Traductor

diumenge, 31 de maig del 2015

Volta a la Cerdanya (i II)



Distància: 55 km
Desnivell: 1600 m
Dificultat: mitjana-alta
Durada total: 9 h


Per al segon dia de la volta tenim dues incorporacions més al comando de Miquelets de dissabte; especialment estem temerosos de l'Al que ve fresquet i amb ganes. Per sort se les fa passar fent pugesbaixes extres o buscant dreceres corriolaires a la pista prescriptiva per la qual cosa va cremant nitros (encara no sap que més tard els necessitarà... -fet i fet, ningú dels que pedalàvem no ho sabia-) i calmant els seu esperit necessitat de lactat ;-)
L'etapa comença bé ja que una combinada de tren ens permet estalviar-nos 400m+ i poder fer el primer corriol de la jornada gairebé de gratis: en total 7 km i -350m de bon sender amb alguns esquitxos més laboriosos. 


Des d'Alp enllacem una bona estona de pistes en excel·lents condicions que ens duen al segon corriol del dia, més breu que el primer però més llarg del que ens pensàvem ja que l'Al troba un GR que ens permet estalviar-nos de regalar 300 m per pista. 

 


Finalment tornem a sortir a la pista i comencem a remuntar a tocar dels peus del Cadí, amb bones panoràmiques d'aquesta serra. En aquest sentit, l'etapa és molt diferent a la del dia precedent; ja que la primera jornada sempre vam pedalar per terreny obert i amb molt bones vistes, i en canvi, avui ho fem per dins de boscos frondosos i sense pujar tant de cota. Aquesta segona remuntada acaba amb 100 m d'exigent corriol pit amunt però que amb bona voluntat es fa tot sobre la bici; aquest sender continua ara preferentment en baixada divertidíssima però amb alguns empits criminals que disparen les pulsacions i estira el grup fins a l'extrem que es talla. I en aquesta situació els dos últims membres 'decideixen involuntàriament' marcar-se un descens alternatiu; el que va darrere amb el track ja veu que no van bé però els crits que intenten alertar a la que va davant no arriben a la destinatària. El més còmic és que la destinatària dels crits baixa repetint-se que allò no li sona gens, que l'altra vegada no van baixar per allí... però fins que no ha perdut 200m- no s'atura, fet que permet al cridaire confirmar-li que no van bé... au, doncs, bici a l'esquena (aquí l'Al gasta algun nitro que no tenia previst) i tira amunt on es reagrupem i enllestim el sender correcte fins sortir a una pista per on hem de remuntar els 'darrers' 150 m. Ara 'només' ens queda perdre 700 m- per un sender que ara no trobaré les paraules per explicar com era (al vídeo es veu prou clar...). 
Finalitzat el corriol sembla que ja ho tenim però encara ens queden un parell de remuntades pel fons de la vall, detall que sempre es repeteix en la majoria de rutes que han de creuar els camps de la plana cerdana... amb tot, això no impedeix que arribem molts satisfets als nostres vehicles.


dimecres, 27 de maig del 2015

Volta a la Cerdanya en BTT (I)



Distància: 49 km
Desnivell: 1800 m
Durada total: 8 h
Dificultat: mitjana


Trobada de xipxapaires amb la intenció de voltejar la Cerdanya a cop de pedal. El primer dia som 5 Miquelets els que afrontarem les llargues pujades per les solanes cerdanes. El Tino, que porta molt estudiat la traça GPS, diu que els pendents de la jornada són moderats, però al Pirineu no hi ha pujada petita i ja de sortida trobem un quilòmetre al 15% de mitjana... Amb tot, posteriorment les rampes importants deixen el protagonisme a pujades de molt bon fer gràcies als percentatges moderats i al bon estat de les pistes per on pedalem amb alguna il·lustre excepció on ens tocarà arrossegar la bici pit amunt durant 150m+ de sender; d'un gran mal en surt un gran bé: un bàlsam per als culs.


