Traductor

diumenge, 25 de setembre de 2016

Esguardant el Triglav des del Kanjavec



Distància: 26 km
Desnivell: 1900m
Dificultat tècnica: mitjana
Durada total: 10 h
Punt de sortida: Trenta

Caminar pel PN del Triglav és sinònim d'exigència, física i tècnica. Tot els cims del parc estan protegits per parets que vistes des de baix semblen impossibles. Dins aquest magma d'exigència hi ha un oasi que permet fer un tastet i una idea molt ajustada de com és aquesta serra. 
Aparcarem resseguint la carretera del Vrsic, passat Trenta, en un revolt a la dreta que permet fer una mica de distància per una pista accessible a tot tipus de vehicle. A partir d'aquí, amunt. Primer per pista boscosa, després per sender boscós i a continuació per un espectacular i aeri sender guanyat a la pedra que duu fins al refugi de Koca da Nalicu. 
A partir del refugi la vegetació desapareix totalment i ara per terreny que recorda la lluna, tirarem un llarg flanqueig fins a situar-nos a la base del cim pel vessant solà. Guanyat el llom final apareixen un parell de passos on cal fer servir les mans; res complicat si s'hi està acostumat. Al cim fantàstiques vistes del Triglav que tenim davant.
Per baixar, desfarem camí.

Camí guanyat a la pedra

Pujant cap al llom

Al llom amb el cim al fons

Al cim amb el Triglav davant

Refugi Koca na Dolicu


Dues imatges baixant passat el refugi
Part boscosa gairebé a baix de tot

diumenge, 18 de setembre de 2016

Memòria històrica eslovena



Eslovènia és un petit país de 2 milions d'habitants que aquest 2016 celebra el 25 aniversari de la seva independència. Ara poden presumir de país tranquil i acollidor però fa uns 100 anys, durant la Primera Guerra Mundial, va ser escenari de cruentes batalles que actualment estan molt ben documentades gràcies als museus clàssics però també a l'aire lliure, en els indrets on es van produir els enfrontaments entre els austrohongaresos i els italians.
Per fer-nos una idea molt ajustada podem visitar el Museu de Kobaric:






Si el que volem és veure in situ els escenaris de guerra, podem acostar-nos fins al Museu a l'aire lliure de Celo (traça gps), amb una excel·lent secció de galeries i trinxeres:




I si el que volem és fer una excursió amb major exigència física i visitar un dels escenaris clau de la batalla, el millor que podem fer és pujar al KRN. Es tracta d'una ascensió gens tècnica i que ressegueix el camí que feien servir els exèrcits italià i austrohongarès per barallar-se de mala manera (traça gps; és un recorregut circular i la part històrica és la de més a l'oest):








dilluns, 12 de setembre de 2016

L'endemà de l'11S


 Un parell d'imatges d'una altra jornada històrica viscuda en aquesta ocasió a Lleida:


Seguim endavant!!*!!

dilluns, 5 de setembre de 2016

Sass Bianco


Distància: 13,9 km
Desnivell: 1200 m
Dificultat: baixa
Durada total: 5 h
Punt de sortida: Caracoi Agoin

Des de Caracoi sortim per una bonica successió de senders fins a Bramezza on arribem per un breu tram de pista força agradable, molt diferent dels següents metres amunt que són també per pista, amb alguna excepció, però francament desagraïts perquè pugen sense cap gràcia i amb trams cimentats fins a la cota 1900.



Aquí tornem a avançar per agradables corriols fins a la base del cim on els senders es tornen més pendents, tònica que es manté fins al cim. En principi, bones vistes cap al Monte Pelmo, la Marmolada i davant el Civetta però aquest dia el cel es va obrint i tancant i no deixa gaudir-los.



Per baixar, desfem durant 300m- però a la primera oportunitat que tenim per evitar el camí de pujada l'aprofitem i tirem cap a Giardogn per un bonic sender. A les casetes de fusta de Giardogn el sender s'acaba i ens toca perdre 250 m per pista fins que empalmem amb una pista secundària que va cap a Bramezza i que s'acaba convertint en corriol. A Bramezza no hi arribarem perquè abans ens desviarem a l'esquerra per un preciós sender que baixa directament fins a Caracoi.



diumenge, 28 d’agost de 2016

Passo San Pellegrino – Ferrada Alta Via Bepi Zac – Cima Uomo


Distància: 17,1 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat: alta per l'accés al cim; la part de ferrada és molt assequible.
Exposició: alta.
Durada total: 7 h.
Punt de sortida: Passo de San Pellegrino.

Sortim des del Passo de San Pellegrino per les pistes d'esquí en un tram força deslluït però que ens permet fer-nos una idea de la llargada de la cresta. La cosa canvia radicalment a partir del Pas Le Selle on ja ens posem a la carena. 






Aviat entrarem al que probablement és el tram més interessant de la via, ja que a l'entorn del Pic Costabella hi ha un seguit de construccions de la Primera Guerra Mundial on es barallaven italians i austríacs. Bona part del recorregut està perfectament documentat la qual cosa li afegeix interès. Pel que fa a l'aspecte estrictament esportiu cal dir que la ferrada no planteja dificultats remarcables, excepte en algun breu passatge a l'inici. 





Molta gent, fet el Costabella, baixa pels senders que permeten arribar directament al Passo de San Pellegrino, però nosaltres continuem la carena en un tram molt menys equipat i més exigent tècnicament, especialment a partir de la Forcella dell'Uomo (2840 m) i per accedir al cim, ja que trobem passos exposats i amb molt poca ferralla (per tant, molt de compte; cordino molt útil si algú no està avesat a fer aquests tipus d'excursions). 




Des del cim desfem fins a la Forcella i comencem a descendir per un sender on als 100m- primers és gairebé impossible no fer baixar pedres (compte si descendeix algú per darrere nostre) perquè té un pendent més que marcat i el terreny és exageradament descompost; a continuació, però, el pendent decreix i el terreny és una agradable tartera molt fàcil de baixar fins que llença una llarga diagonal per tornar a entrar a les pistes de l'estació des d'on desfarem fins a l'aparcament.