Traductor

dimarts, 24 de desembre de 2013

Travessa est. Vilanova de la Sal - Balaguer



Distància: 56 km.
Desnivell: 1200 m.
Durada total: 5h.
Dificultat: mitjana.
Ciclabilitat: 99,9%.
Punt de sortida: est. de Vilanova de la Sal.

Des de la freda estació de FGC de Vilanova de la Sal remuntem per la carretera que va al poble tot i que no hi arribem ja que assagem d'ascendir pel corriol de Sta, Margarida de Privà; gairebé tot es fa damunt la bici, això sí, tirant de ronyons. Més endavant sortim a la pista de Montalegre i ascendim còmodament fins a dalt; la baixada la fem pel sender del Clot del Roure, últim sender del dia perquè la zona està infestada de caçadors per la qual cosa se'ns ha acabat "corriolejar". Amb aquestes circumstàncies només ens queda la possibilitat de continuar per pistes principals les quals ens duen fins a Cérvoles on coincidim amb una rave (??!!). Des d'aquest punt ja només ens queda descendir cap a Castellò de Farfanya per a continuació tornar a Balaguer seguint el GR.


divendres, 20 de desembre de 2013

Volta pel Montsec de Meià



Distància: 30 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: alta.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: Vilanova de Meià.

Quan la boira s'instal·la al pla, hi ha rutes que són gairebé obligades per gaudir d'aquest espectacle des de l'alçada, ja que des del fons és ben cruel. Probablement Sant Mamet és el paradigma, però qualsevol dels Montsecs també són opcions boníssimes. En aquesta ocasió ascendim a tocar de la cota màxima dels Montsecs, al Grau Ample, entre el Mirapallars i el Puig Ramader. Descendim pels corriols solans de les parets aparentment inexpugnables amb la bici de Meià, però en aquesta ocasió, en comptes de baixar per Sant Sebastià, ho provem pel sender que mena al Pont de la Gata; un experiment gens reeixit ja que ens toca arrossegar la BTT durant una bona colla de metres per terreny força incòmode.


dilluns, 16 de desembre de 2013

Presentació a Talarn: vídeo dels millors corriols del Jussà


Aquest cap de setmana l'Alberg de Talarn va organitzar unes jornades de BTT on ens van convidar a presentar el nostre llibre del Jussà en bici. Per aquesta ocasió vam preparar una mica de vídeo amb els millors corriols de la comarca. El resultat és el següent:


A continuació, el Veri i la Montse van parlar sobre el seu viatge en BTT per l'Himalaia, una experiència espectacular que els va dur a creuar colls de més 5000m i a conèixer aquella cultura asiàtica:


dimecres, 11 de desembre de 2013

Circular al Cap des Clòsos passant per Beret



Distància: 13 km.
Desnivell: 1200m.
Dificultat: ME, S2-S3.
Durada total: 6h.
Punt de sortida: Bagergue.
Dia: 7-12-13.

La temporada passada vam visitar la vall des Raigades i ens va agradar molt per la qual cosa hi hem tornat. En aquesta ocasió hem volgut variar una mica el recorregut. D'aquesta manera, hem ascendit pel Coret dera Sèrra, des de Bagergue; es tracta d'un ascens per una valleta tranquil·la i agradable però bastant directa, sobretot en la part final.

(pujant al Coret dera Sèrra)

(Al Coret dera Sèrra)

Un cop al coll entrem a les pistes d'esquí i baixem cap al pàrquing de Beret tot i que sense arribar-hi ja que quan hem perdut 200m entrem a la vall de l'Arriu deth Miei, ja fora de l'estació, per ascendir suaument fins al Cap des Closos.

(última pala abans del Cap des Clòsos)

(al cim, amb el Mont Valièr al fons)

Un cop al cim només ens queda perdre 1000m- sense pausa fins empalmar amb la pista que duu al Coth de Varrados; el descens és d'aquells bons ja que manté un pendent prou sostingut, en cap moment exigent, i que esquiem per bones neus tot i que amb falta d'homogeneitat: pols a dalt, pols-dura al mig (en algun punt lleugerament encrostada) i ja més pesada a tocar del fons de la vall. A diferència de l'anterior ocasió, aquest dia baixem per les pales més properes a les parets del Tuc de Costerjas ja que l'estabilitat del mantell ho permet.

(pala superior, entrant al Barranc des Raigades)

(bona neu a la part central; ens avancen els que van més ràpid)

(pala final amb Bagergue al fons a l'esquerra)

diumenge, 8 de desembre de 2013

Cap des Malhs dera Tartèra (intent Tuc d'Armeros)



Distància: 20 km.
Desnivell: 1200 m.
Dificultat: baixa.
Durada total: 7 h.
Punt de sortida: Bagergue.
 
