Traductor

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Volta en BTT per la Serra de Turp i La Mora-Comdal - la Valldan, i la Serra d'Oliana

 (La lluna s'amaga rere les parets de la Serra de les Canals)

Distància: 35 km
Desnivell: 1450 m.
Dificultat: molt alta, sobretot per la trialera de motos de cross que baixa de la Serra d'Oliana.
Ciclabilitat: 99%
Accés: aparcament a peu de la carretera a la part nord d'Oliana.

Sortim per la carretera C-14 direcció nord però ben aviat l'abandonem per agafar un sender que baixa a la dreta i que ens duu a una nova pista que prenem a la dreta. A continuació fem un breu tram d'asfalt el qual abandonem en una bifurcació on seguim a l'esquerra cap a Cambrils. A partir d'aquest comencem a guanyar metres més decididament i, a més, ho fa per una pista pedregosa extremadament seca per la manca de pluja dels darres mesos la qual cosa dificulta la progressió damunt de la bici. 

 (Pujant cap al coll de Portell amb les parets de la Serra de les Canals)

Passat aquest tram més exigent enllacem amb l'asfalt que ens duu en pujada suau fins al Coll de Portell on prenem el sender que baixa direcció Cambrils. L'entrada del corriol és complicada però després esdevé perfectament ciclable, fins arribar al barranc.

 (Baixant pel corriol passat el Coll de Portell)



 (3 imatges de breu bttbarranquisme; cal vigilar de no allargar-lo més del compte)

És important de no baixar gaire estona pel barranc ja que el corriol més evident va a l'esquerra i si ens enclotem molt ens tocarà esbarallar-nos amb l'espesa vegetació. Per tant, aproximadament a la cota 560 hem de deixar el barranc i anar a l'esquerra en breu pujada pel sender marcat amb pintura. Aquest tram de corriol són 400 m (50 m de desnivell) molt poc ciclables però de còmode bttsenderisme.

(Conseqüències d'allargar el bttbarranquisme; a la imatge, intentant recuperar el corriol més evident)

Quan acabem el sender sortim a una pista que prenem a la dreta i que en poca estona ens fa passar pel costat de les Monserratines, sempre amb pendents més que moderats.

 (Les Montserratines a l'esquerra)

 (Bestiar de les granges de la zona)

Cap al PK 12 anem a la dreta per pista més dolenta (GR) i rampes dures que pugen per terreny pedregós fins al cim de la Roca del Migdia (1154 m). Mentre pugem deixarem a l'esquerra el GR (Camí ramader del Barrer) per on baixarem després (també tenim la possibilitat de baixar directe cap al coll de Salzer sense enclotar-nos tant com si anem pel GR). Assolim el cim fent els darrers 20 m de desnivell a peu.
 (La Serra de Valldan des de la Roca del Migdia)

Des del cim desfem durant 1 km i tombem a la dreta (GR) per sender pedregós però globalment de bon ciclar, això sí, amb trams força exposats.



(3 imatges del Camí ramader del Barrer -GR1-)

Passat el PK 16 arribem a una pista en molt bon estat que prenem a l'esquerra (si ja en tenim prou cal anar a la dreta i retornarem directament a Oliana); la bifurcació que trobem poc després l'hem de fer a l'esquerra en pujada. Assolirem el Coll de Salzer (abans de fer el Camí del Barrer hi hem estat ben a prop) per asfalt i continuarem ascendint ara amb pendents mantinguts superiors al 10% (sort de l'asfalt!), fins enllaçar amb la carretara al Coll Pregon la qual prendrem en baixada durant mig km. Quan estem a punt d'entrar al terme municipal de Lladurs tombem a la dreta per pista, amb alguns trams molt exigents, que ens mena al cim del Serrat de Carissol amb un punt de guaita.

(Al cap del Serrat de Carissols)
 
Ara baixem cap a la Serra d'Oliana, inicialment per bona pista però a mesura que fem quilòmetres el terreny empitjora a l'hora que hem de tornar a remuntar en algun punt, breument però intensament. Sempre avancem amb tendència sud-oest seguint per les pistes que van més a prop del llom.

 (Sí, és el que sembla: forts puja i baixa al llom de la Serra d'Oliana)

A l'alçada dels Tambors de Rof (970 m) deixem la pista més evident i prenem el sender de motos de cross. La primera part, fins a retrobar-se amb la pista que hem abandonat, és força tolerable però la segona part (quan retrobem la pista fem uns pocs metres en pujada i el tornem a trobar a la dreta) és molt més exigent per pedregositat, desnivells i acanalaments. La veritat és que una 100 mm és una mica justeta per posar-se en trialeres d'aquest calibre (això sí, els més endurers la gaudiran al màxim). Per sort "només" són 300 m de desnivell de descontrol total amb alguns peus a terra sobretot en pels esglaons. Cal que pareu atenció de si sentiu algun motor perquè potser que hi trobem motos (malgrat que, en principi, creiem que només hi poden circular els dies de les competecions de motos de cross que s'organitzen a la zona d'Oliana).



 (3 imatges de la trialera que baixa dels Tambors de Rof)

(A la trialera hi ha esglaons improbablement ciclables)

Finalment, enllacem amb un tram de pista que còmodament, gràcies al cimentat, ens retornarà fins a Oliana.