Traductor

dilluns, 17 de juliol de 2017

A la Tosa Pelada des de Port del Comte


Distància: 28 km.
Desnivell: 1200 m.
Dificultat: mitjana-alta, molt puntualment alta.
Durada total: 4 h
Punt de sortida: estació d'esquí de Port del Comte.

Des de l'aparcament de l'estació d'esquí anem remuntant inicialment per asfalt fins al pàrquing del Sucre on prenem una pista que puja entre suaument i moderadament, sempre seguint les indicacions de la Tosa Pelada i el Pedró. Quan deixem la pista que va cap a l'Arp trobem rampes més exigents fins als peus de l'Estivella.


En aquest punt ja veiem el nostre destí final i la pista que hi duu. Combinem trams de fort pendent amb ferm notablement pedregós. A la cruïlla amb el Pedró nosaltres ens desviem a la dreta per afrontar els darrers pendents fins que a pocs metres del cim ens tocarà caminar breument. 





Des del cim ens tirem pel sender marcat per a les raquetes de neu (marques blaves o grogues). El primer tram sense bosc és espectacular: pendent suau però molta pedra que no dificulta gaire la progressió; en canvi, el tram del bosc, més net. 




Passem el Prat Llong, breu pujada i continuem el descens del circuit de raquetes fins a Tuixen-Lavansa; en aquest cas es tracta d'un sender molt senzill però que està ple de branquetes, pinyes, etc. Si estigués una mica més net seria una delícia. Des de l'estació anem cap al refugi de l'Arp i baixem un tram del sender preparat per a córrer de la gent de l'Alt Urgell; en general bona ciclabilitat exceptuant 5/6 breus passos més tècnics. 


Per al final, ens queda remuntar cap al Coll de Buc, Coll de Port i baixada pel GR (la part que vam fer no és gens ciclable; d'on el vam deixar cap a la Coma està més bé) fins a l'entrada de la carretera que ens duu altre cop fins a Port del Comte completant així una bonica circular.

dissabte, 15 de juliol de 2017

Sobirà/Aran catarra (i V): Mont-romies



Ens guardem per cloure la trobada '17 una ruta que sabem que agradarà segur: el bikepark d'Arties, anomenat Enduromies, un curiós joc de paraules entre la disciplina esportiva i el lloc per on transita.
Fem una lleugera modificació respecte l'anterior cop que hi vam ser. Així, la primera pujada la fem per Aiguamog però en comptes de fer Eth Sanglier, la baixada blava, baixem per Eth Taro, la vermella; la veritat és que poca diferència hi ha entre la dificultat de l'una i l'altra. Corriols molt treballats per a la pràctica de l'enduro, amb salts inclosos. I malgrat tot, la part més espectacular és el camí de la cambra d'aigües, desaconsellat als ciclistes que sigui sensible als passos amb pati.

Remuntant Aigumog

Part alta de la pista d'Aiguamog

Sender de la cambra d'aigües

Túnels a la cambra d'aigües

Instal·lacions de la cambra d'aigües

Baixant de Pruedo

Entrant a Eth Sanglier

divendres, 14 de juliol de 2017

Sobirà catarra (IV): a l'entorn d'Aixerto



Últim dia al Sobirà, que no significa última ruta de la 'catarrada 17' ja que encara ens queda la cloenda a l'Aran. Per aquesta penúltima jornada visitem dues valls diferents: al matí entrem a la de Cardós per pujar al Pla de Nequa i baixar una successió de senders fins a Lladrós; a la tarda saltem a la Vall Ferrera i concretament als dominis del preciós bosc Virós.

Font de Fonteana

Pla de Nequa

Baixant cap a Esterri de Cardós

Arribant al mirador de la Roca

Baixant cap a Lladrós

Bosc Virós

Baixant cap a Llavorsí


dijous, 13 de juliol de 2017

Sobirà catarra (III): reverint lo Tésol



El tercer dia de 'catarrada' ens duu a les Valls d'Àneu, exactament a la zona de Son i la falda de lo Tésol, un d'aquells cims amb una presència superba gràcies a la magnífica pala que el custodia. 
Doble recorregut de matí i tarda; al matí una fantàstica volta per tastar tots els racons que baixen de lo Tésol a Esterri i, en canvi, a la tarda pujada de cara a barraca per anar directes a la baixada sense perdre temps en ornaments paisatgístics. 
Del recorregut, millor no dir res perquè podria ser utilitzat en contra nostra... suposem que no cal detallar més...
La jornada en imatges:

Pujant a Son

Arribant a Son

Les Valls d'Àneu, pletòriques




4 imatges del protagonista del dia, lo Tésol



Baixant cap a Esterri

Esterri, al fons


Ruta de tarda; baixant cap a Son

Última baixada del dia, de Son a Esterri

dilluns, 10 de juliol de 2017

Sobirà catarra (II): lo Covil



Distància: 40 km.
Desnivell: 1800m+/2100m-.
Dificultat: mitjana, molt puntualment mitjana-alta.
Durada total: 8 h.

Segona jornada compartida al Sobirà i tenint en compte que en bona mesura portàvem el guiatge, era evident que no hi podia faltar una mica de 'pebre' Pass@muntanyes en forma d'itinerari bttsenderista. Com que acostumen a ser recorreguts que deixen ressaca, decidim col·locar-lo aviat en l'agenda, abans que el cansament acumulat faci que una ruta d'aquestes característiques pugui ser una tortura.


Així sortim des d'Alins per remuntar per una pista còmoda fins a la cota 2400, és a dir, que fem 1300m+ sense pausa. En aquest punt, amb unes vistes immillorables i sense regalar ni un sol metre per pista, ens posem a caminar en direcció a lo Covil; els primers 100m+ són molt costeruts però a mesura que ens apropem al cim el pendent decreix notablement.






Des de la cota màxima sembla que tenim dues bones opcions per baixar: o per un discret torrent o pel llom de l'esquerra. Al final ens decidim per la segona opció que resultarà bastant bona bona perquè tot just ens demanarà 2' més de caminar abans no tornem a baixar fins als peus del pic de la Màniga. Malgrat que hem fet cim, és clar que cal continuar treballant; ara ens toca caminar 5' amunt abans no creuem una tartera (10') per situar-nos a la base de l'última elevació significativa del dia; són 50m+ que es poden fer còmodament caminant o esllomant-se a cop de pedal. Som gairebé a 2400 m i ara sí que podem dir que només ens queda tirar cara avall.




La primera part de descens és una regalada, amb un parell de punts tècnics però la resta per gaudir-lo al màxim, inicialment per un llom amb bones vistes i posteriorment per un bonic bosc. La continuació, cap a la cota 1900, té una entrada una mica delicada però de seguida el corriol es torna amable fins a Farrera. La continuació des d'aquest poble probablement és la part més espectacular gràcies al terreny de lloses de pedra i al traçat. Per acabar la jornada, pugem encara no 100m+ fins a Montesclado per fer el sender que baixa a Llavorsí que en aquesta ocasió trobem una mica més brut que la darrera vegada.