Comencem la temporada d'esquí de muntanya amb un objectiu suau... però ens passem de voltes (de tan suau) que ens acabem desesperant de tal manera que no l'assolim: el Tuc d'Armeros. El col·loquialisme diria: més llarg que un dia sense pa; i efectivament resulta un cim molt desagraït per fer amb esquís. Només mirant els percentatges ja es veu que es més propi d'una ruta de BTT que no pas d'una d'esquís: en 10 km pugem 1100 m... i és que hem fet recorreguts en bici que tenien més desnivell. 


Des de Bagergue seguim la pista que duu al Còth de Varradòs; durant la primera meitat encara podem fer alguna drecera i tirem alguna volta maria (més per recordar com es feia que no per necessitat) però la segona part és un suau ascens gairebé sempre per la pista. Al coll la cosa s'anima una mica i remuntem per la part més est els Malhs dera Tartèra fins al cim homònim. Quan hi som, ja bastants cansats -portem 10 kms!!- decidim renunciar a l'Armeros perquè hauríem de perdre una cinquantena de metres per escometre el finet llom final.


El descens, en la línia de l'ascens: fins arribar al coll de Varradòs encara xalem una mica gràcies als pendents i a la neu (400m-), però a partir d'aleshores ens toca remar força fins a retornar al vehicle i, a més, per neu encrostada.

dimarts, 3 de desembre de 2013

Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll



Sempre ens fa gràcia llegir novel·les que se situen en indrets per on els pass@muntanyes correm habitualment. Seguint aquesta lògica, un autor de referència per a nosaltres és el Pep Coll, escriptor de Pessonada que situa les seves obres en espais pallaresos.
La seva darrera novel·la no n'és una excepció i la localitza a la Vall de Carreu on l'any 1943 es van produir quatre esgarrifosos assassinats en una mateixa família. En primer lloc, cal dir que té una estructura arriscada ja que cada capítol se centra en un dels protagonistes que conformen la història i això pot provocar que quedin històries inconnexes o, a l'altre extrem, que es repeteixi massa informació; però no es produeix cap dels casos i l'autor acaba teixint un argument d'irreprotxable progressió.
Pel que fa a la temàtica, podríem dir que té alguns punts de novel·la negra (situada en un ambient rural) però que el gruix del relat es fixa en el perquè del comportament dels diferents personatges, condicionats en bona mesura pel moment històric: final de la Guerra Civil  i primera etapa del franquisme.
En definitiva, una bona novel·la que descobreix l'enllaç gairebé des del principi però que manté l'interès fins al final.
Finalment, unes imatges d'on es localitza l'obra de quan hi hem estat en bici o a peu:


(Carreu)


 (parets de Pessonada)

 ("carretera" de Carreu)

dimecres, 27 de novembre de 2013

Per les obagues del Montsec d'Ares


(al Coll d'Ares)

Distància: 30 km.
Desnivell: 1650 m.
Dificultat: baixa però compte a la Canal de l'Embut, especialment a l'entrada (un curt pas de III).

Des de la cara sud del Montsec d'Ares sortim de la cota 1350m per anar a buscar directament la Canal de l'Embut, un espectacular pas per accedir a la carena del Sant Alís que des d'Àger sembla inexpugnable. La veritat és que un cop a dins no té cap dificultat significativa (si la paret està seca, és clar) però, amb tot, no s'hi val a badar perquè no és impossible de relliscar; el principal embull es troba just a l'entrada de la canal en un curt pas d'escalada (III) amb un punt d'exposició "interessant" (una corda pot ser molt útil, especialment si algú no està acostumat a aquests passos). Després d'això, un cop a dins de la canal passem la part de les cadenes -no és gaire llarga- fins a sortir a les antenes de més a l'est, amb alguna grimpadeta més ja sense dificultat.





Un cop a la carena el Pirineu apareix tot blanc i ens recorda que ja està per posar-s'hi amb les foques.



Baixem pel GR-3 fins a Sant Esteve de la Sarga per un bonic bosc, bastant pedregós a la part final. Un cop a St. Esteve empalmem amb l'antic camí que duu a Clua i que ha estat recuperat recentment per l'associació IPCENA. Es tracta d'un agradable passeig enmig dels colors de tardor que encara omplen la zona.


