Traductor

dijous, 30 de gener del 2014

De corriols per les serres d'Aubenç i d'Arçosa




Distància: 41 km.
Desnivell: 1500m.
Dificultat: alta.
Durada total: 7 h.
Punt de sortida: Molí Nou.


Excel·lent sortida a la frontera entre la Noguera i l'Alt Urgell, pels frondosos i humits boscos de la zona del riu Rialb. Des del Molí Nou remuntem per pistes còmodes fins que a l'entorn de Gavarra el ferm es torna més exigent per la nombrosa pedra solta que hi ha. Però la duresa de veritat arriba quan deixem la pista principal per accedir al coll, on arribem per una pista salvatge que ens obliga a posar peu a terra en diverses ocasions, al principi pels pendents desmesurats i al final per la molta presència de neu, en un tram de 3 km per sobre del 10% de mitjana.


Passat aquest tram de seguida empalmem amb el sender pedregós que baixa durant 5 km (500 m-); es tracta d'un corriol força baralladís, malgrat que totalment cicable, no apte per a paladars fins.



Tan sols els autèntics amants (febres!!??) de la muntanya el gaudiran, sobretot pels "meandres" que dibuixa i que ofereixen unes bones panoràmiques.


Un cop a tocar de Cortiuda la idea és remuntar fins a Sant Marc però ens trobem que unes tanques ens barren el pas per on teníem previst ascendir. Improvisem i sortim a dalt per fer 350 m- de fantàstic corriol boscós en un d'aquells indrets on sorprèn que la solitud sigui l'única companyia.




dilluns, 20 de gener del 2014

Per la Serra Seca en BTT



Distància: 36,2
Desnivell: 1200 m
Dificultat: alta
Durada: 6:15
Punt de sortida: Oliana

Ruta per la zona de est d'Oliana adaptada a les circumstàncies meteorològiques de la jornada que es va llevar encara plujosa; per aquest motiu decidim remuntar per pistes asfaltades o amb molt bon ferm, amb l'objectiu de mitigar els efectes de la pluja. Un cop a dalt de la serra el dia continua ben emboirat per la qual cosa no ens compliquem i anem fent el retorn; ho farem per un sender a trams bastant pedregós, però que té un d'aquells encants estranys que, de vegades, ofereix la muntanya. Són uns 600 m- amb parts força diferenciades: la primera recorre, més o menys, un traçat espectacular gràcies a les panoràmiques que ofereix a banda i banda; la segon part, més típica, s'endinsa al bosc i disminueix pel que fa a dificultat, i la darrera, probablement el més pedregós dels tres i més ara que s'hi observa el pas de motos, malgrat que es tracta d'un GR sense l'amplada legal perquè hi circuli cap vehicle motoritzat.
I gràficament això és el que s'hi pot trobar:



dilluns, 13 de gener del 2014

Pels corriols obacs de Nargó



Sortida adaptada a les circumstàncies meteorològiques... la idea inicial era tirar cap a la Serra d'Aubàs i pujar a lo Coscollet però tot just arribar a Coll de Nargó comencen a caure quatre gotes. Com que no ho veiem clar remuntem còmodament per la carretera del Coll de Bóixols una mica a l'expectativa del temps. Quan portem uns 9 km l'abandonem per anar direcció Sant Martí de la Plana i fer un primer bucle, sempre pendents d'un temps que no sembla millorar del tot; el sender és per un preciós sender amb alguna pujadeta pel mig i algun punt més exigent però en un entorn preciós, llàstima que el terreny està massa moll per baixar amb alegria.


Acabats aquests 300 m- de sender tornem a empalmar amb la carretera al mateix temps que veiem que el cel es va obrint, fet que ens permet estirar una mica més la ruta. Continuem ara sí cap al Coscollet però alguna pista plena d'argamassa ens barra el pas i hem d'improvisar una altra variant. 






I malgrat haver anat improvisant aquí i allà encara ens surten 1100m+ per terreny molt tou que transmet la sensació d'haver-ne fets molts més.
I un vídeo resum de la jornada:

dimecres, 8 de gener del 2014

Turó de Punçó i Pic del Coll de la Barra



Distància: 14,5km.
Desnivell: 1060 m.
Dificultat: ME, S2.
Durada total: 5h.
Punt de sortida: estació d'esquí de fons d'Aransa.

Des de l'estació d'esquí de fons sortim per una pista marcada per a raquetes que abandonem quan portem uns 100 m+. Anem a l'esquerra pel mig d'un bosc frondós però sense problemes que ens deixa al Pas de la Pera. 


Encara no tenim clar on anem i ho decidim en funció de la neu que veiem a la zona; no en falta però tampoc en sobra. Ens decidim per anar cap al Turó de Punçó que té una pujada prou directa i una baixada interessant cap a l'Alt Urgell de manera que podrem fer una mica més de desnivell. D'aquesta manera pugem fins al Coll de la Barra des d'on planejant assolim el Turó de Punçó.


En aquest punt veiem que la baixada que teníem prevista no és possible perquè hi falta neu (el vent ha treballat molt la zona). Així, ens toca improvisar un agradable descens per un tubet de 200m- cap al Torrent de la Valleta, fins que el bosc es tanca molt; descendim per una neu primavera de luxe, fet que ens fa veure que una bona solana i haver matinat més eren garantia d'èxit per al dia.


Tornem a remuntar còmodament direcció al Pic del Coll de la Barra on arribem enmig d'un ventet no gaire molest i després d'un suau flanqueig que es fa una mica llarg. 


Tenim l'opció de baixar per les pales més orientades al nord però sembla que els falta neu de tal manera que ens toca baixar força prop d'on hem pujat; 



amb tot encara podem empalmar amb alguna pala prou directa que ens fa xalar gràcies a la bona neu que trobem i que es manté fins que empalmem amb les pistes de l'estació d'esquí de fons. 




dilluns, 6 de gener del 2014

Esquiada a Llessui



Distància: 11,5 km.
Desnivell: 1050 m.
Dificultat: ME, S2.
Durada total: 4h.
Punt de sortida: aparcament antiga estació d'esquí de Llessui.

Excursió ideal per iniciar-se en l'esquí de muntanya i també per a dies que el risc d'allaus està, si més no, estrany.
Des de l'antic aparcament de les pistes d'esquí de Llessui (1430m) remuntem per la pista que va al coll del Triador amb els esquís a l'esquena durant uns 100  m+. Cap a la cota 1600 ja abandonem la pista i remuntem per suaus pendents cap a l'antic restaurant de la cota 1950. En aquest punt ja només ens queda seguir la línia de pilones dels vells teleesquís també per còmodes pendents fins al cim. Com que el dia no ha sortit com estava previst: ni fa el vent ni el solet pronosticats ens plantem enmig d'una espessa boira a la cota que hi ha entre el Bony d'Altars i lo Tossal.


Com que la visibilitat és molt reduïda iniciem la baixada sense gens de relleu i només la bona neu que hi ha ens permet perdre metres d'una manera digna. Ja a les cotes intermitges la visibilitat millora al temps que la neu s'espatlla una mica ja que és molt canviant i cal anar a buscar la bona, en una cerca no sempre reixida ja que trobem alguns punts lleugerament encrostats combinats amb plaques de gel i acumulacions de neu pols mogudes pel vent del dia precedent, que es veu que ha fet molta feina. 


A la part final és on trobem la millor neu ja que hi ha un mantell compacte de fàcil esquiar enmig d'un assortit de plantes diverses que la neu no han cobert del tot.


En definitiva, una esquiada sense compromís (a més, aquest dia la neu està molt assentada) que permet fer una estirada de cames i matar el cuquet d'una neu pols que pensàvem que trobaríem i que el vent es va endur prèviament.