Traductor

dilluns, 26 de febrer del 2018

Esquí de muntanya al Puigpedrós



Distància: 14 km.
Desnivell: 1070 m.
Dificultat: fàcil, ME-S2.
Durada total: 4:30 h.
Punt de sortida: cota 1840 pista refugi Malniu (Meranges).
Dia: diumenge 26.

Passat el poblet de Girul continuem la pista asfaltada que per ara està neta fins una mica abans de la barrera (cota 1840). Caminem 500 m i de seguida deixem l'asfalt per endinsar-nos al bosc poc frondós que ens deixa una mica per sobre del refugi. A partir d'aquí suau flanqueig abans de posar-nos a la suau pala que mena al cim; aquest dia l'afrontem bastant a l'esquerra perquè és on hi ha més neu. No és que en falti, però tampoc en sobra i a la part central es veuen més taurons. Sense més complicacions assolim el cim al mateix temps que el dia es va tapant. 





Fem la baixada per una neu prou tolerable: a dalt, pols compactada pel vessant amb algun tram més pesada i alguna crosta despistada; i a la meitat inferior, una neu primavera força bona que es deixa esquiar a plaer malgrat que amb un punt de desconfiança.





dilluns, 19 de febrer del 2018

Al mal temps, donar-li passada... al Montsant!



Distància: 43 km.
Desnivell: 1550 m.
Dificultat: alta, puntualment molt alta.
Ciclabilitat: 98,5%.
Durada total: 6:30 h.
Punt de sortida: Ulldemolins.

Portem un parell de mesos de méteos complicades: neus "estranyes", fang arreu, etc. Però enmig de tot plegat sempre ens queda el paradís del sud: el Montsant, una serra permeable que engoleix l'aigua ràpidament gràcies a la grava o graveta que colonitza bona part dels seus camins i senders. Així, amb el Xavier i l'Agustí decidim d'anar-hi a pedalar (i quan cal, caminar). 
Des d'Ulldemolins tirem amunt cap a la Roca Corbatera per pendents entre moderats i forts, i un tros final de 100m+ carregant la bici. Dia lleig amb vent i núvols al cim. Comencem a carenejar però no s'hi veu un borrall i el vent és força molest.




D'aquesta manera busquem solucions i a l'entrada del Grau de la Grallera ens tirem avall per enclotar-nos i quedar resguardats del vent; a més, anem motivats per veure si es deixa fer raonablement bé el citat grau damunt la bici... el Xavier, que també el coneix d'haver-lo caminat, comenta que no li hagués passat mai pel cap posar-s'hi amb la btt; jo dic que hi ha 50 m- que caldrà caminar però que la resta, batallant-los, es deuen poder fer; i l'Agustí que no té mesura els baixa tots damunt la bici (excepte 5 m lineals) i així desmenteix la meva previsió, per la qual cosa, amb un bon nivell, podem dir que el grau és ciclable en un 99,9%; amb un nivell mitjanet, un 99%. En definitiva, arribem a Morera havent folgat de valent perquè ha sortit millor del previst. Cal destacar la notable amabilitat dels nombrosos senderistes que hi vam trobar i que ens cedien el pas, malgrat que sempre tenen preferència: GRÀCIES!











Aquí no s'acaba la xalada, ja que després d'aquests espectaculars 400m- del grau encara en baixem 300m- fins a tocar de Cornudella; un altre regal ja que bàsicament el descens es fa per un sender boscós força amable, si més no això sembla tenint en compte que venim del grau.






De Cornudella ja comencem a plantejar el retorn i ho fem per Sant Joan de Codolar i el Camí de la Llisera: mitja dotzena de peus a terra i a gaudir del sender i de les panoràmiques que ofereix.





Assolim el coll d'Albarca cansats però amb un bon regust del darrer tram de sender. Així que se'ns escalfa el musell i decidim provar un sender que sempre havíem vist però no ens hi havíem posat mai. La veritat és que va sortir molt bé malgrat que vam voler estirar més el braç que la màniga i tot plegat va acabar en un bucle que ens va tornar a dur al coll d'Albarca on vam buscar un altre sender que havíem fet en altres ocasions però que no vaig saber trobar... entrem en una dinàmica de despropòsits (tan bé que anàvem...), la qual cosa ens indica que val la pena anar enllestint la ruta abans que no l'espatllem del tot.


Tornem a Ulldemolins passant per Santa Magdalena per fer els tramets de divertit GR que ens deixen sota del poble.

dilluns, 12 de febrer del 2018

El Montsant de nord a sud (i a l'inrevés)



Distància: 20,5 km.
Desnivell: 1250 m.
Dificultat: mitjana-baixa.
Punt de sortida: Santa Magdalena (Ulldemolins).
Durada total: 6 h.

Preciosa travessa de nord a sud (i tornada) de la meitat oriental del Montsant, sortint des de l'ermita de Santa Magdalena (Ulldemolins). 
Còmoda primera pujada fins al Pi de la Carbasseta; a continuació baixem fins al Toll de l'Ou també per agradable corriol. 




En aquest punt reprenem l'ascens cap a la carena fent un bonic sender pel Colomar de la Cova de l'Ós; per ara, dia rúfol que no ens permet gaudir de les vistes. 



A la carena comencem a baixar per la Grallera, el grau més fàcil de tot el Montsant. Just abans d'arribar a Morera de Montsant tornem a pujar pel grau de l'Agnet, notablement més exigent que l'anterior però en cap cas difícil, per bé que amb alguns punts una mica exposats, alhora que espectaculars. 



Tornem a sortir a la carena (per tant, aquest baixa i puja era prescindible) i ara sí que ja gaudim de bones panoràmiques perquè el vent, que ha augmentat, s'ha endut els núvols. 


Un parell de quilòmetres de la sempre agradable carena de la Serra Major fins que prenem el sender del marge dret del Barranc de les Bruixes; raconet més que recomanable però no en època d'anar en pantalons curts i màniga curta ja que hi ha alguns trams que la vegetació tapa notablement l'evident traçat; una bona opció en aquest cas és tornar pel Pas del Gat, a tocar de la Roca Corbatera. A mig camí passem per la Cova del Serret on hi ha una curiosa "surgència" d'aigua a la roca.



Finalment ja només ens queda remuntar per un suau sender fins al Portell de Peret on ja ens tirem cap avall per fer el darrer descens per un preciós sender que ens deixa a tocar de Santa Magdalena.



TRAÇA GPS

dilluns, 5 de febrer del 2018

Al Cap del Verd des de la Coma


Distància: 16 km.
Desnivell: 1300 m.
Dificultat: mitjana, molt puntualment alta per la canal en baixada.
Durada total: 5:15 h.
Punt de sortida: la Coma.

Tirem d'arxiu, és a dir, sortida de ja fa unes quantes setmanes i que ofereix un aspecte ben diferent a l'actual. Clàssica volta per assolim el cim del Cap del Verd fent una preciosa circular en sentit antihorari però que és millor fer a l'inrevés per fer la canal sud-oest de pujada (no és que sigui una bicoca però els genolls no pateixen tant). La sortida de la Coma es fa per amables corriols, combinats amb alguns trams de pista, fins a la cota 1700 on el pendent es redreça notablement fins al Coll dels Belitres. D'aquí fins al cim ens queda un suau llom. 



Per baixar, comencem còmodament fins a l'entrada de la canal on fem 300 m- força entretinguts pel fort pendent. La part més interessant la trobem al final de la ruta: un bonic sender des de la cota 1700 fins a la Coma.