Traductor

dilluns, 26 de novembre de 2018

Tastet de neu a Port Ainé




Sense cap més pretensió que la de fer un primer tastet amb les foques, dissabte ens apropem a les instal·lacions encara tancades de Port Ainé. Fem un parell de puja i baixa pels dos extrems de l'estació i baixem evitant complicacions per les pistes ja trepitjades, que no vol dir que la neu fos bona, ja que era tirant a dura (i fora de les pistes crostes diverses copen els entorns; és ben bé que la nevada de divendres allí no hi va deixar res). Vam haver de començar a foquejar des de la cota 2000 (cadenes per accedir-hi, tot i que quan marxàvem passava el llevaneus) ja que no hi havia neu a la pista que baixa a la cota 1650.






dijous, 15 de novembre de 2018

Als corriols obacs de la Seu



Distància: 30 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 5h.
Punt de sortida: la Seu.


Després de les abundants pluges de la setmana passada ens plantegem el difícil repte de trobar un lloc per pedalar-hi en unes condicions acceptables. Descartat el pla inicial del Turó de l'Homé, que en aquesta època està espectacular però amb les fulles molles que amaguen pedres molles..., i decidim jugar a casa. El dubte és: solana prepirinenca pedregosa o obaga molla. Ens decidim per la segona i anem a la zona d'Arfa a recórrer els senders més fàcils de la Copa Catalana d'Enduro. Sabem que aquella zona drena molt bé però quan hi som encara queda força humitat que resta molta adherència i fa que haguem d'anar amb molt de compte; amb tot, encara podem fer un parell de baixadetes bones, una primera per la zona de Cantacorbs de 300m- i una segona que ens duu directes a Arfa de 500m-.

dilluns, 5 de novembre de 2018

Al cim de la Carbassa en BTT



Distància: 40 km.
Desnivell: 1900 m.
Dificultat: mitjana-alta.
Durada total: 7:30.
Punt de sortida: Bellver de Cerdanya.


Sortim des de Bellver i fins a Èller anem guanyant metres suaument. Quan s'acaba l'asfalt, la pista continua remuntant amb pendents entre suaus i moderats fins que s'acaba a la cota 2070. En aquest cul de sac ens trobem una aborigen que ens diu que allò no té sortida amb la bici... prou que ho sabem, i que ens esperen 700 m+ amb la bici a les costelles; aquest ascens, tot i no tenir una traça definida, es fa prou bé gràcies al terreny raonablement amable i el pendent tolerable per on guanyem el cim. Des del cim comencem a baixar còmodament pel llom, trams amb sender i d'altres sense fins que empalmem amb unes roderes que ens baixen fins a la Bastida. Deixem enrere aquesta casa i de seguida prenem una sèrie de divertits corriols fins a Prullans on ja només ens queda retornar per pistes a Bellver.

diumenge, 28 d’octubre de 2018

Volta al Costabona en BTT



Distància: 41 km.
Desnivell: 1800 m.
Dificultat: alta.
Durada total: 8:30 h.
Punt de sortida: Espinavell.

Amb la intenció d'assolir el cim del Costabona pel costat nord-català, ara ja fa uns quants dies, sortim des d'Espinavell remuntant cap al coll Pregon primer per pista però aviat per corriol que en algun breu punt ens obliga a empènyer la bici. 



Des del coll anem a buscar el primer corriol del dia: 500m- amb una entrada molt lletja que ens obliga a caminar durant 2 minuts, però que ben aviat s'arregla i es deixa fer raonablement bé malgrat les "epingles" i algun altre pas més més exigent; però, potser perquè veient el principi ens temíem el pitjor, aconseguim gaudir-lo prou, fins i tot ens els trams que sembla que sigui de nit per l'espesa vegetació i l'orientació obaga.


Acabat el corriol nord català comencem la botifarra del dia, la llarga pujada fins a la Portella de Roja que té tres parts clarament diferenciades: una primera de còmoda i de bon fer fins al Pla de l'Estanyol; una segona molt més laboriosa perquè el terreny està molt descompost, però encara tenim sort perquè el pendent és força tolerable, i la darrera, encara més laboriosa que va des del Coll de Roques Blanques fins a la citada portella; n'havíem llegit pestes d'aquest tram i potser per això no ens va semblar tant dolent. Són 5,5 km amb una primera part molt ciclable, un quilòmetre al mig gens pedalable i una altra part final també molt ciclable malgrat que posant-hi mooooolta voluntat; els darrers 50m+ són els únics on va bé carregar la bici (malgrat que tampoc és imprescindibles).






De la Portella als peus del Costabona, una altra de les sorpreses del dia, perquè excepte dos brevíssims trams la resta tot damunt la bici i xalant amb l'ambient d'alta muntanya per on pedalem.


Al coll de Pal, reunió d'emergència perquè la jornada està sortint més bé del que prevèiem, però ja hem vist bastant clar que la baixada que portàvem preparada des del cim és una pala que deu rondar els 25-30 graus que no veiem per baixar amb la bici, per la qual cosa tirem un llarg flanqueig pel vessant sud del Costabona. Malgrat que pedalem ben bé més del 95% de tot el flanqueig, la veritat és que li falta una certa continuïtat; 




un cop al llom, tot i que no ens podem relaxar, ja anem fent via amb major celeritat i fluïdesa fins que al Coll de Siern on ens colen el "gol del Wikiloc", és a dir, la traça que portem ens posa al mig d'una propietat privada indicada de forma claríssima però que no va impedir al que la fer compartir-la perquè tothom li toqui els nassos al pobre ramader que ens va cridar l'atenció (i amb tota la raó).



dilluns, 22 d’octubre de 2018

Pedalant ath còr dera Val d'Aran



Distància: 45 km.
Desnivell: 1200+/1700-.
Dificultat tècnica: mitjana-alta, puntualment alta.
Durada total: 7 h.
Punt de sortida: aparcament Varradòs.
Punt d'arribada: Vielha.


Quan vam fer el Tuc der Òme en BTT(senderisme) ens va quedar un regust amarg de la volta perquè la part central de la baixada del cim no la vam poder ciclar gaire; la Montse ens havia dit que Vernatar era molt millor per a la bici, així que ajuntem forces i logística amb el Jordi i cap allí que anem. Per fer-ho diferent de la típica pujada des de Salardú, aquesta vegada entrem per Varradòs fent una entretinguda combinada de cotxes. 
Primera pujada molt suportable fins al Còth de Varradòs, posterior flanqueig més pedalable del que ens pensàvem pel GR que va a Liat, remuntada coneguda cap al Llac de Montoliu amb alguns trams de caminar i ascens fins al còth homònim. A partir d'aquí avall que fa baixada, i de les bones... algun brevíssim tram a peu i la resta xalada majúscula, per ambient i per qualitat del sender. Al fons de la vall un breu tram una mica baralladís abans no fem la darrera remuntada del dia per la zona de Beret. Per finalitzar ens regalem l'últim corriol de la jornada fins a a Bagergue: 500 m- ràpids i nets que confirmen la triomfada de ruta.