Pic Negre des de Bescaran

 

Distància: 18 km.

Desnivell: 1250 m.

Dificultat tècnica: baixa.

Punt de sortida: Bescaran.

TRAÇA GPS

 

Des de la part alta del poble sortim pel Camí del Retrobament per sender boscós que ara està ple de colors de tardor. A la cota 1750 empalmem amb una pista que seguim un parell de quilòmetres, fins que ens endinsem a la coma del Torrent Negre, una llarga vall que ens duu fins al coll del Pic Negre; es tracta d'una pujada molt progressiva en un bonic entorn presidit per les pales sud del Monturull. Des del coll ja només ens queda remuntar els darrers 150 m+ pel característic color negre que dona nom al cim. Des de la cota màxima desfem cap a migdia evitant sempre que podem la pista, a voltes amb sender, però d'altres per part de fàcil progressió; anem perdent metres amb unes amplíssimes vistes cap al sud, fins que ens posem al Torrent del Coll del Cintó, una catifa verda que ens mena directament al citat coll. Aquí canvia la tònica i ens posem al bosc, alhora que anem creuant diversos cotxes abandonats del contraban (?); més endavant el terreny es torna més obert i solà, però dura poc, ja que de seguida empalmem amb l'elegant corriol de les Bordes de Pudovern que ens retorna còmodament a Bescaran. 

I la jornada en fotos:

Camí del Retrobament

Part baixa del Torrent Negre

Part intermèdia del Torrent Negre

Part alta del Torrent Negre

Baixant pel Torrent del Coll de Cintó

Restes del contraban (?)

Arribant a Bescaran

Corriolejant per les Valls d'Aguilar

 

Productiu cap de setmana per corriolejar els fantàstics senders de les Valls d'Aguilar que, en aquesta època, es vesteix amb els millors colors. Ja n'hem parlat en piulades anteriors i, per tant, no cal estendre-s'hi gaire... breument, el primer dia vam fer el 8 de la Muntanyeta des de Noves; la primera pujada la vam encarar per la banda solana, per Miravall, i fins al cap de la Muntanyeta; en total 1000 m+ d'una tirada sempre per pistes en bon estat i pendents entre suau i moderats amb alguna breu excepció. La baixada, de les bones bones: 800 m-, a dalt per la banda solana, amb algun pas exigent però a baix per una obaga preciosa de roures. La següent pujada, per l'obaga amb alguns trams que collen de valent (en 3 km guanyem 400 m+), ens duen altra volta al cim de la Muntanyeta, però ara descendim cap a Miravall i després cap a Berén i Castellins per uns corriols unànimement qualificats d'espectaculars. En total 40 km i 1950 m+.

I la 1a jornada en imatges:

 

 

El segon dia ens endinsem encara més a les Valls d'Aguilar fins a situar-nos-en al cor: sortim de Castellàs per ascendir per una bonica pista direcció a Solans on arribem per un bonic i fàcil sender. Des d'aquí pugem cap al Dolmen de Biscarbó amb unes rampes (100 m+) dures dures. Bona baixada pel Camí Vell fins a Junyent on reprenem la pujada fins a les Piques (1971 m); ascens amable fins als darrers 100 m+ que resulten duríssims, fins i tot tirant voltes maria per suavitzar el pendent salvatge d'uns 50 m+. El descens el fem si fa no fa per on hem pujat, però creuant la pista per un ràpid sender que ens torna a Junyent on enllestim la jornada tornant còmodament per l'asfalt fins a Castellàs. En total 1350 m+ i 30 km.

 

Al Montarenyo de Boldís (versió 2.0 millorada)

 

Distància: 15 km.

Desnivell: 1100 m.

Dificultat tècnica: baixa.

Durada total: 4.30 h.

Punt de sortida: Boldís Sobirà.

TRAÇA GPS

Iniciem l'excursió fent un breu tram de pista fins a empalmar amb el bonic GR que puja per obaga boscosa fins a la cota 1900; aquí l'abandonem i continuem guanyant metres de manera molt suau i còmode per un sender que flanqueja la mateixa obaga i que surt al Coll de la Pleta dels Ceps. Aquí tenim uns curts trams ondulants abans no ens posem a la fàcil cresta (no cal ni usar les mans) que ens duu a tocar el Racó Roi.

Des d'aquí ja només ens queda avançar per un terreny força pla fins al cim, la qual cosa provoca que es faci una mica llarg ja que tota l'estona tenim davant el Montarenyo amb molt poca diferència d'alçada, però encara una mica lluny.

La baixada la fem per un llom poc pendent i terreny net, però sense corriol; les vistes són amplíssimes. Aviat arribem a un sender que trenca la tendència que portàvem i flanqueja la solana d'Estanilles; es tracta d'un corriol de bestiar que salva molt elegantment una zona d'escobes. I aquesta tònica es manté fins arribar a tocar de Boldís, amb un breu tram final de pista que tanca aquesta fantàstica excursió.

Travessa Cantó - Orri - Sort

Distància: 32 km.

Desnivell: +1000/-2000.

Dificultat tècnica: mitjana, molt puntualment mitjana-alta.

Durada total: 5 h.

Punt de sortida: Port del Cantó.

Punt d'arribada: Sort.

 

Des de Port del Cantó remuntem per pendents suaus per la pista del Refugi de Rubió fins al cim de l'Orri; són uns 750 m+ amb unes amplíssimes panoràmiques a mesura que guanyem metres.

 

 

Per a la baixada, en comptes de fer-la per l'habitual Forestal, descendim per la cara nord en un primer tram de marques grogues però sense corriol, malgrat que aviat, just quan creuem la pista, el trobem i el baixem divertidament fins a la base de l'estació.

Un cop a la base de l'estació, anem a buscar, trepitjant un breu tram d'asfalt el camí de Roní, un sender molt divertit i fàcil (-750m), que arriba a tocar del citat poble.

Des d'aquí tornem a guanyar uns 200 m per anar a buscar la baixada de Colinos, el corriol del dia que colla una mica més, però que en general es deixa fer bé, per bé que ara està tot tan sec que cal vigilar més del compte.

 

Al Cap de la Fesa des de Fórnols

 

Distància: 26 km.

Desnivell: 1250 m.

Dificultat tècnica: mitjana, molt puntualment mitjana-alta.

Durada total: 4.30 h.

Punt de sortida: Fórnols.

 

Des de Fórnols tenim 18 km per guanyar 1200 m+ fins al cim del Cap de la Fesa; al principi, tenim 5 km d'asfalt on fins i tot perdrem 50 m abans no ens posem a la pista forestal que remunta amb pendents suaus a tocar del cim, ja que els darrers metres són per sender. Abans, però, cal dir que malgrat que la pista guanya amb molta moderació el ferm és d'aquell pedregosdecódol que no permet avançar amb celeritat.

La baixada, llarga i variada. A dalt de tot pedra a manta, abans d'entrar al bosc terreny obert i herbós de molt bon fer i quan entrem al bosc el sender continua molt net en la part alta però més pedregós en els darrers 200 m-, però tot plegat molt assequible i divertit.