Traductor

dilluns, 5 de desembre de 2016

Esbalaïment al Montorroio i al Montsent de Pallars (esquí de muntanya)



Distància: 16 km
Desnivell: 1600 m
Dificultat: S2-S3, ME
Durada total: 7 h
Punt de sortida: Presa de Sallente
Dia: dissabte 3

Jornada quasi imprevista que buscant un destí proper ens duu fins a la Vall Fosca, en concret a pujar al Montorroio, però com que ens ajuntem amb un Insaciable solsoní també va caure el Montsent de Pallars; i és que la jornada millor no podia sortir: una méteo de luxe i unes condicions de neu pols, en general, de les que es recorden; i és que després de 10 dies sense precipitacions ens va sorprendre ensopegar amb aquella neu, la qual cosa ens va esbalair notablement. Les condicions eren tan bones que vam poder assolir el cim del Montsent amb els esquís als peus, fet que suposava la primera vegada malgrat que ja l'havíem visitat diverses vegades en hivernal i sempre havíem trobat la pala del cim pelada per culpa del vent. 
L'itinerari, el típic: pujada per la Coma d'Espós fins al cim del Montorroio sempre per pales de pendent entre suau i moderades. Sí que cal dir que els primers 200m+ des de l'aparcament els vam haver de fer amb els esquís a l'esquena per manca de neu (l'Insaciable solsoní ho va fer tot amb els esquís als peus). A partir de la cota 1950 comencem a trobar un bon tou de neu i sobretot, motiu d'estupefacció general, una pols seca tremenda. Veiem gent aquí i allà però no coincidim amb gairebé ningú. 





Assolim el cim del Montorroio per la pala més orientada a l'oest però, en canvi, el baixem per una pala de pendent moderat (400m-), lleugerament més al nord, orientada a O/N-O on trobem una neu pols increïble. Això provoca que se'ns escalfi el musell i decidim continuar la jornada anant cap al Montsent de Pallars que  ja hem vist ben nevat des del Montorroio. 





Per pujar-hi passem a tocar del Tossalet de la Coma punt on ens tocarà perdre uns 50 m- per flanquejar la pala nord del Montsent i accedir al cim pel llom N-O sempre per pales de pendent moderat i amb un traça molt agradable que facilita la feina final. Al cim baixem més directes per la pala nord encara per molt bona neu pols fins a la cota 2650, on hem de tornar a posar les pells per remuntar encara no 100m+ fins, una altra volta, al Tossalet de la Coma i començar el descens final, més o menys desfent camí. 



Fins a la cota 2300 es manté la tònica de neu pols boníssima, però a partir de la citada cota s'evidencia com d'encertada és la frase aquella de: "no hi ha neu bona o dolenta, hi ha bons o dolents esquiadors"; i és que mentre els Pass@muntanyes comencem a notar la irregularitat de la neu derivada d'una fina crosta, l'Ignasi baixa fent telemART sense adonar-se de la citada crosta. Però ja no hi ha res que pugui espatllar aquesta jornada, i així, amb una mica d'esquí de supervivència, al final per com de trillada estava la neu (per ser que hem anat tot el dia sols, no entenem d'on surten tantes traces), fins a la cota 1950 on els esquís ja van definitivament a l'esquena.




dilluns, 28 de novembre de 2016

Com acordions a l'obaga de Poblet



Ens ajuntem amb el Carles per anar a corriolejar cap al Montsant, però a última hora fem un cop de volant i tombem cap a Poblet. Improvisació al màxim, però sabem que juguem a cavall guanyador. Així, sortim des de Poblet i fem un itinerari d'anada i tornada fins als peus del Baltassana, ben bé com si fóssim un acordió. En aquest recorregut tres grans corriols de baixada a l'obaga de Poblet i un parell de pujada de treure el fetge. En total una jornada més que rodona que ens permet queixalar els racons més significats de l'extrem occidental d'aquesta serra.


diumenge, 20 de novembre de 2016

En BTT per la Roca del Corb




Distància: 36 km
Desnivell: 1200 m
Dificultat tècnica: mitjana
Durada total: 5:15 h
Punt de sortida: Peramola

Tenim racons del Prepirineu d'una bellesa indubtable. Aquest és el cas de la Serra de Sant Marc, amb els seus frondosos boscos, i la Roca del Corb, una singular formació de conglomerats a l'oest d'Oliana. 
Així, ara ja fa dies, vam lligar tots dos llocs en una bonica pedalada amb el Xavier amb el qual vam compartir el llarg corriol de Sant Marc i exquisits detallets als peus de la Roca del Corb, a la qual vam donar la volta, havent de caminar en algun breu però exposat tram.


Pujant a Sant Marc



Baixant de Sant Marc

A la zona de Cortiuda


Corriol després de Cortiuda

Arribant a la Roca del Corb


Sota les parets de la Roca del Corb

Darrere, la Roca del Corb


dilluns, 14 de novembre de 2016

Pedalant la tardor de la Conca Dellà



Distància: 40 km
Desnivell: 1600 m
Dificultat: mitjana
Durada total: 7 h
Punt de sortida: Isona

Ens ajuntem els Ermassos per fer una volta a l'extrem est de la Conca Dellà. Així sortim des d'Isona i pugem còmodament fins al cim de Carrànima per una pista obaga de molt bon fer. A partir d'aquí baixem fins al Coll de Faidella per un bonic sender (-350 m) que no permet gaudir-lo al màxim perquè la vegetació tapa part del traçat. Des del citat coll anem fins a Siall per prendre un parell de bonics corriols que ens duen fins a Llordà, des del qual encara seguim baixant per bon sender fins al fons del barranc. En aquest punt hem de caminar 5' amunt i després una successió de pistes i corriol i puges i baixes ens duen fins a l'àrea de lleure de la Posa on comencem el darrer sender de la jornada, sempre en la mateixa línia: sense compromís però curtet... podríem dir que es tracta d'un recorregut amb petites perles que van apareixent aquí i allà.

Abella de la Conca

Mirant cap al Coll de Trumfo (el coll impossible?)



Arribant a la Collada de la Serra del Pi

Amb els Montsecs al fons

Darrers metres d'ascens, ja veiem el cim

Cim de Carrànima

Des del cim, foto del Pirineu poc nevat

Baixant del cim

Primer corriol direcció al Coll de Faidella

Arribant a Faidella

Cal Curt

Sender cap a Siall

Corriol després de Llordà

Castell de Llordà al fons

Direcció a la Posa

Les petjades de dinosaures

Últim sender cap a Isona

dijous, 10 de novembre de 2016

Nobels sobirans



Segona jornada d'un cap de setmana pel Sobirà ja llunyà, el mateix que li van donar el Nobel al Bob Dylan. En companyia d'alguns Ermassos recorrem grans clàssics/Nobels de la zona per xalar de valent abans que el fred que ja arriba ens obligui a replegar-nos més al sud i deixar el nord per posar-nos-hi amb les foques.