Traductor

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aosta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aosta. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 d’octubre del 2017

Aosta/Pila: la baixada en BTT amb més desnivell d'Europa?


Des del cim mirant cap Mont Blanc

Distància: 48 km.
Desnivell: 1700 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 7:45 h.
Punt de sortida: Aosta.


Les instal·lacions de l'estació d'esquí d'Aosta Pila ofereix segurament el descens en btt amb més desnivell de tot Europa amb més de 2000 m gairebé sense pausa i un 95% per senders tots de dificultat molt assequible. Vam fer la pujada per carreteres tranquil·les i pistes del costat oest de les pistes abans no ens vam posar dins l'estació. No sabíem què hi havia una pista que pujava fins a dalt de tot (Couis) i vam agafar el telefèric Couis I per remuntar uns 500 m (realment no val la pena, malgrat que la pista té alguna rampa que a primera vista es veu molt dreta per fer-la pedalant). La baixada comença regalant 100m- per pista però ben aviat ja va empalmant diferents senders que ens permeten tornar a Aosta després de 15 km i 2100m- del corriols del bikepark de l'estació, és a dir, amb un tuf d'artificialitat important... la veritat és que se'ns va fer una mica de bola, però el fet que en cap moment collessin gaire els van fer més digeribles. En definitiva, només per a amants dels descensos.

dilluns, 16 d’octubre del 2017

Thumel - Taou Blanc (Val di Rhemes)



Distància: 20 km.
Desnivell: 2000 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 7 h.
Punt de sortida: Thumel (Val di Rhemes, Aosta).

Sortida excursió llarga per assolir un 3400 amb molt bones panoràmiques cap al Gran Paradís i les geleres de l'entorn. La pujada fins al coll de Leynir sempre es fa per senders agradables mentre que l'accés al citat coll té 50m+ delicats perquè va per terreny molt descompost. Del coll al cim, excepte els primers 25m+, es fa per un corriol fàcil (tan que hi havia traces de bici). 





De baixada desfem fins al coll però llavors tirem cap la llac Rosset; això ens obligarà a fer 200m+ però és que així la podrem fer circular. Relleus molt suaus fins assolir el coll Rosset on trobarem una primera baixada amb un pendent salvatge. Passats aquests 200m- el pendent es va suavitzant i ja només ens queda perdre metres per un agradable sender fins a l'aparcament de Thumel.









dimarts, 26 de setembre del 2017

Volta a la Becca France (Aosta)



Distància: 24 km.
Desnivell: 1150 m.
Dificultat: mitjana, molt molt puntualment alta.
Durada total: 4:30 h.
Punt de sortida: Caillod (Ville sur Sarre).

Ruta curta però molt completa; una bona opció per a dies de recuperació activa. La pujada és gairebé tota per pista en bon estat. Quan la vam fer nosaltres hi havia un tram d'uns 4 km que hi posava prohibit passar bicis, però la veritat és que semblava que algun ramader de la zona s'hagués emprenyat amb algun ciclista i que hagués penjat els cartells de manera arbitrària; més que res perquè a l'entrada de la pista hi posa que s'hi pot accedir en cotxe (sota la responsabilitat de l'usuari) i, a més, tota l'estona hi ha marques d'un PR senderista... difícil d'entendre. Aquesta pista per la banda est de la muntanya; a la banda oest també es veia una pista que empalmava amb la part alta del sender passant pel Refugio Mont Fallere, per si es vol evitar la pista amb la prohibició (la traça que adjuntem només és de la baixada... de totes formes no us costarà gaire trobar la pujada al Wikiloc)





A la TSA de la Combe comença el boníssim sender (PR 10 i 11A) que baixa 800m- fins a Combelin amb tot just 2/3 breus tramets difícils; la resta, un gaudi majúscul. Des de Combelin regalem uns 200m- per pista i asfalt abans no fem el darrer sender del dia (PR 9A) que ens duu divertidament fins a tocar de Caillod. 









dijous, 14 de setembre del 2017

Punta Rossa della Grivola



Distància: 25 km.
Desnivell: 2100 m.
Dificultat: mitjana.
Punt de sortida: aparcament Valnontey (de pagament).
Durada total: 8 h.

Des de Valnonteuy (1650 m) prenem el sender que puja elegantment fins al Refugio Vittorio Sella; és tan elegant que fins i tot n'hi ha uns quants que pugen pedalant, això sí collats de debò pels pendent per sobre del 12%. 




A partir del refugi mantenim l'orientació fins que tombem al nord que és quan el sender comença a guanyar metres decididament fins que poc abans del coll hi ha algun tram més trencat però sense cap mena de dificultat. A partir del coll (3100 m) tenim un fàcil flanqueig fins al llom N-E; un cop al llom tornem a pujar amb més decisió sempre per sender evident. 


Arribant al cim hi ha algun estretament que sense neu no planteja cap dificultat i amb l'espectacular gelera sempre a la nostra dreta. Cal dir que els de la bici també van fer cim; llàstima que anaven tranquils perquè ens hagués agradat veure'ls baixar: un descens difícil i amb punts exposats només reservat als més experts.






Des del cim desfem fins gairebé al coll però abans de pujar-hi baixem cap a Vermiana (S) per un sender molt suau i agradable excepte un curt tram de 150m- a la part intermèdia. 




Cap a la cota 2000 canviem l'orientació i entrem al bosc per baixar molt marcadament fins a Buthier (1550 m). 


Per acabar només ens queden 100m+ vora el riu fins a l'aparcament de Valnontey. Probablement la millor combinació és aparcar a Cogn i prendre l'autobús gratuït que puja regularment fins a Valnontey; de passada ens estalviaríem la remuntada final (i pagar l'aparcament de Valnontey).

dilluns, 4 de setembre del 2017

Col Invergneux: pedalant pel Gran Paradís



Distància: 35 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat: mitjana-alta.
Ciclabilitat de pujada: 85%.
Ciclabilitat de baixada: 99,5%.
Punt de sortida: Cogn (Cogne).
Durada total: 6h.


Una de les millors rutes que hem fet mai els Pass@muntanyes: ambient alpí, corriols preciosos, paisatges, etc, no hi falta de res, ni tan sols una mica de porteig. És una joia del BTTsenderisme a Aosta i clarament una de les imprescindibles als Alps, al cor del parc del Gran Paradiso.


La ruta surt de Cogn (Cogne en italià) i puja sempre per còmoda pista, malgrat que té algunes rampes dures, fins a la cota 2600. La primera part de la pujada té bastants trams asfaltats, mentre que la segona només el trobem anecdòticament a les rampes més dures. 



Un cop som a la cota 2600, abandonem la pista i prenem el sender que ens durà fins al Col Invergneux; són uns 300 m+ gairebé tots caminant per un sender amable que es deixa fer molt bé. 




Al coll, a més de 2900 m, comença el protagonista de la jornada: una llarga successió de senders quasi sense pausa que donen unes xifres de 12 km i 1300m-. Com es pot veure al vídeo, es tracta d'un sender de traca i mocador, sense excessos tècnics, excepte moooolt puntualment. El corriol té parts prou diferenciades:
-el primer terç, a dalt, és net i ràpid en mig d'un ambient d'alta muntanya espectacular;



-el terç central es on podem trobar les parts més tècniques, uns pocs passos amb més pedra o algun esglaó més exigent. Aquesta part va força propera al riu i té una miqueteta d'exposició;




-el darrer tram, també molt assequible, combina les parts de bosc amb d'altres més obertes que ofereixen molt bones vistes cap al Gran Paradiso. Finalment, des de Gimillan a Cogne prenem un sender (150m-) que va creuant la carretera que també té algun punt més difícil però en general es deixa fer bé, tan sols cal vigilar les cruïlles amb la carretera.



Tal com hem dit, deixem un vídeo de 15' per veure bona part de la baixada des del coll; és una llauna però així es pot constatar totes les virtuts del sender...