Solana del Pedró dels Quatre Batlles

 

Encara molt bones condicions a Port del Comte per foquejar al marge de les pistes. Tota la solana des del Sucre fins al Pedró encara aguanta amb neu contínua tot i que ja té algun breu punt crític i probablement en pocs dies ja serà inviable. Un parell de rondes per treure-li 1200 m+ en una matinal ràpida abans no arribi la ventada. La qualitat de la neu a les solanes, boníssima primavera i dureta a les obagues. Es pot pujar directe pel Portell del Llop (part baixa justeta de neu) o per les pistes (tancades) que van cap a Estivella (amb algunes clapes sense neu). Vent alegre al cim i molta gent.

 

 

Ailofdisgueim: Monturull i Serrera

 

Un parell de sortides per Andorra per aprofitar la molta neu que hi ha al Pirineu, ara que s'imposen les condicions primaverals.  

Dissabte vam voltar pel Monturull (17,5 km, 1100 m, S2, 5h) des de la Rabassa: pujada llarga i amb algunes ondulacions que enteranyinen, sobretot al Coll de Pimes i als peus del Pic Negre; amb tot ens regalem unes bones baixades, sempre mirant a sud, ja que les nord estaven una mica endurides. Molt bones condicions a la zona, tan si es vol baixar cap a Claror com pel Torrent del Port Negre.

 

Cadí, al fons

Mirant cap a Estanyons, Bovinar i Tossa Plana.

 

 

Diumenge ascendim a La Serrera (11,5 km, 1050 m, S3, 3.30 h) des de Ransol. Condicions boníssimes en tot el recorregut (encara aguanta el pont de neu per canviar de banda), excepte la pala final que es deixa fer per la part central, però amb força roca a cara vista a la banda est. Excel·lent neu primavera des de dalt fins a baix, un pèl més dura a la pala cimera, que a més està amb moltes traces lleugerament endurides. 

 

 

Bony de la Pala de Jan, darrere

Collada de Meners

L'Estanyó

 

Molt bona innivació arreu, amb esquerdes (es veu el terra) en pendents molt forts orientats a sud, però també algun a nord.

Puigllançada des d'Alabaus

 

Bona foquejada per la banda est del Puigllançada, interessant sector enguany que està amb molta neu. Se surt des d'Alabaus per remuntar fins al Puillançada; molta gent per dalt, però quan ens tirem a llevant ens quedem sols. Fem una segona remuntada al cim perquè trobem molt bona neu, per bé que amb trams de molt poc relleu a causa dels núvols mitjans.

I la jornada en imatges: 

 

 

Primeres foquejades a La Molina i Port del Comte

 

Iniciem temporada d'esquí de muntanya a les zones perimetrals de les estacions de La Molina i Port del Comte amb un blanc que monopolitza el paisatge arreu. A La Molina ascendim al Puigllançada; bona neu excepte en les parts més altes, escombrades pel vent. A Port del Comte ens movem per la zona de l'Estivella, sector de l'estació tancat; la dinàmica és la mateixa que a La Molina: bona neu pols gràcies a la nevada de dissabte (transformant ràpidament a les solanes) i una mica ventat a les cotes més altes (Estivella, Tosa i Pedró).

 

Cap del Port des d'Incles

 

Distància: 11 km.

Desnivell: 950 m.

Dificultat: ME S2, S3.

Durada total: 3.30 h

Punt de sortida: Pont de Baladosa (Vall d'Incles).

Dia: dissabte 12 d'abril.

 

S'arriba al final de la pista asfaltada sense problema. Des del pont (1850 m) cal caminar tot el camí de l'inici, per manca de neu, durant un 1 km. Un cop entrem al bosc ja podem calçar i de seguida veiem que el regel nocturn a estat pràcticament nul; per sort la neu podrida no deu tenir un gruix superior als 5-10 cm i tirem amunt, en principi amb la idea d'anar cap a la Cabaneta, però un cop al Pla del Refugi de Siscaró intentem buscar algun destí més ràpid i ens decantem al Cap del Port que és una mica més baix. Així tirem cap al Pas de les Vaques per unes pales plenes de traces de motos de neu que a la baixada ens faran la guitza per les irregularitats. Des del pas, flanquegem la costa del Port Dret (compte si hi ha neu molt dura) i assolim una primera cota que ens obliga a perdre uns pocs metres i ja ens situa a la pala sud del Cap del Port (justeta, però viable). Tenim neu per arribar fins al cim (2752 m), llevat d'uns pocs metres passada la primera cota. 

 

 

De baixada, trobem la neu força irregular i bonyeguda, a banda de les traces de motos, però a dalt poc podrida, a diferència de les cotes baixes on ja cal anar vius, perquè està molt transformada i pels ponts de neu que ja fan pinta de no aguantar gaire.

 

 

Tossa Plana de Lles i Coma d'Or (EdM)

 

Tossa Plana de Lles:

 

Distància: 14 km.

Desnivell: 950 m.

Dificultat: ME, S2.

Punt de sortida: Cap de Rec.

Durada total: 4 h.

 

Des de l'estació de nòrdic (6,30 forfet -federat-) sortim pel mig del bosc carregadíssim de neu (tan que alguna branca no pot aguantar tant pes i es trenca) fins a sortir del llom del Pla de Someres. Des d'aquí cal seguir l'ampla pala que en suaus voltes maria; el qui va obrir traça es va guanyar el dinar, perquè a cotes altes hi devia haver entre 40 i 50 cm de neu nova. Cim i avall que el dia es va tapant; la baixada, tolerable, però massa neu per tant poc pendent i hi ha moments que costa fer córrer els esquís, i això que la neu ja és prou bona, pols seca, tot i que en algun punt ja es començava a encrostar (malgrat les baixíssimes temperatures).

 

 

Pic Coma d'Or:

 

Distància: 15 km.

Desnivell: 1050 m.

Dificultat tècnica: ME, S2.

Punt de sortida: Coll de Puimorens.

Durada total: 4 h.

 

Sortim per la banda solana (la de la pista) perquè fa un fred notable; 3 km de pista i comencem a remuntar més decididament fins al coll. El dia aguanta més del que deien les previsions i tirem cap al Coma d'Or, amb el baixapuja de després del coll. Arribem al cim i el dia es tapa més; iniciem ràpidament el descens amb poc relleu, però amb una neu boníssima que permet descendir sense penúries. Poc després de començar a baixar, el dia torna a obrir-se i encara podem gaudir més de la neu pols seca de la banda obaga (a la solana hi ha punts que començava a encrostar-se). Els 3 darrers km també els fem per l'obaga amb punts també encrostats, però seguint la traça els esquís corrien bé i permet arribar a l'aparcament sense remar gaire.