(Cotiella, ben ventat a cotes altes)

(Turbó, poc innivat)

Des de La Clua ens arribem a Alsamora des d'on empalmarem amb el sender que mena a Altimiris, tot i que no hi arribarem,


ja que ens endinsarem, en primer terme, al Barranc de les Xulles i després al Barranc de Carbonera, on el corriol desapareix definitivament i cal que ens barallem amb l'espessa vegetació del barranc fins que decidim sortir al llom. Tampoc hi ha camí però com a mínim està molt més net de vegetació; llàstima perquè l'indret es mereix una visita pels nombrosos encants que té:




Finalment, tornem a sortir a la carena del Montsec d'Ares des d'on ja només ens queda baixar fins al coll homònim i desfer seguint el GR fins on tenim el cotxe.


diumenge, 24 de novembre de 2013

Bons corriols entre Alfarràs i Valldellou



Fa poc dèiem que tenim un país que no ens l'acabem; fèiem servir aquest tòpic per referir-nos a una zona que passa força desaperçubada per als amants de la muntanya però que té uns boníssims senders per fer en BTT: la Vall del Corb.
Un altre d'aquests llocs que no acostuma a atreure l'atenció de les masses és la zona entre Alfarràs i Valldellou, a l'oest del Pantà de Santa Anna, on es concentra un bon grapat de corriols boníssims per fer en BTT, dels quals ja us n'hem parlat en d'altres ocasions. Igual que els de la Vall del Corb, amb desnivells modestos (200-300 m) però globalment nets i divertits (si no és que els trobem molt secs, fet que tampoc és tan estrany) en un entorn boscós que mostra siluetes suaus però que amaga pujades explosives molt singulars. Una bona mostra d'aquesta riquesa la tenim al següent vídeo:


dimarts, 19 de novembre de 2013

Senders baralladissos al nord de Prada de Conflent



Distància: 33,5 km
Desnivell: 1250m
Dificultat: mitjana-alta (si ho trobem net de vegetació)
Ciclabilitat: 99%
Durada total: 7h
Punt de sortida: Catllar de Confent.

Després de l'estovada del Canigó busquem una destinació més tranquil·la, per això fugim de l'alta muntanya i optem per una ruta (retallada) d'aquest bloc: http://jpr31.blogspot.com  (traça gps: http://www.utagawavtt.com/randonnee-vtt-gps.php?topo=3271) que té molt bona pinta: http://www.pinkbike.com/video/83173/ però que a nosaltres ens va decebre perquè la vegetació estava més crescudeta del que es pot observar al vídeo original i dificultava el pas i l'orientació.
Sortim des del Catllar i aviat encarem el primer corriol de pujada, en general de bon fer però amb algun peu a terra puntual. Amb tot, de seguida veiem que el sender es va complicant molt i l'abandonem una estona fins a tornar a enllaçar amb la traça original a la D-619 la qual seguirem durant una breu estona. 


Quan la deixem prenem una pista força malmesa que no es que pugi molt marcadament però ho sembla a causa de la descomposició del terreny; som en una zona força pobra de vegetació.


Quan finalment abandonem la pista ho fem per prendre un sender inicialment amb molts trams poc definits i, posteriorment, carregat de vegetació que impedia progressar amb comoditat; llàstima perquè net deu ser un fantàstic sender que arriba fins a Mosset (400m-), tot i que la part final té alguns esglaons una mica més exigents.




Des de Mosset ens plantegem una retirada a temps però empalmem amb un sender de baixada vora el riu la Castellana que ens torna a animar; d'aquesta manera, malgrat que tenim escapatòria per carretera, decidim tornar a remuntar per buscar els dos senders que ens falten per tornar a Catllar. Ara ens toca remuntar-ne 200 per baixar-ne la mateixa xifra per bon sender pedregós.


Ja només ens queda la darrera remuntada del dia (150 m+) i a continuació fer els últims 400 m- de bon sender fins al cotxe; un bon premi final, suposem que a la constància.


dimecres, 13 de novembre de 2013

Passejada per les Gorges de Carança



Senzilla però espectacular excursió a l'entorn de les Gorges de Carança des del llogaret de Thues, al peu de la carretera N116 a la Cerdanya. Per no pagar l'aparcament que hi ha a l'entrada de les gorges nosaltres deixem el cotxe un centenar de metres poble avall en un revolt de la carretera on es pot aparcar sense problemes; per apropar-nos a l'entrada hem de fer 500 m, per tant, ens sembla una bona inversió estalviar-nos 2 euros a canvi de caminar aquests poquets metres.
L'itinerari que vam fer no té cap mena de complexitat d'orientació: vam ascendir pel marge dret del riu Carança i vam tornar pel marge esquerre, resseguint l'espectacular camí guanyat a la pedra. Abans, però, vam visitar les curioses passarel·les que hi ha per superar els trams més engorjats; aquesta part és força propera de la cruïlla entre el camí d'anada i el de tornada. 
I unes imatges que il·lustren l'espectacularitat del recorregut:

entrant a les gorges

part central del camí dret

riu Carança



les passarel·les

inici del camí guanyat a la pedra









imatges del camí guanyat a la paret


via del Tren Groc

fent país

privatitzacions arreu...