Traductor

dimecres, 26 d’abril de 2017

Volta al pic de Basibé des de l'Ampriu



Distància: 13 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: ME, S2-S3.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: Aparcament de l'Ampriu (estació d'esquí de Sarllé).
Dia: diumenge 23.

Aposta arriscada a les alçades de temporada que som i les calorades de les últimes setmanes que han arrasat amb bona part de la neu a les solanes; i és que ens proposem fer la volta i el cim del Basibé amb un tram del recorregut que transita per una bona solana. Ruta n. 230 del llibre "Rutas con esquís Pirineo Aragonés. Tomo IV", del Jorge García-Dihinx.
Sortim des de l'aparcament de l'Ampriu remuntant a l'est per una de les pistes de l'estació fins a la Collada de Basibé on encara ascendim una mica més a la dreta per poder entrar còmodament a l'obaga de Basibé. Una pocs metres sense neu i ja veiem que anem al límit perquè només la part més arran de l'obaga té blanc, la qual cosa ens obligarà a baixar restringint el nombre de girs i tirant de flanquejos per no haver-nos de descalçar. 

La collada de Basibé a la dreta

Passem l'esperó N-E del Basibé i tornem a posar pells per remuntar fins a la Colladeta de la Pleta Vella, ara sí amb un bon tou de neu en els seus pendents entre suaus i moderats. 

Pujant a la Colladeta de la Pleta Vella amb el Castanesa darrere

Arribats al citat pas, traiem el cap a la part solana i es confirma que el sospitàvem però encara podem foquejar fins a la Collada de Tous (2471 m) (compte si està carregada la part alta de la pala), on ara sí que es fan bons els pitjors pronòstics i quan ens posem a la solana ens toca carregar els esquís a la motxilla fins al cim del Basibé. 

Colladeta de la Pleta Vella

Flanqueig cap a la Collada de Tous

Cal dir que els darrers 100 m fins al cim amb neu no han de ser fàcils, ja que tenen força pendent i té algun pas exposat. 

Turbón des del cim

Zona de l'Aneto des del cim

Baixant del Basibé, darrere, capa la Pala de l'Estan

Baixem del cim, ignorem un primer coll a la dreta i pugem uns 60 m+, sempre amb els esquís a l'esquena, fins que ens posem a tocar del cim de la Pala l'Estan, a la cota 2610. Aquí entrarem a la Canal de Basibé que amb uns primers metres de pendent moderat (30/35º) ens retorna a l'estació per acabar la boníssima esquiada, per una primavera de molta qualitat, ja per les pistes de l'estació per on hem iniciat la sortida.


Baixant de la Canal de Basibé

Tot el descens el fem acompanyats d'un preciós gos que no sembla gaudir tant de la neu com nosaltres.


diumenge, 23 d’abril de 2017

Al pic Mir pels tubs de Paderna



Distància: 16 km.
Desnivell: 1450 m.
Dificultat tècnica: MEA, S2-S3. Bàsicament S2 però els tubs són S3; la grimpada final fins al cim és curta però exposada que amb calçat d'estiu deu ser un I+ però amb botes d'esquí és II.
Durada total: 6 h.
Punt de sortida: pàrquing de Llanos del Hospital.

Sortim des de l'aparcament de Llanos (1750 m) i a la cota 1800 ja podem calçar els esquís; remuntem pels tubs, deixem a l'esquerra la N del Tuc de Paderna (amb l'allau que va baixar ara fa pocs dies) i ens encaminem com si anéssim cap al Pic d'Alba però ben aviat ens desviem a l'esquerra per encarar-nos cap al coll d'Alba en una successió de pales bàsicament suaus que ens deixen a la cota 3000 als peus de la canal del citat coll. 

