Traductor

diumenge, 22 d’abril del 2012

Raspes Roies i Cerví de Durro


Distància: 11,5 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: S2 ME
Punt d'inici: estació d'esquí de Boí Taüll.
Més informació per visitar la comarca: Alta Ribagorça.

A última hora decidim fugir de la ciutat per estalviar-nos la més que previsible sinfonia nocturna de clàxons dels aficionats al futbol. A més, guillem quan sembla que hem entrat al 2n origen (és a dir, a l'hora del partit), ja que a la carretera de la Vall d'Aran no hi ha ningú. Pugem a la Vall de Boí per intentar el pic de la Pleta Pelada des de l'estació i passant per la Vall de Manyanet; caldrà veure si la mèteo ens donarà una petita treva en aquesta primavera tan necessàriament plujosa.

(la Vall de Manyanet des del Coll de Roies; a la dreta el Pic de Llena, a l'esquerra el Pic de la Pleta Pelada)

Ens llevem i tota la vall està plena d'una espessa boira que esperem que es vagi aixecant; ho va fent però al temps que van passant més núvols baixos que limiten, i molt, la visibilitat. 


Amb aquest panorama renunciem a enclotar-nos cap a la Vall de Manyanet [des del cim sembla que la neu hi comença cap als 2000m] i optem per remuntar, per pistes, cap al Cap de Raspes Roies sobre uns 3-5 cm de neu nova. El dia es va tapant i obrint cíclicament però, més o menys, podem gaudir del primer descens. 



Com que sembla que el dia va aguantant, ni que sigui precàriament, ens animem a ascendir fins al Cerví de Durro. Assolim el cim en mig d'un altre passatge de densa boira i fem una mica de temps per intentar aprofitar la bona neu caiguda aquests dies. Arriba la finestra de solet desitjada i descendim plàcidament fins a l'aparcament.

(pala final del Cervi de Durro)

dissabte, 14 d’abril del 2012

Perles a l'entorn de Senterada

("pujant" cap a Senterada, a l'alçada d'Àger)

Divendres i dissabte realitzem una estada calmosa a Senterada. Ens hostatgem a l'excel·lent Casa Leonardo, una preciosa casa rural decorada exquisidament (estil rústic, amb un compendi d'objectes centenaris a mode de museu) i amb una cuina a base de productes de la terra d'alta qualitat. 




Assaborida la primera perla, fem una breu matinal en BTT per la zona. Sortim de Senterada per la carretera de Pont de Suert, la qual abandonem als 5 km per remuntar per una pista atrotinada, que passa a dibuixar ben aviat unes simples roderes i poc després un discret corriol que en algun punt ens obliga a posar peu a terra.


A mesura que ens apropem a Erdo el camí es torna més evident, justament en el mateix punt on trobem una altra perla: el majestuós roure d'Erdo, amb un perímetre de 4,2 m.


Al citat llogaret enllacem amb l'asfalt que puja a Larén però l'abandonem aviat per dirigir-nos cap al poble abandonat de la Bastida de Bellera des d'on iniciem el descens cap a Senterada. Tan sols un breu i recomanable parèntesi per anar a visitar al tercera perla de la jornada: el Pont del Diable.



Des d'aquí desfem una mica i reprenem el descens pel fantàstic corriol (4a perla) que ens durà directament a Senterada; 250 m de desnivell i més de 2 km de fàcil sender per finalizar la ruta tot just quan comencen a caure les primeres gotes.



Més informació per visitar la comarca: Pallars Jussà

divendres, 13 d’abril del 2012

Crestejant per la Serra de Carreu

A finals de setembre del 2010 vàrem ascendir a la Serra de Carreu. Prèviament ja l'havíem observat de ben a prop, sobre rodes, i per les diferents pistes que l'encerclen; coneixíem totes les seves cares però ens mancava trepitjar les alçades. Finalment ens vàrem decidir a crestejar-la i aprofitar per lligar una circular que alhora ens permetés comprovar l'estat d'uns senders que flanquegen aquesta serra per la seva cara sud. Des de dalt les vistes no ens van decebre, el recorregut tampoc i, per tot plegat, ha acabat esdevenint una ruta clarament candidata a ser publicada.

La descripció la trobareu en una fitxa de senderisme, al núm. 241, març-abril 2012 de la revista Vèrtex.

 

Més informació per visitar la comarca: Pallars Jussà

Us deixem algunes fotos més d'aquesta circular:








diumenge, 8 d’abril del 2012

Al Monturull amb esquís



Dia: dissabte, 7 d'abril.
Distància: 13 km.
Desnivell: 1000 m.
Dificultat: BE S3
Punt de sortida: on ens permeti la pista que puja de Bescaran cap al Coll de Cintó.
Més informació per visitar la comarca: Alt Urgell.

Sembla que finalment podrem esquiar una mica aquests dies de festa. Fem una aposta arriscada i visitem la cara S del Monturull. Des de baix la zona es veu molt justeta però, un cop fet, ja està fet, és a dir, que cap amunt i a veure què trobarem.
Podem fer la pista en cotxe fins a la cota 1750 (en 4x4 s'hauria pogut pujar una mica més). Sortim amb els esquís a l'esquena però ben aviat ja ens els podem calçar gràcies a les nevadetes d'aquests dies (hi ha neu però sense base). 


