Traductor

dimecres, 12 de maig de 2021

Mines i despoblats del Berguedà

 
Distància: 33 km.
Desnivell: 1250 m.
Dificultat: mitjana-alta.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: Cercs.
 
Des de Cercs remuntem per pistes suaus i en bon estat (la primera part està asfaltada) fins al Mirador de la Figueressa, amb unes vistes boníssimes.
 

 
Des del cim desfem uns metres però aviat prenem un curtet però divertit sender que ens duu fins a l'Estany on farem una mica de pista abans de posar-nos al sender que flanqueja bàsicament en suau descens cap al Barranc dels Graus; hi ha algun punt on s'ha de baixar de la bici, però en general es deixa fer bé. 
 
 
 
Un cop al barranc començarem la darrera pujada fins a Peguera per pista en bon estat i rampes moderades. Visitem el despoblat i comencem a baixar per un PR força divertit fins a desfer un breu tram de camí. 
 

 
A continuació continuem baixant per senders lleugerament pedregosos però de bon fer, malgrat que aquell dia estaven força humits a causa de les pluges dels darrers dies i al fet que transcorren per unes obagues molt tancades. Finalment empalmem amb un senderet més solà i fàcil que ens retorna a Cercs.


Ruta molt recomanable però que cal evitar si preveiem el terreny molt humit ja que la baixada patina molt.

dilluns, 12 d’abril de 2021

Corriols a les obagues del Montsec

 
Tossal de les Torretes

El Montsec és una serra pedregosa i poc apta per als paladars fins, però té aquell punt de salvatgia que la fan especial i atractiva. En aquest sentit, a les obagues amaga autèntics tresors (també a les solanes) tant per caminar, com per córrer, com fins i tot per anar-hi en bici. 

Pel que fa a la cara nord del Montsec de Meià (que no de Rúbies) té un espectacular descens de gairebé 1200 m- (sí sí: 1200 m avall sense pausa; gairebé ni al Pirineu) des de dalt a la cota màxima de la serralada fins al fons de la Vall de Barcedana. Així si sortim del Tossal de la Torreta, baixem per la panoràmica carena fins a tocar de la Portella Blanca i després agafem el Camí Vell del Montsec fins a baix ens regalarem un descens llarg, llarg, llarg. És cert que té una part central que cal polir-la una mica (200m- una mica tapats per vegetació i 200 m- bastant descompostos i pedregosos), però amb un bon nivell es fa tot damunt la bici: el 90% raonablement bé i un 10% queda reservat als que en saben de debò (al voltant del Pic de Cogull hi ha 5' de flanqueig on cal caminar-los gairebé segur). Si s'és amant dels bikeparks ni ensumar-lo; si us agrada la muntanya, és un imprescindible.


A l'obaga del Montsec d'Ares tenim una altra joia, una mica més curta però molt més assequible que és el GR 3 que baixa des del Coll d'Ares fins a Sant Esteve. A més, s'ha canviat els darrers 100 m- fins al poble que són un autèntic pedregar que no hi ha per on agafar-los; ara, en canvi, s'acaba per l'altre extrem de la darrera pala per terreny força net i de pendent suau. L'arribada a Sant Esteve es fa per un antic PR (marques verdes i blanques) que encara cal espedregar una mica per deixar-lo divertit del tot. Però arribats aquí ja no hi ha res que pugui aombrar aquest preciós sender de gairebé 700 m-.


 



divendres, 9 d’abril de 2021

Efímeres foquejades pallareses

Campirme

 
Després de més d'un any sense tocar la neu, finalment vam poder tornar a foquejar tres dies de les vacances de primavera; un petit miratge perquè sembla que amb aquest nou confinament comarcal ja no podrem tornar-hi fins la temporada vinent. Vam començar per un parell de clàssics com són el Campirme i la Coma del Forn des de la Pleta del Prat (Tavascan). Poca cosa a dir d'aquests recorreguts ja piulats en aquest bloc; simplement que són unes bones excursions per reprendre l'activitat després de tant temps. Des de l'aparcament i fins al cim en tots dos casos, a diferència del Ventolau que tenia la part baixa pelada (uns 200 m+). 






Fet un mica de recordatori de com funcionava tot plegat, vam anar a ascendir el Bassiets des del poble de Tor. Neu a uns 1950 m (uns 45' de caminar) i ja gairebé fins a tocar del cim, malgrat que la part alta ja estava molt justeta i de baixada vam descalçar en algun breu punt per no fer malbé els esquís. 



Bassiets
Salòria

Tor

dissabte, 20 de març de 2021

Atractius ignots a les Valls d'Aguilar (II)

El Puigmal al fons i a la dreta la Tosa d'Alp
 
Distància: 24 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat tècnica: mitjana, puntualment alta.
Punt de sortida: Noves de Segre.
Durada total: 3.30 h.
 
Poc a dir de la primera sortida fora de la comarca, perquè no fa gaire que ja vam parlar dels seus encants. Però en aquesta ocasió hem tirat una variant molt interessant a la part baixa que ens ha permès sortir directament a Noves de Segre, sense haver de trepitjar asfalt. L'únic però que té és que passa per una finca privada; amb tot, d'altres vegades que hi hem passat i hem coincidit amb els propietaris mai ens han dit res. Però vaja, que cal ser més respectuosos que mai i seguir les seves indicacions, si és el cas.
Aquesta baixada nova va empalmant antics senders amb el típic bon criteri de quan els camins s'obrien per ser usats còmodament. I tot plegat ho fa per uns preciosos boscos obacs preferentment de roures que són una autèntica delícia.
I la jornada en imatges:
 
Pic de l'Orri, nevat

Al pla de la Muntanyeta amb la zona del Monturull al fons

Obaga de Port del Comte

Solana del Salòria

Monturull

Baixant de la Muntanyeta

Flanquejant l'Argelich amb les canals del Cadí al fons

Part alta de la baixada

Arribant a Berén

Nova troballa, passat Berén, molt interessant

Arribant a Noves
 
 

dissabte, 21 de novembre de 2020

A Santa Bàrbara des del Flamisell


 
Distància: 35 km. 
Desnivell: 1300 m.
Dificultat tècnica: mitjana.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: vora el Flamisell, entre Senterada i la Pobleta.

Més suggeriments per quan ens deixin tornar a rondar-la; en aquesta ocasió un ruta de fa una pila de setmanes per recórrer l'entrada de la Vall Fosca per preciosos corriols. Ruta per al 2021 segur, perquè amb les restriccions que hi ha (i hi haurà) la podrem anar a fer quan el terreny no estarà en les millors condicions per excés d'humitat. 
 

Pugem per carretera fins a Estavill, bonic corriol fins a Antist (99,5% pedalable) i d'aquí primer per pista i després per corriol fins a Santa Bàrbara tot damunt la bici, sempre que el sender final el pugem fent les llaçades que han marcat i que valen molt la pena per no pujar directe. Des del cim boníssima baixada cap a Castell-estaó i la Plana de Mont-ros. Tornem a pujar fins a Antist, també per asfalt, i boníssima baixada fins al Flamisell.  
La jornada en imatges: