Traductor

dissabte, 25 de març del 2017

Per Guara, pujant i baixant (de la bici)



Últimament estem coneixent el projecte de BGuara, un centre btt orientat a l'enduro més extrem. Vam començar bé per la zona d'Alquézar però darrerament estem entomant bastant amb les rutes, més que res perquè considerem que no estan ben graduades... sabem que per al nostre nivell posar-se a fer rutes negres (ho diem per l'experiència de centres btt de França, de Zona Zero, de Puro Pirineo o d'Alto Gállego btt) és anar a agonitzar però, en canvi, a les vermelles xalem de valent. Però aquí a BGuara ja portem dues vermelles que ens les hem menjat amb patates i que depassen de molt el nivell d'una ruta vermella que ells marquen.
En general, a totes les presentacions de les diferents rutes hi ha pocs detalls de com són els recorreguts i això provoca que s'hi vagi bastant a les palpentes o directament mig enganyat ja que sistemàticament s'obvien les parts difícils (o es relativitzen). 
Per exemple, l'última que vam fer (ja fa dies) la presenten de la següent manera:

Catedrales de roca:

Espectacular ruta de enduro con casi 100% de senderos que te permitirá pedalear sobre el increíble barranco de Mascún.

La ruta parte de Rodellar y desciende al cauce del Mascún para luego remontar el barranco de Andrebot con un buen porteo de la bicicleta (30 min). Tras ello se toma una pista en dirección al Dolmen de Losa Mora y luego un sendero que asciende a Nasarre y desciende al bonito pueblo de Bara, junto al río Alcanadre. Desde Bara se continúa ascendiendo por bellos senderos al despoblado de Miz y a la collada del Aire, donde se toma otro largo sendero que conduce a Otín y desde allí asciende hasta un collado que domina el barranco de Mascún. Las increíbles vistas panorámicas nos acompañarán en el rocoso descenso hasta el río, desde donde sólo quedará remontar de nuevo a Rodellar.

La nostra versió, però, seria la següent (en negreta, la nostra aportació -encertada o no-):
La ruta parte de Rodellar i ja als primer metres encarem un sender en ascens amb passos molt exigents y desciende al cauce del Mascún per un sender bo de baixada però molt exigent en ascens (ja que el farem per finalitzar la ruta) para luego remontar el barranco de Andrebot con un buen porteo de la bicicleta (30 min) molt probablement aquests 30' són més 45', ja que el terreny és molt descompost. Tras ello se toma una pista en dirección al Dolmen de Losa Mora y luego un sendero que asciende a Nasarre y desciende (-200 m prou bons, segurament el millor de la ruta) al bonito pueblo de Bara, junto al río Alcanadre per accedir al poble s'ha de creuar el riu i no serà estrany que ens calgui descalçar-nos. Desde Bara se continúa ascendiendo por bellos, difícils i amb una discontinuïtat pel que fa a la ciclabilitat força alta, senderos al despoblado de Miz y a la collada del Aire, donde se toma otro largo sendero que conduce a Otín, amb passos només aptes per a experts de l'enduro (la resta ens tocarà anar pujant i baixant de la bici repetidament, y desde allí asciende hasta un collado que domina el barranco de Mascún. Las increíbles vistas panorámicas nos acompañarán en el rocoso (la paraula exacta no és rocós, és pedregós... molt pedregós, però que molt) descenso hasta el río, desde donde sólo (aquest "sólo" ja sóna a broma de mal gust tenint en compte que es tracta, bàsicament de caminar amb la bici al costat durant uns +100m, si més no per a la immensa majoria de ciclistes) quedará remontar de nuevo a Rodellar.

Per tant, la ruta és sense cap mena de dubte de dificultat negra. Nosaltres en total li vam dedicar 7 hores, comptant una hora de parades, no és exagerat dir que durant 3 hores vam estar caminant. 

