Traductor

dimecres, 30 de desembre de 2009

Sant Mamet




Sortida des d’Alós i pujada per la via clàssica (per l’esquerra del barranc de Sant Mamet): una pista en bon estat que mena al cim després de gairebé 15 quilòmetres i superar 1100 mts de desnivell, és a dir, amb un pendent mitjà del 7,5%.


Això sí, bona part del desnivell que cal superar es troba en els set primers quilòmetres on el pendent es manté constant en el 8,7%. El descens el fem pel mateix lloc fins a la cota 1000 on desviem a l’esquerra per, després d’una breu remuntada, iniciar el descens pel barranc de la Granolla; una pista boscosa i força tancada per parets, amb un desnivell mantingut de l’11% i amb un ferm força descompost.


Abans d’arribar a Alòs ens regalem un parell corriols que tot i que breus arrodoneixen una molt bona jornada de btt.

dimarts, 29 de desembre de 2009

Molí nou - Turpí - castell Tarabau




Kms. 28
Desnivell: 1150 mts
Dificultat: alta (puntualment molt alta)
Sortim des de la part superior del pont que hi ha passat el Moli Nou (piscifactoria). Les primeres rampes les fem per asfalt en direcció al restaurant de Maçaners però ben aviat es transforma en pista de terra. Passat el restaurant les rampes s’accentuen; transitem pel serrat del Turpí on trobem uns desnivell mitjà del 8% durant 9 kms, però per bona pista. Sempre anem seguint les marques del GR (que no coincideix amb el que reflecteix el mapa de l’ICC). 



Un cop som a la part superior continuem en puja-baixa suau, passant per sota de les parets del cogulló de Sant Quiri. A l’alçada del barranc del Lliró comencem a baixar per pista en desús. 



El descens no és gaire tècnic però cal estar atents ja que la vegetació present dificulta la visió de les nombroses pedres que hi ha; a més a més cal baixar de la btt tres vegades: una per superar un tronc i dos per evitar 10 mts d’esbarzers. Arribem al coll de les Fonts amb una rampa curta però intensa. Des del coll fem un breu descens fins arribar a la cota 990 on tombem a l’esquerra per una pista plena de rampes excessivament intenses fins que el camí s’acaba sota el vessant est del castell de Tarabau. 



A partir d’aquí tenim el tram més desagraït de la ruta: un quilòmetre de corriol “inexistent” on hem d’anar a buscar el llom; un cop hi siguem el corriol es torna més evident i ja és “viable” fer-lo damunt de la btt fins arribar a la pista que prenem a la dreta (són 500 mts de recorregut molt tècnics). A partir d’aquí la pista és un excel·lent descens per un fantàstic bosc amb l’únic inconvenient que ens queden algunes rampes força “cruels”.
La veritat és que aquesta vall ofereix sortides molt més atractives que aquesta, tant pel que fa al paisatge com pel que fa a la ciclabilitat.

dilluns, 28 de desembre de 2009

Vall d'Ariet - vall de Meià - serra Grossa

Baldomar – Vall d’Ariet – Santa Maria de Meià – Gàrzola – Serra Grossa – Baldomar:
Kms. 33
Desnivell: 1100
Dificultat: mitjana
Iniciem la ruta remuntant la pista asfaltada que duu a la Clua; abans d’arribar al poble prenem la pista cap a la vall d’Ariet, ja per camí.
Hi ha valls que són boniques perquè sí: la d’Ariet és una d’aquestes i més a la tardor i l’hivern: el verd omple la vall i la tranquil·litat és omnipresent. 


Arribats al castell d’Ariet baixem a Santa Maria de Meià per un agraït corriol, tot i que força pedregós. 

La vall de Meià també ens ofereix la seva millor imatge. A més, experimentem amb un corriol que va força paral·lel al barranc de Sant Pere però no és ciclable (per fer-lo a peu és un paratge obac de primera). Passem Gàrzola i continuem per la dreta del riu Boix fins que el creuem, fent estranys equilibris a causa de l’important cabal que duu de les pluges d’aquests dies, per sortir davant de l’ermita de Mare de Déu del Remei. 



Continuem per pista fins passar la casa de colònies Cal Petit; la pista ens duu fins a la carretera la qual seguirem a la dreta durant una mica més d’un km. Tornem a Baldomar pels corriols de la serra Grossa.

dilluns, 7 de desembre de 2009

Cims de Penyalba i Mondúver


Com arribar-hi: des de València seguim direcció sud per la N-332. A uns 50km prenem la CV-50 direcció Alzira. Creuem el poble Tavernes de la Valldigna i arribem als pobles de Benifairó i Simat de Valldigna. Ambdós pobles són els protagonistes del 33 aplec excursionista dels Països Catalans i, per tant, el punt d'encontre de les nostres sortides i de tot el ventall d'activitats programades durant els dies 4-8 de desembre de 2009 per als, finalment, més de 700 inscrits.
Punt de sortida: Monestir de Santa Maria, Simat
Total km.: 21
Desnivell: 1.200m

Des del Monestir de Santa Maria anem a buscar la senda dels Burros que puja fins a la font del Cirer. Seguim uns metres la pista asfaltada per enllaçar amb un nou sender que ens durà fins a la Cova les Malladetes (550m).



D'aquí continuem per la serra fins arribar al coll situat entre el Penyalba i el cim de la Drova. Nosaltres remuntem fins al cim del Penyalba (772m), on gaudirem d'una bona panoràmica de la Valldigna. 
Desfem camí fins al coll i continuem recorrent la serra fins arribar al forat de la Drova. A partir d'aquest punt, l'itinerari ressegueix el llom del serrat fins arribar a la carretera que ens pujarà al Mondúver (841m) o "cim de les antenes".



Pel retorn, desfem pista per anar a buscar un sender que ens baixa fins al pla de Santoma i, posteriorment , al barranc de l'Escudella.



Superat el bonic barranc arribem a l'horta i, finalment, a Simat.

Podeu disposar del track gps a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=652742

diumenge, 6 de desembre de 2009

Cim de la Safor




Com arribar-hi: des de València seguim direcció sud per la N-332. A uns 50km prenem la CV-50 direcció Alzira. Creuem el poble Tavernes de la Valldigna i arribem als pobles de Benifairó i Simat de Valldigna. Ambdós pobles són els protagonistes del 33 aplec excursionista dels Països Catalans i, per tant, el punt d'encontre de les nostres sortides i de tot el ventall d'activitats programades durant els dies 4-8 de desembre de 2009 per als, finalment, més de 700 inscrits.
Punt de sortida: des del poble de Benifarló prenem un bus que ens durà a la Pedrera de Vilallonga on iniciarem la ruta a peu

Total km.: 17
Desnivell: 1.100m

Sortim des de la pedrera de Vilallonga fins creuar el riu Serpis i enllaçar amb el tram més evident de via verda (que no està reconeguda com a tal, però que ho és). Després de creuar una sèrie de túnels, iniciem la primera pujada forta del dia. Posteriorment enllaçarem amb una pista que recorre una conjunt de construccions d'aquelles que plantegen molts interrogants...
Passat aquest tram de pista tornarem a prendre un corriol que ens farà guanyar desnivell de forma decidida, fins arribar la zona coneguda com la Finestra amb una bona perspectiva del circ de la Safor.



A partir d'aquí només ens queda baixar a la nevera (o forat de gel per a la gent de Ponent) on recuperarem forces abans d'encarar els darrers 100 mts fins al cim de la Safor (1011m).



Des del cim només ens queda baixar cap a l'Orxa pels barrancs de Bastells i Bassiets, tots dos força pedregosos. Arribats a l'Orxa l'autobús ens recull per retornar-nos fins a Benifairó.
Cal tenir en compte que per fer aquesta ruta cal fer combinació de cotxes; si només es vol fer la Safor un cop al cim cal desfer camí fins a la pedrera de Vilallonga.

Podeu disposar del track gps a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=652741

dissabte, 5 de desembre de 2009

Excursió per la Serra de Corbera




Com arribar-hi: des de València seguim direcció sud per la N-332. A uns 50km prenem la CV-50 direcció Alzira. Creuem el poble Tavernes de la Valldigna i arribem als pobles de Benifairó i Simat de Valldigna. Ambdós pobles són els protagonistes del 33 aplec excursionista dels Països Catalans i, per tant, el punt d'encontre de les nostres sortides i de tot el ventall d'activitats programades durant els dies 4-8 de desembre de 2009 per als, finalment, més de 700 inscrits.
Punt de sortida: Tavernes de la Valligna
Total km: 16
Desnivell: 760m






Aquesta primera ruta ens permetrà conéixer la Serra de Corbera. Sortim del poble de Tavernes. Inicialment  anem per camí però ben aviat continuem per un sender molt marcat, sempre seguint traces de PR direcció la font de la Granata.



Poc abans d'arribar a aquesta font trobem un encreuament de senders i nosaltres continuem, en pujada, direcció la font de la Sangonera. D'aquí pugem al Puntal del Massalari  (602m) tot recorrent la Senda dels Maquis fins al coll de l'Infern. En aquest punt iniciem un primer descens fins a la font del Barber, situada a la cota 390m. Continuem per una pista que creua el Pla de la Font del Barber  i més endavant abandonem el camí per anar a buscar  la bonica senda de les Revoltes o dels Amoladors que ens durà fins al poble de Tavernes de la Valldigna.




Podeu disposar del track gps a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=652740

diumenge, 29 de novembre de 2009

Corrent per la Serra de Prades




Punt de sortida: des del poble de Vallclara anem en direcció al Restaurant del Camí del Bosc i passats uns 200m trobarem un parell d'entrades per deixar el cotxe.
Total km.: 16
Desnivell: 450m
Durada: 2.30h
Dificultat: fàcil

Atès que les previsions metereològiques per diumenge no són gens bones per practicar activitats a l'aire lliure  acordem sortir ben d'hora, fer una aproximació curta i anar per feina. Així doncs, decidim  anar a córrer per la zona de Prades.
Iniciem la ruta en descens, per camí en bon estat. Als 500 m. creuem el Barranc de Biern i, a partir d'aquí, anem seguint la pista principal, inicialment direcció sud i, més endavant, direcció est fins passar un parell de masos (Mas de la Llana i Mas de l'Inglès).
Al km 4 creuem unes vinyes que ens porta a un nou camí que puja cap al Coll de les Masies. Continuem per la pista i, a  l'alçada de 780m, l'abandonem per prendre un sender que, tot i estar força definit, és bastant descompost i caldrà esquivar branques i algun que altre matoll (no és inviable fer-lo en BTT però tampoc és cap meravella...). Aquest corriol, a la cota 900m,  torna a enllaçar amb la pista que hem deixat fa una estona. Continuem uns metres més fins arribar a un petit coll (944m) on abandonem el bon camí i prenem un sender que, en direcció oest, ens durà al Coll d'en Ponç (978m).



En aquest punt enllacem amb una nova pista que prenem a l'esquerra i que, més o menys planejant, ens durà fins al Coll de les Masies (983m, cota màxima de la jornada). A partir d'ara inciem el descens per una pista en força mal estat.  A l'alçada de 690m. trobem una bifurcació. A l'esquerra ens duria a Vilanova de Prades, però nosaltres continuem direcció Vallclara. Poc abans d'arribar a una bassa abandonem la pista i seguim pel curs del barranc de Biern (pràcticament sense traça de sender però no té perdua) fins enllaçar novament amb un camí. Passat el Molí de Biern (1,1km) trobem un indicador i, poc després, una bifucarció. A l'esquerra ens indica Vallclara (2,3km). Nosaltres prenem la pista de la dreta (en estat d'abandonament), que baixa al barranc i que ens durà sense pèrdua al cotxe.

Hem penjat el track al Wikiloc. Si voleu descarregar-lo, cliqueu aquí

diumenge, 22 de novembre de 2009

De corriols alturgellencs




Ruta del Xavi Deu penjada al wikiloc... pels que el "coneixem virtualment" i hem patit els seus tracks ja sabem a què ens exposem quan afrontem una de les seves rutes, d'altra banda estranyament difícils o molt difícils a criteri seu, però això no significa que no ho siguin (evidentment tot depèn del com s'afronta el repte i del domini tècnic de cadascú)... de totes maneres jo ja no havia fet cap teràpia per autoconvèncer-me que en aquesta ocasió l'itinerari seria moderat com indicava la gradació del wikiloc; és a dir, ja sabia d'avançada que m'exposava a un recorregut exigent exigent.
Sortim des de Castellbó direcció Sendes per una pista que ben aviat ens regala unes rampes properes al 30% de desnivell, que en fred són de girar cua i anar-se'n a prendre un bon esmorzar i estalviar-li un càstig totalment injustificat a la pròpia salut... fet i fet, jo ja vaig suggerir d'escurçar la ruta però, vaja, la proposta no va triomfar.


Passat el coll de l'Estadella la cosa ja es modera i iniciem un vertiginós descens per obaga que ens deixa totalment glaçats; i, com si la cosa no fos prou, hem de creuar el riu Santa Magdalena, que baixa ple del desgel de la neu de fa dues setmanes, a gual... intent no reixit i a mig riu fiquem els dos peuets dos pams sota l'aigua (fresqueta fresqueta).


A partir d'aquí tornem a remuntar la qual cosa provoca sentiments contradictoris: es pot desitjar pujar? en aquest cas sí: per a veure si recuperàvem una mica de temperatura. Més endavant fem el primer corriol del dia, encara amb predomini de pujada, amb un quilòmetre inicial força lleig per la presència de barrancs i arbres caiguts però més endavant millora i el gaudim al màxim ja que transita per un bosc preciós.


Aquest segon ascens finalitza al coll de Leix, superats els dos Sant Joans de l'Erm (el vell i el nou), on s'inicia la part bona de la ruta: dos corriols fantàstics (800 mts de desnivell picats avall) que ens menen un altre cop a Castellbó on recuperem el cotxe amb el dia ja esllanguint-se.


Si em permet l'Edu: rutamoltbenfetaiencaramésbendesfeta amb l'Aniol.

Al wikiloc podeu descarregar-vos el track a: cliqueu aquí          

dissabte, 21 de novembre de 2009

Excursió a peu per Morera del Montsant: Grau de Barrots i Grau del Carabassal

Punt de sortida: a l'entrada del poble de Morera del Montsant prenem, a la dreta i en forta pujada, un carrer asfaltat (en força mal estat) que ens conduirà a la part alta del poble. Deixem el cotxe en un pàrking, al costat de l'edifici en construcció de la seu del Parc Natural de la Serra del Montsant.
Durada: 3.45h
Desnivell: 400m

Dificultat: baixa (sense dificultat tècnica però amb trams aeris)
Bibliografia: Serra de Montsant. Excursions pel parc natural, de Jaume Mas (Ed. Piolet)

Des del pàrking prenem una pista asfaltada, en pujada, tot seguint marques de GR i PR. Pocs metres més endavant trobem un pal indicador i nosaltres prenem el sender direcció Grau de Barrots, sempre seguint marques de PR.



Quan portem 1 km. trobem una bifurcació de senders. Nosaltres continuem pel sender de l'esquerra, en pujada, i deixem el corriol que ens duria al Graó de Carrasclet. Als 2 kms. arribem a una nova bifurcació i  anem a l'esquerra, tot seguint marques grogues i blanques. El sender ens condueix fins al peu de les impressionants parets, on hi observem l'equipament de vies d'escalada. A partir d'ara el camí ressegueix la seva base fins arribar a l'entrada d'una canal.



L'accés entre roques és estret i, a primer cop d'ull, sembla que no tingui sortida però, després de superar un petit pas i en arribar al final de l'embut, trobarem una sortida natural per un replà a la roca on haurem d'ajupir-nos per, finalment, sortir a una feixa situada enmig de la paret.  No hi ha dificultat tècnica però el recorregut té trams força aeris (alguns d'ells equipats amb passamans). Arribem al balcó del Priorat, on ens aturem per contemplar les impressionants vistes que ens ofereix aquest indret.



Continuem pel sender fins arribar a una nova bifurcació senyalitzada (Racó dels Boixets). A l'esquerra ens indica el Barranc de Falles. Nosaltres continuem pel sender de la dreta, direcció Serra Major/Corbatera. Passem per l'accés al Grau Carrasclet i, poc després, girem fort a l'esquerra (fites) per superar un pas molt estret entre roques. La sortida d'aquesta petita canal ens situa a la part alta de la cinglera, concretament ens trobem en un petit replà amb alzineres.  A partir d'ara el sender és pràcticament inexistent però ens guiarem per unes fites que ens encaminen cap a un llom, inicialment rocós ,que ens durà fins al Comellar del Figueres. A la nostra esquerra observem unes grans tolles. A la nostra dreta, si tenim bona visibilitat, veurem el poble de Cornudella i la cua del Pantà de Siurana. Nosaltres continuem pel llom, direcció nord-est, seguint fites i fins arribar a un petit coll (1.128m) on hi trobem un pal indicador. Nosaltres continuem en tendència nord-est, direcció Albarca. A partir d'aquí i durant uns 10 minuts, seguirem traces de GR, sempre pel costat de la cinglera i fins arribar a una nova senyalització. Aquí comencem el descens, direcció sud, cap al Grau del Carabassal. A partir d'ara, seguirem marques de PR fins arribar al poble. Durant la primera part del descens cal prendre cura ja que el terreny és molt descompost. També trobarem alguns passos equipats amb escales i cables.











Finalment, la darrera part de l'itinerari transcorre pel camí dels Fareus, un sender fàcil i còmode que en lleuger descens ens portarà fins al poble de la Morera. Des d'aquesta posició gaudirem d'una fantàstica panoràmica de les parets.

Al Wikiloc trobareu el track: morera montsant 

diumenge, 8 de novembre de 2009

BTT: de corriols per les serres de Vilanova de l'Aguda


Punt de sortida: Ponts
Total km: 32
Desnivell: 600m
Cartografia: Mapa comarcal de La Noguera 1:50000
Dificultat: fàcil


Les previsions meteorològiques del dissabte al vespre ens obliguen a plantejar-nos  amb molta modèstia qualsevol projecte de ruta per al diumenge, que temem que ni començarà. Fet i fet, el diumenge s'aixeca força tapat cap al nord i amb un vent gèlid que convida a quedar-se a casa. Malgrat tot "estrenem" la roba d'hivern i ens encarem cap a Ponts per tal d'anar a picar els sempre agraïts corriols que envolten les serres de vora de Vilanova de l'Aguda. Dit i fet; el dia, a més, es va arreglant i fins i tot el vent va disminuint en intensitat (tot i que es manté fred fred). Un alegre solet ens acompanya fins a dalt el Serrat de les Santes Creus... pujada amenitzada amb un parell de corriolets que no coneixíem i que, tot i ser de pujada, es fan d'allò més divertits (llàstima d'aquells senyors amb armilles i armes de foc que intimidaven una mica).


A partir de Santes Creus de Bordell comença la festa!!! amb corriols de gaudir-los al màxim, en mig d'un entorn preciós de boscos i verdor que els que només coneguin la zona per haver passat per la carretera d'Andorra, els sorprendrà molt agradablement.




Acabem la ruta fent part del sempre grat GR3 que ens apropa fins a Ponts.



dissabte, 7 de novembre de 2009

Excursió a peu per la Serra del Montsant

Punt de sortida: Venta de Serra la Llena
Dificultat: fàcil (amb algun tram exposat en el descens)
Desnivell: 500m
Durada: 2.45h
Bibliografia: Serra de Montsant. Excursions pel Parc Natural, de Jaume Mas, Ed. Piolet (2007, 2a edició)



Una molt recomanable excursió per la Serra del Montsant. Per fer aquesta ruta nosaltres hem utilitzat la ressenya de l'excel·lent llibre d'excursions per la Serra de Montsant (itinerari núm. 36). Es tracta d'una ruta circular. S'inicia amb un descens  per la carena, sempre seguint les excel.lents indicacions de la ressenya i, quan el sender és menys evident, controlant les fites que ens indiquen la bona direcció. Durant aquesta primera part, cal destacar els impressionants barrancs que ens envolten i els cingles que comencen a despuntar i que a poc a poc ens aniran encerclant, sobretot a mesura que ens atansem al riu Montsant. El descens no és complicat però trobarem algun tram una mica exposat i, amb el terreny descompost, caldrà vigilar de no relliscar.



Quan arribem al riu, a l'alçada del Mas de Soleràs, caldrà buscar el punt més fàcil per creuar-lo i, un cop som davant el mas, girarem a l'esquerra per seguir durant uns 4 km. el sender que segueix paral.lel al riu fins arribar a un pont penjat.



Nosaltres el creuem i seguim pel sender que transcorre per l'espectacular barranc de St. Bartomeu i que ens durà a l'ermita que porta el mateix nom. En aquesta part del trajecte, gaudirem dels impressionants cingles que s'aixequen al llarg del barranc i d'algunes de les balmes típiques de la zona. Un cop som a l'ermita, trobarem un pal indicador. Nosaltres girem a l'esquerra tot seguint restes de traces de GR. El sender ens durà sense pèrdua al punt d'inici del recorregut.

dissabte, 31 d’octubre de 2009

Ascensió a peu al Posets

Com arribar-hi: a la sortida del poble d'Eriste deixem la carretera que ens portaria a Benasc i prenem una pista a l'esquerra que ens indica Refugi Angel Orús. Nosaltres la seguim fins arribar al pàrking de la pleta del Estallo on deixarem el cotxe i iniciarem l'ascenció.
Durada: 8h
Desnivell: 1900m
Dificultat: moderada
Cartografia: Posets, 1.25.000 (Ed. Alpina)


Comencem a caminar a les 9.40h amb l'objectiu de pujar a la Dent de Llardana, un tresmil secundari que queda a prop del Posets (segon cim més alt del Pirineu). Convençuts que les altes temperatures d'aquests darrers dies han esborrat qualsevol rastre de la neu caiguda fa una setmana, decidim fer l'ascensió carregant l'equipament mínim. Així, arranquem a bon ritme i, amb poc més d'una hora, arribem al refugi Angel Orús tot seguint el sender (PR11) que puja paral·lel al torrent. Cal destacar que aquesta primera part del recorregut  transcorre per un bosc que, en aquesta època, ens permetrà gaudir d'uns fantàstics contrastos de colors.


Passem el refugi (2.100m) i nosaltres continuem pujant pel PR11, direcció nord-oest, fins creuar el Torrent de Llardaneta per un pont instal·lat recentment.


D'aquí, a poc a poc, anirem prenent direcció nord per dirigir-nos a l'entrada de la Canal Fonda. En aquest punt, prenem consciència de la primera sorpresa. Hi ha més neu de la prevista i, efectivament, per superar la canal (on l'acumulació és més significativa) haurem de patir la lenta progressió amb les corresponents enfonsades....


Quan arribem al Coll del Diente (3.010m) topem amb la segona sorpresa. Només queden 70m per coronar la Dent de Llardana, però les exposades repises que cal superar estan cobertes de neu. Així, decidim abandonar el primer objectiu, i optem per guanyar 300m més de desnivell i 'picar' el Posets.
A les 14.15h arribem al cim


i les vistes que ens ofereix el Posets compensa el fort desgast que ens ha suposat superar 700m de desnivell per neu tova.


Pel que fa al descens, seguirem el mateix itinerari de pujada.


Al wikiloc podeu descarregar-vos el track gps: Pocets