Mirant cap al Port de la Picada


El coll d'Alba al fons amb la canaleta d'accés

Canvi de material i amb grampons i piolet pugem al coll i de seguida flanquegem a l'esquerra per guanyar un collet que hi ha entre el Saió i el Mir. Fins aquí cap complicació però els darrers 20m+ es posen delicats; traiem grampons per grimpar més còmodament. En primer lloc perdem uns poquets metres per flanquejar pel vessant solell fins que ens situem als peus d'una breu xemeneia que ens deixarà als darrers 50 m, probablement els més delicats ja que tenen una timba bastant impressionant cap a la banda N. Amb compte assolim el cim i desfem camí per recuperar els esquís. 

Al cim

Cresta; davant, el Saió i darrere, el Cordier

Cresta final

Baixant la canal del coll d'Alba

Iniciem el descens una mica tard, ja són quarts de tres, i temerosos de trobar la neu massa passada. Però per sorpresa nostra la neu ha aguantat en mode primavera digna fins a aquelles hores i, encara més sorprenent, des de dalt fins a baix, per la qual cosa podem gaudir de tots i cadascun dels -1200m, fins que a la cota 1800 ja pleguem les fustes i tornem caminant; mentre fem aquest darrer tram a peu veiem que hi ha una sèrie de cotxes aparcats en una clariana a l'entrada de l'hotel que tenien un bonic paperet que els indicava que havien de passar per caixa perquè havien aparcat en un lloc prohibit.

Pic de Paderna


Tub superior de Paderna

dijous, 20 d’abril de 2017

Esquí de muntanya al Pic de Madamète



Distància: 17 km.
Desnivell: 1200 m.
Dificultat tècnica: ME, S2, puntualment S3 (entre la cota 1800 i la 2000 i els darrers 100 m+).
Durada total: 5:30 h.
Punt de sortida: aparcament de Tournaboup (1450 m) de l'estació Grand Tourmalet per la banda de Lus e Sent Sauvaire i Varètja (D 918).

Sortim remuntant per les pistes de l'estació que després conflueixen amb la carretera del Tourmalet fins que al pont de la Gaubie ja ens endinsem a la vall i deixem enrere l'estació, sempre remuntant deixant a la dreta el riu (GR). Cap a la cota 1700 el GR se'n va a l'esquerra i és una bona opció per a una bonica circular passant pels llacs de Madaméte; però es veu un terreny molt rocós i boscós que no ha de tenir problema si hi ha prou neu, però no és el cas. 

Creuant la segona passera

Per aquest motiu creuem el riu un parell de vegades per unes passeres gairebé consecutives i a la segona ja ens podem calçar els esquís, just davant del Mur dets Caubous (200 m de S3) que afrontarem per la part dreta. 

Mur det Caubous

El Madamète, al fons

Sortim sobre el llac i el passem deixant-lo a baix a l'esquerra per uns llomets que queden una cinquantena de metres per sobre i que a posteriori ens obligaran a fer algun puja i baixa. A poc a poc, ens anem orientant cap al S-E ascendint sempre per pales de pendent suau fins arribar als peus del Madamète on els 100 m+ finals es redrecen més (S3; Cabot parla de 30/35º però no sembla pas que hi siguin) i, a més, cal anar sortejant bastant de rocam que, amb tot, no dificulten gaire la progressió. 

Últims metres abans de la paleta final

Al cim amb la pala final del Neuvielha

Assolim el cim amb els esquís als peus; bones vistes cap al Neuvielha. La primera pala la fem com podem enmig d'una neu entre dura i encrostada, però ben aviat ja anem desfent camí per una bona neu primavera que permet esquiar a plaer fins a la cota 1750, sense gairebé remar malgrat els llacs que anem superant.

Baixant la primera pala

Part alta del descens

Part intermèdia

Arribant al llac de Caubous

Pala final del mur de Caubous



dimarts, 18 d’abril de 2017

Amb els esquís al Turó de Neuvielha



Distància: 24 km.
Desnivell: 1600 m.
Dificultat tècnica: ME, S2 molt puntualment S3 a la part final.
Durada total: 7:30 h.
Punt de sortida: carretera de Luz Saint-Sauveur cap al Tourmalet (D 918); cap a la cota 1400 cal prendre una pista a la dreta cap a Chez Louissette.
Dia: 11/4

Cal sortir per una pista d'esquí de l'estació que remunta a uns metres a l'esquerra del riu la Glère; unes desenes de metres després sortim al camí que puja cap al refugi de la Glère. Caminem 3 km per guanyar 150 m+ amb els esquís a l'esquena. A la cota 1650 ja ens calcem els esquís i anem fent drecera respecte la pista; impressiona les nombroses allaus que baixen, per cert amb bastanta mala llet, del Pic d'Ayré. Aviat passem per sota el refugi flanquegem el llac deixant-lo a la dreta, fent algun estrany equilibri perquè ja està molt tendret dels extrems. 

Part baixa de la vall

Refugi de la Glere

Ruta lacustre

A continuació anem passant tota una sèrie de llacs sempre intentant no perdre metres i, per tant, flanquejant-los normalment deixant-los a la nostra esquerra. Així passem els llacs de Mounicot, Mouréle, Verts i entre els dos de Maniportet per anar a buscar el llom N-O, un ascens, sembla, més suau que les pales de sota del pic dels Tres Consellers. Quan falten uns 100m+ per assolir el cim hi ha un petit estretament amb la neu força dura i molta pedra a la vista que passem amb esquís o a peu, al gust i que ens deixa a la suau paleta final que ens duu fins al cim. 

Últims metres

Arribant al cim amb el Neuvielha darrere

Gent al cim del Neuvielha

Al Turó, mirant al sud

Al Turó, mirant al Vinhamala

Vinhamala

Tapou i Vinhamala

Bretxa de Roland des del cim

Des del Turó decidim baixar amb grampons perquè la pala està entre encrostada i dura i l'estretament demana precisió i el nostre nivell no la pot garantir. A partir d'aquí una successió de pales i flanquejos per molt bona neu primavera ens retorna al refugi, en primer lloc, i després, ja per una neu més pesada fins a la cota 1700 on ja descalcem.



Neu primavera fàcil



diumenge, 16 d’abril de 2017

Salvant el matí a l'Aiguillette


Distància: 6 km.
Desnivell: 700 m.
Dificultat: BE, S3; tot el recorregut no passa de S2 però els darrers 200 m+ es posen als 30º, pam amunt pam avall.
Durada total: 2:30 h.
Punt de sortida: boca nord del túnel de Bielsa (1800 m).

Anem a la boca nord del túnel de Bielsa per fer una matinal ràpida al Bataillence però, sorpresa, ens trobem un cartell de l'ajuntament d'Aranhoet a l'entrada del recorregut on diu que està prohibit posar-s'hi perquè les condicions no són les bones. 


Doncs res, canvi de plans ràpid i anem a l'altre costat de carretera per salvar el matí... ens plantegem de fer una volteta baixant pel Puerto Viejo i retornant per l'Horquette des Aiguillettes però com que està orientada a sud, ja no té neu. Ho deixarem en un Aiguillette.
Així remuntem els primers 400 m+ per suaus pales que ens deixen als peus de la pala nord; en comptes de pujar pel coll, com altres vegades, tirem la directa per la pala nord (200 m+ a uns 30º). 

Part inicial

Horquette des Aiguillettes, darrere



Pala N final

Sortim a 50 m del cim i seguim el llom pelat a peu per unes pissarres que fan de mal caminar, especialment de baixada perquè patinen. Aquest llom final no té cap complicació especial per cal anar-hi viu perquè en determinats punts té una bona timba a banda i banda; segons les condicions pot ser delicat tot i que aquesta vegada està net i es fa bé.

Llom final; a baix el coll
Pic del Puerto Viejo

Circ de Troumouse

Recuperem esquís i comencem a baixar, inicialment per una neu encara dura però a mesura que anem perdent metres cada cop es posa més cremeta i retornem a l'aparcament fent girs a plaer pels pendents més que suaus que ens permeten arribar amb esquís als peus a un minut del cotxe.

Part alta de la pala N
Pendents suaus fins a l'aparcament