Traductor

dijous, 30 de desembre de 2010

Tossa Cap de Siscaró (Vall d'Incles)

Sortim cap a Andorra amb el dubte de què farem: foquejada, foquejada per pistes o directament a pistes... Quan hi arribem el dubte es fa més i més gran. De totes maneres tirem cap a la Vall d'Incles, confiant de l'orientació nord de la part baixa del recorregut i de les zones enclotades de la major part de l'itinerari (busquem els 20-40 cms que dóna meteofrance a la meitat nord d'Andorra).
Arribem fins al pàrquing del pont de Baladosa passant alguna petita placa de neu. Amb poca destressa (és la primera de l'any) ens preparem i enfilem la pista ben aviat amb neu. Dubtem, encara més: esquís als peus o a l'esquena... no pot ser tant bonic i segur que trobem zones sense neu; però no,  hi ha neu a tota la pista però també unes plaques de gel considerables.


Quan s'acaba la pista enllacem amb la part de bosc, amb neu suficient per pujar però molt difícil per baixar perquè encara hi surten "elements diversos". Sortits del bosc la cosa ja millora. Des del refugi Siscaró ens encarem cap als estanys del Siscaró i, posteriorment, de les Canals Roges.


Cap a la cota 2600 la neu comença a escassejar però encara aprofitem alguna llengua de neu per arribar fins als 2750, per neu dura dura. Els últims metres ja no hi ha neu i cal fer-los a peu.
A la baixada, repetim itinerari (no hi ha cap altra possibilitat) trobem neu de tots els colors: inicialment dura dura, però encara de bon fer. Després combinem els trams de crosta tolerable amb d'altres de pols. Més cap a baix la combinació és de pedres i vegatació diversa amb la neu, ja més pesada.