Traductor

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Combinada Sallent de Gállego - Pic Musales

 (Baixant del cim cap al coll de Musales, a l'esquerra hi ha l'embassament de Respomuso)

Distància: 25,5 km (19 en BTT i 6,5 a peu).
Desnivell: 1400 m (750 en BTT i 650 a peu).
Dificultat: baixa, puntualment mitjana.
Ciclabilitat: 99,9%.
Durada: 6h.
Cartografia: Valle de Tena. 1:40.000. Editorial Alpina.
Punt d'inici: aparcament de carabanes vora el riu de l'entrada de Sallent de Gállego.

 (Sortida de Sallent, davant, una mica a l'esquerra, veiem el nostre objectiu: el Musales (2654m)

A proposta d'un "veí" campista aficionat a la BTT i coneixedor de la zona (gracias por la información Ritxi), ens plantegem de pujar al cim Musales en combinada; confiem que gràcies a l'orientació sud puguem assolir el cim.
Comencem a pedalar direcció nord per creuar pel bell mig de Sallent de Gállego, inicialment per marge orogràfic dret del riu però més endavant per l'esquerre. Sortim del poble per un camí que neix entre les piscines municipals i el complex spa. Aquest camí ben aviat comença a remuntar decididament alhora que es va transformant en corriol ample de gran bellesa, especialment pels colors de tardor.

 (Primeres rampes)

Més endavant enllacem amb una pista en més bon estat que prendrem a la dreta i la qual no deixarem fins assolir la cota 2020; sempre ascendirem per pendents moderats (7,5% durant uns 8 km) i bona pista, excepte les darreres llaçades on es complica una mica més la progressió, al mateix temps que guanyem unes amplíssimes panoràmiques de tota la vall.


 (Imatges de la pista d'ascens)

Superada una caseta (ens van explicar que era d'un artista de Sallent molt famós) arribem al final de la pista i amaguem les BTTs, canviem el calçat i remuntem per bon sender fins a un petit llac a 2250 m, anomenat Ibonciecho, fins on no és cap tonteria, si és té un bon nivell tècnic, arrossegar la bici si volem anticipar el descens damunt la BTT (fins i tot, si el nivell tècnic és molt molt alt és factible pujar la bici fins al coll de Musales).

(Ibonciecho)

El corriol sempre puja fent llaçades de manera directa que permet guanyar el cim de Musales (2654 m) en poc més d'una hora.

 (Al Coll de Musales)
 (Remuntant pel llom final)

Un cop al cim observem la diferència de presència de neu en funció de l'orientació: mentre que les sud gairbé no es troba neu "contínua" fins als 2700, a les nord s'observa un "bon gruix" de neu a partir dels 2300-2400. També des de l'alçada màxima podem observar clarament els 1400 m de desnivell quasi non-stop que tenim fins a Sallent, el qual veiem molt lluny, al fons de la vall.

(Al Musales, amb Sallent al fons de la vall; des del cim podem veure la Peña Telera, el Balaitús i la Gran Facha)
 
Recuperem les bicis desfent camí des del cim (els primers corriols que fan drecera són molt dificils per al nostre nivell) i iniciem el descens per la mateixa pista que hem pujat, però a la cota 1820 ja comencem a prendre el corriol que baixa tallant la pista. En el primer tram encara trobem algun pas exigent però un cop dins el bosc el sender és net i de fàcil ciclabilitat, en mig d'un entorn espectacular que atreu la visita de molts senderistes que, no cal dir-ho, tenen preferència. Per tant, cal baixar-hi a una velocitat que sempre ens permeti frenar a temps si coincidim amb un senderista i, sobretot, que no ens obligui a derrapar en cap moment (és un corriol i no una trialera!!). Cal dir que en un parell d'ocasions, quan el sender només talla 100-200 m, vam seguir per la pista.


 (Imatges del corriol que fa drecera)

A la cota 1480 tornem a ser davant del corriol de pujada (per on, evidentment, podem descendir) però ara anem a la dreta per la pista baixant cap a l'embassament de la Sarra. Quan hi arribem el creuem i baixem una estona per l'asfalt que coincideix amb el GR, el qual ja no deixarem fins arribar a Sallent. Per tant, cal estar atents a una corba a la dreta, on el GR se separa de la carretera i baixa per bonic corriol empedrat (amb algun passet molt tècnic) fins retrobar-nos amb Sallent on recuperarem el vehicle amb la certesa d'haver realitzat una fantàstica combinada, probablement, en el millor període de l'any per visitar aquesta zona.

 (Part "amable" del GR, arribant a Sallent)

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Volta al Pic de Mieidia d'Aussau

(qui observa a qui?)

Distància: 18 km
Desnivell: 1150 m
Durada: 7h
Dificultat: mitjana-baixa
Cartografia: Ossau. Vallée d'Aspe. Parc National des Pyrénées. 1:25.000. IGN
Valle de Tena.  1:40.000Editorial Alpina.


Creuem el coll del Portalet en cotxe i ja tenim davant nostre l'omnipresent i captivador Pic de Mieidia d'Aussau (Midi d'Ossau en francès), unes agulles rocosos que s'aixequen enmig del Circ d'Anéou amb una presència i d'una bellesa tant sorprenents que atrau amb la força d'un imant tant a senderistes com a escaladors de qualsevol edat i condició.
Deixem el vehicle a l'aparcament habilitat a prop de la Cabana de l'Araille. El gran nombre de cotxes ens corrobora que és lloc de peregrinatge...


 (arribant al Coll de Pombie)

Iniciem la caminada i la primera remuntada de la jornada fins al Coll de Soum de Pombie, cota 2129m. D'aquí haurem de fer un breu descens fins al refugi Pombie que, en aquestes dates, només queda obert la part lliure. Poc abans d'arribar-hi sentim un fort rebombori que ens deixa a tots una mica alertats de no sabem ben bé què.... Avancem unes passes i veiem davant nostre un allau de roques (més soroll que una altra cosa) en la canal del Mieidia. 

 (proximitats del refugi, recuperant-nos de l'espant)

Recuperats de l'ensurt del moment, seguim camí i remuntem fins al Coll de Suzon, on abandonem l'itinerari normal per pujar al Pic du Mieidia i ens encaminem a un petit coll situat entre el Gran Mieidia i el Dit de Moundelhs.

(encarant-nos cap a la nord del Mieidia)
L'accés a aquest collet i el descens cap al Circ de Moundelhs no és complicat a l'estiu tot i que té uns pendents força sostinguts, per tant, no s'aconsella en època d'innivació. Trobarem poques fites però tenim el Mieidia com punt de referència; l'objectiu, observar-lo per totes les seves cares.

 (descens pel Circ de Moundelhs)

Des de l'esmentat collet (2120m) baixem fins a la cota 1850m, intentant seguir escadusseres fites. Des d'aquí, anem orientant-nos cap al sud, sense perdre desnivell per lligar la volta per la seva part més alta. Traces de sender per aquest recorregut no cal ni imaginar-se-les; màxim, alguna fita aïllada que tampoc ens confirma amb exactitud el bon camí. Ens mourem entre la cota 1900-2000 per creuar el Circ de l'Embaradère, orientant-nos direcció sud, per una zona de grans pedres.
Si voleu fer el circuit a cotes més baixes, a l'alçada 1850m del Circ de Moundelhs caldrà que prengueu un evident sender que s'endinsa al bosc de Bious-Artigues i baixa direcció al llac que duu el mateix nom.
A les proximitats del Lac de Peyreget, anem a la dreta, cap al coll del Iou per encerclar, a més del Pic du Mieidia i Petit Pic, el Pic de Pèiraget. Ara només ens queda  un darrer descens pels suaus lloms del Circ d'Anéou fins recuperar el cotxe i completar el circuit.

 (darrer descens pel Circ d'Anéou, tancant la volta al Mieidia)


dissabte, 29 d’octubre del 2011

Coll del Pacino en BTT


 ... i encara una ruta més del pont de l'1 de novembre:
 
 (Baixant del Collado de Pacino)

Distància: 30km
Desnivell: 900m
Dificultat: moderat (puntualment alta)
Durada: 4h
Cartografia: Valle de Tena, 1.40:000, Editorial Alpina

(intent de comunicació???!!!)

Sortim d'Escarrilla fins a Sandiniés per asfalt. Superat el poble enfilem per bona pista en suau ascens fins a l'Ibón de Tramacastilla el qual trobem sorprenentment sec. Després d'un breu descens enllacem amb una pista que més aviat planeja fins a la presa d'Escarra.

 (Creuant el riu Escarra)

En aquest indret coincidim amb la Núria i l'Ángel, els quals van voler compartir generosament la ruta amb nosaltres (gracias por las atenciones!!). Fins al coll del Pacino ens cal remuntar 200m de desnivell per sender, amb una entrada complicada i alguns passos on caldrà posar peu a terra.

 (Primer tram pujant al Collado de Pacino; no s'hi val a badar)

En general, però, té un % elevat de ciclabilitat. Quan som al coll tenim una primera recompensa per l'esforç esmerçat, les vistes: una excel.lent panoràmica cap a Sallent i Formigal amanit d'un policromatisme tardorenc. El gran premi però, vindrà en el descens: un divertidíssim corriol fins gairebé arribar a la carretera A-136.

 (Sallent de Gállego al fons)

 (La Nuria i l'Ángel, amables "sherpes" de l'excursió)

Quan arribem a l'asfalt ben aviat l'abandonem per continuar per PR fins a Sallent de Gállego. El retorn el farem seguint pel marge esquerra de la presa de Lanuza, per pista fins al poble Panticosa.

 (Lanuza amb el pantà ben sec; si s'hagués de fer ara el Pirineos Sur...)

D'aquí només ens queda una remuntada breu per carretera fins a Escarrilla.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Tortura trencames al voltant de Benavarri

Distància: 50 km.
Desnivell: 1300 m.
Dificultat: alta
Ciclabilitat: 99.5%


Refregit de les curses que s'organitza a Benavarri a la primavera  i que es caracteritza pels constants puja i baixa del recorregut. Nosaltres, com que venim del sud, sortim de Purroi de la Solana i així ens estalviem algun km amb el cotxe.

Des de Purroi de la Solana sortim per un camí paral·lel a la carretera fins que poc després la creuem (amb molt de compte perquè és una recta on els cotxes corren molt) i comencem a pujar cap a Pilzà, primer per pista però després per carretera molt secundària. 


Passat Pilzà fem un bonic sender que ens duu fins a Calladrons on planegem durant uns quants kms abans de prendre el GR18 que ens porta fins a Tolba, primer per pista i després per entrentigut corriol, amb alguns passos poc ciclables.


Des de Tolba començar a pujar cap a la Mellera (1117 m) per una pista plena de còdols que més d'una vegada ens obliga a posar peu a terra a causa de les patinades. Des de la cota màxima baixem primer per pista però posteriorment per breu corriol (amb algun breu pas no ciclable) fins enllaçar amb la pista que arriba a Benavarri. 


Des d'aquesta localitat ens queden remuntar 200 m de desnivell per pista, a trams exigent, fins que a la cota 950 fem el darrer descens, gairebé tot per asfalt, fins a Purroi de la Solana.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Travessa en BTT: de Puigcerdà a Ribes de Freser



Distància: 50km
Desnivell: 1.550m
Dificultat: moderat
Durada: 5h

Punt de sortida de l'estació de tren Puigcerdà i seguim per asfalt cap a Age i Palau de Cerdanya. Creuat el riu Llavanera abandonem el quitrà i iniciarem la pujada per pista en molt bon estat direcció al Roc de Quer. Poc abans d'arribar a la cota 1.900 enllacem amb una pista asfaltada.


Passem pel costat del Refugi la Jaça de les Corones i seguim remuntant suaument fins arribar al Cim de la Coma Morera (2.213m) , on s'acaba l'asfalt i on trobem una zona d'aparcament, límit permès als vehicles motoritzats. Nosaltres tombem a l'est, pedalant per una camí que ressegueix tot el llom de la serra. Tot i que el mapa de la zona ens indica que hem de creuar el Pla de les Salines i el Pla de Gorrablanc fins arribar al Pas dels Lladres (2.531m), la realitat ens confirma que caldrà superar 300m de desnivell fins arribar a la cota màxima prevista per aquesta jornada i el terreny, descompost en alguns trams, no ens ho deixarà còmode.


Quan som al coll de Queralbs o Pas dels Lladres, canviem de vessant i iniciem el recomanat descens pel corriol de la Serra de Vaquerissa. Un descens fàcil i ràpid fins a la cota 1940 on reprenem pista i seguim baixant fins arribar a l'asfalt, al collet de les Barraques.


Seguirem durant uns 3 quilòmetres per bon ferm i, a continuació, l'abandonem per prendre un camí a la dreta, que baixa molt suaument i ens durà fins a Vilamanya. D'aquí arribem a la carretera GIV-5217 que ens durà sense complicacions a Ribes de Freser, on esperarem el tren de retorn a Puigcerdà.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Volta en BTT per la Serra de Turp i La Mora-Comdal - la Valldan, i la Serra d'Oliana

 (La lluna s'amaga rere les parets de la Serra de les Canals)

Distància: 35 km
Desnivell: 1450 m.
Dificultat: molt alta, sobretot per la trialera de motos de cross que baixa de la Serra d'Oliana.
Ciclabilitat: 99%
Accés: aparcament a peu de la carretera a la part nord d'Oliana.