A la cota 1950 hem de decidir si remuntem pel Torrent de la Bassa o pel del Pic Negre; el primer sembla més nevat i ens el guardem per baixar. Per tant, ens endinsem al suau Torrent del Pic Negre que, paradoxalment, a mesura que l'anem remuntant cada cop té menys neu, per la qual cosa hem de deixar-lo i ascendir cap a la Serra del Cavall per fer cim pel seu llom també força pelat però foquejable.


Assolim el cim i els núvols se'ns comencen a tirar a sobre; és a dir, a banda de poca neu, manca de relleu. Per la baixada, tal com teníem previst, entrem al Torrent de la Bassa des d'un coll a la cota 2600 de la Serra del Cavall fent una bona baixada per neu pols d'aquests dies buscant els trams que tenen base.



I d'aquesta manera anem trampejant fins a la cota 2100 on ja no hi ha gens de base i decidim estalviar-nos un injustificat càstig als esquís; ens els carreguem a l'esquena i fins a l'aparcament en mig d'una nova nevadeta.



TRACK GPS 

P.S. A l'endemà, és a dir diumenge, teníem previst intentar l'Estanyó des de Sorteny però ens llevem en mig d'un fort vent i una nevadeta que ens trinxen els plans... i això que diumenge semblava que havia de ser el dia bo, però es veu que hi va haver un canvi en els pronòstics i nosaltres no ens en vam assabentar.

dimarts, 3 d’abril del 2012

El Cogulló de Vilanova de Meià



Data: diumenge 1 d'abril de 2012
Distància: 10 km
Desnivell: 500m
Dificultat: fàcil
Durada: 3.30h
Punt de sortida: Vilanova de Meià
Més informació per visitar la comarca: La Noguera.

Comencem a caminar des del mateix poble de Vilanova de Meià. Deixem el cotxe gairebé a la sortida del poble, en direcció a l'Hostal Roig. A pocs metres de les darreres cases del  poble, deixem la carretera i seguim l'indicador El Cogulló, per sender. Passem pel costat dels antics safaretjos i creuem el Riu Boix, escàs d'aigua. Inicialment avancem per pista però ben aviat enllaçarem amb un sender que segueix paral.lel al riu, direcció el Montsec de Meià i que ens durà a l'asfalt.
 

Només arribar-hi, i seguint les retolacions, iniciarem l'ascens per un bonic corriol que puja decididament cap a la muntanya del Cogulló. Pel camí toparem amb un parell de balmes de mides considerables, la cova del Castejon i del Pansot.


El sender enllaça en la part superior amb la pista que puja fins a les antenes del Cogulló. Aquí trobarem un plafó informatiu que ens referencia la prova escrita del topònim de Montsec de Meià (i no la denominació franquista de Montsec de Rúbies).


Si ens desviem a l'esquerra, en pocs minuts arribarem al punt més alt on veurem, fora de combat, el vèrtex geodèsic.


Pel descens, seguirem durant poc més de dos quilòmetres la pista i abans d'arribar al Coll de les Cabeces, ens desviem per baixar per un sender que ens durà a la carretera, la qual prendrem direcció Vilanova; en menys d'un quilòmetre recuperem el sender de retorn fins al poble. Abans però, aprofitarem per aturar-nos al pont La Gata, on ens sorprendran unes imatges del cabal d'aigua del riu Boix respecte al moment actual.













dilluns, 2 d’abril del 2012

Cogulló de Turp


Data: 31 de març de 2012
Distància: 19 km
Desnivell: 1.200m
Durada: 7 hores
Dificultat: fàcil
Accés: aproximadament al punt quilomètric 4.5 de la L-401, direcció Perles.

Portem un track que ens diu que hem d'anar per la carretera però com que al principi sempre hi ha ganes, decidim improvisar una variant vora el riu de Perles que sense ser selvàtica demana paciència en alguns punts per l'espessa vegetació i alguna que altra creuada de riu poc evident.


Més endavant enllacem amb el sender que remunta el Torrent del Coll de Boix; durant la primera meitat sempre ens acompanyen uns evidents tubs que proveixen d'aigua les cases de la zona.


Sense major dificultat assolim l'ermita de Santa Pelaia des d'on tenim unes bones vistes cap a Port del Compte (prou ben innivat; o això sembla) i cap al Pic de l'Orri i la cara S del Cadí (ben poc nevats). A partir d'aquest punt i gairebé fins al cim tenim una bona estona de pistes que es fan monòtones.


Els darrers 150 m abans de fer cim ascendim molt decidament per sender, entre bosc. A la cota màxima les vistes són generoses a 360º (Carreu, Boumort, Pic d'Orri, Cerdanya, Cadí, Port del Comte, ....i als nostres un seguit de pistes que rastregem visualment amb l'objectiu de ciclar-les en properes ocasions...).  Després desfem una estona de camí fins a El Tilló on enllacem amb un corriol que ens baixa per l'obaga del Munyidor.


A mesura que anem perdent desnivell el barranc es va tancant fins que al final hem de superar un curt tram de bonic congost ja a la Vall de Lluc. Ja som a tocar de tornar a creuar el Riu de Perles des d'on només ens queda una curta remuntada abans de recuperar el vehicle.