Traductor

dimarts, 31 de gener del 2012

De corriols a l'entorn del Port d'Àger

(baixant cap a Sant Just)

Distància: 37,5 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: mitjana, puntualment alta.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: Sant Josep de Fontdepou
Més informació per visitar la comarca: Noguera.

Ja fa un parell de setmanes que estem buscant un forat per poder-nos escapar a foquejar però res, les esperances es dilueixen a mesura que s'apropa el cap de setmana (estat de la neu i méteo dubtosa; sembla que el proper cap de setmana serà el bo, si el fred siberià previst ho permet), la qual cosa provoca que planifiquem improvisadament i a darrera hora. Això ens porta a llocs propers i coneguts però no per això menys atractius (ni molt menys!!!). 

Sortim des de Sant Josep de Fontdepou ascendint una mica per carretera fins que la primera pista a la dreta i remuntem per terreny exageradament pedregós que com a arrencada és terriblement cruel, per intensa. 

('camí' d'inici)

Ben aviat, però, enllacem amb la pista que careneja la Serra de Cas la qual seguim fins arribar just davant del castell homònim. En aquest punt ens desviem direcció nord en descens primer per pista i tot seguit per corriol fàcil fins arribar a l'ermita de Santa Eugènia; són 200 m de desnivell de fàcil sender (compte que hi acostuma a haver senderistes -em penso que ja ho hem dit alguna vegada però per si de cas: ells tenen preferència-).

(descens cap a l'ermita de Santa Eugènia)

Ara tornem a enllaçar amb una pista de tractors que, direcció est, ens duu fins a una pista molt atronitada (i en aquest temps de boira, molt enfangada) que amb patiment ens retorna cap al cap de la serra.

(remuntant cap a la Serra de Cas per 2a vegada per una pista molt pedregosa)

En aquesta ocasió, però, no hi arribarem perquè agafarem una pista reconvertida a corriol que baixa durant 300 m de desnivell fins a Sant Just. 

(baixant cap a Sant Just)

Superem aquest llogaret abandonat pel bell mig de les cases per un tram gens ciclable fins enllaçar amb una pista que baixa cap una pedrera lloc des del qual tornem a ascendir fins a la C-12. Arribats a l'asfalt el prenem breument per agafar una pista que ascendeix còmodament cap al N. Quan ens orientem a l'oest la pujada es combina amb baixades i així fins arribar a Àger per un fàcil sender d'1 km de llargada i escàs desnivell.
Des d'Àger encara ens queda remuntar uns 400 m de desnivell fins a recuperar el vehicle a Fontdepou. La pujada transcorre gairebé sempre per pistes en bon estat i desnivells moderats; passa per Agulló, vora l'ermita de Sant Llobí fins a tocar del Montlleó.
Pel final ens guardem un descens d'uns 100 m de desnivell prou divertits, entre escadusseres pistes i corriols fàcils, que ens permeten recuperar el vehicle amb un bon regust malgrat que gairebé no hem vist el sol en tot el dia. 

(darrera baixada abans de St. Josep de Fontdepou que tenim al fons, al mig de la boira)


TRACK GPS

diumenge, 22 de gener del 2012

1000 i 1 corriols a la Baixa Noguera

(pujant cap a la Serra de la Guineu)

Distància: 46 km.
Desnivell: 1150 m.
Dificultat: mitjana.
Ciclabilitat: 99,9%.
Punt de sortida: aparcament del Consell Comarcal de la Noguera a Balaguer.
Durada en moviment: 4.15h.
Més informació per visitar la comarca: Noguera.

Tenim intenció de fer una ambiciosa combinada al Montsec de l'Estall però quan ens llevem observem que el carrer és... és... fet i fet, no hi és perquè l'espesa boira gairebé no deixa veure més enllà de la finestra; i ves, què has de fer, doncs tornes a consultar al coixí si és una bona opció el pla inicial. A tot això el temps va passant fins al punt que després de meditar-ho una bona estona ja se'ns ha fet tard per escometre'l i, finalment, decidim no fer tants kms i improvisar un sortida corriolaire prop de Balaguer. El recorregut, sortint des de la capital de la Noguera, passa per Castellò de Farfanya, creua la Serra de la Guineu i baixa cap Os de Balaguer i, posteriorment, pren direcció al Monestir de les Avellanes des d'on retornarem a Balaguer ciclant durant un 80% per corriols de baixa dificultat.

