Traductor

diumenge, 31 de maig de 2015

Volta a la Cerdanya (i II)



Distància: 55 km
Desnivell: 1600 m
Dificultat: mitjana-alta
Durada total: 9 h


Per al segon dia de la volta tenim dues incorporacions més al comando de Miquelets de dissabte; especialment estem temerosos de l'Al que ve fresquet i amb ganes. Per sort se les fa passar fent pugesbaixes extres o buscant dreceres corriolaires a la pista prescriptiva per la qual cosa va cremant nitros (encara no sap que més tard els necessitarà... -fet i fet, ningú dels que pedalàvem no ho sabia-) i calmant els seu esperit necessitat de lactat ;-)
L'etapa comença bé ja que una combinada de tren ens permet estalviar-nos 400m+ i poder fer el primer corriol de la jornada gairebé de gratis: en total 7 km i -350m de bon sender amb alguns esquitxos més laboriosos. 


Des d'Alp enllacem una bona estona de pistes en excel·lents condicions que ens duen al segon corriol del dia, més breu que el primer però més llarg del que ens pensàvem ja que l'Al troba un GR que ens permet estalviar-nos de regalar 300 m per pista. 

 


Finalment tornem a sortir a la pista i comencem a remuntar a tocar dels peus del Cadí, amb bones panoràmiques d'aquesta serra. En aquest sentit, l'etapa és molt diferent a la del dia precedent; ja que la primera jornada sempre vam pedalar per terreny obert i amb molt bones vistes, i en canvi, avui ho fem per dins de boscos frondosos i sense pujar tant de cota. Aquesta segona remuntada acaba amb 100 m d'exigent corriol pit amunt però que amb bona voluntat es fa tot sobre la bici; aquest sender continua ara preferentment en baixada divertidíssima però amb alguns empits criminals que disparen les pulsacions i estira el grup fins a l'extrem que es talla. I en aquesta situació els dos últims membres 'decideixen involuntàriament' marcar-se un descens alternatiu; el que va darrere amb el track ja veu que no van bé però els crits que intenten alertar a la que va davant no arriben a la destinatària. El més còmic és que la destinatària dels crits baixa repetint-se que allò no li sona gens, que l'altra vegada no van baixar per allí... però fins que no ha perdut 200m- no s'atura, fet que permet al cridaire confirmar-li que no van bé... au, doncs, bici a l'esquena (aquí l'Al gasta algun nitro que no tenia previst) i tira amunt on es reagrupem i enllestim el sender correcte fins sortir a una pista per on hem de remuntar els 'darrers' 150 m. Ara 'només' ens queda perdre 700 m- per un sender que ara no trobaré les paraules per explicar com era (al vídeo es veu prou clar...). 
Finalitzat el corriol sembla que ja ho tenim però encara ens queden un parell de remuntades pel fons de la vall, detall que sempre es repeteix en la majoria de rutes que han de creuar els camps de la plana ceretana... amb tot, això no impedeix que arribem molts satisfets als nostres vehicles.