Sortim per la carretera C-14 direcció nord però ben aviat l'abandonem per agafar un sender que baixa a la dreta i que ens duu a una nova pista que prenem a la dreta. A continuació fem un breu tram d'asfalt el qual abandonem en una bifurcació on seguim a l'esquerra cap a Cambrils. A partir d'aquest comencem a guanyar metres més decididament i, a més, ho fa per una pista pedregosa extremadament seca per la manca de pluja dels darres mesos la qual cosa dificulta la progressió damunt de la bici. 

 (Pujant cap al coll de Portell amb les parets de la Serra de les Canals)

Passat aquest tram més exigent enllacem amb l'asfalt que ens duu en pujada suau fins al Coll de Portell on prenem el sender que baixa direcció Cambrils. L'entrada del corriol és complicada però després esdevé perfectament ciclable, fins arribar al barranc.

 (Baixant pel corriol passat el Coll de Portell)



 (3 imatges de breu bttbarranquisme; cal vigilar de no allargar-lo més del compte)

És important de no baixar gaire estona pel barranc ja que el corriol més evident va a l'esquerra i si ens enclotem molt ens tocarà esbarallar-nos amb l'espesa vegetació. Per tant, aproximadament a la cota 560 hem de deixar el barranc i anar a l'esquerra en breu pujada pel sender marcat amb pintura. Aquest tram de corriol són 400 m (50 m de desnivell) molt poc ciclables però de còmode bttsenderisme.

(Conseqüències d'allargar el bttbarranquisme; a la imatge, intentant recuperar el corriol més evident)

Quan acabem el sender sortim a una pista que prenem a la dreta i que en poca estona ens fa passar pel costat de les Monserratines, sempre amb pendents més que moderats.

 (Les Montserratines a l'esquerra)

 (Bestiar de les granges de la zona)

Cap al PK 12 anem a la dreta per pista més dolenta (GR) i rampes dures que pugen per terreny pedregós fins al cim de la Roca del Migdia (1154 m). Mentre pugem deixarem a l'esquerra el GR (Camí ramader del Barrer) per on baixarem després (també tenim la possibilitat de baixar directe cap al coll de Salzer sense enclotar-nos tant com si anem pel GR). Assolim el cim fent els darrers 20 m de desnivell a peu.
 (La Serra de Valldan des de la Roca del Migdia)

Des del cim desfem durant 1 km i tombem a la dreta (GR) per sender pedregós però globalment de bon ciclar, això sí, amb trams força exposats.



(3 imatges del Camí ramader del Barrer -GR1-)

Passat el PK 16 arribem a una pista en molt bon estat que prenem a l'esquerra (si ja en tenim prou cal anar a la dreta i retornarem directament a Oliana); la bifurcació que trobem poc després l'hem de fer a l'esquerra en pujada. Assolirem el Coll de Salzer (abans de fer el Camí del Barrer hi hem estat ben a prop) per asfalt i continuarem ascendint ara amb pendents mantinguts superiors al 10% (sort de l'asfalt!), fins enllaçar amb la carretara al Coll Pregon la qual prendrem en baixada durant mig km. Quan estem a punt d'entrar al terme municipal de Lladurs tombem a la dreta per pista, amb alguns trams molt exigents, que ens mena al cim del Serrat de Carissol amb un punt de guaita.

(Al cap del Serrat de Carissols)
 
Ara baixem cap a la Serra d'Oliana, inicialment per bona pista però a mesura que fem quilòmetres el terreny empitjora a l'hora que hem de tornar a remuntar en algun punt, breument però intensament. Sempre avancem amb tendència sud-oest seguint per les pistes que van més a prop del llom.

 (Sí, és el que sembla: forts puja i baixa al llom de la Serra d'Oliana)

A l'alçada dels Tambors de Rof (970 m) deixem la pista més evident i prenem el sender de motos de cross. La primera part, fins a retrobar-se amb la pista que hem abandonat, és força tolerable però la segona part (quan retrobem la pista fem uns pocs metres en pujada i el tornem a trobar a la dreta) és molt més exigent per pedregositat, desnivells i acanalaments. La veritat és que una 100 mm és una mica justeta per posar-se en trialeres d'aquest calibre (això sí, els més endurers la gaudiran al màxim). Per sort "només" són 300 m de desnivell de descontrol total amb alguns peus a terra sobretot en pels esglaons. Cal que pareu atenció de si sentiu algun motor perquè potser que hi trobem motos (malgrat que, en principi, creiem que només hi poden circular els dies de les competecions de motos de cross que s'organitzen a la zona d'Oliana).



 (3 imatges de la trialera que baixa dels Tambors de Rof)

(A la trialera hi ha esglaons improbablement ciclables)

Finalment, enllacem amb un tram de pista que còmodament, gràcies al cimentat, ens retornarà fins a Oliana.