Els ermassos als corriols del Riu Corb

Trobada dels 'ermassos' per anar a pedalar els agradables corriols de la Vall del Riu Corb a l'alçada de Guimerà i Vallfogona de Riucorb. La previsió inicial és afrontar els més amables i deixar de banda els més exigents, però la prèvia encén els ànims i al final fem un híbrid i també donem cabuda als més laboriosos. Fet i fet, aprofitem els més assequibles per pujar i ens reservem els baralladissos per als descensos, resultant una completíssima jornada de constants puges i baixes, en cap cas fem d'una tirada més de 250 m, ni amunt ni avall, i això provoca que ens hi posem a fons. Del recorregut, poc a dir, selecció dels senders que s'utilitzen per fer la marxa anual de la zona (molt recomanable), nosaltres sortim des de Guimerà per baixar a Vallfogona per un corriol solà prou entretingut i a continuació ja anem pujant i baixant de Segura passant per Conesa i Mas del Muntanyès. Llàstima que, malgrat que fa més de dues setmanes que no hi plou, el ferm està molt humit a les obagues a causa de les boires (i la nul·la insolació en aquesta època) i molt sec a les solanes.

Els millors corriols de la Vall del Corb en BTT

(foto d'arxiu)

...sempre diem que tenim un país que no ens l'acabem; aquest tòpic és especialment adequat per aquells raconets de Catalunya que passen 'desapercebuts' però que ofereixen grans possibilitats d'activitat de muntanya. Un d'aquests raconets és la Vall del Corb (capital -?- Guimerà), una zona 'enmig del cereal' que aporta excel·lents corriols boscosos, de desnivells modestos (200-300 m+/-), ben cert, però que satisfaran plenament els amants de la BTT, fins i tot aquells que estem acostumats als desnivells del Pirineu, amb llargues tirades d'ascensos/descensos. I és que a la Vall del Corb tampoc costa gaire superar els 1000 m+ en menys de 40 km i cada cop que hi anem ens regala gaudi pertot, gràcies als senders globalment nets i assequibles que l'omplen.
Una bona mostra gràfica d'aquesta riquesa la teniu en el següent vídeo, on es recull els millors corriols de la zona en aquesta tardor que comença a ser-ho de debò:

Travessa en BTT: Est. Montblanc - Est. Sant Vicenç de Calders

Distància: 62 km.
Desnivell: 600 m+ i 900 m-
Dificultat: baixa, puntualment mitjana.
Durada total: 5h.
Punt de sortida: estació de trens de Montblanc (Conca de Barberà).
Punt d'arribada: estació de trens de Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès).

Prenem el tren a l'estació de Sant Vicenç de Calders direcció Montblanc a les 8.10 (4.55€) on arribem una hora després. Des de la capital de la Conca de Barberà remuntem 300 m+ per còmodes pistes fins al Coll de Lilla passant abans pel poble homònim; tan sols la presència d'una cria de senglar trenca la monotonia de l'ascens.

Des del coll comença la part interessant de la ruta: uns 4 km de descens per un fantàstic corriol (300 m-), boscós i net, fins arribar a la carretera N-240.

Sortjarem Valls pel nord en un tram pistes i asfalt molt pla i poc lluït; i aixi fins a arribar a Renau; en total uns 16 km.

Des de Renau i fins a tocar del Pantà de Gaià tornem a trobar un altre sector d'uns 4 km de corriols encara més fàcils que els primers ja que el desnivell és gairebé imperceptible, sempre transitem divertidament pel GR 172.

Just a l'alçada de la presa del pantà ja només ens queda seguir pista, amb alguna breu excepció en forma de sender, fins arribar a la línia de la costa, la qual ja no abandonarem fins arribar a l'estació de Sant Vicenç de Calders, en total uns altres 25 km de distès pedalar.

TRAÇA GPS

Pels boscos de Poblet, furtivament

Distància: 32 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: mitjana, puntualment alta.
Durada: 5h.
Ciclabilitat: 99,8%.
Punt de sortida: aparcament del Monestir de Poblet.

De la mà de l'Alberto visitem el Paratge Natural d'Interès Nacional de la Vall del Monestir de Poblet, en un dia fred i amb l'agradable sorpresa de la companyia del preciós gos que es veu a la imatge. Nosaltres el vam tornar a uns forestals per tal que el retornessin als seus amos... pel que sabem encara no l'han trobat (si per aquelles casualitats algú el coneix, es pot posar en contacte amb la Guàrdia Urbana de l'Espluga de Francolí).

Des de l'aparcament del Monestir ascendim per la pista que remunta pel Barranc de la Pena i que, posteriorment, ens duu fins al Coll de la Mola. Tot i que la primera part puja més decidament (7,5%) l'ascens és força còmode fins que empalmem amb el GR 171-4.

El GR és un bonic sender, que mig planejant, mig pujant i puntualment baixant ens duu fins a les moles dels Quatre Termes i, a continuació, la d'Estat.

(GR 171-4)

(prop del Refugi dels Cogullons)

(a la Mola d'Estat amb el Mediterrani al fons)

A partir de la Mola d'Estat, on se'ns afegeix un preciós gos, continuem pel GR amb un primer pas d'uns pocs metres gens ciclables...

Superat aquest breu passatge, descendim per alguns dels divertits corriols que la normativa del Parc té prohibit de fer en bici... però per un cop ens fem insubmissos a aquestes lleis que ens costen tant d'entendre (a veure si algú ens pots convéncer de les bondats d'aquestes restriccions). Amb tot, no serem nosaltres qui faci difusió de la localització d'aquests corriols, malgrat que al Wikiloc hi són tots penjats sense cap mena de miraments ni d'avís respecte les restriccions del Parc.

Per tant, sense més detalls adjuntem algunes imatges del descens fins a l'aparcament

(al Mirador de la Pena)

 

Pedalant per Prades

Aquesta descripció la podeu trobar a la Revista Vèrtex núm. 242, maig-juny 2012

 

I, aquí, algunes fotos més d'aquesta ruta:

Poblet - serra de Prades - Montblanc - Poblet

Sortim des del pàrquing de Poblet per carretera que duu a Prades, la qual abandonem passats una mica més de 2 kms, tombant a l'esquerra per pista, encara asfaltada, que passa per Castellfollit. Al km. 6 ja deixem definitivament l'asfalt i continuem remuntant per pista caps als plans de Sant Joan.

A partir d'aquest punt iniciem el descens cap a Montblanc per la pista de les aigües, la qual es troba en ple treballs de desbrossament. La pista, mig en desús, no és difícil però té alguns trams on cal estar atents, per les pedres i pel desnivell. A més, té algun pujabaixa on cal portar preparats els pinyos si no volem posar peu a terra. A banda dels citats treballs també vam estar "acompanyats" d'una intensa tormenta que li va afegir una mica més d'"ambient" al fantàstic entorn del Barranc de la Vall.

Un cop a Montblanc hem de retornar fins a Poblet, bàsicament en pujada... per la qual cosa en la mesura del possible és millor iniciar i finalitzar l'excursió a la capital de la Conca de Barberà.

Disposeu del track gps aqui.