Traductor

dijous, 30 de desembre del 2010

Tossa Cap de Siscaró (Vall d'Incles)

Sortim cap a Andorra amb el dubte de què farem: foquejada, foquejada per pistes o directament a pistes... Quan hi arribem el dubte es fa més i més gran. De totes maneres tirem cap a la Vall d'Incles, confiant de l'orientació nord de la part baixa del recorregut i de les zones enclotades de la major part de l'itinerari (busquem els 20-40 cms que dóna meteofrance a la meitat nord d'Andorra).
Arribem fins al pàrquing del pont de Baladosa passant alguna petita placa de neu. Amb poca destressa (és la primera de l'any) ens preparem i enfilem la pista ben aviat amb neu. Dubtem, encara més: esquís als peus o a l'esquena... no pot ser tant bonic i segur que trobem zones sense neu; però no,  hi ha neu a tota la pista però també unes plaques de gel considerables.


Quan s'acaba la pista enllacem amb la part de bosc, amb neu suficient per pujar però molt difícil per baixar perquè encara hi surten "elements diversos". Sortits del bosc la cosa ja millora. Des del refugi Siscaró ens encarem cap als estanys del Siscaró i, posteriorment, de les Canals Roges.


Cap a la cota 2600 la neu comença a escassejar però encara aprofitem alguna llengua de neu per arribar fins als 2750, per neu dura dura. Els últims metres ja no hi ha neu i cal fer-los a peu.
A la baixada, repetim itinerari (no hi ha cap altra possibilitat) trobem neu de tots els colors: inicialment dura dura, però encara de bon fer. Després combinem els trams de crosta tolerable amb d'altres de pols. Més cap a baix la combinació és de pedres i vegatació diversa amb la neu, ja més pesada.


diumenge, 26 de desembre del 2010

Caminada pel Montsec de Meià



Diumenge, 26 de desembre de 2010, decidim fer una escapada al Montsec de Meià per tal d'alleugerir una mica el cos després de tanta alifara.
La proposta és sortir de Vilanova de Meia i pujar a la Roca Alta fent una circular. El dia és particularment fred, (-7 graus a les 10 del matí!!!) i el temps que tenim per esbrabar-nos, limitat; per tant, l'objectiu és clar: córrer quan poguem i caminar ràpid en la resta del trajecte. Així, pugem fins a l'ermita del Puig de Meià pel corriol que surt de darrere el poble (indicat) i, a continuació, seguim direcció la serra del Montsec Meià per encarar-nos cap al Pas de l'Euga. Tot i que el camí no es troba senyalitzat (només alguna fita escadussera), anirem trobant traces de sender que seguirem fins superar l'evident pas i situar-nos a la part alta de la serra. Després dels forts vents del dia anterior, la jornada de Sant Esteve ens regala unes nítides vistes cap al Pirineu. A continuació seguirem per la planera carena fins superar la Roca Alta i aproximar-nos fins al Pas de Nerill, que serà per on baixarem.
Seguirem el descens fins arribar a uns camps i aquí, remuntarem uns 50 metres de desnivell per encarar-nos novament cap a l'ermita. La part final fins al poble seguirà el mateix itinerari d'ascenció.

dissabte, 18 de desembre del 2010

Fred pallarès

Malgrat el fred de rigor d'aquests dies encara ens animem a fer una sortida amb la btt des de Salàs de Pallars. La font del poble ens ho recorda, malgrat que són les 12 del migdia.


Això sí: busquem una orientació solana que mitigui els efectes de les baixes temperatures. Mentre el sol ens acarona la ruta és plaent però al descens trobem alguna part obaga on l'abundància de roba d'hivern no és suficient per deslliurar-nos del fred.


Com no pot ser d'una altra forma al final de la ruta ens ve a saludar el gos més simpàtic del poble, un preciós ca ben protegit del fred gràcies al seu pelatge i als "extres" que se li insinuen a sota.


Més informació per visitar la comarca: Pallars Jussà