La jornada ens va deixar aquestes imatges (molt boniques, això sí):

Baixant al Barranc de Mascun

Creuant el Mascun

Porteig de 45'

Dolmen de la Losa Mora

Passat el dolmen

Arribant a Nasarre




4 imatges de la baixada a Bara
A la collada del Aire amb el Cotiella al fons

A punt de fer l'última baixada


Última baixada del dia

Arribant al Mascún abans de l'últim porteig


dijous, 2 de març del 2017

Quan la muntanya no vol... intents als pics del Salt i Roc Melé



La muntanya no ens parla però ens envia un munt d'informació permanentment i cal intentar saber que ens vol transmetre; hi ha dies que sembla que no vulgui companyia i cal girar cua. Això és el que vam fer, per diferents motius, en els nostres intents d'ascendir al Pic del Salt des de Rialb i pujar al Roc Melé pel vessant sud.
Cronològicament, diumenge 26 sortim des  de Sorteny remuntant per la vora del riu de Rialb. Suau ascens fins a la cota 2000 on abandonem la tendència nord que dúiem i tombem a l'est per remuntar còmodament fins al Coll de Banyell.

El pic de la Font Blanca darrere

Arribant al Port de Banyell

Des del Port de Banyell mirant al Thoumasset

Des del coll baixem (200 m-) per una pala a N-E amb bona neu pols (que poc que l'esperàvem...) fins a l'Estany de Solanet.


Baixant del Port de Banyell (N-E) amb neu pols

Una mica més enllà tornem a posar pells per  remuntar cap a la Portella Cebollera; un primer llarg flanqueig bàsicament en ascens suau abans no arribem als peus de la portella on haurem de treure'ns els esquís i posar el grampons per remuntar els últims 50 m (40/45º). Tot aquest tram, als peus del Thoumasset, es mou per un d'aquells raconets pirinencs de calma absoluta.

Creuant l'Estany de Soulanet

Flanqueig cap a la Portella Cebollera

La nord del Serrera


Últims metres foquejables abans de la portella


Arribant a la Portella Cebollera
Des d'aquí cal flanquejar la pala sud del Pic del Salt que veiem que agafem una mica tard. Al principi ens aguanta prou, tot i que veiem que anem malament d'horari, però a la pala final de 40m+ tenim un parell d'enfonsades fins a la cintura (toquem el terra), senyal inequívoc que hem de girar cua i així ho fem.

Flanqueig S cap al cim
A la portella comencem a baixar per una neu primavera que una hora abans hagués estat de cine i que ara, simplement, es deixa fer bé. Acabada la pala canviem l'orientació i anem baixant pel barranc del Riu de Cebollera amb un tram intermedi molt encaixonat però que es deixa fer a plaer perquè la neu està al punt (compte amb risc d'allaus alt perquè dels marges pot baixar-ne algun). Bona neu primavera en tot el descens.


Baixant la pala sud

Al tub de Cebollera
I així, passem per davant del Refugi de Sorteny on prenem la pista que ens duu sense remar fins a l'aparcament un altre cop.

Refugi de Sorteny

Imatge del descens
En total: uns 14 km, 1150 m+, MEA, S2. Bona innivació durant tota la volta.

Per dilluns 27, tenim intenció de pujar al Roc Melé sortint del Pla de la Vaca Morta i pujant per la solana. Sortim des d'una corba a la cota 1700 de la carretera que baixa cap a Hospitalet. Des d'aquí es baixa a creuar el riu i llavors seguim per la part obaga del barranc perquè a la solana ja no hi ha neu contínua. Un parell de quilòmetres de suau pendent vora el riu i llavors ens orientem al nord per remuntar les pales de pendent moderat fins que a la cota 2600 hem de girar cua perquè el vent de sud a dalt bufa de valent i ens pica de ple.

Al fons, Pas de la Casa

Pendents moderats

La neu de baixada: dura a la part alta per efecte del vent i primavera a mesura que ens enclotem. Algunes esquerdes i allaus de fons a la zona.

Pala sud del Roc Melé amb alguna esquerda