la Sal i arribar al monestir desfent el camí inicial): un preciós pastor alemany que a l'hora que ens diverteix també ens fa preveure una nova visita al poble de Santa Linya;
dit i fet, un cop al monestir el carreguem al cotxe juntament amb les BTTs. Això sí: abans tenim el xou del conill; ens expliquem: un cop arribem ens trobem un conill blanquet al costat del cotxe que inicialment és ignorat pel nostre nou amic, però que posteriorment, un cop l'esguarda, desembocarà en un cuita a amagar impropi del lloc...
afortunadament el gos està molt ben ensenyat i al segon bram que el reclama al nostre costat, s'apropa mansament i resignat. Només ens queda tornar a Santa Linya amb el cotxe i amb la inicial desconfiança del gos cap a un espai que li és estrany; però en poca estona jeu tranquil·lament al portaequipatge llepant els vidres per treure el baf que genera la seva accelerada respiració.
Arribats al poble ens adrecem als primers linyencs que trobem i ens confirmen que el gos és aborigen de l'indret, i que ja ho fa això d'anar a conèixer món amb desconeguts. Total, que mentre conversem amb els amables interlocutors el gos aprofita per marxar sense ni acomiadar-se... com és possible!!?? amb tot el que hem compartit!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada