Traductor

dimecres, 16 d’agost de 2017

BTTsenderisme a l'entorn del Mont Blanc (I)



Primer lliurament de la nostra particular "volta" al Mont Blanc en BTT. Hi ha moltes versions al respecte: unes en sentit horari -la més habitual en BTT- i d'altres en sentit antihorari seguint la traça senderista -versió molt salvatge, pel que vam poder veure-. També hi ha diferents versions respecte com de proper va a la citada muntanya... n'hi ha que fan més asfalt i d'altres que fan més BTTsenderisme perquè ressegueixen més la TMB. La traça que ens ha passat el Jesús (eskerrik asko!) és d'aquestes segones. Nosaltres, però, fem algunes adaptacions per intentar fer-ho en 3 dies i no 4, com és l'habitual. Aquest fet ens obligarà a renunciar a pedalar tota la vall de Chamonix que remuntarem en un bonic tren des de Saint Gervais (Le Fayet) fins a Montroc i també usarem algun altre mitjà de transport per poder-ho afrontar en tres dies com al final va ser. 
Comencem per la piulada del primer dia....

Etapa 1: Le Tour (telefèric) - Coll de la Balme (França) - Ref. La Peula (Suïssa)
Distància: 49 km.
Desnivell: 2200m+/-.
Dificultat: molt alta.
Ciclabilitat de pujada: 75%.
Ciclabilitat de baixada: 90%.
Durada total: 9 h.



1) Le Tour - Col de Balme: per estalviar-nos 600m+ prenem els dos telefèrics que pugen des de le Tour fins a tocar del Col de Balme; són 21 euros per persona perquè és el forfait de tot el dia i no en tenen només per a una pujada. Ja es veu que no surt gaire a compte, però si volem arribar a La Peula no tenim més remei que passar per caixa. Quan es baixa del telefèric es fa una breu travessa gairebé horitzontal fins al Col de Balme.

2) Col de Balme - le Peuly - Col de Forclaz: des del coll de Balme baixem pel recorregut oficial del TMB; en principi portàvem una altra traça però ens va semblar més complicada, la baixada. En definitiva, des del Col de Balme fins al fons de la vall (le Peuly) surten 850m- de bon sender però massificat de gent (juliol/agost) la qual cosa no permet gaudir-lo al màxim; el sender es deixa fer bé tot i que té alguns trams més pedregosos i d'altres puntuals d'exigència tècnica elevada. Quan arribem a le Peuly hem de remuntar per carretera fins al Col de la Forclaz; aquests 200m+ són els que farem extra respecte l'altra opció que va per la Remointse.

3) Col de la Forclaz - Portalo: són 500m+ de pujada gairebé tots de porteig amb trams al final bastant pedregosos. No ens els esperàvem i es van fer pesats.

4) Portalo - Bovine - la Jure - Champex: passats aquests tortuosos 500m+ comencem a baixar per un sender de molt bon fer, molt panoràmic. Passem per davant de l'alpage le Bovine ple de gent i comencem a descendir més decididament però fàcil. A mesura que anem perdent metres el descens es va complicant i a l'entorn del barranc de la Jure hi ha trams molt pedregosos i difícils. Passat el barranc es torna a deixar fer millor però continua en una franja elevada de dificultat. Baixats uns 700m- trobem les primeres pistes que ens duen fins a la zona de Champex.

5) Champex - Issert: des del llac de Champex fem una estona per asfalt i després anem connectant senders del TMB amb bastanta discontinuïtat, tant per la presència massiva de senderistes, com per la dificultat i com per les cruïlles que anem trobant. En total són 300m- entretinguts.

6) Issert - Ferret: pujada còmoda seguint unes marques d'una ruta btt que van creuant la carretera principal i en algun punt hi va. En total són 500 m+ que es fan molt bé. Si no volem complicacions podem pujar per la carretera i no ens perdrem res, tan sols ens estalviarem una  mica de trànsit.

7) Ferret - Ref. La Peula: poc després de Ferret s'acaba l'asfalt i ens toca remuntar el monstre final: una pista amb rampes molt exigents però amb bon ferm que ens deixen al refugi on anem a dormir. Aquest regalet final són uns 450m+ que es fan durs per tot el que portem a les cames.
El refugi és del 2015 i està molt bé. El menjar també correcte. Dutxa d'aigua calenta. Preus raonables per ser que és Suïssa.

dilluns, 7 d’agost de 2017

Ruta 14 Centre BTT Val d'Aran



Distància: 24 km.
Desnivell: 950 m.
Dificultat: mitjana, molt puntualment mitjana-alta.
Durada total: 4 h.
Punt de sortida: Vielha.

Petita joia de ruta a l'entorn de la boca nord del túnel de Vielha; curta i poc intensa, concentra tots els ingredients d'una bona ruta de BTT: paisatge, senders, pistes d'altura... Es tracta de la ruta 14 del Centre BTT dera Val d'Aran.
El recorregut surt de Vielha i puja a Casau primer per asfalt fins a superar Gausac i després per sender amb un final explosiu abans d'arribar al poble. 



A partir d'aquí puja suau per pista, amb molt bones vistes cap a la nord del Sarrahera, fins a la cota 1800 on iniciem el descens cap a la boca nord. 




Un preciós i divertit sender només esquitxat d'algun breu pas més difícil, sobretot al final, ens duen fina a la borda deth Sabatèr. Són 400m- que gaudim al màxim, primer per terreny obert i després per bosc.






Ara ens toca endinsar-nos una mica cap a la vall del riu Nere en un tram paisatgísticament preciós. Som en una zona ondulant on caldrà creuar el riu a gual. 


Una mica més de pujada, breu pas per la carretera i pel pudorós abocador, i comença el darrer sender del dia: 250m- bastant ràpids excepte algun punt més pedregós que ens deixa a 200m- de Vielha on arribarem còmodament per la pista cimentada.



diumenge, 30 de juliol de 2017

Buscant l'ombra del Tossal del Faig (Nargó)



Distància: 23 km.
Desnivell: 1000 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 3:30 h.
Punt de sortida: Les Masies de Nargó.

Excel·lent excursió matinal per a aquells dies de calor forta ja que tota la pujada es realitza per cara nord-oest on el sol tot just hi treu el nas i permet remuntar amb la fresca de primera hora. A més a més, el desnivell es guanya en pocs quilòmetres la qual cosa permet estar de baixada aviat. La pista de pujada fins al cim és molt còmoda tant pel ferm com pels pendents. 



En aquesta ocasió, per fer el descens, posem el nas en una entrada d'un antic camí de desbrossar que sempre vèiem quan pujàvem al Tossal del Faig; la veritat és que l'experiment va sortir prou perquè malgrat que no està gaire net es deixa fer tot damunt la bici sense anar collats.



A continuació empalmem amb el camí d'Andorra molt més solà i que també es deixa baixar a plaer fins a tocar de les Masies.



dilluns, 24 de juliol de 2017

Ath pic der Òme damb BTT



Distància: 38 km.
Desnivell: 1550 m.
Dificultat: molt alta.
Exposició: baixa, molt puntualment mitjana-baixa.
Ciclabilitat de pujada: 75%.
Ciclabilitat de baixada: 85%.
Durada total: 8 h.
Punt de sortida: Salardú (o Bagergue).
Allotjament recomanat: refugi Juli Soler Santaló


Impressionant excursió de BTTsenderisme, intel·lectualment atribuïble a la Montse, que va sortir millor del previst en determinats punts i pitjor del que esperàvem en d'altres. Podem sortir des de Bagergue però llavors ens perdrem una tirada boníssima de sender fins a Salardú, si no és que es disposa de dos vehicles per fer la recuperació al final, com és el nostre cas.
Per tant, sortim des de Bagergue remuntant per la pista que duu a les mines de Liat; al principi el pendent és suau però ben aviat el percentatge es deu situar sempre a l'entorn del 10%, això sí, sempre per pista en bon estat. 


Així arribem a la cruïlla del GR 211 i nosaltres el prenem a la dreta cap al llac de Montoliu. Iniciem un tram un espectacular per on havien circulat antigament les vagonetes de les mines; fins al llac es deixa pedalar gairebé tot però hi ha un parell de punts on caldrà caminar (segurament amb unes bones cames és tot pedalable). 




Passem el llac i la base del Maubèrme i continuem cap al Coth de Montoliu, però abans de l'última recta l'abandonem per prosseguir pel GR, ara ja sí, en un tram clarament de BTTsenderisme. Som a la cota 2430 i ara fins al cim ens tocarà carregar la bici; són uns 300m+ que es fan força bé gràcies al museu a l'aire lliure que podem visitar com són les mines i les instal·lacions que hi trobem als peus del Tuc der Òme. Increïble construir allò, viure-hi, treballar-hi, etc. En algun punt perdem el GR però el destí final és clar i tirant voltes maries l'assolim enmig de la mirada atònita de dos senderistes francesos que no acaben d'entendre que hi fem allà dalt carregats amb les bicis a l'esquena.







Comencen a baixar en uns primers metres molt difícils però que aviat donen pas a un llom herbós molt més amable. Fins al Port d'Orla anem baixant seguint les marques del GR que a la part final abans d'arribar al port ho fa espectacularment per les antigues vies de les mines. En canvi, la part precedent cal tirar una mica d'intuïció i anar buscant el millor pas; si estem encertats ho farem gairebé tot damunt la bici fins arribar a les mines deth Horcalh. Després el tram ja comentat per les antigues vies fins al Port d'Orla (2318 m).





Aquí ja tenim clar que hi ha 100m- difícilment ciclables i els fem tranquil·lament a peu. Un cop comencem el flanqueig de la Ribera d'Orla tornem a fer-lo damunt la bici, batallant, això sí, cada pas perquè el terreny és ple de pedres a contrapel. Podem rapinyar uns 200m- abans no ens posem a la part més lletja de la ruta, cap a la cota 2000, ja que el flanqueig és escassament ciclable i ens passem tres quarts d'hora ben bons per perdre 300 m- en uns 4 km. 



Arribem a la pista de Montgarri mentalment bastant damnificats: això no ho havíem previst que pogués sortir aixi, confiàvem en un flanqueig més amable i pedalable, però no. Ens mirem la baixada de Vernatar com a possible alternativa en una propera ocasió; tampoc es veu el millor terreny del món per posar-s'hi amb la bici, però la Montse diu que està prou bé... caldrà provar-ho. 
Sortim tan cremats a la pista que la remuntada fins al Pla de Beret ens sembla un regal. Tot just són 150 m+ que ens deixen gairebé a 1900 abans de començar el descens final. Primer el fem pel GR però a la carretera el deixem (el podríem seguir i sortiríem directament a Bagergue) per continuar per un preciós i fàcil sender (final del vídeo) que ens durà directament a Salardú i que ens permetrà treure'ns el mal regust que ens havia deixat el tram final de la Coma d'Orla.


dilluns, 17 de juliol de 2017

A la Tosa Pelada des de Port del Comte


Distància: 28 km.
Desnivell: 1200 m.
Dificultat: mitjana-alta, molt puntualment alta.
Durada total: 4 h
Punt de sortida: estació d'esquí de Port del Comte.

Des de l'aparcament de l'estació d'esquí anem remuntant inicialment per asfalt fins al pàrquing del Sucre on prenem una pista que puja entre suaument i moderadament, sempre seguint les indicacions de la Tosa Pelada i el Pedró. Quan deixem la pista que va cap a l'Arp trobem rampes més exigents fins als peus de l'Estivella.


En aquest punt ja veiem el nostre destí final i la pista que hi duu. Combinem trams de fort pendent amb ferm notablement pedregós. A la cruïlla amb el Pedró nosaltres ens desviem a la dreta per afrontar els darrers pendents fins que a pocs metres del cim ens tocarà caminar breument. 





Des del cim ens tirem pel sender marcat per a les raquetes de neu (marques blaves o grogues). El primer tram sense bosc és espectacular: pendent suau però molta pedra que no dificulta gaire la progressió; en canvi, el tram del bosc, més net. 




Passem el Prat Llong, breu pujada i continuem el descens del circuit de raquetes fins a Tuixen-Lavansa; en aquest cas es tracta d'un sender molt senzill però que està ple de branquetes, pinyes, etc. Si estigués una mica més net seria una delícia. Des de l'estació anem cap al refugi de l'Arp i baixem un tram del sender preparat per a córrer de la gent de l'Alt Urgell; en general bona ciclabilitat exceptuant 5/6 breus passos més tècnics. 


Per al final, ens queda remuntar cap al Coll de Buc, Coll de Port i baixada pel GR (la part que vam fer no és gens ciclable; d'on el vam deixar cap a la Coma està més bé) fins a l'entrada de la carretera que ens duu altre cop fins a Port del Comte completant així una bonica circular.