Traductor

divendres, 19 d’agost del 2011

Cicloturismemuntanyenc amb el tren groc: Bolquera - Oleta


 (Estació de Bolquera-Eina, la més alta de tot el recorregut)

(El trenet groc)

Distància total en BTT: 29 kms.
Desnivell en ascens: 550m.
Desnivell en descens: 1500 m.
Dificultat: moderada
Durada: 4 hs.
Accés: de Puigcerdà anem cap a la  Guingueta d'Ix i seguim per la N-116 direcció Montlluís. Al coll de la Perxa ens desviem a l'esquerra. Deixem el cotxe a l'estació de tren de Bolquera-Eina, la més alta de tot el recorregut del Tren Groc (val la pena d'informar-se -i reservar- si preveiem que el dia pot ser de forta afluència turística perquè les places per a BTTs són limitades).

Excel·lent ruta cicloturística; imprescindible en el currículum de tot ciclista de muntanya: més de 1200 m de desnivell de descens per corriols (tots ciclables) havent de remuntar-ne "només" 550, una ganga!!

Sortim de l'estació a la dreta, uns metres per asfalt i, ben aviat, tombarem l'esquerra per pista, seguint marques de PR. Quan arribem la carretera D618, avancem a la dreta, en baixada, fins enllaçar amb la N-116 que prendrem a l'esquerra per superar Montlluis. Seguim en baixada i, just passada una corba molt tancada a la dreta (pont sobre el riu Têt), abandonem la carretera i prenem una pista que puja a l'esquerra direcció al Pla de l'Os.

 (La Llagona, Font-romeu i el Carlit al fons a l'inici de l'ascens)

 (Les canals del Cambra d'Ase, també a l'inici de l'ascens)

 (Atenció: la remuntada inicial passa prop d'uns camps de tir)

Anirem guanyant desnivell suaument, a estones per asfalt, a estones per pista, sempre amb tendència nord-est direcció al Pic de Figuema. Aviat enllacem amb les traces del Camí Vauban i Balcons de la Têt, que no abandonarem fins arribar a Oleta: apoteòsic descens de 1.500m de desnivell, pràcticament tot per corriol, amb un 99,9% de ciclabillitat. Una primera part per bosc, força pedregós però factible per la Serra de Clavera.

 (Descens pels corriols de la Serra de Clavera)

 (Ídem)

Poc abans d'arribar al poble de Llar trobarem els pocs metres no ciclables per un nivell mitjà (atenció el terreny està molt exposat a l'erosió).

(Arribant a Llar hi ha els trams més tècnics) 

De Llar i fins superat el poble de Canavelles trobarem els trams més fàcils però també els més exposats i amb generoses panoràmiques cap al fons de la vall on ja veiem el nostre destí: la via del Tren Groc.



 (Imatges de l'arribada a Canovelles)

Arribarem a Oleta per un tram més pendent de sender que va creuant una pista.


 (Imatges de l'arribada a Oleta)

Al poble anem directes cap a l'estació per prendre el tren fins a Bolquera (7,5€ per persona per 1.15h de trajecte).

dilluns, 15 d’agost del 2011

Travessa a peu des de la Vall de Comamala a la Vall d'Unarre


Refugi lliure de la Gola

Punt de sortida: Superat Alòs d'Isil seguim per l'estreta pista asfaltada durant uns 2 km. Iniciem el recorregut a peu per una pista que porta a les bordes de Pina.
Punt d'arribada: el petit poblet de Cerbi (per tant, cal combinació de vehicles).
Distància total: 17 km
Desnivell: 1.350m
Durada: 5 hores


De la pista asfaltada prenem un camí a la dreta i creuem un pont que ens permet superar La Noguera Pallaresa. Iniciem l'ascens per pista durant uns metres fins superades les bodes de Pina. A continuació enllacem amb un corriol que s'endinsa per bosc i que puja paral.lel al barranc de Comamala. A la cota 1.900 arribem als Clots de Mostiri on desemboquen un parell de barrancs molt evidents.
Nosaltres continuem guanyant desnivell pel de la dreta. A partir de la Bassa de Sobriu passarem a trepitjar terreny més pedregós.

 Bassa de Sobriu

Anirem trobant fites fins al coll (2.481m) amb una part final més costeruda i descomposta. Des del coll iniciem un primer descens fins als estanys de Tartera. Aquí tenim dues opcions: baixar per l'evident vall seguint la Ribera de Niri i que ens portarà directament al poble de Cerbi. L'altra opció, la que prenem, suposa remuntar fins a 2.423m, el Coll de Curiós, i resseguir els corriols que voregen l'estany de Calberante i el de la Gola fins arribar al Refugi lliure de la Gola que des del seu emplaçament ens ofereix un fantàstic mirador cap a la Vall d'Unarre. D'aquí ens queda un darrer descens per sender fins a enllaçar al Planell de Sartari amb la pista que ens durà fins al poble de Cerbi.
Estany de la Gola

P.S.: si disposeu de forces, de temps i la meteo us ho permet, podeu ampliar el recorregut fent una volta als tres estanys. També, si voleu estalviar-vos una bona part de la pista final, podeu enllaçar amb el camí de ferradura que passa per Sant Beado.


divendres, 5 d’agost del 2011

Sulzburg – Kälbelescheuer – Sirnitz - Bad Sulzburg


Distància: 28 km
Desnivell: 850 m
Dificultat: fàcil
Accés: càmping Alte Sägenmühle a l’est del petit poble de Sulzburg, al nord-est de Mullheim (Alemanya).

Itinerari fàcil i molt agraït tant pels corriols i boscos pels quals transita com per les panoràmiques que ofereix la part alta. És un bon tast per fer-nos una idea de com és la Selva Negra.


Des del càmping cal baixar cap al poble per la carretera i passades les primeres cases tombem a la dreta, en pujada, per superar l’escola; ben aviat s’acaba l’asfalt i ascendim a l’esquerra. Sempre anem seguint aquesta pista fins que fa “l’intent” de baixar però nosaltres prenem un corriol a la dreta que planeja còmodament; més endavant tornem a enllaçar amb la pista i ara la seguim a la dreta. 


A partir d’aquí cal que anem fent sempre cas de les indicacions (un rombe vermell) cap al restaurant Kälbelescheuer. Per corriol en pujada arribarem a l’asfalt el qual prendrem a la dreta per en pocs metres assolir el restaurant. En aquest punt veurem una trifurcació de corriols; nosaltres prendrem el de la dreta que puja suaument i que més endavant enllaça amb una pista que agafarem a l’esquerra per arribar al Sirnitz (1114 m). 


Des del cim baixarem per una pista, fent un parell de llaçades (esquerra-dreta), direcció al restaurant que veiem a baix. Un cop a l’asfalt desfarem una mica més en baixada fins que al primer revolt cal prendre una pista a l’esquerra que indica Sulzburg marcada amb un rombe blau (aviat es transforma en sender). A partir d’aquí fins al final sempre hem d’anar seguint aquestes indicacions blaves combinant divertits corriols amb trams de pista.


Passat el Waldhotel Bad Salzburg cal estar atents per seguir el corriol, a l’esquerra (sempre fent cas de les marques blaves), força paral·lel a la carretera. Cal anar amb compte amb la presència d’excursionistes; a més a més, posteriorment coincideix amb un circuït de marxa nòrdica (nosaltres no vam veure cap restricció a les BTTs però les indicacions amb alemany tampoc no les vam entendre).

dimarts, 2 d’agost del 2011

Punta de la Mulattierra

02

Distància: 20,5 km
Desnivell: 1.500 pujada i 1.200 baixada
Durada: 6 hores
Dificultat: fàcil

Accés: des de Briançon anem direcció col de Montgenèvre i ens desviem de la carretera principal per entrar a la Vallée de la Clarée. Deixem el cotxe a l’entrada del poble de Plampinet, al costat de la carretera.

Punt d’arribada: col de l’Echelle (1.762m), per tant, caldrà combinació de cotxes.


A l’entrada del poble, al costat d’una zona d’aparcaments, prenem les indicacions cap a Les Acles i Pointe de Pécé. Fem uns metres per pista però ben aviat creuem el barranc  des Acles i enllacem amb un sender que anirà guanyant desnivell molt suaument, entre bosc i sempre senguint marques grogues. Als 1.800m trobem una bifurcació de senders. A la dreta ens indica direcció Val-des-Prés; nosaltres seguim a l’esquerra, en pujada, cap a les Acles i Pointe de Pécé. A la cota 2.067m arribem a un pla on haurem de buscar el millor pas per evitar l’estesa d’arbres que hi ha dispersos i que barren el pas del sender. En aquest punt trobem el desviament cap a la Pointe de Pécé, que deixem a la nostra dreta. Nosaltres, poc a poc anirem descendint per corriol cap als Chalets des Acles, que ja veiem al fons de la vall. 


A 1.867m creuem el torrent i enllacem amb la pista que puja de Plampinet, per on passa el GR5. Atenció, el GR5 segueix per davant el Chalets des Acles i continua direcció sud, cal Col de Dormillouse; el GR que puja cap al Coll des Acles és el GR5B.  Nosaltres arribem als Chalets des Acles i decidim remuntar per darrere les cases, entre bosc, sempre direcció al coll des Acles. Tot i que no trobem un corriol ben definit, la progressió no es fa pesada ja que el bosc és molt clar i el sotabosc està força net. Quan som a Mélézet, a la cota 2.000m, seguim durant uns metres la pista, en breu descens,  i ben aviat tombem a la dreta per continuar per sender, ara sí, seguint marques de GR5B fins arribar al coll (2.292m). En aquest punt, seguirem sender (N) fins arribar al Passo Mulattiera (2.412m), on trobem indicacions de la via Ferrada degli Alpini, que segueix per les parets nord de Le Charra. 


Nosaltres farem algun puja i baixa fins arribar a la Punta de la Mulattierra (2.467m) amb vistes cap a les geleres dels Ecrins, cap al Mont Thabor i la Vallée Étroite i cap a Bardonnecchia i les seves serres més properes. A continuació desfem camí fins al Coll des Acles i, a partir d’aquí ens orientem a l’oest, seguint les marques del GR5B que ens duran fins al Col de l’Echelle. Primerament tenim un descens i posterior flanqueig per la tartera del Rocher de Barrabas ou Gravina del Mezzodi, que ens portarà fins a la cota 1.150m. 


A continuació ens toca novament remuntar fins a 2.264m i un nou flanqueig per uns sender força exposat però amb unes vistes que no desmereixen per a res l’itinerari; al fons la Vallone Gorgia. Finalment tenim una breu remuntada i algun puja i baixa per la part superior de les Roches de la Sueur on trobarem restes de construccions militars. Al km 18 ja només ens queda un descens ininterromput fins al col de l’Echelle (1.779m) la fi de la nostra ruta.