Traductor

divendres, 30 de setembre del 2011

Passejada a les Bordes d'Arnui

parets de pedra seca al marge del camí

Distància: 5 km
Durada: 2h
Punt de sortida: des del mateix poble de Llavorsí. El camí surt del costat mateix de l'escola del poble.

Des del poble de Llavorsí ens dirigim cap a les Bordes d'Arnui pel camí de ferradura recentment rehabilitat amb fons del Parc de l'Alt Pirineu, tal com ens indica un cartell informatiu a l'entrada del trajecte.
Es tracta d'una tranquil.la passejada, això sí, amb constant pujada cap al bosc d'Arnui, El Bosc Protector, tal com el defineixen els d'Arola editors al llibre "13 passejades i excursions pel Pallars Sobirà, vol. II". L'explicació i els seus orígens els podeu descobrir si llegiu l'itinerari número 5 d'aquest fantàstic llibre.
La bellesa i la riquesa d'aquest espai, els gaudireu si us hi apropeu un dia.
 


 si sou silenciosos podreu gaudir de molt bona companyia

 Restes de les bordes d'Arnui

dimarts, 6 de setembre del 2011

Passos fronterers des de l'Artiga de Lin

 el bestiar creuant pel Pòrt dera Picada

Distància total: 15,5 km
Desnivell acumulat: 1.500m
Durada: 6.30h amb parades incloses
Dificultat: fàcil

(el que queda de gelera de l'Aneto)

De l'excel·lent llibre "A peu per les carenes atlàntiques de l'Aran", d'Arola Editors, hem extret i adaptat un altre itinerari que ens permetrà conèixer un bon racó de la discreta però ben trobada vall de l'Artiga de Lin.
Nosaltres farem el recorregut en el sentit horari del rellotge, a l'inversa del proposat al llibre. A més, aprofitarem per picar un parell de cims que ens queden ben a prop. 
El nostre punt de sortida és el Pla de l'Artiga de Lin on anem a buscar les marques del PR115 situades darrera de la cabana. Inicialment seguirem per un corriol que s'endinsa per bosc i que ens portarà a creuar el torrent de Pomèro. A poc a poc anirem remuntant pel costat del barranc, deixant-lo sempre a la nostra esquerra. I de la protecció dels arbres passarem, ben aviat, a moure'ns per herboses catifes que serveixen d'aliment als ramats de vaques acomodades a la vall.

(pujant per l'evident vall de Pomèro)

Quan arribarem al Còth de Lunfèrn, a la cota 2380m, els colors paisatgístics canvien. Entrem en els dominis de les tonalitats rocoses. Davant nostre ja veiem el Pòrt dera Picada, on el trànsit dels ramats entre Benasc i l'Aran té un paper rellevant.


( el ramat  i els guardians que, tot i la seva joventut, fan molt bé la feina )

(Malgrat els ullets, traspuava alegria pertot)


com déiem, és un coll molt transitat...

Arribats a l'ampli coll aprofitem per pujar fins al Pic de Pesson (només una pass@muntanya, l'altre es queda al coll parlant amb dos bttsenderistes "de debò": expliquen que duen 1000 m de desnivell traginant la btt!!), una excel·lent talaia (si els núvols no fan de les seves) cap a l'Aneto, Maladetes i les seves respectives i empetitides geleres. Si no voleu remuntar aquests 150m d'extra, només caldrà endinsar-nos uns metres cap a la vall de Benasc per tenir, també, unes perspectives similars.


A continuació desfem camí fins al Còth de Lunfèrn i continuem, direcció nord, per un camí inicialment empedrat, enclavat a la roca. Quan el PR comença a baixar, nosaltres l'abandonem i anem a buscar el fil del serrat per arribar al Tuc dera Escaleta (2.457m).

 baixant cap al Coth dera Montjòia

Per tal d'aprofitar al màxim les vistes que ens permet el Serrat des Cabiròus, el descens fins al Coth dera Montjòia el farem seguint per la part alta de la serra. Quan som a l'esmentat coll només ens queda un suau i còmode descens per la tranquil.la vall d'Aubèrt. El discret traçat del sender ens indica que pocs senderistes visiten aquesta vall. Tot i les escasses marques de PR, el camí no té pèrdua si tenim en compte que el barranc d'Aubert l'hem de deixar sempre a la nostra esquerra.
Quan arribem a la carretera ens quedarà remuntar uns 200 m. de desnivell fins recuperar el cotxe, que ens podem estalviar si fem "dit" i ens para un dels nombroses vehicles que hi transiten en aquestes dates estivals.

