Traductor

dimecres, 27 de novembre del 2013

Per les obagues del Montsec d'Ares


(al Coll d'Ares)

Distància: 30 km.
Desnivell: 1650 m.
Dificultat: baixa però compte a la Canal de l'Embut, especialment a l'entrada (un curt pas de III).

Des de la cara sud del Montsec d'Ares sortim de la cota 1350m per anar a buscar directament la Canal de l'Embut, un espectacular pas per accedir a la carena del Sant Alís que des d'Àger sembla inexpugnable. La veritat és que un cop a dins no té cap dificultat significativa (si la paret està seca, és clar) però, amb tot, no s'hi val a badar perquè no és impossible de relliscar; el principal embull es troba just a l'entrada de la canal en un curt pas d'escalada (III) amb un punt d'exposició "interessant" (una corda pot ser molt útil, especialment si algú no està acostumat a aquests passos). Després d'això, un cop a dins de la canal passem la part de les cadenes -no és gaire llarga- fins a sortir a les antenes de més a l'est, amb alguna grimpadeta més ja sense dificultat.





Un cop a la carena el Pirineu apareix tot blanc i ens recorda que ja està per posar-s'hi amb les foques.



Baixem pel GR-3 fins a Sant Esteve de la Sarga per un bonic bosc, bastant pedregós a la part final. Un cop a St. Esteve empalmem amb l'antic camí que duu a Clua i que ha estat recuperat recentment per l'associació IPCENA. Es tracta d'un agradable passeig enmig dels colors de tardor que encara omplen la zona.


(Cotiella, ben ventat a cotes altes)

(Turbó, poc innivat)

Des de La Clua ens arribem a Alsamora des d'on empalmarem amb el sender que mena a Altimiris, tot i que no hi arribarem,


ja que ens endinsarem, en primer terme, al Barranc de les Xulles i després al Barranc de Carbonera, on el corriol desapareix definitivament i cal que ens barallem amb l'espessa vegetació del barranc fins que decidim sortir al llom. Tampoc hi ha camí però com a mínim està molt més net de vegetació; llàstima perquè l'indret es mereix una visita pels nombrosos encants que té:




Finalment, tornem a sortir a la carena del Montsec d'Ares des d'on ja només ens queda baixar fins al coll homònim i desfer seguint el GR fins on tenim el cotxe.


diumenge, 24 de novembre del 2013

Bons corriols entre Alfarràs i Valldellou



Fa poc dèiem que tenim un país que no ens l'acabem; fèiem servir aquest tòpic per referir-nos a una zona que passa força desaperçubada per als amants de la muntanya però que té uns boníssims senders per fer en BTT: la Vall del Corb.
Un altre d'aquests llocs que no acostuma a atreure l'atenció de les masses és la zona entre Alfarràs i Valldellou, a l'oest del Pantà de Santa Anna, on es concentra un bon grapat de corriols boníssims per fer en BTT, dels quals ja us n'hem parlat en d'altres ocasions. Igual que els de la Vall del Corb, amb desnivells modestos (200-300 m) però globalment nets i divertits (si no és que els trobem molt secs, fet que tampoc és tan estrany) en un entorn boscós que mostra siluetes suaus però que amaga pujades explosives molt singulars. Una bona mostra d'aquesta riquesa la tenim al següent vídeo:


dimarts, 19 de novembre del 2013

Senders baralladissos al nord de Prada de Conflent



Distància: 33,5 km
Desnivell: 1250m
Dificultat: mitjana-alta (si ho trobem net de vegetació)
Ciclabilitat: 99%
Durada total: 7h
Punt de sortida: Catllar de Confent.

Després de l'estovada del Canigó busquem una destinació més tranquil·la, per això fugim de l'alta muntanya i optem per una ruta (retallada) d'aquest bloc: http://jpr31.blogspot.com  (traça gps: http://www.utagawavtt.com/randonnee-vtt-gps.php?topo=3271) que té molt bona pinta: http://www.pinkbike.com/video/83173/ però que a nosaltres ens va decebre perquè la vegetació estava més crescudeta del que es pot observar al vídeo original i dificultava el pas i l'orientació.
Sortim des del Catllar i aviat encarem el primer corriol de pujada, en general de bon fer però amb algun peu a terra puntual. Amb tot, de seguida veiem que el sender es va complicant molt i l'abandonem una estona fins a tornar a enllaçar amb la traça original a la D-619 la qual seguirem durant una breu estona. 


Quan la deixem prenem una pista força malmesa que no es que pugi molt marcadament però ho sembla a causa de la descomposició del terreny; som en una zona força pobra de vegetació.


Quan finalment abandonem la pista ho fem per prendre un sender inicialment amb molts trams poc definits i, posteriorment, carregat de vegetació que impedia progressar amb comoditat; llàstima perquè net deu ser un fantàstic sender que arriba fins a Mosset (400m-), tot i que la part final té alguns esglaons una mica més exigents.




Des de Mosset ens plantegem una retirada a temps però empalmem amb un sender de baixada vora el riu la Castellana que ens torna a animar; d'aquesta manera, malgrat que tenim escapatòria per carretera, decidim tornar a remuntar per buscar els dos senders que ens falten per tornar a Catllar. Ara ens toca remuntar-ne 200 per baixar-ne la mateixa xifra per bon sender pedregós.


Ja només ens queda la darrera remuntada del dia (150 m+) i a continuació fer els últims 400 m- de bon sender fins al cotxe; un bon premi final, suposem que a la constància.


dimecres, 13 de novembre del 2013

Passejada per les Gorges de Carança



Senzilla però espectacular excursió a l'entorn de les Gorges de Carança des del llogaret de Thues, al peu de la carretera N116 a la Cerdanya. Per no pagar l'aparcament que hi ha a l'entrada de les gorges nosaltres deixem el cotxe un centenar de metres poble avall en un revolt de la carretera on es pot aparcar sense problemes; per apropar-nos a l'entrada hem de fer 500 m, per tant, ens sembla una bona inversió estalviar-nos 2 euros a canvi de caminar aquests poquets metres.
L'itinerari que vam fer no té cap mena de complexitat d'orientació: vam ascendir pel marge dret del riu Carança i vam tornar pel marge esquerre, resseguint l'espectacular camí guanyat a la pedra. Abans, però, vam visitar les curioses passarel·les que hi ha per superar els trams més engorjats; aquesta part és força propera de la cruïlla entre el camí d'anada i el de tornada. 
I unes imatges que il·lustren l'espectacularitat del recorregut:

entrant a les gorges

part central del camí dret

riu Carança



les passarel·les

inici del camí guanyat a la pedra









imatges del camí guanyat a la paret


via del Tren Groc

fent país

privatitzacions arreu...

dilluns, 11 de novembre del 2013

Combinada al Canigó



Distància: 40 km
Desnivell: 2.400m
Dificultat: alta (molt alta en el darrer sender de baixada)
Durada: 9.00h
Punt de sortida: coll de Millères, a prop de Fillol.
Mapa: carte de randonnée Canigou 1.50:000, de Rando éditions

Ja feia temps que volíem apropar-nos a les terres de Conflent però havíem de trobar un cap de setmana suficientment llarg per tal de poder rentabilitzar la llarga tirada de quilòmetres que tenim des de casa nostra.
I, finalment aconseguim quadrar calendari amb una méteo favorable que ens acompanyi. En aquesta ocasió trobem un emplaçament als peus del Canigó (NO) que ens farà de camp base: Les Ascarines.

El dia d'aquesta combinada ens apropem en cotxe fins al Col de Millères (820m), a prop de Fillol, des d'on arranca una de les pistes que ens aproximen fins als 2.150m, al Refugi dels Cortalets. Es tracta de la pista forestal de Balaig, un camí que, tal com indica un dels plafons informatius que hi ha al llarg del recorregut, va ser durant segles l'únic accés al massís del Canigó.




Remuntarem una via de 14.5 km que pugen molt durament, excepte els darrers 3 quilòmetres on podem relaxar una mica més la pedalada abans de donar el relleu a la caminada. Malgrat la duresa de l'ascens, el camí té trams molt espectaculars i, per tant, totalment recomanable.
Al Ras dels Cortalets arribem a una cruïlla de pistes. Més endavant trobem el camí barrat al trànsit motoritzat i nosaltres continuem pedalant fins arribar aprox. a la cota 2.150m on deixarem les bicis i iniciarem l'ascens a peu fins al cim del Canigó per la seva aresta nord.




En total, sumem 2000m de desnivell abans d'iniciar el primer descens. En aquest cas, desfem camí fins recuperar les bicis. Tot i així, per arrodonir-ho encara més, hi ha l'opció de fer una circular fins al Refugi dels Cortalets retornant per la cresta de Barbet, on caldria sumar-hi algun metre més de desnivell.
Des del Refugi baixem fins al coll de Cortalets per un sender pedregós (GR) que surt darrere l'edifici i que és evitable per la pista per on hem pujat anteriorment. Quan som al coll, enllacem amb el sentier des Sourdes.Un descens molt divertit que baixa entre bosc amb l'únic inconvenient que ens retorna a la pista de pujada un pèl per sota del següent enllaç.


Això significa que hem de tornar remuntar 230m de desnivell per terreny ja conegut. Passem pel costat del Refugi de Balaig i al coll de Voltes agafem una pista (seguim marques del centre BTT) que creua el barranc del Fillol i que aviat es reconverteix en un altre sender que ens farà gaudir fins al Pic de Cogollo (1469m); un indret amb bifurcació d'itineraris. Nosaltres prenem direcció Fillol. 
Ara tindrem 400m de desnivell per un corriol excessivament complicat per al nostre nivell, per no dir inviable a causa d'unes llaçades molt exigents i amb un terreny molt erosionable.
Després el camí millora i els darres 400m fins al poble són més agraïts. Finalment tenim un darrer esforç fins recuperar el cotxe.