Traductor

diumenge, 18 de febrer del 2024

Esquí a Tavascan: Montforcado (o lo Isard) i Coma del Forn


La nevada de divendres a l'estació de Tavascan deu haver deixat entre 5 i 10 cm de neu nova força humida, sobretot a les solanes. Dissabte comencem remuntant per les pistes (la part intermèdia està molt molt apurada) i a la cota 2000 ja les abandonem i anem pujant per la banda obaga del torrent ja que a la solana no hi ha gens de neu. Algun tram sense base, però progressem sense descalçar (excepte un breu moment que travessem el torrent). Ja es veu que a les obagues la neu està força més seca; a les solanes fins i tot se'ns fan pans. Tot i que anàvem direcció al Coma del Forn (ni Campirme ni el Tuc de la Cima es poden fer -no tenen neu-), veiem unes traces que van cap al Montforcado (o lo Isard) i com que és molt més cara nord, canviem de plans i ascendim còmodament la pala, força pendent en la part superior, fins a 20 m del cim; breu tram de cresta entretinguda i que segons condicions pot ser delicada i desfem per gaudir de la pala (200 m-) amb una bona neu pols, lleugerament pesada. La resta de descens el fem sempre amb esquís, que no vol dir que sigui esquiant, especialment l'arribada a l'estació on cal anar tirant flanquejos amb poc marge per la presència d'algunes pedres i herba. Diumenge repetim ascens fins a l'estany però a partir d'aquí ja seguim el camí normal fins al Coma del Forn. La sensació és que la neu ja no està tan pesada com dissabte i es deixa fer força bé. A dalt de tot és una mena de barreja entre pols humida i primavera (una mica de batalla, però bé) i a baix ja més primavera però com que hi ha menys gruix es pot esquiar bé. En general, la cosa està justeta: volíem fer el Tuc de la Cima pel mirador del Corbiu, però ens diuen que no hi ha neu; la pala d'accés al llom del Campirme es veu sense neu en la meitat superior i al llom tampoc no n'hi ha suficient (així ens ho confirmen uns que en baixen); el Ventolau sembla que s'ha de poder fer, però amb alguns trams de caminar (per exemple, si es puja pel torrent hi deu haver 100-200 m+ sense neu o si es fa passant per la Coma del Forn no sabem com deu estar la baixada N cap al Coll del Forn; però la pala final sembla que té neu suficient, tret dels darrers 50 m+, tot això a ull).
I les dos jornades en imatges:

Direcció al Montforcado

Pala d'accés al coll del Montforcado

Tram de cresta al Montforcado

Baixant la pala amb el Certascan al fons

Coma del Forn en primer pla i darrere el Ventolau

Al Pla del Pal de colors; a la dreta, sense neu un dels accessos habituals al Ventolau

Ventolau

Des del Coma del Forn mirant a ponent

Certascan des del Coma del Forn

Part alta del descens del Coma del Forn; davant el Campirme amb el llom força pelat

Barranc de la Coma del Forn per pujar cap al Ventolau (100-200 m+ sense neu)

diumenge, 11 de febrer del 2024

Trilogia de Salàs: Caramell, Fontfreda i Bosc de Salàs

 
 
Clàssica de la zona de Salàs (24 km, 1150 m+) que aquesta vegada ascendim salvatgement per la Serra de les Farigoles (quines rampes!); passem per sota del Pui de Lleràs i anem fins als peus del Caramell per empalmar tres fantàstiques baixades que donen gairebé 1000m- de gaudi. Comencem per la traça fàcil i panoràmica del Caramell; ens endinsem al bosc per connectar Fontfreda i Bosc de Salàs, dos senders ludicofestius al màxim.
I la jornada en imatges:

Part alta de Caramell

Part boscosa Caramell

En companyia al Caramell

Fontfreda

Bosc de Salàs

 

dilluns, 29 de gener del 2024

Cigalera i Muntanyó d'Àrreu amb esquís

 
Distància: 10 km.
Desnivell: 800 m.
Dificultat tècnica: mitjana-baixa (S2-S3, ME).
Durada total: 3.30 h.
Punt de sortida: Port de la Bonaigua.

Des del Port sortim amb els esquís calçats; com que a la part solana no hi ha neu, cal entrar una mica a l'estació i remuntar cota per una paleta (50m+) orientada a nord amb neu força dura. Passat aquest empit ja sortim a la solana i remuntem còmodament i guiats per les llengües de neu fins al cim de la Cigalera. 
 

 
Des d'aquí baixem pel marge esquerre de la pala est fins a un gran on tornem a posar pells fins al Cap del Muntanyó d'Àrreu; inicialment cal tirar uns flanquejos que si les pales de l'esquerra estan molt carregades és millor evitar baixant una mica més. La neu torna a manar i com que la pujada lògica està sense neu hem de pujar directament per la pala més dreta, tombada a est i ja transformada, per la qual cosa ens resulta fàcil foquejar-la fins a tocar del cim. 20 m+ de caminar ens permeten assolir el cim; bones vistes cap al Rosari, Baciver i cia, força justets de neu. 
 



De baixada, perdem 50 m- caminant i ens calcem els esquís per baixar divertidament per una bona neu primavera fins al mateix pla on hem fet la transició anterior. 
 
 
Ara toca tornar a posar pells per remuntar (100 m+) fins a la Collada del Muntanyó, punt a partir del qual ja comencem el darrer descens, amb un tram final per les pistes de l'estació.

dimecres, 24 de gener del 2024

Esquí de muntanya a banda i banda de la Serrera (Coma de Varilles i Turó del Forn)


 
Pic Coma de Varilles (8 km, 850 m+, S2). Des de Ransol cal caminar fins a l'entrada del bosc, al final de la carretera, i un cop al bosc ja podem calçar tot i que de baixada aquesta part ja es veu que no serà esquiable. 100m+ després sortim del bosc i ja trobem un bon gruix de neu fins al cim, seguint sempre l'itinerari habitual.
 
Pala de Jan, ben nevat

La Serrera al fons i la vall que hi duu

Nord de l'Estanyó

Al fons el Coma de Varilles

Turó del Forn (11 km, 900 m+, S2). La pista fins al refugi està nevada, però dura dura (de baixada és de tot excepte divertida). Passat el refugi ens toca carregar 100 m+ els esquís (de baixada seran 200 m-), però passat el bosc, bon gruix de neu fins al cim, però molt més endurida que el dia anterior al Coma de Varilles.

Pala final del Turó del Forn

Tomaset

La Serrera a l'esquerra i l'Estanyó a la dreta

Sortint del bosc, a tocar del refugi

dijous, 18 de gener del 2024

Esquí de muntanya al Coll de Pimorent

 

Encetem temporada de foques a l'entorn del Coll de Pimorent. Dissabte, a la Mina (11 km, 800+, S2) i diumenge, al Pedrons (8 km, 820+, S2) . Prou tolerable aquest últim, més justet la Mina. 
Dissabte ens vam moure sobretot pels marges de l'estació, perquè fora hi havia força neu pols però que reposa directament a terra (no vam acabar de veure el metre vint que anuncia Meteo France en aquestes alçades i orientacions); per pujar cap problema, però a la baixada, la part alta fins a tornar a entrar a l'estació, molts taurons que feien aconsellable descalçar.
 




Diumenge vam pujar al Pedrons sempre seguint el llom. Prou acceptable tot i que a baix es veia molta herba i els 100 m- de dalt estaven molt molt justets, amb nombres pedres a la vista. Bona qualitat de neu pols, però ja humitejant-se. La valleta que hi ha entre el Pedrons i la Mina també es veia bé (així ens ho van confirmar els que pujaven per allí). També es veia alguna placa que havia caigut als pendents més marcats del vessant est del Pedrons.