dilluns, 5 de setembre del 2011

GR-11 entre solanes i obagues de l'Alt Pirineu

església de Dorve

Punt de sortida: Dorve
Punt d'arribada: Estaón
Distància total: 11 km
Desnivell: 900 m
Durada: 2,30hores

En aquest tram de GR s'evidencia els forts contrastos de vegetació de les solanes i obagues d'una mateixa serra. Sortim del poble de Dorve, situat a 1300m, i pugem per la solana de la Serra de Dorve fins al Turó de l'Àliga, aproximadament a la cota 1.750m. Cal dir que les marques de GR que podem trobar en aquesta primera part del recorregut són, molts cops, de difícil interpretació, altres contradictòries i, en algun indret, excessives. Per tant, caldrà estar atent a la direcció que volem seguir.

 Quan no toca no toca...

 allunyant-nos del discret poble de Dorve, poc abans de canviar de vessant. Al fons les pistes d'esquí d'Espot

Un cop som dalt de la serra, ràpidament canviem de vessant i ens endinsem en un tupit bosc d'avets i pi negre, el Bosc de Bellero. El sender, que va guanyant desnivell molt suaument, està molt ben definit i, per tant, no té pèrdua. A poc a poc, el bosc s'aclareix i ens aproximem a la Collada del Clot de la Calba. Abans d'arribar-hi, però, toparem amb un fantàstic mirador natural; al fons de la vall ja veiem el poble d'Estaón.

al fons ja veiem Estaón 

Quan arribem al coll aprofitem per superar uns pocs metres de desnivell i coronar el cim del Caubo, una bona esplanada on, a banda de ser vèrtex geodèsic i disposar d'unes bones vistes, també s'hi han instal.lat un parell d'antenes de comunicació.
 al cim del Caubo

Tot seguit desfem camí per retornar al coll i iniciar el descens, direcció est, sempre seguint marques de GR. Baixarem un primer tram més pedregós però a partir de la cota 2000m el sender circula per suaus lloms herbosos. Anirem trobant indicadors i marques de GR que ens van conduint cap al poble d'Estaón. Als 1.500m el sender ens obliga a tombar de vessant i, poc a poc, tornem a endinsar-nos en un frondós i humit bosc; el bosc de Cardedo. Superada la borda de Palau el camí s'orienta cap a la Solana del Caubo on els darrers metres de desnivell circulen per un camí mig empedrat que ens porta directament al poble, que ja veiem sota nostre.

diumenge, 4 de setembre del 2011

De la Vall Ferrera a la Vall de Cardós passant pel Pic de Tudela



Punt de sortida: Àreu
Punt d'arribada: Boldís Sobirà
Distància total: 14 km
Desnivell: 1.100m
Durada: 4 hores

Per assolir aquest cim farem una bonica travessa seguint un tram de GR-11. Iniciem el recorregut des del poble d'Àreu, seguint les senyalitzacions de GR i direcció al coll de Tudela. Seguirem un sender recentment desbrossat que transcorre per un bonic bosc de pi roig.

remuntant pels espessos boscos d'Àreu


arribant a les bordes de Costuix

El corriol, que guanya desnivell molt suaument, anirà creuant la pista que puja fent llaçades fins a les bordes de Costuix. Aquí reprenem el corriol que continua pujant pel bosc de Tudela, on ja trobem pi negre. Quan som al coll ens desviem a la dreta per pujar fins al Pic de Tudela (2.326m) amb unes àmplies vistes a 360º.

 ben a prop del cim de Tudela

Des del cim retornem fins gairebé arribar al coll de Tudela i iniciem el descens pel vessant oest de la serra, sempre seguint marques de GR. Fins gairebé la cota 1900, el recorregut transcorre per sender ben definit i senyalitzat; el contrast paisatgístic d'aquesta primera part és considerable ja que aquest vessant solà es troba més pelat. Ben aviat però, enllacem amb una pista que transita pel vessant oposat, protegida pels boscos dels Obacs de Boldís que ens acompanyaran fins al poble de Boldís Sobirà.

 descens cap als obacs de Boldís

TRACK GPS