Des de davant del Consell Comarcal (mentre no el tanquin...) sortim en ascens per situar-nos a la part alta de Balaguer i fer els primers kms gairebé planejant fins a tocar de Castellò de Farfanya; a l'entrdada del poble, però, ens desviem a la dreta per asfalt fins enllaçar amb un corriol que bàsicament planejant ens durà a la pista que va a Os de Balaguer. Abandonem aquesta pista, ara asfaltada, tombant a l'esquerra direcció a l'ermita de Cèrvoles però sense arribar-hi agafem un sender que surt a la dreta i ens permet superar la Serra de la Guineu després de pujar-hi durant gairebé 2 kms, això sí, en suau pendent i un només amb un parell de breus esglaons no ciclables.

 (corriol vora Castelló de Farfanya)

 (darreres rampes a la Serra de la Guineu)

Dalt de la serra iniciem el descens cap a Os de Balaguer per un sender d'un quilòmetre i mig globalment de dificultat mitjana, però amb un tram força pedregós que si té humitat cal anar-hi en compte.

 (Baixant cap a Os de Balaguer)

Des d'Os seguim les indicacions de la ruta 4 del centre BTT primer per pista en ascens però a continuació pels típics corriols de l'Ermitanyos que menen al Monestir, en un tram final en breu pujada força exigent (tot i que hi hagi una ruta per allí que sigui verda).

 (El Monestir de les Avellanes al fons)

Un cop al Monestir ens orientem al sud per retornar a Balaguer en un tram de clar predomini de fàcils corriols sobretot en baixada però amb algunes parts de pujada que revolucionen les pulsacions.

 (darrer sender abans d'arribar a Balaguer)


dijous, 19 de gener del 2012

Volta al Pedraforca i ascens a la Serra Pedregosa

(descens pel sender que baixa de la Serra Pedregosa cap a Prat Llong; al fons, el Montsec es resisteix a ser completament engolit per la boira)

Distància: 29 km
Desnivell: 1300m
Dificultat tècnica: mitjana-alta
Ciclabilitat: 98,5%
Exposició: molt puntualment alta en la part de GR que baixa cap a Gósol
Durada total: 6.15h
Punt de sortida: rotonda a l'entrada de Gósol

(De bon matí, la temperatura que ens indica el cotxe no convida gens a agafar les bicis)


Aquest cap de setmana ens hem allotjat al Molí de Gósol, un alberg més que recomanable situat a les proximitats d'aquesta població. Molt acollidor, us el recomanem. Només aixecar-nos traiem el cap per la finestra de l'habitació i la primera imatge capturada per les nostres retines ens deixa immòbils: les bicis estan completament blanques, cobertes d'una generosa capa de gebre que només de pensar-hi ens agafen tremolors!!!. Ufff, no hi ha boira, el cel és ben clar però i el sol, on és? 
A l'espera de l'arribada dels primers raig d'escalfor, ens prenem l'esmorzar ben tranquil.lament. No hi  ha pressa i les ganes de sortir a l'exterior són ben minses. Tot i així, no podem eternitzar l'espera i un cop finalitzat el protocol matinal, ens arrangem per posar-nos en marxa i atacar l'objectiu previst. La temperatura que ens indica el cotxe no és gaire encoratjadora (-8º !!!¿¿??!!!), però tenim l'esperança que un cop sortim de l'obaga els graus pujaran desmesuradament i no tindrem excusa per agafar les bicis....
De fet, la temperatura millora un cop estacionem en zona solana; el termòmetre recuperarà uns graus però, siguem realistes, cap meravella. Malgrat tot hi ha dos aspectes que juguen a favor nostre: la ruta transcorre inicialment en pujada i, a més, ens movem per vessant sud. Feta la reflexió, ja no fa tant fred; estem psicològicament preparats per arrencar a pedalar (ves, quin remei)!!! .
Sortim del poble de Gósol (davant nostre la cara oest del Pedraforca)  i anem direcció Saldes per una pista paral.lela a la carretera. Quan el camí ens retorna a l'asfalt, el seguim fins enllaçar, a l'esquerra, amb un PR que indica el Collell. Nosaltres en algun moment vam perdre les marques i vam continuar, seguint sempre la mateixa direcció, per una pista forestal que no tenia continuïtat; malgrat tot, només va caldre corregir els pocs metres que hi havia entre la pista i el PR per retrobar-se i arribar al Coll de Jou. A partir d'aquí iniciem un primer descens per pista en molt bon estat direcció Saldes (indicat).

(primer descens des del Coll de Jou,; a l'esquerra les parets de la cara sud del Pedraforca),

Aquesta pista ens durà a la carretera de muntanya, asfaltada, que puja al Refugi Lluís Estasen. Quan arribem a l'asfalt el sol a poc a poc ens abandona. Iniciem una suau remuntada pel vessant est del Pedraforca.

