Traductor

diumenge, 17 de setembre de 2017

Al Mont Froid en BTT (una indispensable del sud de la Vanoise)



Distància: 36 km.
Desnivell: 1800 m.
Dificultat: mitjana-alta.
Ciclabilitat de pujada: 95%.
Ciclabilitat de baixada: 99,5%.
Durada total: 7:15.
Punt de sortida: Bramans.


Volta imprescindible al sud de la Vanoise extreta del fantàstic bloc Miam VTT (merci beaucoup!).
Sortida de Bramans ondulant pels senders del centre BTT de la zona fins a Termignon on prenem la pista que remunta còmodament creuant les instal·lacions de l'estació d'esquí fins a la cota 2400; molt bones vistes cap a la gelera de l'Arpont, sobretot a dalt quan els arbres comencen a desaparèixer.

Gelera de l'Arpont

Inici sender Coll de Sollieres

Progressivament la pista es va reconvertint a sender fins al Coll de Sollieres; és un tram preciós on es guanya metres de manera suau i amb uns fantàstiques vistes cap al cim del Mont Froid. Arribats al coll, encara podem pedalar fins a la cota 2700 però els 100m+ següents fins a l'antic fort els hem de fer caminant.


Sender cap al Coll de Sollieres amb el Mont Froid a la dreta

Al Coll de Sollieres amb el Petit Signal de Mont Cenis darrere

A la cota 2700, pujant cap a l'antic fort

Des del fort, seguim per la fina carena que l'uneix amb el cim; no és difícil però és notablement exposat i això li dóna un ambient espectacular.; tot just és mig quilòmetre.





Trams espectaculars entre l'antic fort i el cim del Mont Froid

Assolim el cim caminant algun tramet més i desfem camí fins al coll; tot el que hem fet a peu de pujada ara ho baixem damunt la bici.

Baixant des del fort

Des del coll ens orientem a l'oest i comencem a baixar per un fantàstic corriol que a poc a poc es va espatllant i que farem millor si anem pel marge ja que està molt aixaragallat. Aquest tram dura poc, just fins a l'entrada d'un tanca on pasturen ovelles (compte si hi ha els gossos). A poc a poc el sender es fa més evident i còmode; a continuació tenim un flanqueig per canviar de vessant de muntanya amb algun pas una mica exposat, però res greu. Quan canviem d'orientació, passem a l'obaga de la muntanya, empalmem amb una ruta del centre btt (creiem que era la 4, negra) que es tracta d'un corriol de molt bon fer, en general, i que ens duu directament a Bramans xalant de valent.

Primer metres de descens passat el Coll de Sollieres

El Mont Froid al fons a l'esquerra i per on hem baixat

Flanqueig abans de canviar de vessant

En total, tota aquesta successió de corriols ens permeten baixar 1500m- gairebé sense pausa ni posar un peu a terra: un REGAL!, que cap ciclista de muntanya que visita la zona s'hauria de deixar perdre.

dijous, 14 de setembre de 2017

Punta Rossa della Grivola



Distància: 25 km.
Desnivell: 2100 m.
Dificultat: mitjana.
Punt de sortida: aparcament Valnontey (de pagament).
Durada total: 8 h.

Des de Valnonteuy (1650 m) prenem el sender que puja elegantment fins al Refugio Vittorio Sella; és tan elegant que fins i tot n'hi ha uns quants que pugen pedalant, això sí collats de debò pels pendent per sobre del 12%. 




A partir del refugi mantenim l'orientació fins que tombem al nord que és quan el sender comença a guanyar metres decididament fins que poc abans del coll hi ha algun tram més trencat però sense cap mena de dificultat. A partir del coll (3100 m) tenim un fàcil flanqueig fins al llom N-E; un cop al llom tornem a pujar amb més decisió sempre per sender evident. 


Arribant al cim hi ha algun estretament que sense neu no planteja cap dificultat i amb l'espectacular gelera sempre a la nostra dreta. Cal dir que els de la bici també van fer cim; llàstima que anaven tranquils perquè ens hagués agradat veure'ls baixar: un descens difícil i amb punts exposats només reservat als més experts.






Des del cim desfem fins gairebé al coll però abans de pujar-hi baixem cap a Vermiana (S) per un sender molt suau i agradable excepte un curt tram de 150m- a la part intermèdia. 




Cap a la cota 2000 canviem l'orientació i entrem al bosc per baixar molt marcadament fins a Buthier (1550 m). 


Per acabar només ens queden 100m+ vora el riu fins a l'aparcament de Valnontey. Probablement la millor combinació és aparcar a Cogn i prendre l'autobús gratuït que puja regularment fins a Valnontey; de passada ens estalviaríem la remuntada final (i pagar l'aparcament de Valnontey).

dimarts, 12 de setembre de 2017

Una altra Diada massiva



Imatges d'una altra Diada històrica que va tornar a ser espectacularment massiva.
Propera cita: referèndum de l'1 d'octubre .

 





dimecres, 6 de setembre de 2017

Aiguille de la Grande Sassière



Distància: 13 km.
Desnivell: 1600 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 5:20 h.
Punt de sortida: a tocar de Tignes i Val d'Isere.

Cim molt llaminer gràcies a la seva notable alçada (3747 m.) i l'escassa exigència tècnica per assolir-lo, la qual cosa fa que de ben segur a l'estiu hi trobem molta gent amunt i avall (bicis incloses malgrat que si no se'n sap molt és millor no posar-s'hi perquè l'erosió a causa de les derrapades sovintejaran).
Podem reconèixer tres parts clarament diferenciades:
1) els primer 400m+ van per senders costeruts per evidents i bàsicament per terreny herbós;
2) un cop al llom, el corriol es torna més pedregós i aeri però sense cap mena de dificultat;
3) la pala final, els darrers 400m+, són els més exigents bàsicament pel marcat pendent del sender que mena al cim; a l'esquerra deixem la gelera.

Lac du Chevril


Pala final i cim


La gelera


Part intermèdia del recorregut

Mirant cap a Tignes

Últims 400m- abans de l'aparcament


dilluns, 4 de setembre de 2017

Col Invergneux: pedalant pel Gran Paradís



Distància: 35 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat: mitjana-alta.
Ciclabilitat de pujada: 85%.
Ciclabilitat de baixada: 99,5%.
Punt de sortida: Cogn (Cogne).
Durada total: 6h.


Una de les millors rutes que hem fet mai els Pass@muntanyes: ambient alpí, corriols preciosos, paisatges, etc, no hi falta de res, ni tan sols una mica de porteig. És una joia del BTTsenderisme a Aosta i clarament una de les imprescindibles als Alps, al cor del parc del Gran Paradiso.


La ruta surt de Cogn (Cogne en italià) i puja sempre per còmoda pista, malgrat que té algunes rampes dures, fins a la cota 2600. La primera part de la pujada té bastants trams asfaltats, mentre que la segona només el trobem anecdòticament a les rampes més dures. 



Un cop som a la cota 2600, abandonem la pista i prenem el sender que ens durà fins al Col Invergneux; són uns 300 m+ gairebé tots caminant per un sender amable que es deixa fer molt bé. 




Al coll, a més de 2900 m, comença el protagonista de la jornada: una llarga successió de senders quasi sense pausa que donen unes xifres de 12 km i 1300m-. Com es pot veure al vídeo, es tracta d'un sender de traca i mocador, sense excessos tècnics, excepte moooolt puntualment. El corriol té parts prou diferenciades:
-el primer terç, a dalt, és net i ràpid en mig d'un ambient d'alta muntanya espectacular;



-el terç central es on podem trobar les parts més tècniques, uns pocs passos amb més pedra o algun esglaó més exigent. Aquesta part va força propera al riu i té una miqueteta d'exposició;




-el darrer tram, també molt assequible, combina les parts de bosc amb d'altres més obertes que ofereixen molt bones vistes cap al Gran Paradiso. Finalment, des de Gimillan a Cogne prenem un sender (150m-) que va creuant la carretera que també té algun punt més difícil però en general es deixa fer bé, tan sols cal vigilar les cruïlles amb la carretera.



Tal com hem dit, deixem un vídeo de 15' per veure bona part de la baixada des del coll; és una llauna però així es pot constatar totes les virtuts del sender...