Esbargida als corriols d'Almatret

Distància: 34 km.
Desnivell: 1000 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 4 h.
Punt de sortida: un parell de quilòmetres abans d'Almatret.

Continuem sense arriscar-nos a anar a gaudir la molta neu que hi ha al Pirineu... entre el risc d'allaus i les méteos capritxoses no ens hi acabem de decidir; per això anem tirant dels bons recursos que tenim al sud menys exposats als atzars del temps.

Fem una matinal a la zona d'Almatret el dia abans de la Duaigües per fer els amables senders que baixen cap a l'Ebre; bones panoràmiques cap als meandres del riu.

Pam amunt, pam avall, repetim la seqüència de sempre:

Comencem pel sender dels Escambrons, fàcil i suau durant els 5 km d'extensió que té.

A continuació remuntada direcció al poble combinant boniques pistes i agradables senders.

Un cop a dalt ens orientem una altra vegada cap al riu per baixar pel sender que més ens agrada de tota la zona, el del Cingle de la Pena; assequible, però amb un puntet més exigent que el fa molt més entretingut que el precedent.

Acabem la jornada baixant pel sender que duu a Valldellenes; el trobem notablement desmillorat respecte l'última visita. Aquelles roderes delaten el responsable de l'empitjorament del ferm, ara molt més descompost i xaragallat; una pena. Amb tot, no ens priva d'arrodonir una bona matinal.

Bon "descobriment" a Almatret (i II)

Ja hem completat el coneixement de tots els corriols habituals de la Xallenge David Duaigües d'Almatret; en aquesta ocasió hem pedalat pel sector nord que difereix bastant del sector sud ja que són senders més exigents a causa de la major presència de pedres i, a més, es mouen per un terreny molt més sec i menys boscós, però no per això menys atractiu... ans al contrari.

Bàsicament podem destacar tres senders:

1) el que baixa per la Plana de la Quadra de Xano: probablement un dels millors de tot el conjunt amb gairebé 400m-, bons revolts, lleugerament pedregós, ràpid a trams i amb un punt d'exigència que el fa més atractiu que, per exemple, el dels Escambrons. Per fer-vos-en una idea:

2) El que baixa a l'entorn del Barranc de les Canotes: molt similar a l'anterior però un pèl més curt i amb menys continuïtat. També molt bon sender:

3) El del Malacate de la mina del Manel (El «malacate»,en català «argue», era una màquina que pujava i baixava les vagonetes de carbó al llarg d’una rampa, mitjançant politges i cordes.): és el més exigent amb diferència; el 90% es fa molt bé però té unes quantres rampes molt pendents, amb pedra solta i lleugerament exposat: 

Bon "descobriment" a Almatret

Havíem estat corriolejant per Serós seguint els senders de la Xallenge David Duaigües i, ves, no ens acabaven de convèncer (sobre gustos, colors); ens semblava que la cursa d'Almatret havia de ser del mateix calibre però el Xavier en un visita recent va veure que no, que estava molt bé i ens animava a anar-hi... i així ho va fer... i efectivament, està molt bé la qual cosa demostra, un cop més, que que dolents són els "prejudicis".

La primera de les dues ocasions que hi vam estar vam fer el que són els corriols de la banda sud de les diferents Duaigües que s'han celebrat; en canvi, la segona, a més a més hi vam posar el GR99 que baixa cap a Riba-roja. 

En general, es tracta d'una ruta que té molts encants a banda de l'estrictament ciclista (amb molts bons senders): antigues mines, els meandres de l'Ebre, etc. Anem a pams:

1) GR 99  des d'Almatret a Riba-roja: es tracta d'un sender molt bo però baralladís a causa de la nombrosa pedra solta que hi ha. Té un primer tram picat avall i una part final que fa un flanqueig espectacular a la muntanya. La llàstima és que al final s'acaben regalant 200m- per pista. En imatges és això:

2) Després hi ha el sender que baixa des d'Almatret pel Barranc dels Escambrons. Són 5 km de fantàstic sender sense cap mena de dificultat: net i suau i tan sols té algun breu empit potent. Perquè fer-se'n una idea:

3) I l'últim que vam fer és el de l'Omec del Canar, un corriol amb molts puja i baixa i amb alguns trams més exigents però  amb l'atractiu que té una panoràmica fantàstica de l'Ebre i visita les antigues mines de la zona:

Els senders no es limiten a les baixades ja que hi ha bastantes pujades que es fan per bonics corriols que en ascens resulten força exigents. En conjunt, doncs, una molt bona zona per anar-hi a pedalar.