Traductor

dilluns, 10 de juliol de 2017

Sobirà catarra (II): lo Covil



Distància: 40 km.
Desnivell: 1800m+/2100m-.
Dificultat: mitjana, molt puntualment mitjana-alta.
Durada total: 8 h.

Segona jornada compartida al Sobirà i tenint en compte que en bona mesura portàvem el guiatge, era evident que no hi podia faltar una mica de 'pebre' Pass@muntanyes en forma d'itinerari bttsenderista. Com que acostumen a ser recorreguts que deixen ressaca, decidim col·locar-lo aviat en l'agenda, abans que el cansament acumulat faci que una ruta d'aquestes característiques pugui ser una tortura.


Així sortim des d'Alins per remuntar per una pista còmoda fins a la cota 2400, és a dir, que fem 1300m+ sense pausa. En aquest punt, amb unes vistes immillorables i sense regalar ni un sol metre per pista, ens posem a caminar en direcció a lo Covil; els primers 100m+ són molt costeruts però a mesura que ens apropem al cim el pendent decreix notablement.






Des de la cota màxima sembla que tenim dues bones opcions per baixar: o per un discret torrent o pel llom de l'esquerra. Al final ens decidim per la segona opció que resultarà bastant bona bona perquè tot just ens demanarà 2' més de caminar abans no tornem a baixar fins als peus del pic de la Màniga. Malgrat que hem fet cim, és clar que cal continuar treballant; ara ens toca caminar 5' amunt abans no creuem una tartera (10') per situar-nos a la base de l'última elevació significativa del dia; són 50m+ que es poden fer còmodament caminant o esllomant-se a cop de pedal. Som gairebé a 2400 m i ara sí que podem dir que només ens queda tirar cara avall.




La primera part de descens és una regalada, amb un parell de punts tècnics però la resta per gaudir-lo al màxim, inicialment per un llom amb bones vistes i posteriorment per un bonic bosc. La continuació, cap a la cota 1900, té una entrada una mica delicada però de seguida el corriol es torna amable fins a Farrera. La continuació des d'aquest poble probablement és la part més espectacular gràcies al terreny de lloses de pedra i al traçat. Per acabar la jornada, pugem encara no 100m+ fins a Montesclado per fer el sender que baixa a Llavorsí que en aquesta ocasió trobem una mica més brut que la darrera vegada. 





2 comentaris:

Roger ha dit...

I com xaleu. Quin estiu que porteu. Uns insaciables de la betete.
Gran lloc per pedalar I Love Pallars

pass@muntanyes ha dit...

Pallars infinit! :-)