(remuntant per asfalt direcció al Refugi Lluís Estasen)

Quan arribem al mirador del Gresolet, abandonem el quitrà i continuem per la única pista que hi ha. Atenció, l'accés es troba tancat als vehicles per un motiu ben evident. Ens situem al vessant nord del Pedraforca i ben aviat anirem trobant plaques de gel al mig del camí que ens obligaran a baixar de la bici. En un parell de revolts l'extensió del gel és tan gran que ocupa pràcticament tota l'amplada de la pista; està als límits per poder creuar-la.


(sortejant el gel que ens trobem durant el camí)


(en aquesta ocasió el gel que trobem a la pista és tan extens que hem de sortir del camí, perdre uns metres per trobar un pas accessible per continuar)

Un cop arribem al Collell (on haurem de retornar més endavant per baixar cap a Gósol) ens situem novament en zona solana i agraïm la desaparició de les plaques de gel, les quals han alentit notablement el nostre ritme fins a l'extrem que ens comencem a autoimposar ultimàtums horaris en cas de no poder arribar al Comabona, objectiu inicial, finalment no reixit.
A partir d'ara tenim una generosa remuntada fins a la Serra Pedregosa, amb alguns trams amb forts pendents, però que, en general, si dosifiquem molt les forces es podrà fer pràcticament tota la pujada damunt la bici.

(remuntant per la pista en desús cap al coll dels Gosolans)


(arribant a Prat Llong; al fons el Pic de la Costa Cabirolera)

Superat el Prat de Llong la pista desapareix i ens toca remuntar inicialment per suaus lloms i, més endavant, per sender on haurem de baixar de la bici i arrossegar-la durant la pujada però amb l'incentiu d'aprofitar un bon descens......

(carregant la bici amb l'esperança d'aprofitar un bon descens en bici)

Quan arribem al collet de la Serra Pedregosa ja topem amb les testimonials traces de neu dipositades a la cara sud del Cadí. Som a l'alçada de 2.400m i fins a aquesta cota no hem trobat cap indici de neu.... Tot i així són les 15h i decidim no apurar més les hores de llum. Deixem les bicis durant uns minuts i pugem, a peu, al cap de la Serra Pedregosa (2.451m) per 'picar' cim. Les panoràmiques que tenim, evidentment, són una impagable recompensa al nostre esforç. A continuació, desfem camí per recuperar les bicis i iniciar l'ininterromput descens fins a Gósol. Desfarem camí  fins al Collell (1.845m) per camí conegut. A partir d'aquí seguirem baixant per un divertidíssim sender, seguint indicacions de GR, fins arribar a Gósol.

(descens pel GR-150 amb alguns trams força exposats)


(seguint pel GR, amb alguns trams molt exposats però un terreny força net)


(més GR direcció Gósol)


(superat el Coll de Font Terrers i la  seva àrea d'esbarjo  el GR segueix entre bosc, menys exposat però més pedregós)


(darrers metres del GR abans d'arribar a Gósol)


dimarts, 17 de gener del 2012

Volta als Rasos de Peguera per l'antiga via minera

 
(vestigis tardorencs a l'antiga via minera, un racó preciós)

Distància: 29,5 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat tècnica: mitjana-alta.
Durada en moviment: 3.15 h.
Ciclabilitat: 99,9%.
Exposició: molt puntualment alta al sender.
Punt de sortida: des del nord de Berga prenem la carretera que puja a Rasos de Peguera; a la cruïlla del Santuari de Queralt prenem a la dreta la BV-4243 i mig km després aparquem el vehicle a l'entrada de la pista que duu a Casanova de les Garrigues.

(al Pi de les 3 Branques)

Comencem a remuntar còmodament per l'asfalt de la BV-4243 i quan portem uns 4 kms entrem un moment a "saludar" el Pi de les 3 Branques; després de retre els honors pertinents, retornem a la carretera i seguim pujant cap a l'antiga estació d'esquí. Les rampes són amables i assolim l'estació després de 14 kms d'ascens constant al 6,6%.

(a l'antiga estació d'esquí)

En aquest punt intentem ascendir fins a la cota màxima dels Rasos però hi ha nombrosos cartells que indiquen que l'indret és propietat privada i no gosem posar-nos per les pistes que donen accés al Pedró (2079 m). Per tant, iniciem el descens cap a Peguera primer per pista atrotinada que abandonem vora el Tossal (1750 m) per prendre un sender (PR) que baixa més directe al llogaret; aquest corriol té un primer tram, d'uns 100-200 m, poc ciclable però ben aviat millora tot i que li manca una mica de continuïtat i, a més, tenint en compte que baixa per la part obaga, en aquesta època resulta "fresquet" (la pista també hi baixa però ho fa per la part solana).

(part inicial del corriol cap a Peguera que ja veiem a baix; el Pirineu al fons)

Quan arribem al poble abandonat de Peguera seguim baixant pel corriol (PR) que va per la part més obaga del Barranc dels Graus fins enllaçar amb una pista que també descendeix (aquesta pista també ve de Peguera); a partir d'ara anem fent cas de les marques de GR.

(ambient d'hivern a les obagues)

Ben aviat el GR es transforma en un espectacular corriol per on antigament transitaven les vagonetes de les mines que hi van haver a principi de segle XX. Inicialment, aquesta antiga via planeja però en una bifuració de senders prenem el de l'esquerra que baixa fent llaçades en un tram de traca i mocador (compte amb les sorpreses que hi podem trobar sota la catifa de fulles caduques), en un entorn guarnit de gala amb els calors de tardor que ja no hi és però que ha ocupat una part de l'hivern. Xalem de valent i el millor del cas és que, malgrat que continuem sense veure el sol, ens hem espolsat totalment el fred.

(tunel a l'antiga via minera)

(part que planeja de la via minera)

Finalment el corriol enllaça amb una pista en bon estat que baixa, passant en primer lloc per Casanova de les Garrigues, fins a retornar-nos directament a l'aparcament.

(a punt d'acabar la ruta amb el Santuari de Queralt "siluetejat" a dalt a la serra)

TRACK GPS

dilluns, 16 de gener del 2012

BTT: volta la Roca del Corb i Sant Marc des de Peramola


Distància: 36 km
Desnivell: 1200 m
Dificultat tècnica: baixa
Ciclabilitat: 100%
Durada en moviment: 3.45h
Més informació per visitar la comarca: Alt Urgell.

Comencem a pedalar des de Peramola per còmoda pista en direcció a la Roca del Corb; ben aviat, però, abandonem la pista principal i en prenem una altra a la dreta que puja molt decididament, i per terreny descompost, cap al Grau de Porta. 

 (direcció a la Roca del Corb)

A partir d'aquest punt l'exigència física va disminuint i aviat planejarem moment en el qual deixarem amagades les BTT durant 5 minuts per assolir el cim de St. Salvador del Corb on aconseguim uns inesperats primers plans del vol dels voltors.

 (les parets de Sant Honorat)

Quan tornem a reprendre amb els pedals entrem en una preciosa obaga que ens dura fins a Cortiuda, amb un part final, però, amb predomini dels camps de conreu. A partir d'aquí ens enclotem fins a les Obagues de Ramoneda des d'on tornarem a remuntar amb marcats desnivells fins a Pallerols, en un entorn de vegetació generosa.

 (Pallerols mig tapat per la boira en primer terme i el Montsec al fons, direcció a St. Marc)

En aquest llogaret tenim l'opció de baixar per asfalt però, com que el mar de núvols és espectacular, ens decidim a continuar l'ascens fins a la vora de Sant Marc des d'on iniciem el darrer descens de la jornada per pista molt ràpida i amb algun breu tram de carretera. 

(Retornant a Peramola)

dijous, 12 de gener del 2012

En BTT a Lo Coscollet

 (ermita romànica de Sant Climent, a Coll de Nargó)
Distància total: 34 km
Desnivell: 1.250m
Dificultat: mitjana
Durada en moviment:  3.30h
Accés: des de la C-14 direcció La Seu d'Urgell. Punt de parada el poble de Coll de Nargó.
Més informació per visitar la comarca: Alt Urgell.

Iniciem el primer quilòmetre i mig per asfalt seguint la carretera L-511 direcció el Coll de Bóixols, però ben aviat l'abandonem per continuar per pista fins arribar a les Masies. Un cop al llogaret seguirem les indicacions de La Volta a la Gavarra, sempre en ascens i per bona pista, fins arribar a una bifurcació de camins, al costat de Ca l'Agustí, on continuarem remuntant direcció Lo Coscollet, fins arribar-hi. 


 (a mesura que guanyem desnivell, el Pirineu ens mostra els seus discrets guarniments hivernals)



 (punt d'aigua durant la pujada)

A mesura que ens aproximem al cim és inevitable quedar-se embadalit amb les altives parets de la Roca Alta. 
 
