Distància: 48 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat tècnica: mitjana.
Punt de sortida: Arròs.
Punt d'arribada: Les.
Durada total: 6:00 h.
Pensàvem que la segona jornada d'aquesta travessa no podria superar la del primer dia, però és ben bé que va estar a la mateixa alçada, sinó més; no té el punt alpí de la primera però en canvi té aquell puntet que et donen els antics camins fets amb enorme saviesa que unien antigament els pobles de la vall.
Comencem fent una esmena a la totalitat a la primera pujada prevista per sender (ens el guardarem per baixar-la) i fem un primer ascens cap a Vilamòs còmodament per pista i gaudint al màxim de les panoràmiques que ens ofereix de les Maladetes... un gran encert: ens hem estalviat una bona rebregada als ronyons, hem pogut xerrar d'això i d'allò i ens hem delectat amb les citades vistes.
Però realment sabem que l'hem clavat quan baixem el corriol que havíem de pujar... quin regal, quin plaer, quina xalada... només són 400m- però del primer a l'últim bestials: ràpids i nets amb una vegetació bucòlica.
Un cop a baix, una mica de calma pel Camin Reiau fins a Les on fem la pujada llarga del dia: uns 750 m+ de molt bon fer si no fos pel ritme salvatge que imposen aquests Insaciables, forts com el vinagre d'antany. La primera part per asfalt encara els esperona a ascendir clarament per sota dels 10' els 100m+... una clara vulneració dels principis jamaicans que regeixen els ascensos Pass@muntanyes; sort que les facècies omplen la conversa i arrangen mínimament la situació.
Un cop a la cota màxima ens disposem a encarar el sender més llarg del dia, 600m- amb dues parts molt diferenciades: la primera més laboriosa i amb algun brevíssim pas a peu per sortejar algun barranc o fang, i una segona part que baixem xalant al màxim per una preciosa fageda.
Per acabar la travessa només ens queden 150m+ per remuntar i encarar el darrer descens del dia: 300m- molt fàcils i divertits que fem en un tres i no res.
Cloenda metafòrica que resumeix perfectament el que ha estat la travessa: meeeeel!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada