Traductor

dimecres, 8 de juliol de 2020

Ath Montpius damb BTT



Distància: 30 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat tècnica: mitjana-alta.
Punt de sortida: Vielha.
Durada total: 6 h.


Sortim des de Vielha i per asfalt arribem ràpidament a Gausac des d'on prenem un sender que puja amb un pendent exagerat que està al límit de ser pedalable fins a Casau. Aquí prenem la pista que ascendeix bastant bé fins a Eth Santet, cap a la cota 2000. Ara ja "només" ens queda un quilòmetre caminant per guanyar 250 m+ fins al cim.




Poques vistes perquè a la part alta hi ha força boira; és una llàstima ja que es pot veure gairebé tota la vall. Si hem pujat pel llom nord, ara baixem pel llom est cap a la Passada d'Auba (no hi arribem) per entrar per unes boniques ziga-zagues no del tot evidents fins a un pla que recorrem en direcció al llom que veiem davant, ara sí per corriols evidents. Després d'una breu remuntada ja comencem el descens final pel llom sempre seguint el discret sender de la Montpius Skyrace; el corriol és poc evident i força irregular però es deixa fer divertidament fins empalmar amb la ruta 14 del Centre BTT de l'Aran, un altre bon sender (excepte un breu tram d'uns 200 m molt descompost) que ens deixa a tocar de la boca nord del túnel de Vielha.





Aquí tornem a guanyar un 200 m+ fins que connectem amb un bon sender (tret de 3-4 brevíssims trams) que ens retorna directament a Vielha.




dimecres, 24 de juny de 2020

Al Pedró dels Quatre Batlles des del Coll de Jou



Distància: 25 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: mitjana, puntualment molt alta.
Punt de sortida: Coll de Jou.
Durada total: 4 h.

Pel solstici d'estiu, diada dels Països Catalans, sempre ens agrada celebrar-la amb una ruteta una mica especial. Aquest any, amb tan poc com hem pogut moure'ns, no tenim cos per a gaires excessos i ens conformem de fer un Pedró dels Quatre Batlles d'una manera diferent i introduint descensos inèdits per a nosaltres (i probablement per a moltíssims ciclistes... per alguna cosa serà).
Així la pujada per la banda sud empalma des del Coll de Jou, passant pel Pla de Bacies, amb l'aparcament d'Estivella punt a partir del qual ascendim pel lloc de sempre. Però per empalmar Bacies i Estivella baixem per un agradable sender i curtet sender per la Rasa de Prat Piquer; només són 150 m-, els primer cent molt bons i els últims cinquanta molt més pedregosos però viables.

 


Un cop al cim comencem a baixar per la banda del Vulturó fent un fora pista que ens situa dins una rasa que baixem divertidament fins que trobem un sender que la creua perpendicularment i ens torna a deixar a tocar del Pla de Bacies que baixem pel marge de la pista, també en un tram de prats que ara estan d'un verd intens.



 
A continuació fem un tramet de pista per empalmar amb un sender que baixa per la solana del Puig de les Morreres i que havíem caminat en un parell d'ocasions i que teníem el dubte de com de pedalable seria. Especulàvem que es deixaria fer entre un 70 i un 80%, però la sorpresa ha estat que els 500 m- que té n'hem fet ben bé el 95% damunt de la bici; concretant un mica podem dir que els sender comença amb un minut inicial molt bo, després té un minut que cal caminar (o fer trial), a continuació un altre minut de flanqueig prou bo i ja només quedarà un minut més de tartera improbable (per no dir impossible) abans no ens posem a la part "bona" ja que es deixa fer tota (o gairebé) damunt la bici, això sí en batalla constant amb els trams pedregosos combinats amb d'altres molt més agradables (un 50% del total). Així, podem dir que la provatura ha estat un èxit però cal dir que no és apte per a ànimes sensibles. 




diumenge, 1 de març de 2020

Esquí de muntanya al Pedraforca



Distància: 9 km.
Desnivell: 950 m.
Dificultat: mitjana-alta, BE(A)-S3.
Durada total: 4.30 h.
Punt de sortida: aparcament Mirador Gresolet.


Excursió de fa una pila de setmanes (ara ja no es deu poder esquiar). Recorregut clàssic sortint des de l'aparcament del Mirador del Gresolet, passar per davant del refugi, llarg flanqueig fins a situar-nos als peus de la tartera (aquí calcem esquís -1h de porteig-), remuntada de la tartera (a la part baixa prenem el ramal de l'esquerra amb algunes voltes maria prou exigents), l'Enforcadura (aquí deixem esquís -no tots, algú els puja a l'esquena i es veu algú pujant fent voltes maria-) i cim; bones condicions de neu que ho fan fàcil (no cal ni grampons). Baixada bona per una neu primavera que es deixa esquiar a plaer just fins a l'entrada dels dos ramals de la base on les nombroses traces i una neu més homogènia ja no faciliten l'esquiada. En acabat toca tornar a posar esquís a l'esquena i xino-xano cap a l'aparcament.

dimecres, 26 de febrer de 2020

Esquí de muntanya al Pic d'Anrodat



Distància: 9 km.
Desnivell: 900 m.
Dificultat: BE(A), S3.
Punt d'inici: Pont de Baladosa (Vall d'Incles).
Durada total: 3.30 h.

Excursió ràpida i directa que demana un mantell molt estable perquè té diversos trams molt exposats a les allaus.
Entrem fins al fons ("transitable") de la Vall d'Incles que ja està ben net i veiem el perquè... la neu comença a escassejar a la solana (per bé que l'obaga encara permet sortir amb els esquís calçats des de Baladosa, per exemple, per anar cap a Siscaró -i per a dies-) i això vol dir que ens tocarà caminar. Però no ens importa perquè volem fer una d'aquelles ascensions que demanen estabilitat del mantell i ara la té. Al final són gairebé 200 m+ de porteig enmig dels corredors de la Skimo 4 d'Andorra; ens entretenim mirant com van passant tot apressats per completar els 3600+ que els han planificat els organitzadors (quines animalades!). Quan podem calçar veiem que l'accés cap a l'Estany de l'Isla està molt just de neu, fins a l'extrem que gairebé estem a punt de deixar de banda l'Anrodat i intentar salvar la jornada seguint les traces de la Skimo. I és que el "problema" és que la canal d'accés, únic lloc on hi ha neu (encara no ho sabíem), queda amagada i des del pla no es veu, però més per curiositat que per una altra cosa hi posem el nas i... premi!, s'hi veu neu contínua. Total que comencem a tirar voltes maria cap cop més obligades i provant d'evitar al màxim la zona central (pont de neu) perquè sota se sent el riu que corre amb força. La canal, molt exposada a les allaus, són uns 150 m+ amb una sortida a dalt estreta i pendent, i aquell dia amb poca neu que ens obliga a descalçar i passar fent equilibris estranys per no acabar a l'aigua.

Part central de la primera canal

Sortint de la primera canal, a l'escanyall
Superat aquest passatge, ja sortim a una mena de pla que ens permet veure el nostre objectiu, tot i que encara no veiem la pala/canal d'accés al coll. Des del pla remuntem relaxadament fins a l'Estany de l'Isla, lloc on ara sí que esguardem tot el recorregut fins a l'Anrodat. 
Passem l'estany per sobre i reprenem amb les voltes maria, més obligades a mesura que guanyem alçada. A l'esquerra de la pala/canal, en una barrera rocosa, s'hi observen esquerdes a la neu i per això anem pujant al més a la dreta possible, fins que 50 m+ abans d'arribar al coll posem els esquís a la motxilla i caminem els darrers metres sense grampons ni piolet perquè la neu ja està al punt.

Remuntant la pala/canal

Últims metres a peu abans del coll
Des del coll només ens queda 50 m+ de fàcil, segons condicions de neu, cresta/carena (fites per la banda solana abans de posar-nos definitivament al llom).

Carenejant poc abans del cim

Tornant al coll on tenim els esquís esperant-nos
Des del cim desfem camí per una excel·lent neu primavera que es deixa esquiar a plaer, excepte el tram de l'entrada de la canal del final (la que corria molta aigua per sota) on tornem a caminar per prudència i breument. I així encara podem arribar amb els esquís als peus a 15' del cotxe.

Sortida des del Coll d'Anrodat

Baixant cap a l'Estany de l'Isla

Estany de l'Isla i la pala/canal d'accés al coll

Part superior de la primera canal (ara de tornada)

Imatge de l'aparcament del Pont de Baladosa

dilluns, 24 de febrer de 2020

Rostant la neu de la solana de Ransol (Pala de Jan i Varilles O)



Distància: 14 km.
Desnivell: 1400 m.
Dificultat: mitjana-alta (més per l'exposició que per l'exigència tècnica), BE-S3.
Punt de sortida: quasi final pista de Ransol.
Durada total: 5 h.

Entrem a Ransol amb la idea de fer un circular, jugant amb les orientacions, pujant al Mil Menut, baixar al refugi Coma d'en Jan i pujar al Varilles. Però entrar i sortir d'Andorra és un drama i arribem gairebé a les 10. Sembla que anem tard per baixar la cara est del Mil Menut, així que parlant amb alguns que sí que hi van i que el dia anterior van ser a Varilles i ens diuen que està bé, desbaratem el pla inicial i tirem per la banda oest presumptament cap al Varilles; uns 20' de porteig i ja calcem.

Al centre, la pala d'accés al coll entre el Bony d'en Jan i el Mil Menut amb la pala solana sense neu (uns 15' caminant)

Cara est del Mil Menut amb neu contínua fins al refugi

Anem foquejant i veiem que la Pala d'en Jan (que no sabíem que era la Pala d'en Jan) sembla que té neu contínua fins a dalt i que pot ser una bona oportunitat ja que no es veu gens carregada; cal tenir en compte que a la part baixa té uns tallats que en cas d'allau fa que aquesta ascensió pugui resultar delicada en cas de risc d'allaus elevat. D'aquesta manera anem remuntant per una bona neu primavera superant les barreres rocoses fins a dalt al cim, sempre amb els esquís als peus i tirant nombroses voltes maria. 

Superant les barreres rocoses; darrere, zona de Varilles

Mirant cap a la zona de la Serrera

Darrers metres; a baix l'aparcament

Quan assolim el cim, el sol ja s'ha posat en línia amb aquesta orientació sud, però encara no de sobre manera i ens regala un molt bon descens per una neu primavera homogènia, lenta i amable. 

Neu fàcil fàcil

Amb algun petit entrebanc pel mig (no sempre és evident l'itinerari de baixada), arribem a la cota 2200 i decidim provar a veure si encara la S-O del Varilles aguanta amb dignitat la calorada; remuntem els 500 m+ fins al cim i ja veiem que sí, que ens espera un segon festí per una altra boníssima neu primavera d'aquelles que s'esquien sense saber-ne. 

Remuntant cap a Varilles (O)

A quarts de dues la neu de la S-O encara aguantava i es deixava esquiar a cor què vols

Just abans d'entrar al bosc ens desviem una mica a l'esquerra i mirem si el torrent que baixa dels Planells de Caraup es deixa fer; però ben aviat ja veiem que no, que les condicions són molt justetes i uns 200 m- abans de l'aparcament ja hem de carregar els esquís (al bosc no li sobrava res, però estava més negociable).