 (ja veiem el vèrtex geodèsic del cim del Coscollet; al fons les muntanyes de Montserrat ens mostren el seu perfil)

Quan som a la cota màxima de la jornada, a 1610m, altre cop ens veiem recompensats per l'excel.lent mirador que ens ofereix aquest indret. Però les gratificacions encara no han acabat per avui.... Desfem camí durant poc més de 200 metres de desnivell i a l'alçada de 1.400m tombem a la dreta per seguir baixant encara per pista fins La Maçana, en runes. Aquí enllacem amb un divertidíssim sender, gens complicat però on caldrà posar-hi atenció, que porta directament a les Masies;  l'únic que li manca a aquest corriol és una mica més de tirada.

 (descendint pel corriol)


 (gaudint dels darrers metres de sender abans d'enllaçar amb Les Masies)

De l'esmentat poble només ens resta el retorn a Coll de Nargó resseguint el mateix itinerari per on hem vingut.

dimarts, 10 de gener del 2012

BTT: creuant el Segre entre Camarasa i Alòs de Balaguer

 (Baixant cap al Segre)
Distància: 34 km
Desnivell: 1100 m
Dificultat: alta
Exposició: molt alta
Ciclabilitat: 99,8%
Durada total: 5 h
Més informació per visitar la comarca: La Noguera.

Gran jornada de BTT amb un recorregut en forma d'M amb dos corriols d'uns 300 m de desnivell cadascun dels que fan afició. Tot plegat entre sol i boira, menys fred del previst i l'agradable companyia de l'Alberto i el Jordi.


Sortim des de Camarasa pel camí de l'ermita de Sant Jordi que ben aviat abandonem per transitar per un fàcil corriol en lleuger ascens i que, en una mica més d'un km, ens torna al mateix camí. Deixem definitivament la direcció a Sant Jordi al PK 5 orientant-nos a l'est amb la finalitat d'enllaçar amb la pista que mena a Cal Fatxenda. Connectem amb el citat camí després de ciclar gairebé un km i mig per corriol en ascens, on puntualment cal posar peu a terra per superar forts empits dubtosament ciclables. 

 (corriol de pujada cap a la vall de Saborell)

Arribats al camí tombem a l'esquerra i acabem de pujar menys de 50 m per arribar a Cal Fatxenda des d'on iniciem el primer descens del dia: un sender ample però pedregós on cal parar orella per anticipar-nos a la possible coincidència física amb motos de cross. El sender ens deixa a tocar d'Alòs tot i que a la part central té un parell de pujadates amb algun breu tram on haurem de caminar. 



 (imatges del sender des de Cal Fatxenda fins a Alòs)

Superem Alòs pel bell mig i enllacem amb la pista que puja decidament a Sant Mamet; el desnivell es modera quan prenem una bifurcació a l'esquerra direcció a la Massana, tot i que continuem guanyant metres fins a la cabana del Segaler al mateix temps que anem sortint de la boira. Arribats a dalt de la serra de Lo Palomar ens orientem a l'oest tot fent puges i baixes pel camí pedregós del llom deixant a baix a l'esquerra el Riu Segre. 

(a la Rendisclera de la Maçana; boira i voltors)
 
L'ascens s'acaba a la Rendisclera de la Maçana, espectacular mirador de la zona i, a més, amenitzat pel vol majestuós de les aus rapinyaires. Recuperem forces gaudint del paisatge i de la conversa abans d'iniciar el darrer descens de la jornada: 300 m més de desnivell per un impressionant corriol amb tres parts força diferenciades. La primera és plena de ziga-zagues i terreny lleugerament pedregós (és important d'evitar les derrapades); la segona és per un breu tram de bosc net i ràpid (compte perquè és un sender molt usat pels senderistes i no ens cansarem de recordar que ells tenen preferència) i la darrera part, a partir de la cruïlla amb el sender que ve d'Alòs vora el riu, és la més exigent ja que a banda de ser força pedregós té trams molt aeris que el fan molt exposat (una caiguda podria ser molt dolenta). El sender no té pèrdua: sempre hem d'anar baixant cap al Segre que veiem al fons i que dóna un gran ambient durant tot el descens gràcies a les parets que el tanquen per la part de la Serra Carbonera. 



 (fotos del corriol de baixada cap al Segre)

Un cop a tocar del riu el creuem per una passarel·la de fusta i seguim per corriol per enllaçar amb unes plataformes metàl·liques (compte perquè hi podem trobar escaladors) que ens duen a l'asfalt. 


 (Vora el Segre, sota la presa de Camarasa)

Poc després prendrem la C-13 a l'esquerra per en poc més de 2 kms tornar a ser a Camarasa.