D'aquesta manera esquitxem amb alguns senderets (els citats de pujada però també de baixada) el monòleg de pistes i camins que ens situen en un balcó de panoràmiques privilegiades, tant de la plana ceretana com de les canals obagues del Cadí; i així, anar-hi anant, fins als 2200 m, als peus dels cims més alts de la comarca: Tossa Plana de Lles i Puigpedrós encara lleugerament pinzellats de la darrera neu de la temporada. 



Fins aquí, i en paraules del Jordi, molta pujada i molt poca baixada: aquells corriolets al voltant dels 100m- però res significatiu; però ara ens queden uns 1200 m- de descens amb dues parts molt diferenciades. La primera meitat ho fem bàsicament per prats verdíssims de primavera sense cap mena de dificultat, tan sols encertar la bona direcció seguint les marques del 'sender'; la segona part, el corriol es defineix més al mateix temps que augmenta en dificultat ja que té marcats percentatges i, a més, té una part central molt pedregosa on cal afinar i, amb tot, és la que més ens omple.



dimecres, 20 de maig del 2015

And the winner is... Sorribes 'norribes'



Més d'una vegada hem parlat de les cures d'humilitat que hem rebut del nostre propi país... quan et penses que ja ho tens tot apamat i que només et queden per conèixer algun corriolet curtet, de sobte visites un lloc i en una etapa de 50 km et casques 2400m- tots per fantàstics senders en dues tirades espectaculars de singletracknonstop de més de 1000m- cadascun i un regalet final de 300m-. Ho fem acompanyats del Jordi que un cop arribem a lloc amb les furgos ens planteja una reflexió interessant: aquest poble no es diu Sorribes, es diu 'Norribes' i és que realment té unes connexions bastant complexes per accedir-hi en cotxe... hi vagis per on hi vagis, cal acabar baixant i per on ho fem nosaltres (que és la via més ràpida venint del sud), a més, cal fer 5 km de pista forestal sense asfaltar.
L'itinerari, un escàndol... el vam descobrir ara fa poc a peu i estava clar que s'havia de visitar en btt. Tenim un primer sender d'uns 300 m- per vessant solà i que ens serveix d'escalfament. A continuació en remuntem 900 per baixar la primera tanda seriosa del dia: 1000m- molt assequibles però força pedregosos i algun esquitx més exigent. Tornem al punt d'inici i comencem el segon bucle de la jornada: 1100m amunt per davallar-los per un sender laboriós amb molt d'ambient d'alta muntanya i que posa la cirereta a una excel·lent jornada, difícilment repetible en algun altre indret del Pirineu, que queda resumida així:


dimecres, 13 de maig del 2015

L'última de la temporada (?) al Saió


Distància: 15 km
Desnivell: 1500 m
Dificultat: ME(A), S2
Durada: 6 h
Punt de sortida: Hospital de Benasc
Dia: 10/5

La pista fins a la Besurta ja està oberta però el dia anterior des de Remunye ens va semblar veure molta aigua al Pla de Senarta i no ens fiem de pujar-hi, per la qual cosa ens encarem als Tubs de Paderna. El primer no té neu i ens toca carregar els esquís uns 45' just fins a l'entrada del segon. A dalt d'aquest veiem que tothom que ens precedeix puja amb els esquís als peus... això normalment significa que el regel nocturn ha estat més que mediocre. I així és, quan podem nosaltres podem pujar-hi foquejant és mal senyal perquè vol dir que la neu ja està ben estovada de bon matí. 

Entrada al segon tub
2n Tub de Paderna
Amb tot, continuem ascendint a veure si per dalt la cosa millora. Cap a la cota 2400 ja veiem que seguir amunt amb la neu tan pasta que hi ha a quarts de nou és un destrossagenolls i gairebé ja estem planejant la retirada. 


Però quan ens desviem de la ruta del pic d'Alba i ens posem en orientacions més oest comencem a trobar la neu més endurida i decidim seguir amunt. A mesura que pugem la neu cada cop està més regelada per la qual cosa podem arribar fins al Coll d'Alba i, en comptes de tirar la directa i enllestir amb algun 'Alba', ens entretenim en direcció al Saió. Per tant, ja sense esquís, fem la canaleta d'accés al Coll d'Alba, el flanqueig posterior per posar-nos a la base de la pala sud del Saió i finalment remuntem els darrers 100m+ solans on ens enfonsem de valent. 

Canaleta del Coll d'Alba
Flanquejant passat el Coll d'Alba, al fons

Cim, al fons el Cordier
Cim i ràpid cap avall a veure si la neu es pot esquiar. I efectivament, tot i baixar a quarts de dues esquiem amb compte però xalant (i el més important sense trinxar els genolls). I així anem fent el que segurament seran els darrers girs de la temporada fins a l'entrada de l'últim Tub de Paderna el qual descendim en 20' fins arribar al cotxe un altre cop.

Restes d'allaus entre els dos Tubs

dilluns, 11 de maig del 2015

'NemTard': Remuñe - Tusse - Lliterola




Distància: 19 km
Desnivell: 1400
Dificultat: BE, S3
Durada total: 6h
Dia: 9/5

Enfilem la Vall de Remuñe amb la intenció inicial de provar d'ascendir al Perdiguero. La primera pregunta, recurrent, és: hi haurà neu al llom est? Però tenim altres grans dubtes: què diran els genolls?, i el regel, què? Amb totes aquestes incògnites tirem amunt.  L'inici és amb els esquís a l'esquena però en 20 minuts (cota 1950m) trobem neu i ja ens podem calçar els esquís. Fins al Portal de Remuñe remuntem força contents perquè el regel nocturn ha estat prou intens i fins ben bé les 10 del matí la neu aguanta bé. Però al llom del Perdiguero només hi ha neu a la base i, per tant, ens caldria caminar molta estona per pedra.



Per aquest motiu i veient que la neu comença a transformar-se ràpidament, decidim canviar de plans i tirem cap a la Tusse de Remuñe per veure si podem salvar el descens. Arribem amb els esquís fins un centenar de metres abans del cim, atès que la gent que ja baixa ens diu que la pala final està molt dura i té força pati.

La Tusse, al fons a l'esquerra... es veu la barrera rocosa; no s'hi pot relliscar...
El Perdiguero i el llom est a l'esquerra


Sense entretenir-nos desfem camí i al Portal de Remuñe tenim la brillant idea de continuar el descens per la Vall de Lliterola... greu error!!, la baixada es fa pel costat solà de la vall i això vol dir que a la cota 2200 els esquís se'n van a la motxilla i ens mengem 500m- caminant. La conclusió: 'NemTard', malgrat que, tot i baixar a quarts de dues i que és cara est (i ja fa moltes hores que el sol està estovant la neu), la neu primavera que hi trobem es deixa esquiar amb comoditat



dimarts, 5 de maig del 2015

Corriolejant el Montsant



Ja fa uns quants caps de setmana que la méteo no es comporta gaire al Pirineu... amb aquest panorama canviem a última hora de divendres (d'un divendres ja molt passat) la sortida prevista per a Sort per una exigent visita al Montsant, bàsicament gràcies a la insistència del Carles que va 'descobrir' aquest Parc fa poc i sembla que li va agradar. Per tant, repetim visita a Margalef amb el Carles però també acompanyats del Jordi i l'Alberto que descobriran els encants corriolaires d'aquesta modesta serra quant a alçades però exigent i plena d'interessos ciclístics o, millor dit, bttsenderístics. En aquesta ocasió vam evitar l'espectacular pas pel Congost de Fraguerau per la travessa íntegra de tota la carena: UN REGAL!! 
En total, dels 60 quilòmetres que tenia el recorregut, 34 (el 57% del conjunt de l'itinerari) eren per corriols 99% ciclables (excepte l'accés al cim on vam arrossegar/carregar la bici durant 100m+).
I aquí un tastet visual de la volta: